Una sentència del jutjat de Primera Instancia 2 de Sabadell condemna el Banc Sabadell a retornar més d’un milió d’euros

L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància número 2 de Sabadell que condemna Banc Sabadell a retornar més d’un milió d’euros abonats per una veïna d’aquesta localitat que l’any 2008 va contractar un ‘swap’ hipotecari.

El producte, comercialitzat sota l’aparença d’una assegurança que havia de cobrir possibles pujades de l’Euribor, va dur la dona a haver de pagar una xifra milionària com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquesta eina financera. El ‘swap’ estava vinculat a cinc préstecs hipotecaris que l’afectada i els seus fills van assumir per a poder pagar l’impost de successions corresponent a una herència rebuda. La sentència també considera ‘abusiu’ i deixa sense efecte un contracte que el banc va imposar a l’afectada tres anys després de la contractació, pel qual la dona renunciava a emprendre accions legals o plantejar futures reclamacions.

Tot i que l’anomenat ‘swap’ es va comercialitzar sota l’aparença d’una assegurança contra possibles pujades de l’Euribor, el producte obligava la clienta afectada a compensar l’entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives sempre que aquest indicador es situés per sota del 6,10%. Aquesta possibilitat que es va materialitzar el mateix any en què es va subscriure el ‘swap’ ara anul·lat, perquè el 2018 l’Euribor va baixar fins al 5,39% i va iniciar un històric descens fins a situar-se al 0.67% el febrer de 2010.

Segons el jutge les entitats bancàries ja contemplaven aquest descens en el moment d’oferir aquest producte i, per tant, eren conscients del greuge econòmic que ocasionarien. Per això, la sentència estableix que Banc Sabadell haurà de retornar a la veïna de Sabadell l’1.020.659,53 euros més interessos que l’afectada va abonar com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquest ‘swap’ hipotecari. A criteri de l’Audiència Provincial de Barcelona, la deficient informació sobre la naturalesa d’aquest producte ‘purament especulatiu’ ofert a la clienta va fer que aquesta ‘estigués en la creença errònia que se li havia ofert i estava subscrivint, una cobertura de la pujada del tipus d’interès, vinculada al finançament per mitjà de préstecs concedits per la mateixa entitat, en la seva condició de clienta habitual, i per la relació de confiança amb els empleats, i no una operació de permuta del tipus d’interès’.

La sentència recorda que la clienta ‘era client al detall […] sense experiència en el sector financer’ i el fet que l’entitat està legalment obligada a subministrar informació ‘clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar una incorrecta interpretació i posant l’èmfasi en els riscos que l’operació comporta’. Uns requisits de transparència que, tal i com recull la resolució, obliguen l’entitat a actuar ‘amb imparcialitat i bona fe, sense posar per sobre els interessos propis a la dels seus clients’. En aquesta sentència, l’Audiència Provincial considera que Banc Sabadell no va actuar ‘amb diligència ni bona fe’. Com tampoc ho va fer obligant la clienta l’any 2011 a signar un contracte en què es comprometia a no presentar cap tipus de reclamació judicial relacionada amb el ‘swap’ hipotecari en el marc de les converses sostingudes amb la demandant per suprimir la clàusula sòl de les hipoteques, atesa la impossibilitat manifesta de seguir fent front a les extraordinàries liquidacions negatives provocades pel ‘swap’.

Per a l’Audiència Provincial, el contracte només va ser acceptat ‘per a la situació d’angoixa de la demandant’ sense obtenir ‘cap contraprestació’ per part de Banc Sabadell a canvi de la seva renúncia a exercir els seus drets i esdevenint, per tant, un contracte nul per desequilibrat i actuar a favor únicament de l’entitat.

Font: vilaweb

El criteri del Suprem sobre hipoteques multidivisa es decanta a favor del client

La resolució del Tribunal Suprem del passat 15 de novembre, declarant nul·les les hipoteques multidivisa que es concedissin sense que l’entitat expliqués detalladament al client els riscos que comporten ha capgirat als litigis sobre els crèdits en moneda estrangera a Espanya. Des de llavors, el nombre de sentències en contra de les entitats financeres s’ha multiplicat fins i tot en aquells jutjats que anaven resolent a favor de la banca.

Les dades inclouen tantes resolucions de jutjats de primera instància com d’audiències provincials incloent dictàmens de jutges que tradicionalment havien anat fallant en contra dels particulars.

Fins a la decisió del Suprem, el pols en segona instància estava molt més igualat. El còmput previ de les Audiències Provincials analitzades (Madrid, Segòvia i Alacant) llançava 19 sentències favorables a la banca i 23 al client abans que l’alt tribunal establís el seu criteri.

