Europa, nova esperança pels afectats pel IRPH

Si, podrien canviar les coses. El Jutge del nº 38 de Barcelona, Pancho González de Audicana, no veu clar la concordança de les Sentències del Tribunal Suprem sobre el IRPH de novembre de 2020, ni amb les Directives europees, ni amb la Sentència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) de 3 de març de 2020.

Per aquest motiu, repreguntarà altre vegada al TJUE, sobre el control de transparència y la abusivitat d’aquesta clàusula que encareix els préstecs 30.000 o 40.000 euros de mitjana. 

Des de Ferrer advocats, considerem molt bona notícia aquesta nova intervenció del TJUE, ja que el Tribunal Supremo de Madrid ha afavorit als Bancs, de forma descarada, en qüestions com l’IRPH o les novaciones de les Hipoteques amb clàusula sol.

Un consell d’advocat:

  • Com que això va per llarg, aconsellem contactar amb un advocat i reclamar al Banc la comissió d’obertura de la hipoteca i les despeses, a més el requeriment també serveix per interrompre els terminis de caducitat i prescripció, també del IRPH. 
clàusula sòl

La renúncia a reclamar els diners de la clàusula sòl és nul·la segons Luxemburg

Després de la recent Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, TJUE, de 9 de juliol de 2020, ja poden reclamar al Banc aquells clients que tenen clàusula sòl, però que van signar un contracte de renúncia a reclamar. En aquests documents redactats pel banc, el client a canvi d’una rebaixa o de l’eliminació de la clàusula sòl, es compromet a no reclamar.

Conflicte d’interessos entre el Banc i el client

Aquests contractes els signaven els clients perquè eren l’única manera que els baixés la quota del préstec de la hipoteca. Després de signar-los molts es van penedir en veure la quantitat de diners que es va quedar el Banc de la seva clàusula sòl.

Contractes poc transparents

El Banc realment va tornar a enganyar al seu client fent-li signar una renúncia a reclamar els 8.000, 10.000, 20.000 euros que hauria pogut recuperar en els tribunals amb alta possibilitat d’èxit. De fet finalment un 98% dels que han acudit al Jutjat ha tingut èxit. Es pot consultar a les estadístiques de l’administració de justícia.

En el contracte, no s’especificava mai l’import renunciat, tot i ser un element fàcilment calculable per un Banc transparent. La dada hauria ajudat al client a decidir, per la qual cosa és una de les raons per les quals el TJUE ha considerat no transparents aquells contractes on no es concretava l’import pagat de més per la clàusula sòl.

Què fer ara?

És recomanable no fiar-se més del Banc i acudir a un advocat especialista en la matèria que reclami extrajudicialment, després d’això, ja que el més segur és que el Banc no s’avingui a pagar res de la clàusula sòl, caldrà presentar una reclamació judicial.

Aquesta setmana es decideix sobre les renúncies a reclamar la clàusula sòl

Són vàlides aquestes renúncies a reclamar? El dijous 9 de juliol de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decidirà què és el que passa amb els clients als quals el Banc va enganyar dues vegades. La primera vegada, durant els anys 2004-2011 col·locant en el préstec amb hipoteca una clàusula sòl, sense explicar tot el que es perdria amb la imminent caiguda de l’Euríbor.

El segon engany durant els anys 2013-2016 aprofitant-se del desig del client de veure baixar la seva quota i fent-li una renúncia a reclamar per la clàusula sòl.

Contractes amb renúncia poc transparents.

Un exemple de contracte engany de Banc de Sabadell o del Popular ho pots consultar aquí.

Si has signat aquest tipus de contracte, el més prudent era detenir temporalment la reclamació però aquest dijous 9 de juliol se sabrà si reactivar-la.

Què dirà el Tribunal Europeu sobre les renúncies?

És altament probable que el Tribunal Europeu anul·li aquest tipus de contractes de renúncia respecte a la clàusula sòl, quan no se’ns van explicar les conseqüències econòmiques de signar aquesta clàusula. Per exemple, sobre la quantitat concreta a la qual s’estava renunciant, si eren 6.000 euros o 15.000 euros.

