El BCE rebaixa els tipus del 0,25% al 0,15% i col·loca la taxa de dipòsits en nivells negatius

El BCE rebaixa els tipus del 0,25% al 0,15% i col·loca la taxa de dipòsits en nivells negatius

Mario Draghi compareix davant la premsa després de la reunió del BCE.

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit retallar els tipus d'interès i injectar liquiditat en el mercat per animar l'activitat a l'eurozona i minimitzar els riscos de deflació. Concretament, el Consell de Govern del Banc Central Europeu ha retallat aquest dijous els tipus fins a situar-los en un nou mínim històric del 0,15%, i ha col·locat per primera vegada en la història la taxa de dipòsits en nivells negatius, complint així amb les expectatives dels mercats, que donaven per descomptades aquestes mesures. A més, Mario Draghi ha anunciat que l'entitat portarà a terme aquest any dues injeccions de liquiditat a llarg termini per un import de 400.000 milions d'euros, amb un venciment de quatre anys, condicionades al fet que els bancs prestin a les empreses.

Concretament, la institució presidida per Draghi informa en un comunicat que ha retallat els tipus d'interès des del 0,25% en què els va situar en el mes de novembre del 2013, fins a un nou mínim històric del 0,15%. Així mateix, també cobrarà per primera vegada en la història als bancs per guardar els seus diners, al situar el tipus d'interès aplicable a la facilitat de dipòsit en el -0,10%, una mesura que els analistes desconeixen quin impacte tindrà.

Draghi ha anunciat noves injeccions de liquiditat a llarg termini per un import de fins a 400.000 milions d'euros, així com la fi de l'esterilització de les injeccions de liquiditat amb les compres de bons, i iniciar els preparatius per a la compra directa de valors recolzats per actius (ABS). Aquestes mesures se sumen a la decisió del BCE de retallar els tipus d'interès de l'euro fins a situar-los en un nou mínim històric del 0,15%, rebaixar el tipus d'interès aplicable a la facilitat marginal de crèdit en 35 punts bàsics, fins al 0,40%, i col·locar per primera vegada en la història la taxa de dipòsits en nivells negatius, en el -0,10%.

Draghi ha explicat que amb les noves injeccions de liquiditat a llarg termini condicionades, anomenades TLTROs, el BCE té previst injectar al voltant de 400.000 milions d'euros en l'economia. Per a això celebrarà dues subhastes al setembre i desembre del 2014 amb venciment el setembre del 2018. Aquesta mesura està destinada a fomentar el préstec a les famílies i a les companyies no financeres, excloent els préstecs a les famílies per a la compra de vivenda. Draghi ha assegurat que el BCE tindrà mecanismes per comprovar que aquestes injeccions de liquiditat es destinin a l'economia real. "Les entitats que no compleixin certes condicions respecte al volum dels seus préstecs nets a l'economia hauran de tornar els diners el setembre del 2016", ha advertit.

En aquesta línia, des del març del 2015 al juny del 2016, les entitats podran sol·licitar també trimestralment a l'organisme fins a tres vegades la quantitat equivalent al seu crèdit net al sector privat, excloent els préstecs a les famílies per a la compra de vivenda.

Compres

D'altra banda, Draghi ha informat que el Consell de Govern ha decidit intensificar els treballs preparatoris per realitzar compres de valors recolzats per actius (ABS) per millorar el funcionament del mecanisme de transmissió de la política monetària.

Amb aquesta iniciativa, es considerarà comprar valors "simples i transparents" que estan recolzats per actius, tenint en compte els canvis desitjables en l'entorn regulador, i treballarà amb altres institucions per aconseguir aquests efectes. Així mateix, ha confirmat que prolongarà les subhastes de liquiditat a tipus fix a mitjà termini fins almenys el desembre del 2016 i suspendrà les operacions d'esterilització de la liquiditat injectada a través del programa de compra de bons en els mercats secundaris.

Explicacions

En la roda de premsa posterior al Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), Draghi ha explicat que el BCE ha adoptat aquesta mesura tenint en compte les previsions econòmiques i l'anàlisi de la transmissió de la política monetària. El president del BCE assegura que amb aquest paquet de mesures busquen recolzar la concessió de crèdit a l'economia real i confia que contribuiran a fer que la inflació torni al seu objectiu del 2%.

Els mercats estaven atents a les decisions del BCE. La reunió del juny marca el futur d'un estiu en què l'activitat industrial tendeix a retallar-se en la majoria de sectors. S'esperava per això un paquet de mesures "de calat" per afavorir el crèdit, encara que es descartava a priori un programa de compra de deute a gran escala.

Indicadors

Les últimes dades d'inflació de l'eurozona, que va baixar des del 0,7% al 0,5% al maig, i del producte interior brut (PIB), que va alentir el seu creixement al 0,2% en el primer trimestre, han estat fonamentals per animar el BCE a esperonar l'economia europea ja que és generalitzada l'opinió que una inflació baixa durant massa temps pot tenir conseqüències funestes. Si l'euro segueix a nivells molt elevats, per sobre dels 1,40 dòlars, la competitivitat europea en el seu conjunt es veuria afectada.

Els experts ja han advertit que la retallada de tipus és menys rellevant que les mesures dirigides a animar el finançament de les empreses i particulars. El BCE deixarà previsiblement la porta oberta a mesures monetàries expansives de més calat en el futur per suavitzar les pressions deflacionistes i debilitar l'euro.

Font El País.