L’enfilat d’èxits de consumidors s’ha produït malgrat que el Suprem no va tombar totes les hipoteques multidivisa, sinó que es va limitar a declarar nul·les les que es comercialitzessin sense la deguda transparència. Aquest camí ja el va marcar unes setmanes abans el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), que en resoldre el cas d’un crèdit multidivisa de Romania va establir que només seran vàlids quan el banc hagi advertit al client de tots els riscos que assumeix.

Les hipoteques emeses en moneda estrangera, especialment en iens i francs suïssos, van cobrar certa importància entre 2006 i 2008 quan es comercialitzaven com una opció més atractiva que els crèdits en euros per l’avantatjós canvi de divisa. Però les fortes oscil·lacions que va portar la crisi per a les monedes va provocar que el cost d’aquests préstecs es multipliqués.

El CGPJ reforça els jutjats per a les demandes per clàusula sòl

Augmenta el nombre de seus judicials i algunes es dedicaran en exclusiva. El nombre de demandes ha superat les 156.800 a tota Espanya a finals d’aquest any.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest passat desembre el disseny del nou pla d’especialització de jutjats per afrontar les demandes individuals presentades contra, entre altres productes bancaris, els quals inclouen les clàusules sòl. Entrarà en vigor el pròxim 1 de gener per als pròxims sis mesos.

El pla substitueix al que es va posar en marxa l’1 de juny, amb l’especialització de 54 jutjats de Primera Instància -un per província a la Península i un a les principals illes dels arxipèlags canaris i balears-, que en els últims set mesos han conegut de manera exclusiva i no excloent d’aquesta classe d’assumptes, que es refereixen, entre altres, a clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratòries, despesa de formalització d’hipoteca o hipoteques multidivisa.

L’adopció d’un nou pla respon a l’evolució que han seguit aquests assumptes, que a data de 17 de desembre arribava a un total de 156.862 demandes a tot el territori nacional, la qual cosa suposa una càrrega inassumible per als jutjats, malgrat la propera entrada en funcionament de 77 jutjats creats i constituïts el 2017.

Mig centenar més de jutges

El nou pla permetrà, mantenint l’atribució de la competència exclusiva a determinats jutjats, establir, en el seu cas, també l’exclusiu en aquelles províncies en què l’impacte del repartiment de la resta d’assumptes entre els òrgans judicials de l’ordre civil ho permeti. Així, el nombre de jutges augmentarà en gairebé mig centenar.

La Comissió Permanent ha establert que els Jutjats tindran competència exclusiva i excloent, i les Sales de Govern dels respectius Tribunals Superiors de Justícia determinen quins estan exemptes del repartiment ordinari. En algunes províncies, la matèria objecte d’especialització serà assumida pels jutjats de nova creació. El pla ha comptat amb el vot en contra del vocal Fernando Grande-Marlaska i ha anunciat la formulació d’un vot particular.

A Catalunya

Els jutjats especialitzats a Catalunya serà el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona de manera exclusiva i exclusiva en matèria civil mantenint les competències de persones físiques; el Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona de manera exclusiva i excloent; el Jutjat de Primera Instància i Mercantil número 6 de Lleida de manera exclusiva i excloent en matèria civil, i el Jutjat de Primera Instància nº 8 de Tarragona de manera exclusiva i excloent.

Font: El periódico

Anulades tres hipoteques multidivises del Banco Popular Español S.A

El Jutjat de la 1a Instància núm. 5 de Mollet del Vallès (Barcelona) condemna al Banco Popular Español S.A., anul·lar la clàusula d’una hipoteca multidivisa i recalcular el seu deute en euros, així com assumir les costes del procés judicial La sentència dictada indica la defectuosa informació facilitada als demandants sobre el funcionament i els riscos de la clàusula multidivisa i, en particular, sobre l’efecte que el canvi de divisa suposa sobre el capital pendent. La part demandant també va exercir l’acció de nul·litat de la clàusula sòl inclosa en els préstecs hipotecaris.