Contractes poc transparents. D’entre tots els contractes de renúncia dels nostres clients que hem vist en el nostre despatx d’advocats, ni un de sol apareixia la quantitat concreta a la qual el consumidor estava renunciant a reclamar. Per això, opinem que qui hagi signat aquest tipus de contractes, després de la sentència pot reclamar al Banc que li tornin el pagat de més per la clàusula sòl i sense importar la renúncia signada.

Accident de trànsit

Com triar advocat per reclamar una indemnització per accident de trànsit

Si has tingut un accident de trànsit i no saps com procedir, has de saber que la llei actual estableix que qualsevol persona té dret a triar l’advocat perquè el representi i defensi durant el procediment. En aquest article compartirem unes pautes que podràs fer servir a l’hora de triar un advocat.

  1. Escollir un advocat amb una extensa experiència en accidents de trànsit

Un lletrat pot saber molt sobre legislació en l’àmbit teòric, però en els accidents de trànsit es necessita tenir un llarg bagatge professional, d’acords i judicis que permeten conèixer tots els petits detalls i poden ser un clar diferenciador en la indemnització. Has d’assegurar-te que realment està especialitzat. No recomanem confiar amb un advocat que es considera expert en totes les matèries.

  1. Evita promeses de quantitats astronòmiques a la primera reunió.

Si has estat víctima d’un accident, és molt probable que siguis indemnitzat. Sens dubte un advocat intentarà obtenir la indemnització més gran. Cada cas és diferent segons el tipus de lesió. Per exemple, no és el mateix un genoll lesionat per a una persona que es dedica professionalment al ciclisme que una altra a qui l’accident no li impedeix treballar. Un bon  advocat per accidents de trànsit, explicarà les diferents alternatives i amb els seus pros i contres.

  1. Un bufet consolidat amb solvència financera

Alguns casos de lesions poden ser complicats i costosos. Requereixen metges experts per avaluar lesions, informes d’enginyeria o altres punts. Tots aquests treballs tenen el seu cost i es pot acordar que el despatx anticipi el pagament. Contractar un advocat amb un equip sòlid garanteix la solvència econòmica en cas de necessitar-ho. 

  1. Pregunta al teu advocat pels honoraris

Demana la forma de cobrar honoraris de l’advocat. La majoria d’advocats cobren un percentatge, extrem que té la seva part positiva a l’hora d’obtenir la indemnització més gran. Així mateix, la teva assegurança podria cobrir tot o part dels honoraris de l’advocat.

  1. Valora el tracte personalitzat

Valora els advocats que es preocupin per tu, que t’ajudin a trobar el millor centre de rehabilitació. Envolta’t d’un equip que estudiï el teu cas. A més, recorda que no vols tenir preocupacions extra, busca un equip que pot gestionar tot el que envolta l’accident.

A Ferrer Advocats quan se’ns demana la nostra intervenció davant un accident de trànsit important comptem amb la col·laboració de l’equip d’advocats especialista en indemnitzacions Lexgrup per la seva llarga experiència en reclamar la màxima indemnització per les lesions.

Puc reclamar al banc l’IRPH de la meva hipoteca?

La Sentència del Tribunal Europeu obre la porta perquè moltes persones puguin reclamar a les seves entitats bancàries els diners que els han cobrat indegudament per l’aplicació de l’IRPH, que pot ser nul, així com a qui se li aplica a l’IRPH un tipus fix des del 2014.

La quantitat de diners que es pot reclamar és significativa. Per exemple, si prenem com a referència un préstec de 180.000 € firmat al 2007, a 30 anys, amb IRPH +0,25% que es passés a euríbor +25%, el banc hauria de tornar 36.000 €. A més, l’amortització de capital seria d’11.000 € menys pendents de préstec.

