Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client

Font: cinco días hipotecas

Davant les reclamacions extrajudicials de les clàusules sòl, què estan responent els bancs?

Tres mesos han passat des de que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 1/2017 amb el qual el govern pretenia regular les reclamacions extrajudicials per clàusula sòl. Des del Defensor del teu Habitatge, volem informar sobre quina està sent la posició dels bancs davant d’aquestes reclamacions i quines decisions estan adoptant els afectats per les clàusules sòl.

Després de donar-se a conèixer les condicions del Reial decret, les decisions d’entitats bancàries com el Banc Popular o Sabadell són, en la majoria dels casos, i com era previsible, negatives per als clients. Alguns dels bancs com el Banc Sabadell, ni tan sols han provisionat l’impacte que tindria en els seus comptes la devolució de les clàusules abusives. Això és degut al fet que els bancs sempre han defensat la transparència de les seves clàusules sòl i per tant pensen que no procedeix cap devolució de les quantitats abonades com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula sòl.

Les entitats probablement s’esgotin els terminis que marca el Reial Decret Llei 1/2017 per contestar a tots els clients que els han reclamat extrajudicialment. Tanmateix, amb això només aconseguiran demorar el temps perquè l’afectat reclami les quantitats cobrades de més per la via judicial, una via que és s’està convertint en la més factible perquè els afectats recuperin els seus diners, donades les respostes negatives que estan donant els bancs als seus clients.

Font: la razón.es

El decret de les clàusules terra es queda en paper mullat

El reial decret sobre clàusules terra aprovat pel Govern el 20 de gener passat amb el propòsit de canalitzar una solució extrajudicial a la devolució dels diners cobrats de més als clients de la banca «és paper mullat». Així almenys ho consideren advocats, jutges i associacions de consumidors.

El decret es va aprovar amb l’objectiu d’evitar que els jutjats es veiessin saturats de demandes per aquesta qüestió. Però la veritat és que finalment el que ha passat és que ha tingut l’efecte contrari. Només ha servit perquè els bancs públics –Bankia i BMN– posessin en marxa el mecanisme per tornar els diners cobrats des de la constitució de les hipoteques amb clàusules terra no transparents, tal com estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del mes de desembre passat. La resta d’entitats bancàries, en canvi, han optat per la negociació individual, o el que és el mateix, per una aplicació de mínims del decret, i això pràcticament vol dir deixar el tema en mans dels jutges.

«Els nostres clients que han anat a reclamar al Sabadell expliquen que el banc treu la clàusula terra als clients que encara la tenen, però el que és normal és que no li tornin els diners. En el cas del BBVA, no es dona la raó al client quan es tracta de la retroactivitat [abans de la sentència del Suprem de maig del 2013]», descriu Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, especialitzat en temes bancaris.

Números provisionals

Serrano no pot precisar quantes reclamacions s’han tramitat per ara pel procediment reglamentari, una vegada que els bancs van posar en marxa el mecanisme el 20 de febrer passat. «Tenim unes 2.000 reclamacions que ara estan en el primer pas. Sens dubte, moltes d’aquestes acabaran als tribunals, però no sabem quantes», assenyala. «S’ha de veure en què acaben les reclamacions que s’han presentat als bancs i com responen aquests al final del període de tres mesos que tenen disponible. Llavors es podran fer números», explica Paz Cano, vocal de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Reobrir casos ja jutjats

La sobrecàrrega als jutjats civils no només vindrà per la reclamació de les clàusules terra. Molts afectats, els casos dels quals ja es van tramitar davant un jutge i aquest els va donar la raó, hauran de tornar a reclamar els serveis d’un advocat per reclamar la retroactivitat total de les clàusules, com va establir el Tribunal de Justícia de la UE. Els advocats preparen la presentació del que es denomina incident extraordinari de nul·litat d’actuacions, que permet reclamar la part dels diners que no s’han tornat.

El problema és que aquest procediment té terminis concrets per a la seva presentació: 20 dies laborables després de la publicació de la decisió del tribunal de Luxem-burg que es va produir el 20 de febrer, de manera que el termini pràcticament expira a finals de març.