L’entitat bancària va al·legar en la seva defensa que els demandants rebien un préstec amb total coneixement dels riscs associats al tipus de canvi i que la signatura del contracte es va obeir a les favorables previsions existents en 2007 sobre el canvi euro / ien i l’evolució de l’euríbor i del LIBOR. Va afirmar que van ser els clients que van assumir la iniciativa de sol·licitar aquesta modalitat concreta d’hipoteca multidivisa i que tal producte no era un producte complex. I, sobre la informació de què disposaven els demandants, la demandada va al·legar que el personal que la va atendre els va oferir una informació completa sobre les característiques, avantatges i inconvenients del préstec, que quedaven també reflectits en l’escriptura notarial. No obstant, la sentència determina que no existia cap tipus d’informació precontractual, ja que no tenia una oferta vinculant que inclogués simulacions d’escenaris diversos relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d’interès LIBOR, de l’euribor o del tipus de canvi euro / moneda estrangera en el moment de contractar, una avaluació de la solvència dels clients ni un informe del departament de riscos.

Tampoc existeix documentació precontractual que conté informació clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres modalitats de préstec de la pròpia entitat quasi d’existir- o notificació que al perfil de client concret no se’ls ofereixen les mateixes.

El Jutjat reprèn en la Sentència les manifestacions dels afectats. Els demandants van coincidir a manifestar que canviem d’entitat i unitat de préstec perquè necessitem diners per reformar el pis, anem a viure, casar-nos, comprar-nos un cotxe i necessitem diners extra. No teníem coneixement del préstec multidivisa. No sabíem que era en iens, en un moment ens parlava dels iens. No ens va informar de cap risc ni de res”. De la mateixa manera, van manifestar que no es van realitzar simulacions, no es va lliurar l’oferta vinculant, ni es va posar a disposició d’un fullet informatiu. Segons la lletrada, la prova de la desinformació dels consumidors és que no sabien que el capital dels tres pagaments podia canviar a l’alça, cosa que va passar poc temps després de signar els documents de préstec.

El jutge manifesta en la sentència que no es garanteix que la informació obtinguda pels demandants, en la seva condició de consumidors, ofereixi una possibilitat real de comparar les diferents ofertes i alternatives de contractació del producte. També subratlla que el desequilibri apreciat perjudica al consumidor, per la precarietat jurídica que ocupa en el contracte davant el risc de fluctuació de moneda i perquè, com s’expressa en la demanda i es constata amb la documentació aportada, existeix un perjudici econòmic real que ha suposat l’augment de les quotes; constata, a més, que amb un préstec tradicional en euros el principal pendent de pagament seria inferior al deute real amb l’aplicació de la clàusula multidivisa. Per tant, el jutge conclou que l’escriptura del préstec no compleix els criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa legalment exigibles.

En resum, el jutge ordena en la seva Sentència que el Banco Popular Español, SA, anul·la les opcions multidivisas d’aquestes hipoteques i que, al seu torn, ha de considerar les hipoteques en euros des del principi de la signatura i compensar les quantitats pagades en excés amb el capital pendent, així com pagar les costes del procés.

Font: Merca 2

El Tribunal Suprem anul·la les hipoteques multidivisa en casos de poca transparència

L’alt tribunal adapta l’última sentència europea sobre l’assumpte i estableix que les hipoteques multidivisa, que permeten gestionar una hipoteca per exemple en iens o francs suïssos, han de ser declarades nul·les en casos de poca transparència.

Les hipoteques multidivisa s’han sumat a la llista negra del Tribunal Suprem. L’alt tribunal ha dictat una sentència en la qual fa seva la doctrina recentment dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha establert que aquestes hipoteques han de ser anul·lades de manera parcial en casos on quedi demostrat que van ser adquirides amb poca informació pel mig.

Les hipoteques multidivisa permeten a l’usuari que els seus interessos i quotes fluctuïn en funció d’una divisa diferent a l’euro: el franc suís o iens, per exemple. Ara el Tribunal Suprem, tal com va fer prèviament amb productes bancaris com les preferents o les clàusules sòl, estableix la seva nul·litat parcial en casos de poca transparència amb el client a l’hora de contractar aquest tipus de préstec: s’anul·la parcialment perquè passarà a ser una hipoteca normal, eliminant qualsevol referència a qualsevol divisa que no sigui l’euro.

El cas que ha obert la veda al Tribunal Suprem, després de la sentència europea que va declarar l’abusivitat en casos de poca transparència, és el d’un matrimoni que es va embarcar en una d’aquestes hipoteques multidivisa el 2008 a gairebé 30 anys amb Barclays i en iens, més de 260.000 euros. La xifra final que van haver de pagar, i per la qual van acudir als tribunals, superava en un 50% la quantitat inicial.

Seguint el criteri de la justícia europea, el Suprem entén que en aquest cas el banc no va informar correctament dels riscos al matrimoni: “L’entitat bancària no va explicar adequadament als prestataris la naturalesa dels riscos”, diu la sentència, afegint que “la manca de transparència de les clàusules multidivisa ha generat per als prestataris un greu desequilibri, en contra de les exigències de la bona fe”.