Atesa la important quantitat de diners que se sol reclamar, moltes entitats com CaixaBank o BBVA intenten evitar-ho fent que els seus clients signin una renúncia a reclamar aquest import, a canvi de rebaixes en la quota que, en realitat, no surten tan a compte. Per exemple, el fet de signar una renúncia impediria reclamar en el cas exposat 36.000 €, o de 20.000 € a 30.000 € en el cas d’una hipoteca de 150.000 €. Per això, recomanem pensar-ho bé abans de signar la renúncia. A més, les possibilitats d’obtenir una sentència favorable són elevades. Per aquest motiu, la banca intenta oferir aquest tipus de pactes.

Com a informació addicional, un dels motius pels quals el banc sol ser condemnat a tornar tots els diners de l’IRPH és que els empleats de la sucursal, en el seu moment, no van lliurar als seus clients un document important: el gràfic explicatiu dels tipus d’interès IRPH dels dos anys anteriors a la signatura de la hipoteca. És un document que els bancs reconeixen que no van entregar perquè pensaven que no era imprescindible, però que suposava una falta d’informació rellevant per als seus clients.

En tots els nostres anys d’experiència tractant amb abusos bancaris, cap client ha pogut presentar aquest document amb la tendència de l’IRPH dels dos darrers anys, ni tenim constància que fos un dels documents lliurats i signats durant els tractes preliminars a la signatura del préstec, per tant en aquest casos les possibilitats de recuperar els diners pagats de més són encara més elevades.

Reclamar la clàusula sòl OFICINADIRECTA.COM de BANCO POPULAR

Si tenim una clàusula sòl que ens van vendre per oficinadirecta.com ara si que podem reclamar.

L’Audiència Provincial de Barcelona, ​​dicta ja sentències que anul·len la clàusula sòl de compravenda a promotor, subrogació i novació.

  1. Encara que sigui una subrogació, el Banc està obligat a informar els compradors sobre la clàusula sòl i sobre els seus riscos clàusula sòl i no “passar-li la pilota” al promotor venedor.
  2. Que el comprador es subrogui a la hipoteca del promotor i que es modifiqui alguna condició, no vol dir que estigui informat de les condicions, ja que simplement s’han adaptat a la posició del comprador, tampoc vol dir que hagi pogut negociar.
  3. Aquests criteris, ja van ser fixats per la Sentència del Suprem de 20 de setembre de 2018, per la qual cosa no cal fer cas si rebem una resposta del Banc Popular o de Banc Sabadell o de Caixabank, al·legant que no atenen la nostra reclamació per que estem davant d’un cas de subrogació o novació.

A continuació reproduïm la clàusula declarada nul·la:

“Que, asimismo las partes convienen para esta operación y con efectos desde la fecha de otorgamiento de la escritura en modificar el epígrafe LIMITES DE VARIABILIDAD DEL TIPO DE INTERÉS APLICABLE A LOS SUBROGADOS de la cláusula NOVENA de la escritura de préstamo hipotecario a la que se ha hecho referencia” estableciendo el siguiente pacto: LIMITES DE VARIABILIDAD DEL TIPO DE INTERES.- Las partes acuerdan que, a efectos obligacionales, el tipo resultante de la revisión del tipo de interés aplicable, sea este el ordinario o el sustitutivo, no podrá ser inferior al TRES ENTEROS POR CIENTO NOMINAL ANUAL ni superior al NUEVE CON SETENTA Y CINCO POR CIENTO NOMINAL ANUAL”“.

De forma contundent l’Audiència de Barcelona acaba confirmant que es retorni els diners pagats de més per la clàusula sòl amb l’argument següent:

Debemos concluir que no hay prueba de ningún tipo de información precontractual proporcionada sobre la cláusula que limita la variabilidad de los intereses, ni verbal ni escrita, y su inclusión en la escritura pública, tal y como se ha expuesto, no permite concluir que se haya incorporado con la exigida transparencia. Por todo ello debemos desestimar el recurso y confirmar la sentencia apelada.

En el cas real Banc Popular és condemnat a tornar els diners al seu client i a pagar les costes i els interessos.

