Entrades

Els bancs han de retornar el diners cobrats per la clàusula sòl encara que es signés un acord posterior

Ibercaja hauria de tornar a una parella de Salamanca més d’11.000 euros després d’una sentència pionera del Jutjat de Primera Instància ratificada per l’Audiència Provincial L’Audiència Provincial de Salamanca ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància que pot suposar un gran benefici a milers de persones que firmaran un acord amb el seu banc després de la sentència del tribunal europeu sobre la devolució del diners de les clàusules terra. Així, els bancs han de retornar tota la quantitat que li corresponia als hipotecats.

Una sentència que permetrà que una parella de Salamanca rebés 11.000 euros

Els fets es remunten al 2007, quan una parella va signar una hipoteca per poder comprar una vivenda. Ells pensaven que signaven un tipus d’interès fix els primers sis mesos i la variable el r amb una sèrie de bonificacions per tenir les targetes amb el banc, assegurances de vida i de llar i diversos productes més amb el mateix banc (abans Caja Círculo) , però com va ser la seva sorpresa quan es va adonar que feien el que feien seguien pagant el mateix.

L’any 2013 es va dictar la sentència del Tribunal Suprem que considerava nuls les denominades clàusula sòl i el banc els va oferir una rebaixa en el tipus d’interès, passant del 3,75 al 2,25%. El banc va subscriure un contracte de novació de préstec en el qual els hipotecats manifestaven que coneixen l’existència de la clàusula sòl i de les seves conseqüències, renunciant a realitzar qualsevol acció.

El resultat ha estat favorable per als interessos dels consumidors. El banc ha tingut que retornar totes les quantitats cobrades per la denominada clàusula sòl, ascendint a més de 11.000 euros, i aquesta parella salmantina pagarà la hipoteca al tipus veritablement acordat.

Font: Zamora 24 hores.

Els Tribunals estimen les reclamacions de Clàusula Sòl prèviament rebutjades pels bancs

Els afectats per clàusules sòl que reclamen al banc les quantitats cobrades de més per aquesta causa, -seguint el procediment imposat pel Reial Decret 1/2017 aprovat pel Govern el passat gener- estan trobant-se amb el rebuig frontal de les entitats bancàries a les seves peticions. No obstant això, quan aquests mateixos afectats presenten demandes davant els tribunals estan aconseguint sentències favorables a la devolució de les quantitats demanades. 

Els bancs es neguen a pagar als usuaris al·legant que no correspon perquè es va informar a l’usuari en el moment de signar la hipoteca, o perquè s’ha produït una renegociació de la clàusula, o perquè el crèdit ja s’ha acabat de pagar. 

Donat el volum de demandes presentades per les clàusules sòl, el Govern ha creat nous jutjats per ocupar específicament d’això. 

Font: DIARI HERALDO 

El Suprem acorda que els bancs paguin totes les costes de les clàusules sòl

El Tribunal Suprem ha acordat que hauran de ser els bancs els que es facin càrrec del pagament de totes les costes derivades de les demandes per clàusules sòl. La decisió del Ple de la Sala Civil s’ha adoptat per set vots davant tres.

El Suprem ha tractat el tema per primera vegada en estudiar un recurs d’un consumidor que reclamava la devolució per part de Caixabank de la totalitat del que pagava per la clàusula sòl. El Suprem dóna la raó al consumidor, i després aborda la petició del banc que, almenys, no se li obligarà a pagar les costes de tot el procediment.

Caixabank va afirmar que el pleito es va resoldre d’acord amb una modificació de la jurisprudència del TS motivada per una decisió del Tribunal de la UE. Aquesta circumstància “sobrevinguda” justificaria fer una excepció en la regla general de qui qui perd el plet paga les costes. I ressaltava que el propi Suprem en un acord anterior acceptava que es tingués en compte al decidir qui pagava les costes.

El Suprem considera que, malgrat això, s’ha de mantenir aquí també la regla general i no fer una excepció “en detriment del consumidor”. “Si el consumidor, a pesar de vèncer el litigi, hauria de pagar els seus costos en les instàncies, es produiria un efecte dissuasiu invers, perquè els consumidors no promoguessin litigis per quantitats moderades”. Aquesta és, a més, la forma correcta d’assegurar la efectivitat de les resolucions del Tribunal de la UE.