La decisió del Suprem explica que obre la porta a més de 70.000 famílies afectades.

Font: cadena ser.com

El Suprem confirma que una clàusula sòl abusiva és nul·la encara que hi hagi acord posterior entre banc i client

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que, per primera vegada, confirma que les clàusules sòl abusives han d’anul·lar sempre i no es poden convalidar tot i que els afectats hagin signat un acord en aquest sentit amb el banc.

La sentència, emesa el passat dia 16 d’octubre determina que la nul·litat d’una clàusula sòl abusiva “és una nul·litat radical o de ple dret”, de manera que no pot ser convalidada posteriorment.

En concret, la sentència judicial fa referència a un cas en què els demandants havien signat una hipoteca que contenia una clàusula sòl de la qual no es va informar; després de la signatura, van pactar una reducció de les condicions d’aquesta clàusula. Però ara, el Suprem confirma que, en ser nul·la la clàusula des del moment de la signatura, la reducció pactada posteriorment no afecta aquesta nul·litat.

Devolució de tot el cobrat per la clàusula nul·la

Com a conseqüència de la sentència, l’entitat que va realitzar el préstec hipotecari -Banc Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Soria- ha estat condemnat a eliminar la condició general del contracte de préstec hipotecari i la consegüent devolució de totes les quantitats cobrades d’acord amb la clàusula.

Aquesta sentència pionera és rellevant, ja que pot permetre a milers de consumidors reclamar quantitats cobrades pels seus bancs en aplicació de clàusules que hagin estat declarades nul·les, independentment dels pactes o acords que hagin negociat amb posterioritat a la signatura del contracte que les contenia.

La decisió judicial afavoreix a dues navarresos que van demanar un crèdit hipotecari a Caixa Espanya el 2009. La clàusula determinava que l’interès nominal anual “en cap cas podia ser superior al 12,50% ni inferior al 3%”. Els signants no havien estat informats de l’existència d’aquesta clàusula sòl, així que van atribuir “mala fe” al banc i li van reclamar la reducció del sòl del préstec al 2,5%, al que el banc va accedir.

Un jutjat provincial va desestimar la nul·litat causa d’un pacte

El 2012, Caixa Espanya va tornar a aplicar el 3% d’interès nominal als afectats, que van presentar una demanda al juny de 2013 en la qual requerien la nul·litat per manca de transparència i abusivitat, i una indemnització de 3.400.44 euros. Aquesta demanda va ser desestimada pel Jutjat Provincial d’Instrucció de Pamplona amb la justificació que havien negociat un nou sòl, de manera que la clàusula era vàlida. El tribunal sí que va admetre la pretensió subsidiària i va condemnar al banc a aplicar el 2,5% i indemnitzar els afectats.

Els afectats van recórrer davant l’Audiència Provincial de Navarra, que també va desestimar la seva demanda, de manera que van presentar un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem.

El Suprem ha acceptat aquesta infracció processal i ha considerat que els afectats no van poder exercir el seu dret legítim. Considera, a més, que la clàusula sòl no era transparent, de manera que la qualifica com a abusiva i declara la seva nul·litat absoluta.

La sentència fa referència també al fet que el jutge de primera instància no declarés la nul·litat de la clàusula tot i que existeix ja jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquest sentit.

Font: RTVE.es

Els bancs han de retornar el diners cobrats per la clàusula sòl encara que es signés un acord posterior

Ibercaja hauria de tornar a una parella de Salamanca més d’11.000 euros després d’una sentència pionera del Jutjat de Primera Instància ratificada per l’Audiència Provincial L’Audiència Provincial de Salamanca ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància que pot suposar un gran benefici a milers de persones que firmaran un acord amb el seu banc després de la sentència del tribunal europeu sobre la devolució del diners de les clàusules terra. Així, els bancs han de retornar tota la quantitat que li corresponia als hipotecats.

Una sentència que permetrà que una parella de Salamanca rebés 11.000 euros

Els fets es remunten al 2007, quan una parella va signar una hipoteca per poder comprar una vivenda. Ells pensaven que signaven un tipus d’interès fix els primers sis mesos i la variable el r amb una sèrie de bonificacions per tenir les targetes amb el banc, assegurances de vida i de llar i diversos productes més amb el mateix banc (abans Caja Círculo) , però com va ser la seva sorpresa quan es va adonar que feien el que feien seguien pagant el mateix.