Més precisos són els números del despatx Arriaga y Asociados, que ha fet bandera de les clàusules terra i les despeses hipotecàries, en la seva batalla contra els bancs. La firma d’advocats té en marxa em aquests moments 10.000 demandes contra les entitats financeres. D’aquestes, 1.745 reclamen únicament el pagament de clàusules terra; 3.664 reclamen clàusules terra i també despeses hipotecàries, i 4.618 demanen el retorn de les despeses de constitució d’hipoteques. «Tots aquests són casos en què no s’ha arribat a cap acord amb l’entitat corresponent i s’ha decidit anar al jutjat», afirmen fonts del despatx.

La veritat és que el procediment extrajudicial per al qual es va aprovar el reial decret únicament contempla reclamacions per clàusules terra. Si s’hi afegeixen les despeses de constitució d’hipoteca, ja no és possible acollir-se al procediment extrajudicial.

Mitjans insuficients

No únicament els advocats esperen la judicialització del procés de reclamació. «Els jutges dels jutjats civils ja han vist com s’ha incrementat el nombre de procediments. I estan molestos perquè semblen insuficients els mitjans establerts pel Govern per poder atendre aquesta situació», han comentat en aquests sentit algunes fonts judicials.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit recentment al Govern que no posarà en marxa cap mesura destinada a afrontar el previsible increment de demandes relacionades amb les clàusules terra si l’Administració no concedeix els mitjans humans i materials necessaris. El Poder Judicial demana recursos materials ordinaris i extraordinaris, com l’increment de places destinades específicament a aquesta matèria. Ha instat el Ministeri de Justícia que procedeixi a crear les places de jutges d’adscripció territorial necessàries per assumir aquest pla, a més a més de les restants que integrin el pla anual de creació de places.

Costes judicials

El que és cert és que algunes associacions de consumidors apunten que molts bancs es disposaran a pactar amb els clients abans que la reclamació acabi en judici, per d’aquesta forma evitar el pagament de les costes judicials en el cas que el jutge acabés donant la raó al client.

Però alguns dels despatxos d’advocats que gestionen les demandes judicials supediten la seva retribució a aquestes costes judicials, cosa que permet pensar que no hi haurà pacte amb el banc abans que el jutge porti a terme el procediment. «Si efectivament hi ha més d’un milió de clàusules terra, només que un 10% dels afectats vagin als tribunals serà gairebé impossible atendre aquest volum de casos», destaquen fonts judicials.

Les xifres encara no són precises, però si Bankia, que ha acceptat tornar els diners a tots els seus clients, reconeix que almenys 1.000 casos acabaran o ja han acabat en mans dels tribunals, els procediments de les entitats que més clàusules terra tenen, però que menys disposició a tornar els diners mostren, poden acabar superant totes les previsions.

Font: el periodico

 

Una altra clàusula sòl, per terra

Un nou èxit de Ferrer Advocats sobre clàusules sòl ha estat publicat avui dia 1 de febrer de 2017 al Diari de Girona.

Llegiu la notícia aquí.

Intervenció de Ferrer Advocats a la Cadena Ser sobre les clàusules sòl i l’impacte de la Sentència del Tribunal Europeu

Capital Radio entrevista a Ferrer Advocats sobre les clàusules sòl

IRPH, el nou malson de la banca

Les preferents i les clàusules sòl poden tenir una tercera part en el serial de productes financers paradigmàtics de la ‘Gran Recessió’ que es van convertir en un malson per als clients abans de ser-ho per als bancs. Es tracta de l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un índex com ho és l’Euríbor que, segons dades aportades per les entitats al Banc d’Espanya, s’aplica a més de 760.000 préstecs hipotecaris amb un saldo total de gairebé 46.000 milions d’euros.

Aquesta clàusula està a punt de començar el tortuós camí judicial que han seguit altres clàusules abans: el Col·lectiu Ronda ha anunciat aquest dimarts que impulsarà la primera demanda col·lectiva sobre la qüestió que es fa a Espanya i en què se n’exigirà la nul·litat i la devolució de tots els interessos abonats. Tot i que no hi ha una xifra exacta, sumen milers de milions. Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu, serà qui portarà als tribunals una demanda de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin).