El Suprem declara abusives les clàusula sòl de les hipoteques contractades via web a través d’Oficina Directa de Banco Pastor.

La característica especial d’aquestes hipoteques era que el consumidor les contractava online a través del web de Banco Pastor, després Popular i ara Banco Santander. Tota la documentació era remesa per l’entitat mitjançant correus electrònics.

La història d’aquestes hipoteques, la veritat, sembla un culebró, ja que des de la Sentència de 9 de maig de 2013, l’advocat i el client aconseguien fàcilment la nul·litat d’aquestes clàusules sòl que oficina directa solia tenir al 2,25 per cent.

Tot es trenca a Barcelona l’any 2015, quan la Secció 15a de l’Audiència Provincial de Barcelona, ​​comença a donar la raó al Banc gràcies als correus electrònics que el client havia rebut abans d’anar al notari.

Sort que recentment el Tribunal Suprem en Sentència de març de 2019, posa les coses al seu lloc i dóna la raó a una família i no al banc, perquè considera que el fet que el Banco Pastor remetés un o dos correus electrònics al seu client, abans de l’escriptura notarial, no vol dir automàticament transparència.

Ara, la mateixa Secció 15 de Barcelona, ​​ja ha dictat alguna sentència que condemna al Banc Popular a abonar al client les quantitats cobrades com a conseqüència de la clàusula sòl.

El raonament, ara, de la Secció 15a de Barcelona després de la Sentència del Suprem és que: No consta de la documentación aportada (folleto informativo y minuta de escritura) que se diera información suficiente para que los demandantes pudieran comprender y valorar las consecuencias económicas y jurídicas que se derivan de la aplicación de la cláusula impugnada, puesto de los mails que las partes se intercambian propios de la tramitación on line -los cuales no se aportan, como hemos indicado no podemos deducir que se hubiera dado las explicaciones necesarias.

Finalment, dir que en tractar-se d’una doctrina emanada del Tribunal Suprem, afecta de manera general a tot l’Estat. Al despatx d’advocats ja estem treballant perquè clients de Barcelona, ​​de Girona, de Vic, de l’Hospitalet, de Sabadell, de Terrassa i altres poblacions de Catalunya presenten la seua reclamació sobre clàusula sòl.

Font: Lluís Ferrer de Nin, advocat de Ferrer Advocats

Important precedent. L’audiència provincial de Barcelona anul·la la compra d’accions del Banc Popular i el client recupera 25.500 euros

Molts accionistes i els seus advocats estaven esperant una sentència per part de l’Audiència Provincial de Barcelona que es pronunciés per primera vegada sobre l’ampliació de capital del Banc Popular. Doncs bé, la resolució esperada ja ha arribat amb la Sentència de data 17 de gener del 2019. En aquesta Sentència examina la compra el 20 de juny de 2016 per part d’un accionista de 22.438 accions en l’ampliació de capital, 28.047,50 euros.

El fullet de l’ampliació era irreal

El Tribunal condemna al Banc Popular, ara Banc de Santander, a tornar els 28.047,50 euros invertits, més els interessos legals des de la inversió, perquè la situació financera que es reflectia en el fullet informatiu no es corresponia amb la situació econòmica financera real.

El fullet informatiu feia preveure una millora de la situació financera i no la situació d’insolvència que es va produir en menys d’un any.

Via oberta per començar a demanar al banc

La importància d’aquesta sentència, per a les demandes ja presentades o per a les reclamacions que es presentin en un futur, és palmària, ja que els jutjats de primera instància que examinin nous casos sobre accions del Banc Popular solen prendre com a referència les resolucions de l’òrgan superior com aquesta Sentència de l’Audiència Provincial que acabem d’analitzar.

Font: Lluís Ferrer de Nin, advocat de Ferrer Advocats

Última hora sobre accions del Banc Popular

L’Audiència Provincial de Barcelona entra, per primera vegada, a valorar l’ampliació de capital del Banc Popular de 2016 i ho fa condemnant al Banc a retornar 28.047 euros a un accionista que havia comprat accions del Banc Popular a l’ampliació de capital de 2016.

