Entrades

Divorci de mutu acord

El divorci implica el cessament legal del matrimoni, així com dels seus efectes. Es pot dur a terme per dues vies: la de mutu acord i la contenciosa.

Aquí ens centrarem en la primera, parlem doncs del divorci per mutu acord, també conegut com divorci express.

Avantatges del divorci de mutu acord

Aquest tipus de divorci és la forma més fàcil i ràpida per a la dissolució matrimonial, ja que es porta a terme de forma amistosa, ja que tots dos cònjuges estan d’acord en iniciar el procés i són capaços d’arribar a un acord respecte de les regulacions que amb el divorci s’han de realitzar.

El divorci exprés pot iniciar-se a partir del transcurs de tres mesos des de la celebració del matrimoni i no requereix de separació prèvia del mateix.

Com transcorre el procediment de divorci de mutu acord?

Per a aquest procés exprés és suficient la presentació, davant el Jutjat de primera Instància, de la demanda, signada per ambdues parts o per una sola però amb el consentiment de l’altra; així mateix aquesta demanda ha d’estar signada també per un advocat i un procurador, i al costat de la mateixa es hauran d’adjuntar una sèrie de documents: les certificacions literals del matrimoni i naixement dels fills que n’hi ha i el conveni regulador, que és aquell que conté les regulacions que hagin estat estipulades pel que fa a les mesures que regiran la dissolució del matrimoni com ara, entre altres, les referides al tipus de custòdia pactada (si hi ha fills menors).

Un cop presentada aquesta demanda al jutjat i admesa la mateixa, se citarà als cònjuges per ratificar el seu desig de procedir amb el divorci i amb les mesures acordades en aquest conveni.

Alguns dels problemes legals més comuns dels espanyols

Els deutes, els divorcis i els acomiadaments són els tres problemes legals als que més s’han enfrontat els espanyols en l’últim any. Així ho reflecteixen les dades recopilades per Lexdir, una plataforma web que posa en contacte a advocats i usuaris, que ha analitzat una mostra aleatòria de 11.200 preguntes legals realitzades pels seus usuaris en l’últim any per determinar els problemes legals més habituals entre els ciutadans espanyols .

1. Deutes

Ja siguin deutes contrets amb proveïdors d’empreses, amb el banc per la hipoteca o amb Hisenda, la veritat és que la crisi ha fet que moltes famílies i empresaris estiguin amb l’aigua al coll, i això s’ha notat en lexdir. Més de 1.880 preguntes rebudes estan relacionades amb problemes de deute, és a dir, el 16,7% del total de la mostra. D’aquestes, destaquen les consultes relacionades amb embargaments i amb desnonaments d’habitatges, ja sigui per impagament de lloguer o d’hipoteca.

2. Divorci

Només en els dos primers trimestres de 2014 s’han presentat a Espanya gairebé 66.000 demandes de divorci, segons dades del servei d’estadística del Consell General del Poder Judicial. Sembla lògic, doncs, que els divorcis siguin el segon problema legal més comú. L’anàlisi determina que un 13,5% de les consultes registrades en lexdir, un total de més de 1.500 preguntes de la mostra, fan referència a aquest tema.

3. Acomiadament

En plena crisi econòmica i amb una taxa d’atur disparada no és sorprenent que el tercer problema legal amb què es troben els espanyols sigui l’acomiadament. Una de cada deu consultes realitzades en lexdir, un 10% del total, estan relacionades amb els acomiadaments. D’aquestes, destaquen tres temes per sobre dels altres: la indemnització per acomiadament, amb el 35,5% de consultes, la prestació per desocupació -com s’ha de comptabilitzar, quan es té dret al cobrament, com ha solicitarse-, amb un 18%, i un 12,5% de consultes relacionades amb els acomiadaments improcedents.

4. Pensió d’aliments

Les pensions d’aliments dels menors han estat sempre objecte de disputes legals en els processos de divorci o separació, però la crisi ha fet que aquesta qüestió, per la seva significació econòmica, cobri vida pròpia. De fet, un 10% del total de consultes analitzades per lexdir estan relacionades amb els aliments dels fills i, molt especialment, amb l’impagament de la pensió.

5. Hipoteca

La polèmica que envolta les hipoteques –clàusules sòl, interessos hipotecaris, transparència …- està d’actualitat. I no sense raó, ja que segons l’anàlisi de lexdir aquest és el cinquè problema legal a què s’enfronten els espanyols, fins i tot si s’exclouen les dades sobre desnonaments i impagaments -que s’han comptabilitzat com a problemes de deute-. Així, la mostra analitzada conté 1.001 consultes per temes relacionats amb les hipoteques, fet que suposa el 9% del total. D’aquestes, un terç estan relacionades amb la clàusula sòl.

6. Custòdia

Els temps en què la custòdia dels fills s’atorgava sempre a la mare queden ja molt lluny. Avui dia es litiga molt més per la custòdia i en particular per la custòdia compartida. Així, el 8,8% de les preguntes analitzades estan relacionades amb aquest tema, i d’entre aquestes, la meitat es refereixen a la custòdia compartida. De fet, les demandes per aquest motiu han augmentat amb la crisi, entre altres raons, perquè a la pràctica suposen excloure la pensió d’aliments.

7. Comunitats de veïns

Un problema legal clàssic i no obstant això sorprenent: els conflictes entre els veïns de la comunitat. Impagaments de la quota, soroll, manca d’higiene i fins insults. Aquest tipus de disputes representa gairebé el 7% de les consultes legals dels usuaris de lexdir.