La intenció del Col·lectiu Ronda és fer les demandes per entitats, i arrencarà amb la catalana CaixaBank. Tot i que l’àmbit d’aplicació de lIRPH és espanyol, les primeres entitats objecte d’aquestes demandes col·lectives són catalanes. La previsió és que després de l’entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar arribi el torn de CatalunyaCaixa (ara integrada al BBVA) i a continuació el Sabadell, on s’han incorporat moltes d’aquestes hipoteques referenciades a l’IRPH que es van signar a la CAM i a Caixa Penedès. Fins ara ja s’han guanyat casos als tribunals amb sentències fermes que han considerat abusiu l’IRPH, però també se n’han perdut. “La demanda col·lectiva és una opció més eficaç, i si es fa a través d’una associació de consumidors els demandants no han de pagar costes”, explica Serrano.

¿Quin és el problema de l’IRPH? Són diversos. Aquest índex existeix des de 1990 però va ser entre 2003 i 2005, amb l’eufòria del totxo que va embriagar la banca, que la seva comercialització es va popularitzar. Es venia als clients amb l’argument que era un índex més estable que l’Euríbor, cosa que convencia els signants de les hipoteques, que sovint són conservadors i no volen sorpreses amb el préstec. Però segons Serrano, això no és així: “Quan pugen els tipus l’IRPH també puja, però quan baixen, baixa molt més lentament”.

L’índex es fixa fent una mitjana aritmètica entre diferents tipus d’interès de diferents préstecs, però segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea era poc transparent i també manipulable. “Hi ha informes del Banc d’Espanya que admeten que hi havia irregularitats a les caixes a l’hora de fixar l’índex”, afegeix Serrano.

Europa, contrària a l’índex

De fet, l’any 2013 es va suprimir l’IRPH Caixes i es va reformular l’IRPH Bancs després d’una dura resolució del TJUE. El Col·lectiu Ronda entén que aquests dèficits no van quedar resolts pel nou índex, l’IRPH Entitats, que, a més, es va imposar als clients de manera unilateral i no negociada. Els càlculs dels afectats són que amb l’IRPH de tipus fix (que es va aplicar després de la supressió de l’IRPH Caixes) els clients paguen un interès del 4% més el diferencial. En el cas de l’IRPH Entitats, l’interès és superior al 2% més el diferencial pactat. En tots dos casos són marges molt superiors als de l’Euríbor, que està en negatiu des de principis d’any.

Les sentències que veuen abusiu l’IRPH són clares. “La clàusula és totalment desproporcionada, supera en tres vegades l’interès legal de 2006 (…) Kutxabank no tenia motiu per fixar un interès tan elevat (…) Els jutges nacionals estan obligats a deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva a fi que aquesta no produeixi efectes vinculants per al consumidor”, es llegeix a la primera sentència emesa per una Audiència Provincial a Espanya que es va signar a Àlaba.

El perill potencial per als bancs és gran. Si es declara abusiu l’IRPH aquest seria nul, cosa que obre la porta, com s’està exigint en el cas de les clàusules terra, a una devolució retroactiva dels interessos cobrats de més. Però el problema per a les entitats no acaba aquí. Els jutges no poden aplicar un índex alternatiu a una hipoteca si no ho demana l’afectat. Això implica (ja s’han donat casos) que la nul·litat de l’IRPH provoqui que una hipoteca surti gratis: a més de recuperar els interessos pagats, el consumidor passa a pagar només el principal del seu préstec.

La cursa judicial està a punt de començar i, a l’espera de veure com es desenvolupa, els bancs tenen un nou focus de tensió.

LES CLAUS

Què és l’IRPH?

És un índex de referència que serveix per marcar el que han de pagar els signataris d’una hipoteca. Existeix des de l’any 1990 però es va popularitzar en plena època del boom de la construcció, entre 2003 i 2005. Suposadament era un índex que variava menys que el més utilitzat, l’Euríbor. Segons han informat les entitats al Banc d’Espanya, a Espanya hi ha més de 760.000 hipoteques referenciades a l’IRPH amb un saldo de 46.000 milions, el que suposa el 9% de les operacions i prop del 6% del saldo total.