L’Audiència Provincial de Barcelona en aquesta sentència de principis 2019, ha confirmat la sentència del Jutjat de primera instància núm. 27 de Barcelona que ja havia condemnat també al Popular a abonar 28.047 euros a aquest accionista que havia comprat accions del Banc Popular a l’ampliació. El motiu tant de la sentència de primera instància com d’apel·lació és la falsedat del fullet informatiu, considerant provat que la informació facilitada al client en el fullet no reflectia la solvència real del Banc Popular.

Aquesta sentència és important per als accionistes que ho van perdre tot amb la venda del Popular a Santander perquè significa que per primera vegada una secció de l’Audiència Provincial de Barcelona, ​​a més de diversos jutjats de la província de Barcelona, ​​considera provat que el fullet no responia a la real situació financera de l’entitat i que es va oferir una “imatge falsejada”, presentant-se com solvent a les persones que pensaven a comprar accions del Banc Popular, encara que en realitat no era així.

A partir d’aquesta Sentència l’accionista que al costat de l’advocat decideixi emprendre accions judicials contra el Banc de Santander com a successor del Banc Popular, tenen ja una referència i bona eina per aconseguir recuperar la inversió de les accions.

Font: Lluís Ferrer de Nin

Les audiències certifiquen l’engany de Banc Popular als estalviadors

Les condemnes a Banc Popular per enganyar als seus clients per captar els seus diners en l’ampliació de capital de 2016, en què va recaptar 2.500 milions d’euros, bona part d’ells aportats per estalviadors i petits inversors, han començat a pujar de nivell: diverses audiències provincials han començat a ratificar les condemnes ja revocar les absolucions a l’entitat financera que han anat dictant els jutjats de primera instància, que estan donant la raó als afectats de manera, si no unànime, àmpliament majoritària i obligant a tornar-les seves inversions, amb interessos i costes.

Almenys quatre audiències, les d’Oviedo, Bilbao, Càceres i Vitòria, han ratificat l’existència d’un engany als inversors, al que se suma que una altra, com la de Girona, hagi obert la porta a reclamar els diners que van perdre els estalviadors que van invertir en productes financers complexos com deute subordinat, el valor es va volatilitzar amb la ‘resolució’ del capital del banc i la seva venda al Santander per un euro a l’any següent, el que va suposar la volatilització d’accions i instruments de capital amb un valor nominal superior als 4.000 milions d’euros.

A Oviedo, on va ser condemnat a retornar a una estalviadora els 12.301 euros que li van costar les 9.841 accions que va comprar al juny de 2016, el banc va al·legar que en l’ampliació de capital no va existir “falsedat comptable alguna i que, en definitiva, van ser les circumstàncies succeïdes amb posterioritat les que van provocar la falta de liquiditat, en haver-se produït una fuga de capitals a l’haver-se decidit la seva intervenció per la JUR “(Junta Única de Resolució).

Els magistrats asturians, però, no comparteixen el criteri de l’entitat financera. Recullen que la “nota de les accions” apuntava a la possibilitat de tancar l’exercici amb “pèrdues comptables en l’entorn dels 2.000 milions d’euros”, el que pot interpretar-se com un advertiment de risc.

“La situació real financera del Banc Popular que va desembocar en la seva intervenció venia orquestándose amb prou antelació i no es va deure a circumstàncies sobrevingudes”, assenyala la sentència, que conclou que l’entitat “no va complir amb el deure d’informació de manera clara, real i complet de la seva situació econòmica “a l’inversor, que va comprar les accions sota” un error determinant de l’anul·labilitat del negoci, en partir d’una composició inexacta de l’objecte del contracte “.

En la mateixa línia es pronuncien els jutges de Bilbao, que assenyalen que “la situació patrimonial de Banc Popular al moment en què s’emeten les accions que representen l’ampliació de capital no és la que proclamaven els comptes auditats per PriceWaterhouseCooper” i que van ser “publicitades en el fullet informatiu”.

