Els bancs es preparen per fer front a les clàusules sòl hipotecàries
La decisió que acaba d'adoptar Bankia amb els accionistes que van acudir a l'OPS posa de manifest que determinades pràctiques que es van realitzar abans i durant la crisi financera s'han tornat finalment contra el propi sector. La banca ha acabat pagant la qüestionable col·locació de preferents i altres productes complexos entre clients minoristes, accions venudes amb una valoració inadequada i finalment clàusules sòl hipotecàries que es van distribuir sense mesura entre els clients de forma abusiva i amb ocultació de dades. El Tribunal Suprem i fins i tot Brussel·les s'han manifestat sobre aquest assumpte, però el pitjor per al sector pot estar per arribar, raó per la qual la major part de les entitats financeres espanyoles ha aprovisionat en el seu balanç el possible cost de rescabalar als seus clients per l'aplicació d'aquestes clàusules.
El 2013, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que va considerar nul·les per poc transparents les clàusules sòl del BBVA, Novagalicia (NCG Banco) i Cajamar. La decisió afectava només a aquestes tres entitats, que ja les van eliminar i han assumit el cost. Des de llavors, han estat objecte de polèmica i de múltiples demandes als jutjats. La major part dels bancs les han eliminat. Paral·lelament, el Suprem té pendent aclarir si les múltiples sentències en contra que estan patint els bancs per aquest assumpte han de obligar-los a abonar als demandants tot el cobrat de més des de la data de la sentència o per tot el contracte, que en molts casos daten del 2009. la Comissió Europea defensa la retroactivitat total de les clàusules si són declarades nul·les en sentència ferma. Així ho va comunicar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha dit la seva sobre el tema en ser consultat per alguns tribunals espanyols.
No hi han dades oficials, però s'estima que són dos milions els afectats per les clàusules. Com a mitjana, quan el jutge ha decidit que les clàusules sòl siguin nul·les des del seu origen i reclamables en la seva integritat, la indemnització pot ascendir a 15.000 euros. Aquesta xifra és l'estimació de l'associació d'usuaris de bancs i caixes Adicae, que representa 15.000 particulars en una demanda contra 101 entitats per les clàusules sòl.
Assumir el risc
Com a conseqüència, les entitats es preparen per fer front al cost que podria suposar la nul·litat amb retroactivitat. El Banc Popular ha donat a conèixer que els resultats del 2015 registren l'impacte de provisions per cobrir un possible risc de l'eliminació de les clàusules fins al maig del 2013 -no contempla la retroactivitat-, fins a un total de 350 milions d'euros.
CaixaBank va anunciar a l'octubre passat que eliminava les clàusules sòl des del 2013 en el 94% de la cartera hipotecària que compta amb aquesta modalitat de contracte. Va eliminar la clàusula sòl de 188.000 hipoteques, d'un total de 200.000 existents, amb un cost per a l'entitat de 220 milions d'euros que ja s'ha imputat en els comptes d'aquest exercici. L'entitat va reconèixer provisions, sense concretar el seu valor, en els resultats del 2015 per fer front a l'eliminació de la clàusula en cas que s'imposi la retroactivitat.
El Banc Sabadell no ha eliminat aquestes clàusules perquè considera que es presenten amb tota transparència en els contractes signats pels clients. Conseqüentment no ha realitzat cap provisió, el que no ha impedit aplicar cobertures financeres per si finalment hagués de tornar aquests imports que, segons assenyala, tenen un impacte d'uns 160 milions d'euros.
Bankia ha eliminat aquest sòl en unes 30.000 hipoteques, el que per a l'entitat no suposa "un gran impacte", ja que només representen entre un 3% i un 4% de la seva cartera de préstecs hipotecaris, el que podria tenir un impacte de 40 milions d'euros.
El Santander no va aplicar els sòls en les seves hipoteques, i els va eliminar en el cas dels crèdits hipotecàries procedents de Banesto, en integrar el banc en la seva estructura.
Font: El Periódico