L’any 2013 es va dictar la sentència del Tribunal Suprem que considerava nuls les denominades clàusula sòl i el banc els va oferir una rebaixa en el tipus d’interès, passant del 3,75 al 2,25%. El banc va subscriure un contracte de novació de préstec en el qual els hipotecats manifestaven que coneixen l’existència de la clàusula sòl i de les seves conseqüències, renunciant a realitzar qualsevol acció.

El resultat ha estat favorable per als interessos dels consumidors. El banc ha tingut que retornar totes les quantitats cobrades per la denominada clàusula sòl, ascendint a més de 11.000 euros, i aquesta parella salmantina pagarà la hipoteca al tipus veritablement acordat.

Font: Zamora 24 hores.

Presentada la primera demanda civil contra el Popular

La entitat financera va col·locar un paquet d’accions a una companyia de reciclatge de residus que va sol·licitar un préstec de 100.000 euros per adquirir un camió poc abans de l’ampliació de capital de 2016.

Ha estat presentada en un jutjat de primera instància de Madrid una demanda de judici ordinari contra el Banc Popular. Es tracta de la primera demanda civil contra l’entitat financera que entre els dies 6 i 7 del passat mes de juny va ser intervenida i adquirida per Santander, ocasionant la total destalada de la seva inversió a milers d’accionistes.

Nombrosos clients de Popular expliquen que el passat any al sol·licitar un préstec es van col·locar accions de l’ampliació de capital.

En l’oficina bancària on el demandant va demanar aquesta quantitat, al mateix temps que comptaven nombrosos clients que per aquestes dates van acudir al Popular, que preparava una ampliació de capital per 2.500 milions d’euros, es va col·locar un paquet d’accions amb un total cost proper als 10.000 euros, al temps que se li va concedir el préstec requerit.

Banco Popular, amb motiu de l’ampliació de capital de 2.500 milions, va explicar en el fullet de l’operació que estimava uns 2.000 milions de dòlars en aquest exercici. Tot i així, les pèrdues que finalment va comunicar el banc, sent ja presidit per Emilio Saracho, van ser molt superiors a 3.485 milions d’euros. A l’abril d’aquest any, Popular va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors una sèrie d’errors detectats en les comptes que van incrementar encara més les pèrdues anuals, fins als 3.608 milions.

La demanda presentada es basa en aquesta informació falsa o errònia que Popular va donar als compradors d’accions que van acudir a l’ampliació de capital el passat any, comunicant una estimació de pèrdues molt inferior a la que va ser. A més la demanda recorda que al maig de 2016 Popular va arribar a informar que a partir de 2017 es reprendria la política de dividends que Ángel Ron va fer per aquestes mateixes dates unes declaracions en les quals va dir que el 2018 que “hauríem de lliurar en metàl·lic el 40% del benefici”.

La representació legal de la companyia de camions demandant sosté que el seu client va ser enganyat al subscriure les accions que li va col·locar al sol·licitar el préstec de 100.000 euros. La companyia en qüestió mai abans havia adquirit accions de cap classe. La demanda sol·licita la devolució de la quantitat pagada per adquirir les accions de Popular més els seus interessos legals i es condemna al banc al pagament de les costes del judici.

La demanda inclou, com jurisprudència, sentències per l’entrada a la Borsa de Bancs a favor dels demandants. Felipe Izquierdo sosté que en base als fets narrats ia les sentències per Bankia, les demandes civils contra Popular de clients que compren accions en l’ampliació de capital de 2016 són “demandes guanyadores”. Previsiblement les demandes civils contra Popular es multiplicaran en els jutjats.

Els Tribunals estimen les reclamacions de Clàusula Sòl prèviament rebutjades pels bancs

Els afectats per clàusules sòl que reclamen al banc les quantitats cobrades de més per aquesta causa, -seguint el procediment imposat pel Reial Decret 1/2017 aprovat pel Govern el passat gener- estan trobant-se amb el rebuig frontal de les entitats bancàries a les seves peticions. No obstant això, quan aquests mateixos afectats presenten demandes davant els tribunals estan aconseguint sentències favorables a la devolució de les quantitats demanades. 

Els bancs es neguen a pagar als usuaris al·legant que no correspon perquè es va informar a l’usuari en el moment de signar la hipoteca, o perquè s’ha produït una renegociació de la clàusula, o perquè el crèdit ja s’ha acabat de pagar. 

Donat el volum de demandes presentades per les clàusules sòl, el Govern ha creat nous jutjats per ocupar específicament d’això. 

Font: DIARI HERALDO 

Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client.

Font: cinco días hipotecas