L'Audiència declara la nul·litat de la clàusula sòl a una empresa que va comprar una nau
Es tracta d'una empresa de construcció de la comarca de les Valls de Benavente, el préstec va ser adquirit l'any 2006 per a l'adquisició d'una nau l'ús del qual destinaria a la fi laboral de l'entitat jurídica.
L'Audiència Provincial ha aconseguit en aquest cas estimar el recurs d'apel·lació i revocar la primera sentència declarant la nul·litat de la clàusula sòl-sostre, condemnant al Popular al reintegrament de les quantitats indegudament cobrades com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta clàusula de la data de la subscripció del contracte (28 de juny de 2006, fa gairebé nou anys), així com la corresponent imposició de les costes del procés judicial dut a terme per resoldre el conflicte.
Un dels punts de conflicte entre la primera i la segona sentència és la protecció de la norma als consumidors, no considerant inicialment que una empresa sigui un usuari. S'al·ludia així a la Llei sobre condicions generals de la contractació, aplicable tant per a persones físiques com jurídiques.
La manca d'informació, com passa també en altres sentències a favor de la clàusula sòl de particulars, ha estat un dels factors claus perquè al demandant li donessin la raó.
No hi va haver informació expressa sobre el límit (per sota) que implicava la hipoteca i es va pressuposar uns coneixements financers de major nivell a l'amo de l'empresa de construcció pel fet de ser empresari, incloent la ubicació de la referència a la clàusula sòl en una aclaparadora quantitat de dades on no apareixien les simulacions en escenaris diversos per arribar a entendre les conseqüències que té posar un límit per dalt o per baix en funció de les variacions del tipus d'interès.
El banc tampoc va poder provar que aquestes condicions havien estat negociades de manera individual, segons els testimonis, perquè era una clàusula habitual en els contractes de préstec amb garantia hipotecària en el moment en què es va signar el contracte.
Cal afegir la manca de transparència, que s'identifica (segons la Sentència) amb la defraudació de l'expectativa sobre el preu, concretament fent referència a la conversió en la pràctica d'un contracte a interès variable, en un contracte a interès fix. Això vol dir que l'efecte sorpresa de la clàusula no procedeix d'una falta de claredat en la redacció, com explica la pròpia sentència, sinó d'una defraudació de l'expectativa que s'havia representat sobre el preu a partir de la informació donada per l'empresari i que després no es correspon amb la realitat en no plantejar aquests escenaris en funció de la variabilitat dels interessos.
La sentència, entre les pioneres de la província pel que fa a anul·lació de clàusula terra quan el préstec afecta empreses, obre la porta a altres casos similars que abans no veien reconegut el seu dret com si està succeint amb els particulars, és a dir, crea jurisprudència per a altres empreses que tinguin clàusula sòl en les hipoteques dels seus béns, usats per a l'àmbit laboral.