Quin problema hi veuen els consumidors?

La seva suposada estabilitat no era tal i, segons el Col·lectiu Ronda, quan pujava ho feia com l’Euríbor, però quan baixava ho feia més lentament. El Tribunal de Justícia de la UE i també el Banc d’Espanya han qüestionat el mètode de càlcul de l’IRPH i també han assenyalat que és manipulable per part de les entitats. Segons càlculs dels afectats, és nítidament més car que l’Euríbor: és entre un 2 i un 4% més car.

Segueix vigent l’IRPH?

L’any 2013 es va anul·lar l’IRPH Caixes i es va reformular l’IRPH Bancs. El Col·lectiu Ronda entén que aquests dèficits no van quedar resolts pel nou índex, l’IRPH Entitats, que es va imposar sense negociació amb els clients. A més, moltes d’aquestes hipoteques, que estaven referenciades a l’IRPH, es van reconvertir en un préstec a tipus fix.

Què diuen els tribunals?

Hi ha sentències que consideren abusiu l’IRPH i n’hi ha d’altres que n’afirmen la legalitat. El Col·lectiu Ronda vol fer una demanda col·lectiva perquè té més possibilitats de prosperar i perquè per als demandants és més assequible.

Per què preocupa els bancs?

L’anul·lació d’una clàusula comporta automàticament, segons defensen les entitats de consumidors, que apel·len a la normativa vigent, la devolució retroactiva del que s’ha pagat. Però com passa amb les clàusules terra, la retroactivitat és objecte de debat. A més, s’han donat casos en què els afectats per una hipoteca amb IRPH anul·lada han deixat de pagar interessos i només tornen el principal del préstec.

Font: ara .cat economia

El Suprem dicta que un swap sempre perjudica al client

El Tribunal Suprem ha anul·lat un contracte de swap per error de vici en el consentiment en una sentencia en la qual afegeix un nou raonament als anteriors arguments que ha exposat en relació a les característiques sobre la comercialització d’aquests productes financers, amb el que crea doctrina en ser la segona vegada, després de la sentencia del 13 de novembre en la mateixa línea, que es pronuncia incloent aquest nou criteri.

En concret, la Sala Civil de l’Alt Tribunal, que dóna la raó al demandant, considera el swap com a un producte de suma zero, el que implica que l’entitat financera només pot beneficiar-se de la venta d’aquest producte en la mesura en que el seu client és perjudicat, i viceversa.

La sentència indica que els beneficis d’una part en el contracte de swap constitueixen el reflex invers de les pèrdues de l’altre part, pel que l’empresa de serveis d’inversió es troba en conflicte d’interessos amb el seu client. I afegeix que l’entitat financera ha d’informar al client de quin és el valor del mercat inicial del swap o, almenys quina quantitat hauria de pagar-li al client en concepte d’indemnització per la cancel·lació anticipada si es produís en el moment de la contractació.

Font: Expansión

El Suprem elimina onze swaps del Banc Santander

El Tribunal Suprem ha anul·lat 11 contractes de permuta financera de tipus d’interès, swap, subscrits per una firma irunesa amb el Banc Santander, a l’entendre que l’entitat no va oferir informació correcta i adequada sobre aquests productes a l’empresa.

El text confirma les resolucions prèvies emeses en el mateix sentit pel jutjat de Primera Instància 3 d’Irún i de la Secció Segona de la Audiència de Guipúscoa que igualment havien estat favorables als interessos de la companyia a l’entendre que s’havia produït un error en el consentiment en el moment de subscriure els swap. La sentència del Suprem rebutja així el recurs de cassació presentat pel Banco Santander, al qual també imposa el pagament de les costes processals.

D’aquesta manera l’escrit judicial declara la nul·litat dels contractes signats, anul·la tots els càrrecs i abonaments d’interessos swap, així com els impagaments de l’empresa i els interessos eventualment generats, quantitats que haguessin suposat per a l’empresa un cost d’uns 400.000 euros .

