Surten a la llum les irregularitats de comptes de Bankia
L'informe dels pèrits del Banc d'Espanya entregat al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu afirma que els comptes anuals de Bankia, aprovats per Rodrigo Rato al març de 2012 i la seva reformulació, portada a terme per l'equip de José Ignacio Goirigolzarri el maig de 2012, «no expressaven la imatge fidel» de Bankia i BFA.
Els comptes que van aprovar tots dos dirigents van incomplir la normativa del Banc d'Espanya, així com diverses circulars, per l'existència de «errors comptables». Segons els perits, «tots aquests errors van ser coneguts i posats de manifest en la reformulació» del nou equip gestor.
Aquesta irregularitat va existir «causa de l'existència d'ajustos d'importància material no comptabilitzats» en els comptes. Segons les conclusions de l'informe, l'ajust d'actius fiscals de BFA d'aquests comptes de 2011, xifrat en 2.744.000, és «incorrecte». Quan es van reformular els comptes, «era evident» que es podien recuperar «almenys 1.428.000». El nou equip gestor no ho va fer.
En relació a la petició del rescat per al seu sanejament, el Banc d'Espanya assegura que l'entitat va incloure un forat que havia d'haver estat comptabilitzat anteriorment. En concret, l'informe explica que «part dels deterioraments» inclosos en els resultats de 2012 com sanejaments per un import de 20.807.000 d'euros eren anteriors a 2012.
Respecte als comptes que va presentar Rodrigo Rato per a l'exercici 2011, la documentació analitzada posa en relleu la pèssima qualitat del seguiment del risc de crèdit, ja que bona part dels expedients no tenien estats financers dels acreditats i d'informació actualitzada sobre les garanties.
Els pèrits també es mullen sobre el procés de sortida a Borsa de l'entitat. Afirmen que «la fixació del preu de sortida no va ser un model de concurrència». Es va realitzar sobre la base de les ofertes de 29 grups econòmics, alguns dels quals tenien relacions de dependència respecte a la matriu de Bankia, BFA. En aquest cas, els estats financers inclosos en «el fullet d'emissió no expressaven la imatge fidel de l'entitat».
Rato va inflar aquests comptes per 2.083.000, de manera que el resultat real de l'exercici havia reflectit unes pèrdues de 1.830 milions. L'entitat havia d'haver actualitzat la informació sobre alguns compromisos del grup amb empreses immobiliàries i haver reestimat el valor de diversos actius immobiliaris. La irregularitat també va arribar per la distribució del ajusto de 1.859 per trimestres.
Un procés similar va succeir amb els comptes de BFA, la matriu de Bankia. En aquest cas, l'ajust a l'alça que van realitzar els gestors va ser de 6,869,81 milions d'euros. Si es descompta aquesta irregularitat, els resultats de l'empresa llavors van haver de llançar unes pèrdues de 4.570 milions d'euros. El desfasament es va realitzar en ocultar pèrdues, com uns 892.000.000 vinculats al Banc de València.
Aquestes conclusions podrien alterar el curs del procés que investiga la peça principal del cas Bankia, que instrueix suposades irregularitats en el procés de fusió i posterior sortida a Borsa de l'entitat financera Bankia.
L'informe, que ha estat lliurat per dos perits del regulador i posat a disposició de les parts del 'cas Bankia', assenyala que tant en els comptes de Rato, que presentaven uns beneficis de 309 milions d'euros com en les de Goirigolzarri, que apuntaven a unes pèrdues de 2.979 milions, existien «ajustos d'importància material no comptabilitzats».
«Clara voluntat» d'ocultar les targetes «B»
A més, l'informe pericial sosté, en un altre dels seus punts calents, que els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i Bankia que van usar les targetes «B» van tenir una «clara voluntat» d'ocultar, ja que no consta que les declaressin a Hisenda, ni a les auditories interna i externa ni a la Comissió de Retribucions.
Els dos perits assignats pel Banc d'Espanya a l'instructor del "cas Bankia» a l'Audiència Nacional assenyalen que «no cal una especial qualificació» per advertir l'ús indegut que van donar els usuaris als seus visats, carregant tota mena de desemborsaments personals que van arribar als 15,5 milions d'euros entre 1999 i 2012.
En relació amb la fusió de les set entitats que van formar Bankia, els perits assenyalen que el Sistema Integren de Protecció (SIP) «es va transformar en poc temps en una fusió de ple dret, però els plans de negoci que justificaven l'operació van fallar des del principi, a causa del deteriorament del marc econòmic, els canvis normatius i la debilitat de les entitats integrades ».
L'ombra de la sospita també s'estén a la consultora Deloitte, qui va realitzar l'auditoria dels comptes de Bankia i BFA. El Banc d'Espanya posa en relleu que aquesta auditoria «no indica cap tipus d'excepció, indicant que compleixen amb la normativa del Banc d'Espanya», quan no era així.
Font: ABC.ES
