El Suprem acorda que els bancs paguin totes les costes de les clàusules sòl

El Tribunal Suprem ha acordat que hauran de ser els bancs els que es facin càrrec del pagament de totes les costes derivades de les demandes per clàusules sòl. La decisió del Ple de la Sala Civil s’ha adoptat per set vots davant tres.

El Suprem ha tractat el tema per primera vegada en estudiar un recurs d’un consumidor que reclamava la devolució per part de Caixabank de la totalitat del que pagava per la clàusula sòl. El Suprem dóna la raó al consumidor, i després aborda la petició del banc que, almenys, no se li obligarà a pagar les costes de tot el procediment.

Caixabank va afirmar que el pleito es va resoldre d’acord amb una modificació de la jurisprudència del TS motivada per una decisió del Tribunal de la UE. Aquesta circumstància “sobrevinguda” justificaria fer una excepció en la regla general de qui qui perd el plet paga les costes. I ressaltava que el propi Suprem en un acord anterior acceptava que es tingués en compte al decidir qui pagava les costes.

El Suprem considera que, malgrat això, s’ha de mantenir aquí també la regla general i no fer una excepció “en detriment del consumidor”. “Si el consumidor, a pesar de vèncer el litigi, hauria de pagar els seus costos en les instàncies, es produiria un efecte dissuasiu invers, perquè els consumidors no promoguessin litigis per quantitats moderades”. Aquesta és, a més, la forma correcta d’assegurar la efectivitat de les resolucions del Tribunal de la UE.

“Si en virtut d’aquesta excepció, el consumidor recurrent en cassació, tot i vencedor en el litigi, hauria de pagar íntegrament els costos derivats de la seva defensa i representació en les instàncies, o en el cas d’informes pericials o pagament de la taxa, no es restabliria la situació de fet i de dret a la que es donaria si no hagués existit la clàusula abusiva, i per tant el consumidor no quedaria indemne “, afegeix.

La sentència, de la que ha estat nomenat el president de la Sala, Francisco Marín Castán, compta amb el vot particular de tres magistrats, fundat en el canvi derivat de jurisprudència i en el qual fins llavors hi havia “seriosos dubtes” sobre l’abast temporal de La devolució de les clàusules sòl. Inicialment, el TS va establir que no havia de tornar el pagament abans de la seva sentència declarant nuls les clàusules, però el Tribunal de la UE va ordenar que es retornés tot el que s’havia pagat des de l’inici del contracte.

En el cas concret estudiat, el jutge va acordar inicialment que el banc retornés tot el cobrament. Caixabank va apel·lar i va aconseguir que s’apliqués en criteri del Suprem llavors vigent de tornar només el posterior a 2013. En aquesta segona instància el usuari va haver de fer front a les seves despeses en el procés, perquè no hi va haver condemna en costes. Amb la decisió del Suprem, és el banc el que s’enfrontarà a les costes d’aquest recurs d’apel·lació.

Font: EL MUNDO