Raons per les quals demandar a bankia
Si alguna cosa es podia fer malament, sens dubte va ser la sortida a borsa de Bankia. Milers de persones van acudir a l'OPV de Bankia. Els preferentistas van perdre també gran quantitat de diners en el bescanvi de les preferents en accions. Ara, dos anys després d'iniciades les causes contra l'antiga gestió de Caja Madrid i Bankia, es comencen a aclarir molts dels aspectes més foscos d'aquesta sortida a borsa.
Els pèrits que han presentat el seu informe al jutge Fernando Andreu, de l'Audiència Nacional, han deixat clar que els comptes amb les que Bankia va sortir a borsa no constituïen, en cap cas, una imatge fidel dels comptes de l'entitat. Els comptes van sortir al preu que els inversors «amics» tenia capacitat d'entrar: 3,75 euros, dels quals 2 euros eren nominal i 1,50, prima d'emissió.
Un cop més, entre les irregularitats habituals de Bankia hi ha la comunicació del preu a la CNMV un dia abans que els consells d'administració ho aprovessin. En finalitzar l'operació, el 60% de l'emissió s'havia col·locat al tram minorista i la resta, a inversors afins al grup. En total, es van col·locar 3.092.000 d'euros en accions Bankia.
Per això, és molt important que les persones coneguin les raons per les quals pot demanar les accions de Bankia.
1. Qui pot presentar demanda?
Tots aquells que compressin accions Bankia entre juliol de 2011 i maig de 2012, fins i tot aquells que compressin accions en el mercat secundari. Per què aquestes dates? El 18 de juliol de 2011 va ser la data triada per iniciar el seu camí a la borsa, i maig de 2012 va ser quan Bankia va ser intervinguda com a conseqüència de la seva situació financera. És indiferent si es tracta de particulars o de pimes, o fins i tot que els tenidors d'accions hagin acudit prèviament al bescanvi de les seves preferents.
2. Què via judicial és la més adequada?
La via més ràpida i eficaç per a la recuperació dels diners és la presentació de demandes davant el Jutjat del Mercantil.
3. Qui ha de tornar els diners?
Els diners han de tornar Bankia, ja que la sortida a borsa es va realitzar mitjançant una Oferta Pública de Subscripció. Per tant, les demandes s'han de fer contra l'entitat.
4. En el cas de conversió de preferents per accions, què és millor fer?
Sens dubte, la millor via és demanar la nul·litat del contracte de preferents, per haver nombroses sentències en contra d'elles. El que es demana en aquest cas és la nul·litat del contracte per «vici en el coneixement», manca de transparència. La majoria de les sentències consideren que les preferents són un producte financer complex constituït per valors que incorporen part del deute contret a llarg termini per l'entitat emissora per a l'obtenció de recursos financers i, com assenyala la CNMV, les seves característiques poden variar considerablement de un emissor a un altre, i fins i tot en diferents emissions d'una mateixa companyia.
5. Què pot fer Bankia en cas de ser condemnada?
Ja hi ha milers de sentències de condemna en el cas de les preferents. De fet Arriaga Associats ja ha guanyat gairebé 1.400 sentències. En alguns casos Bankia apel·la davant l'Audiència Provincial i gairebé sempre ha perdut.
A partir d'aquest moment Bankia paga perquè si no se li embargarien seus béns amb més despeses i desprestigi per a l'entitat cosa que no vol.
Si és condemnada per les accions el resultat serà el mateix.
6. Com es defensa Bankia en els judicis en el cas de les accions?
L'ideal seria que pagués immediatament, però sempre hi ha la possibilitat que recorrin en cas d'una fallada en contra. A vegades Bankia ha pagat sense arribar a judici.
En altres casos, els que estan fent és demanar la paralització d'aquestes demandes (milers a tot Espanya), fins que es resolgui per sentència ferma el procediment penal que ara investiga l'Audiència Nacional: la suposada falsedat dels documents facilitats als accionistes davant la sortida a borsa.
Però els jutjats però poden no compartir aquest criteri. En aquest sentit, cal assenyalar que l'Audiència Provincial de València va dir que no calia aquest pronunciament per estimar engany i que no es podia demorar la resposta fins a l'existència d'una sentència ferma. Per tant, obre una altra via que els accionistes reclamin la devolució de les seves aportacions.
La resolució recull: «En el supòsit que ens ocupa, Bankia situa la prejudicialitat en l'eventual falsedat dels estats i informació comptable utilitzats per a la sortida a borsa de Bankia que s'està investigant en la jurisdicció penal, el que al seu parer és pressupost essencial i ineludible per poder determinar la nul·litat de la subscripció d'accions que va efectuar el demandant. Veiem que efectivament es va denunciar i s'investiga penalment si els consellers de Bankia i BFA van distorsionar els comptes de les dues entitats, per tal de donar la impressió o crear la ficció que la seva situació patrimonial era millor que la realment existent, la qual cosa els va permetre millorar els diferents ràtios de solvència i guanyar-se la confiança dels inversors en la sortida a borsa i en la subsegüent cotització».
I afegeix: «És possible que s'hagi comès un delicte de falsedat en els termes de l'Art. 290 del Codi Penal, pel qual se segueix la referida causa penal. Aquesta possible falsedat (...) vindria referida als resultats econòmics del primer semestre del 2011, i en el propi fullet informatiu de la subscripció que es presenta a la CNMV».
