Bancs amb clàusula sòl i bancs que l'han tret
Més de 40.000 hipoteques de Catalunya Caixa deixaran de tenir clàusula sòl a partir del juliol. Així ho va anunciar ahir BBVA, grup en el qual estan integrades les antigues caixes catalanes. A més, l'entitat no inclou clàusules sòl en els préstecs hipotecaris a consumidors des d'abril de 2013. La tendència del sector va començar a canviar arran de que al maig d'aquest mateix any, el Tribunal Suprem declarés nul·les les clàusules sòl que no complien amb els requisits de transparència.
A efectes pràctics, al seu dia, la sentència va acabar afectant 400.000 hipoteques de BBVA, 90.000 de Novagalicia Banc ja al voltant de 100.000 de Cajamar. Després de conèixer la decisió del tribunal, moltes entitats van decidir eliminar aquest requisit en els préstecs que comercialitzaven.
I és que les entitats que venien aquestes hipoteques amb clàusules sòl han anat disminuint des de 2013 fins a l'actualitat, en la qual cap ven hipoteques amb aquest requisit. Segons dades d'un estudi del Banc d'Espanya, de la caiguda de l'euríbor, tipus d'interès al qual estan referenciades més del 80% de les hipoteques que es concedeixen a Espanya, que va arribar a tocar el 5,5% a l'octubre de 2008, seva cota més alta, no es beneficien més del 30% de les hipoteques constituïdes fins a setembre de 2009.
Aquests préstecs tenien acotacions a la baixa oa l'alça; és a dir, clàusula sòl o sostre. D'aquestes, el 72% són les que incorporen, simultàniament, límits a la pujada i la baixada del tipus. Per contra, les que només limiten la baixada estan a l'entorn del 15%, i la resta (13%) ho fan només per la pujada. Segons aquest informe, el tipus mitjà del sòl se situava el 2009 en el 3,12% mentre que el del sostre era a 13,56%. Des de l'Associació Hipotecària expliquen que, des de llavors no hi ha estadística d'hipoteques amb clàusula terra perquè cada vegada hi ha menys préstecs amb aquestes característiques.
Encara que són difícilment quantificables, les associacions de consumidors xifren en al voltant de dos milions les que queden.
Es pot reclamar i que aquesta es declari la clàusula nul·la; d'aquesta manera el client afectat podrà optar a la devolució de les quantitats cobrades de més, almenys des de maig de 2013. Hi ha dues vies. Primera, l'amistosa o extrajudicial, de manera que cal acudir a l'entitat bancària i reclamar que s'elimini la clàusula sòl. I segona, la judicial, que suposa interposar una demanda contra l'entitat que tindrà com a missió que es declari la nul·litat de la clàusula i que es retornin les quantitats cobrades de més.
Per a això, és possible acudir a un advocat o bé a associacions de consumidors. La majoria dels jutjats que ha estudiat casos en què se sol·licita la nul·litat de les clàusules sòl hipotecàries ha donat la raó al particular, però l'assumpte està encara lluny de tenir un criteri jurisprudencial unànime i hi ha tribunals que segueixen reconeixent als bancs seva dret a mantenir un límit en la baixada del tipus d'interès del préstec.
Una de les resolucions favorables a una entitat financera es va produir a Navarra, al Jutjat de Primera Instància número 2 de Pamplona. El magistrat Juan Miguel Iriarte Barberena va sentenciar el passat 29 d'octubre que Banco Popular pot seguir aplicant una clàusula sòl que imposa un tipus d'interès mínim del 3%, descartant la pretensió d'una clienta que pretenia que s'eliminés completament i se li restituïssin les quantitats indegudament pagades.
Resistència de les entitats
Els bancs s'han resistit a treure les clàusules sòl tot i que és una tendència que s'està imposant. "Pot ser negatiu per als comptes de resultats de la banca espanyola", assegura Rafael Romero, director d'inversions de Unicorp Patrimoni. De fet, segons BBVA, partint de l'actual cotització de l'índex de referència majoritàriament utilitzat en aquests contractes, euríbor a un any, l'aplicació d'aquesta mesura comportarà una reducció del benefici net després d'impostos en el mes de juliol de 2,3 milions d'euros.
Romero, per la seva banda, afegeix que "treure la clàusula sòl té l'avantatge d'aconseguir una major vinculació emocional amb els seus clients, i això pot ser molt interessant per a l'estratègia de l'entitat en el mitjà i llarg termini".