“Si en virtut d’aquesta excepció, el consumidor recurrent en cassació, tot i vencedor en el litigi, hauria de pagar íntegrament els costos derivats de la seva defensa i representació en les instàncies, o en el cas d’informes pericials o pagament de la taxa, no es restabliria la situació de fet i de dret a la que es donaria si no hagués existit la clàusula abusiva, i per tant el consumidor no quedaria indemne “, afegeix.

La sentència, de la que ha estat nomenat el president de la Sala, Francisco Marín Castán, compta amb el vot particular de tres magistrats, fundat en el canvi derivat de jurisprudència i en el qual fins llavors hi havia “seriosos dubtes” sobre l’abast temporal de La devolució de les clàusules sòl. Inicialment, el TS va establir que no havia de tornar el pagament abans de la seva sentència declarant nuls les clàusules, però el Tribunal de la UE va ordenar que es retornés tot el que s’havia pagat des de l’inici del contracte.

En el cas concret estudiat, el jutge va acordar inicialment que el banc retornés tot el cobrament. Caixabank va apel·lar i va aconseguir que s’apliqués en criteri del Suprem llavors vigent de tornar només el posterior a 2013. En aquesta segona instància el usuari va haver de fer front a les seves despeses en el procés, perquè no hi va haver condemna en costes. Amb la decisió del Suprem, és el banc el que s’enfrontarà a les costes d’aquest recurs d’apel·lació.

Font: EL MUNDO

Jutjats especialitzats en clàusules sòl han ingressat gairebé 16.000 demandes en un mes

Els jutjats de primera instància habilitats en cada província per gestionar els litigis relacionats amb les clàusules sòl van registrar prop de 16.000 demandes (15.801) al juny, segons l’última actualització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Segons ha informat l’òrgan de govern dels jutges en un comunicat, es preveu que en el transcurs d’un any els jutjats de primera instància especialitzades en clàusules sòl rebin més de 190.000 demandes sobre les clàusules hipotecàries abusives.

Madrid, Barcelona i València són les províncies que més demandes han ingressat en el primer mes de funcionament. La capital ha rebut 2.803 demandes, seguides de les 1.033 de la ciutat comtal i les 834 de València.

Mentrestant, els jutjats de Cantàbria (185), la Rioja (105), Ceuta (13) i Melilla (2) són les que menys demandes han registrat. Els ciutadans van presentar més de 500 demandes en altres províncies com Jaén, Màlaga, Sevilla, Saragossa i Biscaia.

Pla d’urgència

Com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 21 de desembre de 2016 a relació amb les clàusules sòl, el CGPJ va posar en marxa un pla d’urgència davant el previsible augment de litigis. El pla es va posar en funcionament l’1 de juny de 2017 que consisteix en l’especialització d’un jutjat de primera instància per província a la península i un a cadascuna de les principals illes dels arxipèlags canari i balear.

Per posar en marxa aquest pla, l’òrgan de govern dels jutges va mantenir reunions amb els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, amb una representació dels jutges degans, amb el Ministeri de Justícia i comunitats autònomes amb competències transferides en aquesta matèria. L’objectiu era coordinar les mesures previstes i avaluar les possibles necessitats.

La primera reunió va tenir lloc el passat 31 de maig, on hi va haver un compromís per part de totes les administracions a col·laborar en aquest pla d’urgència. Un mes més tard, segons indica el CGPJ, els jutges degans van exposar com ha estat el funcionament dels jutjats especialitzats en els seus respectius territoris durant el primer mes de funcionament, així com les mesures de reforç que haurien d’adoptar.

Tant la comissió de coordinació com els jutges degans estan citats de nou el proper mes de setembre.

