Un jutge anul·la una clàusula sòl amb retroactivitat total
El febrer passat, el Tribunal Suprem va acotar l'efecte del seu històric de maig de 2013 en el qual declarava nul·les les clàusules hipotecàries -les que limiten l'interès mínim que paga un client quan no siguin transparents.
En el seu nou decisió, l'Alt Tribunal establia que els bancs condemnats només havien de tornar el cobrat retroactivament des de la data de la seva primera sentència, és a dir, maig de 2013. Un jutge acaba d'obviar aquesta doctrina.
Es tracta concretament del titular del Jutjat de Primera Instància número 3 d'Oviedo que, en declarar nul·la una clàusula sòl de Banc Ceiss, condemna l'entitat a tornar al seu client amb "retroactivitat absoluta" tots els "excessos de pagament", més interessos , cobrats a causa d'aquesta condició des de la signatura de la hipoteca, que va tenir lloc el 2008.
Es tractava de la subrogació d'un préstec hipotecari de 177.955 euros a retornar a 30 anys per a l'adquisició del pis en què vivia el client, sobre el qual hi havia constituït una hipoteca, segons recull Efe.
El contracte va incorporar una clàusula sòl que establia que, "en cap cas el tipus d'interès nominal anual resultant de cada variació podrà ser superior al 12,50% ni inferior al 3,50%", i que la sentència, contra la qual cal recurs d'apel·lació, declara nul·la.
El magistrat afirma que la clàusula "no té reciprocitat alguna perquè el sostre del 12,50% és obvi que mai s'hi ha arribat ni arribarà, i només es va incloure per crear una aparença falsa de contraprestació".
És més, el jutge assevera que la bona fe de l'entitat és "indefensable", ja que aquesta "va camuflar la clàusula sòl sense informar prèviament sobre ella al client de la manera en què estava obligada a fer-ho".
Més enllà, pel que fa a la retroactivitat total de la devolució, el jutge rebat l'argument del Suprem que reclamar l'abonament de tot el cobrat de més posaria en perill l'estabilitat del sistema financer i del país.
"No resulta de rebut escudar-se en l'ordre públic", un concepte "eteri" que al seu parer el Suprem no defineix, "encara que sembla identificar-lo amb el sector financer o els comptes de resultats dels bancs".
"On està el risc per a l'ordre públic econòmic?", Es pregunta recordant els multimilionaris rescats al sector amb ajudes públiques. El jutge conclou argumentant que si la clàusula és declarada nul·la ho és des de sempre i que no pot limitar en el temps.