L’empresa no tindrà d’abonar a l’entitat impagaments i interessos que ascendeixen a uns 400.000 euros.

La resolució aclareix així mateix que la informació precontarctual oferta pel banc, a més de ser escassa induïa a confusió sobre la naturalesa del producte sobretot si es té en compte que es va presentar com una protecció davant la pujada del tipus d’interès i que la falta d’informació no va ser esmenada amb la signatura dels contractes que estaven redactats amb una terminologia que resultava difícilment comprensible fins i tot per persones tècniques en la matèria.

Font: Notícies de Guipúscoa

Un revés en clàusules sòl costaria un terç d’ingressos a la banca, segons Goldman

el-cost-de-retornar-cs-des-de-2009

Les clàusula sòl hipotecàries, aquelles que limiten la quota que segueix pagant l’hipotecat tot i la rebaixa de l’euríbor, encara poden portar un important revés per als comptes de la banca espanyola.

En concret, segons els analistes de Goldman Sachs una fallada desfavorable per a la banca per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria tenir un cost de 3.000 milions d’euros més en provisions, el que suposaria més d’un terç dels ingressos anuals de algunes de les principals entitats financeres del país.

L’alt tribunal comunitari estudia aquests dies si ho cobrat per aquestes condicions hipotecàries, declarades nul·les per la seva falta de transparència, s’ha de retornar a la clientela amb caràcter retroactiu des del 9 de maig de 2013, quan el Tribunal Suprem va imposar el seu criteri en aquest camp per primera vegada o si ha d’aplicar-se una retroactivitat total.

Tot i que bona part de les entitats ha anat retirant aquestes clàusules de la seva cartera després d’un important degoteig de sentències en contra, de moment tan sols s’han vingut abonant o aprovisionant els imports cobrats des de 2013.

L’activació de les clàusules sòl, donada la caiguda dels tipus d’interès, va començar, però, el 2009, amb el que alguns càlculs apunten que la factura per als bancs podria duplicar les xifres que han anat dotant.

En concret, segons un informe emès avui pel gegant de la banca d’inversió a què ha tingut accés aquest diari, l’impacte negatiu sobre els ingressos nets de BBVA i CaixaBank ascendiria a un 36%, obligant a les entitats a incrementar amb força les provisions dotades fins a la data.

“BBVA apareix com el més exposat en termes absoluts”, detalla l’informe, que apunta que l’entitat que presideix Francisco González -una de les primeres a les que el Suprem va anul·lar les seves clàusules terra- hauria de fer front a una provisió de 1.815 milions d’euros.

CaixaBank, per la seva banda, hauria de dotar altres 660 milions d’euros. De fet, l’entitat catalana va comunicar aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que una devolució amb retroactivitat total lcostaria 750 milions més que els 550 milions ja aprovisionats per a les devolucions fins a 2013.

D’altra banda, els experts de Goldman apunten que Popular hauria de dotar 334 milions i Bankia 160 milions més. La mitjana del sector és una dotació addicional de 495 milions d’euros.

El sentit de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea començarà a albirar dimarts que ve quan l’advocat general, una mena de fiscal, ha d’establir el seu criteri, que sol ser el que guia a la sala per emetre la sentència.

La sentència definitiva, i la xifra a la qual ascendeix la factura per al sector financer espanyol, no es coneixerà, però, fins a finals d’aquest any.

Impacte en capital, garrotada a l’opa sobre BPI

Del costat de l’impacte en capital, Goldman assumeix que per a BBVA i CaixaBank, un nou error en contra equivaldria a un impacte d’entre 30 i 35 punts bàsics en la seva solvència, un colp delicat per a l’entitat catalana en un moment en què es prepara per prendre el control del lusità BPI.

L’operació podria suposar una caiguda de 115 punts bàsics en l’impacte de CaixaBank, el que li situaria en un 10,4% de capital CET1, allunyant a l’entitat del seu objectiu del 11% al 12%.

Font: Cinco Días