Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl
El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.
Certificar l'èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d'entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l'òrgan de control previst encara no ha estat constituït .
Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d'anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s'hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.
El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. "El termini màxim perquè el consumidor i l'entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació", assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d'atenció específic per a aquestes sol·licituds.
Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.
Aquest decret va ser la resposta de l'Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.
L'objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d'una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l'Euribor. Des del Ministeri de Justícia s'estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.
Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.
L'entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d'euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.
L'entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.
Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l'estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.
L'Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l'entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.
Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.
Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l'aval de l'Audiència Provincial de Sevilla.
Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l'Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.
Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s'escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.
Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L'entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d'altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.
L'excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l'exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d'euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.
La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l'òrgan de control, compost per representants de consumidors i l'advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d'un desenvolupament reglamentari no emprès.
"Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions", denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que "a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra" que podria provocar un "col·lapse judicial".
Ni tan sols l'especialització d'un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible "al·luvió" de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.
Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s'ha convertit en matèria d'anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l'última setmana el recurs d'Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.
CLAUS A TENIR EN COMPTE
Com reclamar per la via extrajudicial?
Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d'atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .
Quin termini hi ha per respondre?
A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d'un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d'aquest termini, l'entitat haurà d'oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l'accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.
Què passa si no hi ha acord?
Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l'entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l'entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l'abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d'any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client
Font: cinco días hipotecas