Demandes registrades en els jutjats especialitzats entre l’1 i el 30 de juny

  • Total ANDALUSIA
  • Total ARAGÓ
  • Total ASTÚRIES
  • Total BALEARS
  • Total CANÀRIES
  • Total CANTÀBRIA
  • Total CASTELLA-LM
  • Total C. I LLEÓ
  • Total CATALUNYA
  • Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Total CEUTA
  • Total C. VALENCIANA
  • Total EXTREMADURA
  • Total GALÍCIA
  • Total MADRID
  • Total MELILLA
  • Total MÚRCIA
  • Total NAVARRA
  • Total PAÍS BASC
  • Total LA RIOJA
  • 3.319
  • 570
  • 359
  • 198
  • 765
  • 185
  • 670
  • 1.471
  • 1.293
  • 1.033
  • 99
  • 38
  • 123
  • 13
  • 1.411
  • 687
  • 737
  • 2.803
  • 2
  • 271
  • 212
  • 730
  • 105

Font: Confilegal.com

Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client

Font: cinco días hipotecas

Davant les reclamacions extrajudicials de les clàusules sòl, què estan responent els bancs?

Tres mesos han passat des de que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 1/2017 amb el qual el govern pretenia regular les reclamacions extrajudicials per clàusula sòl. Des del Defensor del teu Habitatge, volem informar sobre quina està sent la posició dels bancs davant d’aquestes reclamacions i quines decisions estan adoptant els afectats per les clàusules sòl.

Després de donar-se a conèixer les condicions del Reial decret, les decisions d’entitats bancàries com el Banc Popular o Sabadell són, en la majoria dels casos, i com era previsible, negatives per als clients. Alguns dels bancs com el Banc Sabadell, ni tan sols han provisionat l’impacte que tindria en els seus comptes la devolució de les clàusules abusives. Això és degut al fet que els bancs sempre han defensat la transparència de les seves clàusules sòl i per tant pensen que no procedeix cap devolució de les quantitats abonades com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula sòl.

Les entitats probablement s’esgotin els terminis que marca el Reial Decret Llei 1/2017 per contestar a tots els clients que els han reclamat extrajudicialment. Tanmateix, amb això només aconseguiran demorar el temps perquè l’afectat reclami les quantitats cobrades de més per la via judicial, una via que és s’està convertint en la més factible perquè els afectats recuperin els seus diners, donades les respostes negatives que estan donant els bancs als seus clients.

Font: la razón.es

El decret de les clàusules terra es queda en paper mullat

El reial decret sobre clàusules terra aprovat pel Govern el 20 de gener passat amb el propòsit de canalitzar una solució extrajudicial a la devolució dels diners cobrats de més als clients de la banca «és paper mullat». Així almenys ho consideren advocats, jutges i associacions de consumidors.

El decret es va aprovar amb l’objectiu d’evitar que els jutjats es veiessin saturats de demandes per aquesta qüestió. Però la veritat és que finalment el que ha passat és que ha tingut l’efecte contrari. Només ha servit perquè els bancs públics –Bankia i BMN– posessin en marxa el mecanisme per tornar els diners cobrats des de la constitució de les hipoteques amb clàusules terra no transparents, tal com estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del mes de desembre passat. La resta d’entitats bancàries, en canvi, han optat per la negociació individual, o el que és el mateix, per una aplicació de mínims del decret, i això pràcticament vol dir deixar el tema en mans dels jutges.

«Els nostres clients que han anat a reclamar al Sabadell expliquen que el banc treu la clàusula terra als clients que encara la tenen, però el que és normal és que no li tornin els diners. En el cas del BBVA, no es dona la raó al client quan es tracta de la retroactivitat [abans de la sentència del Suprem de maig del 2013]», descriu Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, especialitzat en temes bancaris.

