Entrades

L’ IRPH pot ser declarat com abusiu

L’informe de Brussel·les que proposa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarar l’aplicació de l’IRPH com abusiva en cas que no hi hagi hagut transparencia, ha caigut com una galleda d’aigua freda a la banca. I és que, si finalment el tribunal europeu falla en aquest sentit, és probable que es visqui una nova onada de demandes com ja va passar amb les clàusules sòl, ja que aquest índex va afectar a centenars de milers d’hipoteques.

No obstant això, encara no hi ha resolució, de manera que hi ha diferents alternatives:

  • Arribar a un acord amb el banc

Fer una novació per canviar d’índex de referència i lligar la hipoteca a l’euríbor pot ser la via més fàcil per fugir del’IRPH. No obstant això, cal recordar que el banc no està obligat a acceptar els canvis en el contracte i que, si ho fa, s’obre la porta a canviar qualsevol altra condició.

Cal anar amb compte i evitar signar documents en els quals es renuncia a reclamar els diners pagats de més en el passat, ja que en alguns casos de clàusules sòl el jutge ha donat per bons els acords i ha limitat la possibilitat de l’hipotecat de recuperar el desemborsament extra que li va suposar signar amb aquest índex de referència.

  • Canviar d’entitat

Una altra alternativa si el banc no vulgui negociar és canviar la hipoteca d’entitat, una operació que es coneix com subrogació de creditor. Aquesta opció és més cara que la de la novació, ja que, a més d’assumir les mateixes despeses, s’afegeixen els de taxar l’habitatge per saber quant val i valorar si està disposada a quedar-se amb el deute. També és possible que hi hagi comissió per subrogació.

  • L’oferta del banc

En aquest moment, el banc escollit es posarà en contacte amb l’entitat d’origen, que tindrà 15 dies per igualar o millorar l’oferta. Si ho fa, no es pot canviar i caldrà fer una novació per adaptar el contracte a les noves condicions. Si no ho fa, hi ha via lliure per anar amb l’altra entitat i gaudir de les noves clàusules de la hipoteca.

Si cap banc fa una bona oferta de subrogació, sempre es pot demanar una hipoteca totalment nova i, amb els diners, cancel·lar l’anterior. No obstant això, aquesta operació comporta unes despeses molt més grans, de manera que recomanen explorar abans la via de la novació i de la subrogació.

  • Acudir als tribunals

La via legal sempre és una opció quan es creu que els drets han estat vulnerats. No obstant això, en aquest cas, i atès que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea està a punt de sortir, es recomana esperar. I és que cal recordar que molts jutges han suspès diversos casos de IRPH a l’espera de la decisió de l’alt tribunal europeu, de manera que és probable que no es pugui aconseguir una sentència abans i, de fer-ho, que sigui en un sentit diferent al que marqui Europa i no es pugui reclamar després a considerar-se ja jutjada.

D’altra banda, és important destacar que al deslligar una hipoteca de l’IRPH per altres vies que no sigui la legal, no només es deixa de pagar una quota notablement més alta (l’IRPH està a 1,932% mentre que l’euríbor va tancar l’agost a -0,169 %), sinó que en un futur es pot reclamar igualment per allò que es va pagar de més i recuperar els diners si finalment l’IRPH es considera abusiu.

FONT: Crònica Global

IRPH, el nou malson de la banca

Les preferents i les clàusules sòl poden tenir una tercera part en el serial de productes financers paradigmàtics de la ‘Gran Recessió’ que es van convertir en un malson per als clients abans de ser-ho per als bancs. Es tracta de l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un índex com ho és l’Euríbor que, segons dades aportades per les entitats al Banc d’Espanya, s’aplica a més de 760.000 préstecs hipotecaris amb un saldo total de gairebé 46.000 milions d’euros.

Aquesta clàusula està a punt de començar el tortuós camí judicial que han seguit altres clàusules abans: el Col·lectiu Ronda ha anunciat aquest dimarts que impulsarà la primera demanda col·lectiva sobre la qüestió que es fa a Espanya i en què se n’exigirà la nul·litat i la devolució de tots els interessos abonats. Tot i que no hi ha una xifra exacta, sumen milers de milions. Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu, serà qui portarà als tribunals una demanda de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin).

La intenció del Col·lectiu Ronda és fer les demandes per entitats, i arrencarà amb la catalana CaixaBank. Tot i que l’àmbit d’aplicació de lIRPH és espanyol, les primeres entitats objecte d’aquestes demandes col·lectives són catalanes. La previsió és que després de l’entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar arribi el torn de CatalunyaCaixa (ara integrada al BBVA) i a continuació el Sabadell, on s’han incorporat moltes d’aquestes hipoteques referenciades a l’IRPH que es van signar a la CAM i a Caixa Penedès. Fins ara ja s’han guanyat casos als tribunals amb sentències fermes que han considerat abusiu l’IRPH, però també se n’han perdut. “La demanda col·lectiva és una opció més eficaç, i si es fa a través d’una associació de consumidors els demandants no han de pagar costes”, explica Serrano.

¿Quin és el problema de l’IRPH? Són diversos. Aquest índex existeix des de 1990 però va ser entre 2003 i 2005, amb l’eufòria del totxo que va embriagar la banca, que la seva comercialització es va popularitzar. Es venia als clients amb l’argument que era un índex més estable que l’Euríbor, cosa que convencia els signants de les hipoteques, que sovint són conservadors i no volen sorpreses amb el préstec. Però segons Serrano, això no és així: “Quan pugen els tipus l’IRPH també puja, però quan baixen, baixa molt més lentament”.

L’índex es fixa fent una mitjana aritmètica entre diferents tipus d’interès de diferents préstecs, però segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea era poc transparent i també manipulable. “Hi ha informes del Banc d’Espanya que admeten que hi havia irregularitats a les caixes a l’hora de fixar l’índex”, afegeix Serrano.

Europa, contrària a l’índex

De fet, l’any 2013 es va suprimir l’IRPH Caixes i es va reformular l’IRPH Bancs després d’una dura resolució del TJUE. El Col·lectiu Ronda entén que aquests dèficits no van quedar resolts pel nou índex, l’IRPH Entitats, que, a més, es va imposar als clients de manera unilateral i no negociada. Els càlculs dels afectats són que amb l’IRPH de tipus fix (que es va aplicar després de la supressió de l’IRPH Caixes) els clients paguen un interès del 4% més el diferencial. En el cas de l’IRPH Entitats, l’interès és superior al 2% més el diferencial pactat. En tots dos casos són marges molt superiors als de l’Euríbor, que està en negatiu des de principis d’any.

Les sentències que veuen abusiu l’IRPH són clares. “La clàusula és totalment desproporcionada, supera en tres vegades l’interès legal de 2006 (…) Kutxabank no tenia motiu per fixar un interès tan elevat (…) Els jutges nacionals estan obligats a deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva a fi que aquesta no produeixi efectes vinculants per al consumidor”, es llegeix a la primera sentència emesa per una Audiència Provincial a Espanya que es va signar a Àlaba.

El perill potencial per als bancs és gran. Si es declara abusiu l’IRPH aquest seria nul, cosa que obre la porta, com s’està exigint en el cas de les clàusules terra, a una devolució retroactiva dels interessos cobrats de més. Però el problema per a les entitats no acaba aquí. Els jutges no poden aplicar un índex alternatiu a una hipoteca si no ho demana l’afectat. Això implica (ja s’han donat casos) que la nul·litat de l’IRPH provoqui que una hipoteca surti gratis: a més de recuperar els interessos pagats, el consumidor passa a pagar només el principal del seu préstec.

La cursa judicial està a punt de començar i, a l’espera de veure com es desenvolupa, els bancs tenen un nou focus de tensió.

LES CLAUS

Què és l’IRPH?

És un índex de referència que serveix per marcar el que han de pagar els signataris d’una hipoteca. Existeix des de l’any 1990 però es va popularitzar en plena època del boom de la construcció, entre 2003 i 2005. Suposadament era un índex que variava menys que el més utilitzat, l’Euríbor. Segons han informat les entitats al Banc d’Espanya, a Espanya hi ha més de 760.000 hipoteques referenciades a l’IRPH amb un saldo de 46.000 milions, el que suposa el 9% de les operacions i prop del 6% del saldo total.

Quin problema hi veuen els consumidors?

La seva suposada estabilitat no era tal i, segons el Col·lectiu Ronda, quan pujava ho feia com l’Euríbor, però quan baixava ho feia més lentament. El Tribunal de Justícia de la UE i també el Banc d’Espanya han qüestionat el mètode de càlcul de l’IRPH i també han assenyalat que és manipulable per part de les entitats. Segons càlculs dels afectats, és nítidament més car que l’Euríbor: és entre un 2 i un 4% més car.

Segueix vigent l’IRPH?

L’any 2013 es va anul·lar l’IRPH Caixes i es va reformular l’IRPH Bancs. El Col·lectiu Ronda entén que aquests dèficits no van quedar resolts pel nou índex, l’IRPH Entitats, que es va imposar sense negociació amb els clients. A més, moltes d’aquestes hipoteques, que estaven referenciades a l’IRPH, es van reconvertir en un préstec a tipus fix.

Què diuen els tribunals?

Hi ha sentències que consideren abusiu l’IRPH i n’hi ha d’altres que n’afirmen la legalitat. El Col·lectiu Ronda vol fer una demanda col·lectiva perquè té més possibilitats de prosperar i perquè per als demandants és més assequible.

Per què preocupa els bancs?

L’anul·lació d’una clàusula comporta automàticament, segons defensen les entitats de consumidors, que apel·len a la normativa vigent, la devolució retroactiva del que s’ha pagat. Però com passa amb les clàusules terra, la retroactivitat és objecte de debat. A més, s’han donat casos en què els afectats per una hipoteca amb IRPH anul·lada han deixat de pagar interessos i només tornen el principal del préstec.

Font: ara .cat economia

Dues noves sentències posen en dubte l’IRPH de les hipoteques

Afectats de les hipoteques amb clàusula terra es manifesten a la Ciutat de la Justícia, el juliol del 2013.

La sentència del jutge d’instrucció de Barcelona que ha analitzat més d’una denúncia d’hipoteques abusives per la seva clàusula de revisió és contundent: «Declaro nul·la per abusiva la condició general de la contractació continguda a la clàusula 3 bis de l’escriptura de data 13 de juliol del 2000 que estableix com a índex de referència del préstec hipotecari IRPH de caixes d’estalvi».

Així es va expressar, en una sentència dictada la setmana passada, el jutge Manuel Ruiz de Lara, titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. La decisió augmenta les expectatives d’un col·lectiu de 500.000 espanyols que van subscriure hipoteques amb entitats financeres, la majoria caixes d’estalvis, que incloïen com a índex de referència de revisió dels tipus d’interès pactats l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris, diferent si es tractava de caixes o de bancs, a principis de segle).

Als qui els oferien aquesta modalitat de revisió els explicaven que era molt més estable, a diferència de l’euríbor, que ja llavors estava molt més estès. Els venedors, com sempre, argumentaven l’estabilitat davant la volatilitat de l’euríbor.

Clàusules discutides

El mateix jutge de la sentència anterior, Ruiz de Lara, actuant en substitució del seu col·lega del jutjat número 5  tal com estableix la normativa de substitucions va dictar una sentència similar, encara que no idèntica, davant una reclamació d’altres usuaris que havien subscrit una hipoteca l’agost del 2005.

Tot i ser realitats diferents, els reclamants contra aquest tipus de clàusules comencen a tenir la mateixa empara judicial que han obtingut els denunciants de les clàusules terra en altres tipus d’hipoteques -referenciades a l’euríbor-, que s’han mobilitzat des de fa mesos davant els jutjats, amb ressò mediàtic.

En el cas de les hipoteques amb referència a l’IRPH, i després de 15 anys, la realitat ha demostrat que tots aquests contractes amb aquest índex suposadament més beneficiós de caixes i bancs, han sigut contractes sempre beneficiosos per als prestamistes. Els que van subscriure aquelles hipoteques paguen molt més des que van firmar la pòlissa.

Sense anar més lluny: el febrer passat, l’euríbor estava en el 0,25%, fins i tot havia baixat 4 centèsimes respecte al gener. En canvi, l’IRPH d’entitats, imposat pel Govern a partir de l’estiu del 2013, estava en el 2,45%. Les xifres no tenen en compte el diferencial d’augment que hi afegeix cada entitat.

Les dues últimes decisions judicials, contundents en el seu raonament jurídic perquè apel·la a nombroses lleis i resolucions europees, exigeixen als bancs denunciats (l’UCI, Unió de Crèdits Immobiliaris, i el BBVA) que eliminin aquesta clàusula de revisió del contracte per considerar-la abusiva i que torni als demandants el que han aportat de més des que es va pactar en la hipoteca (6.659 euros en un dels casos), a més de condemnar a pagar les costes del procés.

En una resolució s’estableix, fins i tot, que el càlcul que sembla raonable per a la nova hipoteca, perquè s’anul·la la vigent, hauria de ser l’euríbor més un 1%.

Aquestes sentències tenen la seva rellevància per sumar-se a 20 de similars en altres províncies ­espanyoles, la majoria a Guipúscoa. Els dos bufets barcelonins que han aconseguit el reconeixement a les seves tesis són Martínez Echevarría i BBS Abogados, que forma part de la xarxa ­Denunciascolectivas.com.

Com ja ha succeït amb altres moviments contra els abusos del sistema financer, els afectats per l’aplicació de l’IRPH Entitats, derivat de la fusió que el juliol del 2013 va decretar el Govern dels índexs diferenciats de bancs i caixes, sustenten els èxits judicials del col·lectiu en les xarxes socials. Les més actives són agrupacion­afectadosirph.blogspot.com.es­ i denunciascolectivas.com. Ja compten amb desenes de milers de seguidors.