Especializado en defensa del consumidor, derecho penal y responsabilidad civil, con amplia experiencia en litigios judiciales y casos contra abusos financieros.
El despatx Advocats Ferrer i Lluís Ferrer de Nin, citats el diumenge 24 de maig de 2026 a La Vanguardia com a referència en reclamacions de fraus bancaris tipus phishing
El passat diumenge 24 de maig de 2026, un dels diaris més importants d'Espanya, com és La Vanguardia, va publicar a la seva secció Llars i Butxaca un extens reportatge sobre l'epidèmia de fraus de phishing bancari que afecta milers de clients a Espanya.
L'article de La Vanguardia es titula: Pugna entre clients i bancs pel diner robat dels comptes amb phishing.
Entre els experts consultats per explicar com funciona el procés legal de recuperació dels diners, el periodista va recórrer a Lluís Ferrer de Nin, soci d'Advocats Ferrer, amb seus a Sabadell i Barcelona i "un centenar de demandes al darrere" contra entitats financeres tal com cita el rotatiu.
L'aparició del nostre despatx no és casualitat: reflecteix la feina acumulada durant anys defensant clients que van veure com buidaven els seus comptes d'un dia per l'altre.
Què diu La Vanguardia sobre el phishing bancari i els drets del client
El reportatge parteix d'una realitat incòmoda: els fraus de phishing bancari es multipliquen, i les entitats financeres no sempre retornen els diners de forma espontània. Els afectats reben missatges, correus o trucades que suplanten la identitat del banc, faciliten les seves claus sense saber-ho, i s'aixequen amb el compte a zero.
Segons explica Lluís Ferrer a l'article: "El sistema financer es recolza en la confiança", comenta Lluís Ferrer de Nin, de Ferrer Advocats, amb seus a Sabadell i Barcelona i un centenar de demandes al darrere. "El phishing s'està veient com una responsabilitat de la banca", diu. S'entén que el client és enganyat, creient que realment tracta amb el seu banc i sense voluntat real de facilitar les seves claus als delinqüents, cosa que l'entitat hauria pogut detectar en veure moviments estranys.
El reportatge de La Vanguardia també recull la posició de l'advocat especialista en frau bancari Lluís Ferrer respecte a la negligència greu:
"En casos de phishing s'ha de demostrar que hi ha hagut una negligència greu". Aquest concepte de "negligència greu" pot anul·lar la devolució. Si el client la comet, l'entitat pot escudar-se en això. Però seria en casos extrems, com perdre una cartera amb la targeta i les claus apuntades. "Clicar en un enllaç o que algú t'enganyi per telèfon no és una negligència greu", creu Ferrer.
La responsabilitat quasi objectiva del banc: el que canvia amb la sentència del Suprem de 2025
Un dels punts més rellevants del reportatge és la referència a una sentència del Tribunal Suprem de 2025 que reforça la posició del client de forma determinant. L'alt tribunal estableix que la responsabilitat de l'entitat financera en casos de phishing és de naturalesa quasi objectiva: és a dir, correspon al banc demostrar que hi ha hagut negligència greu del client, no a l'inrevés.
A la pràctica, això significa que si has patit un frau de phishing bancari, la càrrega de la prova recau sobre el teu banc, que ha d'acreditar que tu vas actuar de forma imprudent. Si no pot fer-ho, ha de retornar-te els diners.
Aquest canvi de criteri judicial és precisament el que ha inclinat la balança a favor dels clients en els últims anys, tal com recull La Vanguardia.
A quins bancs afecta? Tots els que operen a Espanya
El reportatge esmenta entitats com CaixaBank, ING, BBVA i Trade Republic, però deixa clar que el phishing no discrimina: hi ha casos nous cada setmana en pràcticament tots els bancs que operen al mercat espanyol.
Si has rebut un SMS, un correu o una trucada que semblava del teu banc i després vas comprovar que t'havien buidat el compte, és molt probable que el teu cas sigui reclamable, independentment de quina sigui la teva entitat.
Quant de diner es pot recuperar i quant de temps porta
Segons la informació recollida al reportatge, les demandes que arriben als tribunals se situen habitualment entre els 12.000 i 15.000 euros, però això és una mitjana. Hi ha casos de 5.000 euros de frau i altres fraus de 50.000 euros o fins i tot més.
L'article de La Vanguardia també fa referència al fet que els costos associats al litigi, o pensar que és molt difícil guanyar al banc, són un factor que porta molts afectats a descartar la reclamació abans de començar. Un error que pot costar milers d'euros perquè els jutges estan donant la raó als afectats per fraus bancaris tipus phishing.
Per què actuar ràpid des del primer moment
Un dels missatges més clars del reportatge és que el temps importa. Com més aviat s'actuï, més opcions hi ha de limitar el dany i de construir un expedient sòlid.
Els passos recomanats són:
- Denúncia davant la policia — no és imprescindible per a la reclamació, però ajuda a acreditar el frau.
- Notificació immediata al banc — per escrit i amb registre, per deixar constància de la reclamació.
- Consulta amb un advocat especialitzat — per valorar si convé la via extrajudicial, l'arbitratge o la demanda judicial directa.
- Reunir tota la documentació — captures dels missatges SMS rebuts, trucades fraudulentes, moviments bancaris, comunicacions amb l'entitat.
Advocats Ferrer: més d'un centenar de demandes contra entitats financeres
L'esment a La Vanguardia no és el punt de partida d'Advocats Ferrer en aquest camp: és el reconeixement d'una feina que porten anys construint. El despatx d'advocats en reclamacions bancàries acumula més de cent demandes contra bancs per fraus de phishing i estafes financeres.
El seu enfocament és clar: valorar cada cas de forma individual, explorar primer les vies més ràpides i econòmiques per al client, i arribar als tribunals únicament quan és necessari i amb les màximes garanties.
Si has patit un frau bancari per phishing i no saps si pots recuperar els teus diners, la primera consulta t'aclarirà el panorama sense compromisos.
Abogado y socio de Ferrer Advocats.