Números provisionals

Serrano no pot precisar quantes reclamacions s’han tramitat per ara pel procediment reglamentari, una vegada que els bancs van posar en marxa el mecanisme el 20 de febrer passat. «Tenim unes 2.000 reclamacions que ara estan en el primer pas. Sens dubte, moltes d’aquestes acabaran als tribunals, però no sabem quantes», assenyala. «S’ha de veure en què acaben les reclamacions que s’han presentat als bancs i com responen aquests al final del període de tres mesos que tenen disponible. Llavors es podran fer números», explica Paz Cano, vocal de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Reobrir casos ja jutjats

La sobrecàrrega als jutjats civils no només vindrà per la reclamació de les clàusules terra. Molts afectats, els casos dels quals ja es van tramitar davant un jutge i aquest els va donar la raó, hauran de tornar a reclamar els serveis d’un advocat per reclamar la retroactivitat total de les clàusules, com va establir el Tribunal de Justícia de la UE. Els advocats preparen la presentació del que es denomina incident extraordinari de nul·litat d’actuacions, que permet reclamar la part dels diners que no s’han tornat.

El problema és que aquest procediment té terminis concrets per a la seva presentació: 20 dies laborables després de la publicació de la decisió del tribunal de Luxem-burg que es va produir el 20 de febrer, de manera que el termini pràcticament expira a finals de març.

Més precisos són els números del despatx Arriaga y Asociados, que ha fet bandera de les clàusules terra i les despeses hipotecàries, en la seva batalla contra els bancs. La firma d’advocats té en marxa em aquests moments 10.000 demandes contra les entitats financeres. D’aquestes, 1.745 reclamen únicament el pagament de clàusules terra; 3.664 reclamen clàusules terra i també despeses hipotecàries, i 4.618 demanen el retorn de les despeses de constitució d’hipoteques. «Tots aquests són casos en què no s’ha arribat a cap acord amb l’entitat corresponent i s’ha decidit anar al jutjat», afirmen fonts del despatx.

La veritat és que el procediment extrajudicial per al qual es va aprovar el reial decret únicament contempla reclamacions per clàusules terra. Si s’hi afegeixen les despeses de constitució d’hipoteca, ja no és possible acollir-se al procediment extrajudicial.

Mitjans insuficients

No únicament els advocats esperen la judicialització del procés de reclamació. «Els jutges dels jutjats civils ja han vist com s’ha incrementat el nombre de procediments. I estan molestos perquè semblen insuficients els mitjans establerts pel Govern per poder atendre aquesta situació», han comentat en aquests sentit algunes fonts judicials.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit recentment al Govern que no posarà en marxa cap mesura destinada a afrontar el previsible increment de demandes relacionades amb les clàusules terra si l’Administració no concedeix els mitjans humans i materials necessaris. El Poder Judicial demana recursos materials ordinaris i extraordinaris, com l’increment de places destinades específicament a aquesta matèria. Ha instat el Ministeri de Justícia que procedeixi a crear les places de jutges d’adscripció territorial necessàries per assumir aquest pla, a més a més de les restants que integrin el pla anual de creació de places.

Costes judicials

El que és cert és que algunes associacions de consumidors apunten que molts bancs es disposaran a pactar amb els clients abans que la reclamació acabi en judici, per d’aquesta forma evitar el pagament de les costes judicials en el cas que el jutge acabés donant la raó al client.

Però alguns dels despatxos d’advocats que gestionen les demandes judicials supediten la seva retribució a aquestes costes judicials, cosa que permet pensar que no hi haurà pacte amb el banc abans que el jutge porti a terme el procediment. «Si efectivament hi ha més d’un milió de clàusules terra, només que un 10% dels afectats vagin als tribunals serà gairebé impossible atendre aquest volum de casos», destaquen fonts judicials.

Les xifres encara no són precises, però si Bankia, que ha acceptat tornar els diners a tots els seus clients, reconeix que almenys 1.000 casos acabaran o ja han acabat en mans dels tribunals, els procediments de les entitats que més clàusules terra tenen, però que menys disposició a tornar els diners mostren, poden acabar superant totes les previsions.

Font: el periodico

 

Clàusula sòl: participa amb els teus dubtes al final

Clàusula sòl, i ara què?

Amb aquesta entrada de bloc pretenc contestar a totes aquelles persones que us estareu preguntant coses com aquesta:

⇒ He de fer alguna cosa per recuperar els diners i anul·lar el terra? O espero a que ho faci el Banc? ⇐

Us respondré d’una manera clara les vostres preguntes i vull que sapigueu que ho faré des de l’experiència d’algú que ha presentat més d’un centenar de demandes davant bancs sobre clàusula terra.