8. Herències

Els drets dels hereus, la possibilitat de cobrar la legítima, la paperassa, l’impost de successions … Rebre una herència pot ser en molts sentits un mal de cap jurídic i les herències se situen com a setè problema legal més comú, amb 737 preguntes registrades un 6.6% del total analitzat.

Font: Diari jurídico.com

Separació i divorci

La separació és una situació del matrimoni en què, subsistint el vincle conjugal, es produeix una cessació de la vida en comú dels casats, i per tant, produeixen una sèrie de drets i d’obligacions per a tots dos. També es produeix la separació en les unions o parelles de fet.

La separació pot ser de fet o pot ser una separació legal, amb resolució per part dels jutjats i tribunals. La separació es produeix per la inexistència de divorci.

Podeu iniciar l’acció qualsevol dels subjectes, una vegada transcorregut el termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni, sense que sigui necessari que hi hagi cap causa. Hi ha una excepció, i serà per a aquells casos en què s’acrediti un risc greu per a la vida, la integritat física i / o moral, la llibertat i indemnitat sexual.

Quan la separació és judicial, diu el Codi Civil que s’ha de decretar la separació per qualsevol de les formes de celebració del matrimoni. En aquesta via, el jutge controlarà que es donen els requisits, destacant el transcurs del termini legal des de la celebració del matrimoni fins a la separació, i que hi hagi una proposta de conveni regulador.

Si la demanda de separació la iniciativa un sol dels cònjuges, l’altre no pot oposar, encara que si al·legar altres circumstàncies diferents, i que justifiquen la separació.

Els efectes de la sentència són: suspensió de la vida comuna dels casats, i cessa la possibilitat de vincular béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.

El divorci és una de les causes de dissolució del matrimoni. El divorci només es pot obtenir mitjançant sentència, i tindrà efectes des de la seva fermesa.

L’acció de divorci Podeu iniciar els cònjuges de la mateixa manera que per a la separació matrimonial. Aquell que hagi estat demandant no podrà oposar res a la voluntat de ruptura, excepte reconvenir.

Els divorcis i separacions van augmentar un 11,3% respecte a la mateixa època del 2013

Les demandes de dissolució matrimonial han augmentat un 11,3% i van ascendir a 34.583 en el primer trimestre del 2014, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, alhora que els divorcis consensuats ho han fet un 13,8% i els contenciosos un 7,9%, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

A més, entre gener i març, també van augmentar les separacions: un 13,3% les de mutu acord i un 4,9% les contencioses.

Així, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, excloent les nul·litats, les demandes de separació i divorci -tant de mutu acord com no consensuades- registrades a Espanya en els tres primers mesos de l’any van ser 34.045, enfront de les 30.583 del mateix període del 2013.

Acordats i no consensuats

En el citat trimestre es van presentar 19.376 demandes de divorci de mutu acord (13,8% més), mentre que les demandes de divorci no consensuat van ser 12.887 (7,9% més).

Les mateixes fonts precisen que la xifra de divorcis consensuats augmentar en totes les comunitats autònomes, igual que la dels contenciosos, amb l’única excepció en aquest cas de les Canàries, on van baixar un 2,3%.

També el nombre de demandes relatives a les separacions reflecteixen un augment: del 13,3% en les de mutu acord (1.187) i del 4,9% en les no consensuades (595).

Les separacions de mutu acord es van incrementar en totes les comunitats autònomes excepte a Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Navarra.

Per la seva banda, les separacions contencioses van pujar en totes les regions menys a Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i Madrid.

Pel que fa a les nul·litats, aquest tipus de procediment de dissolució matrimonial va experimentar un increment del 12,2%, encara que des del CGPJ es precisa que el seu nombre (55) és “poc significatiu”.

Tots els procediments de mesures en processos de separació o divorci, així com els relacionats amb la guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials van mostrar “importants” increments interanuals, possiblement influïts pels efectes de la crisi econòmica.

Així, en el primer trimestre d’aquest any es van iniciar 2.203 procediments de modificació de mesures consensuades, un 14,4% més que entre gener i març de 2013; i 8.527 procediments de modificació de mesures no consensuades, un 15,1% més.

Quant als procediments de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials, es van iniciar 4.173 consensuats (27% més) i 7.150 no consensuats (15,7% més).

Font: El Periódico

El poder judicial rebutja la custòdia compartida de Gallardón

El poder judicial rebutja la custòdia compartida de Gallardón. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) rebutja la mesura proposada pel Govern en el projecte de llei impulsat pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz – Gallardón,  en la qual plantejaven que els jutges poguessin imposar la custòdia compartida dels fills, en els casos de separacions i divorcis, encara que els pares s’oposin, si consideren que és el millor per als menors.

Actualment, la possibilitat d’establir la custòdia compartida té un caràcter excepcional, segons el que recull el codi civil,  però, el CGPJ, creu que aquesta possibilitat pot originar situacions problemàtiques ni que serveixi perquè els pares puguin exercir de millor manera les funcions pròpies de la guarda i custòdia.

Per tant l’informe considera que s’hauria de mantenir la regulació actual sobre aquest aspecte, de manera que els pares puguin pactar el que estimen pertinent, tret que el que  s’hagi acordat sigui perjudicial per als fills.

En relació amb la guarda i custòdia, considera que l’avantprojecte incorpora uns criteris legals als quals el jutge haurà d’estar subjecte per resoldre aquests aspectes i que s’ajustin al criteri fixat per la doctrina jurisprudencial.

Notícies relacionades: