Un jutjat condemna al Santander a pagar l’impost d’hipoteques de forma retroactiva

Un jutjat de Màlaga ha considerat que el decret llei del Govern resol una “llacuna interpretativa” i que per tant s’ha d’aplicar amb retroactivitat.

Més soroll sobre l’impost i les despeses de les hipoteques. Un jutjat de Màlaga ha dictat una sentència en què condemna al Banc Santander a abonar 1.990,31 euros per les despeses de notaria, registre, gestoria i impost d’actes jurídics documentats (AJD) en declarar nul·la la clàusula financera inclosa en un préstec hipotecari de juny de 2014.

En la sentència, dictada el passat 12 de novembre pel Jutjat de Primera Instància 18bis de Màlaga i contra la qual cap recurs d’apel·lació, s’assenyala que el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats ha de recaure en l’entitat prestadora perquè la disposició del Govern “resol una llacuna interpretativa” i, per tant, i com a tal, és “tàcitament retroactiva”.

El jutjat de Màlaga, com ja ha succeït amb anterioritat amb les clàusules sòl, venciment anticipat o interessos de demora no ha entrat a valorar qui hauria d’haver abonat aquestes despeses derivades de la constitució de la hipoteca, inclòs el AJD, sinó si la clàusula de les despeses hipotecaris que es va incloure en el contracte hipotecari és nul·la per falta de transparència. En considerar que aquesta clàusula si és abusiva i nul·la, s’entendria, per tant, com no posada, recaient el pagament d’aquestes despeses sobre l’entitat financera.

“Amb aquesta sentència es confirma el que veníem advertint, són els jutjats de primera instància els que tenen el valor de qüestionar les decisions del Tribunal Suprem i gràcies als quals, els consumidors podem seguir donant la batalla. La lluita continuarà fins a Europa”, ha assenyalat Patricia Suárez, presidenta una associació d’usuaris financers després de conèixer la sentència. “El jutge del jutjat 18bis de Màlaga ha declarat nul·la la clàusula de despeses per tractar-se d’una clàusula pre-redactada per a una pluralitat de contractes, imposada al consumidor que no supera el doble control de transparència, pel que procedeix la seva anul·lació”.

FONT: EL CONFIDENCIAL