L’opció correcta és actuar i presentar una demanda judicial

La justícia europea, aquest Nadal, ens ha portat un regal i ha donat la raó a les famílies amb hipoteca i clàusula sòl. Tot i que aquesta sentència és tremendament important, el dolent és que és una sentència d’un cas concret, afecta només a una família i no a totes les hipoteques. Per això els bancs no tornaran ni bojos tots els diners a tothom, només retornaran diners a qui demandi.

El millor de la sentència donada a conèixer el 21 de desembre de 2016, és que ha de servir de model per als jutges i per a qui també presenti una reclamació amb advocat.

Quants diners recuperaràs reclamant?

Una reclamació de clàusula sòl és una magnífica inversió per a una família. Significa normalment aconseguir 8.000 euros per a una hipoteca d’uns 100.000 euros o uns 16.000 euros per a una que estigui al voltant dels 200.000 euros. A més, la quota quedarà rebaixada entre 150 i 300 euros al mes, depenent de la hipoteca. I no oblideu que en el futur l’estalvi acumulat serà d’altres milers d’euros.

Per què els bancs no tornaran tot en diners?

Perquè la sentència del tribunal europeu no elimina de cop les clàusules sòl. I perquè els bancs saben que de 3.000.000 d’hipoteques amb terra, només es presentarà demanda un 5%, que per a un banc és com una picada de mosquit. Per això crec que els bancs resistiran i guanyaran molts més diners si aguanten el tipus i segueixen cobrant dels milions d’hipoteques amb clàusula terra.

Conclusió: No presentar demanda és l’opció incorrecta. És fer el que el banc vol.

Per què no presenta demanda tothom?

La gent potser no sap que es guanyen gairebé totes les demandes, fins i tot abans d’aquesta sentència europea, per no dir totes les demandes. Sense anar més lluny, al nostre despatx no s’ha perdut cap demanda de clàusula sòl. La meva experiència em diu que les persones no presenten demanda perquè tenen pors i creences irreals.

El primer temor és els diners que costa anar a advocat. És una por irreal, perquè el cost inicial pot ser mínim, o cap si es guanya en costes al Banc. És qüestió de preguntar a l’advocat.

També no es va a l’advocat perquè fa por perdre contra el banc. Doncs cal perdre aquesta por perquè són els bancs els que perden gairebé tots els plets. Els jutges donen la raó al client, no al banc.

La ultima errònia creença: pensar que ja ho arreglarà el govern, sobre això opino que el govern farà només postureo, parlar i recomanar que es tornin els diners, però no té força per obligar a tornar els diners de 3.000.000 d’hipoteques.

Consell final si vols recuperar els diners del banc

Que ningú esperi assegut el fet que el banc com el Banc Sabadell o el Popular li ingressi en el seu compte bancari els diners que li ha cobrat de més per la clàusula sòl. No ho faran.

Els bancs saben que la immensa majoria de la gent, desenes de milers de persones, no faran res per aquestes pors i creences encara que uns quants demandin i guanyin judicis, els sortirà molt més a compte als Bancs quedar-se amb els diners de la majoria d’aquests milers de clients que no faran res.

I TU, QUÈ OPINES? Ens interessa saber els teus dubtes, opinions i preguntes.

Un revés en clàusules sòl costaria un terç d’ingressos a la banca, segons Goldman

el-cost-de-retornar-cs-des-de-2009

Les clàusula sòl hipotecàries, aquelles que limiten la quota que segueix pagant l’hipotecat tot i la rebaixa de l’euríbor, encara poden portar un important revés per als comptes de la banca espanyola.

En concret, segons els analistes de Goldman Sachs una fallada desfavorable per a la banca per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria tenir un cost de 3.000 milions d’euros més en provisions, el que suposaria més d’un terç dels ingressos anuals de algunes de les principals entitats financeres del país.

L’alt tribunal comunitari estudia aquests dies si ho cobrat per aquestes condicions hipotecàries, declarades nul·les per la seva falta de transparència, s’ha de retornar a la clientela amb caràcter retroactiu des del 9 de maig de 2013, quan el Tribunal Suprem va imposar el seu criteri en aquest camp per primera vegada o si ha d’aplicar-se una retroactivitat total.

Tot i que bona part de les entitats ha anat retirant aquestes clàusules de la seva cartera després d’un important degoteig de sentències en contra, de moment tan sols s’han vingut abonant o aprovisionant els imports cobrats des de 2013.

L’activació de les clàusules sòl, donada la caiguda dels tipus d’interès, va començar, però, el 2009, amb el que alguns càlculs apunten que la factura per als bancs podria duplicar les xifres que han anat dotant.

En concret, segons un informe emès avui pel gegant de la banca d’inversió a què ha tingut accés aquest diari, l’impacte negatiu sobre els ingressos nets de BBVA i CaixaBank ascendiria a un 36%, obligant a les entitats a incrementar amb força les provisions dotades fins a la data.

“BBVA apareix com el més exposat en termes absoluts”, detalla l’informe, que apunta que l’entitat que presideix Francisco González -una de les primeres a les que el Suprem va anul·lar les seves clàusules terra- hauria de fer front a una provisió de 1.815 milions d’euros.

CaixaBank, per la seva banda, hauria de dotar altres 660 milions d’euros. De fet, l’entitat catalana va comunicar aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que una devolució amb retroactivitat total lcostaria 750 milions més que els 550 milions ja aprovisionats per a les devolucions fins a 2013.

D’altra banda, els experts de Goldman apunten que Popular hauria de dotar 334 milions i Bankia 160 milions més. La mitjana del sector és una dotació addicional de 495 milions d’euros.

El sentit de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea començarà a albirar dimarts que ve quan l’advocat general, una mena de fiscal, ha d’establir el seu criteri, que sol ser el que guia a la sala per emetre la sentència.

La sentència definitiva, i la xifra a la qual ascendeix la factura per al sector financer espanyol, no es coneixerà, però, fins a finals d’aquest any.

Impacte en capital, garrotada a l’opa sobre BPI

Del costat de l’impacte en capital, Goldman assumeix que per a BBVA i CaixaBank, un nou error en contra equivaldria a un impacte d’entre 30 i 35 punts bàsics en la seva solvència, un colp delicat per a l’entitat catalana en un moment en què es prepara per prendre el control del lusità BPI.

L’operació podria suposar una caiguda de 115 punts bàsics en l’impacte de CaixaBank, el que li situaria en un 10,4% de capital CET1, allunyant a l’entitat del seu objectiu del 11% al 12%.

Font: Cinco Días

Una jutge obliga al Popular a retornar una clàusula sòl des que es va signar la hipoteca

El Jutjat del Mercantil número 1 de Santander ha condemnat al Banc Popular a retornar el cobrat «indegudament» per clàusula sòl des del moment en què uns clients van signar la hipoteca, el 7 de setembre del 2009 i no des del 9 maig 2013 , tal com va ordenar llavors el Tribunal Suprem. Així consta en una sentència dictada per la jutgessa Cristina Rodiz García, que obliga l’entitat a reintegrar a un matrimoni els 2.707 euros cobrats «indegudament» des de la subscripció del préstec fins a la interposició de la demanda, així com les quantitats que el banc hagi pogut cobrar en excés durant la tramitació del cas.

En la sentència, Rodiz García estima la demanda interposada per l’advocat dels clients, i aplica la retroactivitat total en les clàusules sòl, desmarcant-se així de la doctrina de l’alt tribunal espanyol i acollint-se a un informe dels lletrats de la Comissió Europea.

La jutge considera provat que els demandants «no van rebre informació suficient i clara». A més, el «contingut farragós» de la clàusula i el que aparegués «entre moltes dades» de l’escriptura de compravenda «fan impossible la seva compressió». En la sentència es remarca que el cas és una acció individual, de manera que la nul·litat de la clàusula està «lluny de produir un greu trastorn en l’economia nacional». La postura del Popular davant aquest tipus de fallades ve sent la de recórrer en considerar que les clàusules sòl de les seves hipoteques són legals.

Font: La Veu de Galícia