“Perquè si fossin certes, la incorporació de capital que propicia l’ampliació de juny no donaria lloc al volum de pèrdues de l’exercici 2016”, indica la sentència, que considera que “un altre indici que apunta a la incorrecció dels comptes que van servir per a publicitar l’oferta pública de subscripció d’accions del Banc Popular “és el” oferiment “de Banc Santander als antics accionistes per intentar desactivar demandes mitjançant els anomenats bons de fidelització.

L’Audiència de Càceres es pronuncia en termes similars. “D’haver estat informats de la situació financera del Banc Popular, que venia patint molts anys abans de l’ampliació de capital de 2016, de cap manera haguessin acudit a aquesta ampliació de capital”, assenyala la sentència.

Paral·lelament, l’Audiència de Girona ha obert una porta a noves reclamacions a l’avalar la condemna a Banco Popular a indemnitzar una parella d’estalviadors que van adquirir 30.000 euros de deute subordinat sense saber en què consistia aquest producte financer i que van veure com en unes hores, els seus diners es convertia en accions per volatilitzar de manera immediata.

Paral·lelament, els jutjats de primera instància de diferents ciutats del país segueixen emetent fallades favorables als petits accionistes, com han fet recentment els de Primera Instància nombres 35 i 49 de Barcelona.

El primer d’ells, que es refereix al preu de venda al Santander com “un miserable euro”, conclou que “la informació que es recollia en el fullet no venia ajustada a la realitat i que això va comportar que la part demandant tingués una representació certament equivocada de la seva inversió i de la situació patrimonial i financera, i de la capacitat d’obtenció de beneficis de Banc Popular i, conseqüentment, de la possible rendibilitat de la seva inversió “.

És evident que hi ha hagut falta d’informació veraç, ja que l’entitat va fer constar en la publicitat de l’ampliació de capital una situació financera que no era real, el que va quedar demostrat amb la necessitat de revisar els comptes (abril de 2017), quan encara no feia un any de l’ampliació de capital, i amb la intervenció”, reforça el segon.

La cascada de sentències condemnatòries al Banc Popular per enganyar als seus inversors en l’ampliació de capital de 2016 s’està produint en la jurisdicció civil , encara que moltes d’elles seran aportades com a prova documental al procés que instrueix l’Audiència Nacional, en el qual es tracta d’aclarir si aquests enganys són mereixedors d’una condemna penal per als responsables del banc quan van tenir lloc l’ampliació de capital i el dia de la resolució, quan ho presidien, respectivament, Ángel Ron i Emilio Saracho.

Font: PUBLICO.ES

La nova sentència que esperen milions d’hipotecats

Després de les clàusules sòl i l’impost d’actes jurídics documentats arriba el fiasco de les hipoteques amb IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris). L’assumpte ja està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que aquest mateix any decidirà si aquest índex està exempt de qualsevol tipus de control de transparència, com diu el Tribunal Suprem en una sentència de 2017.

Són més de 1,3 milions les persones que un dia van confiar a cegues en el que la seva caixa o banc els venia. L’IRPH ha estat fins fa poc el segon índex de referència més utilitzat en les hipoteques a Espanya, sobretot en les signades el 2006 i 2007. Moltes entitats van oferir com una alternativa menys volàtil que l’euríbor, entre elles Caixabank, Kutxabank, Sabadell , Santander, BBVA i Bankia.

La banca es juga molt més que amb les clàusules sòl. Goldman Sachs estima un impacte d’entre 7.000 milions i 44.000 milions d’euros per a les entitats si el dictamen de la justícia europea no és favorable i, a més, es reconeix la retroactivitat. JP Morgan ha indicat que és un dels majors riscos del sector financer espanyol de cara a 2019.

Perquè signar aquests contractes va ser una mala decisió per a milions de persones que ara paguen entre 200 i 400 euros més cada mes respecte a l’euríbor. El valor d’aquest índex s’ha mantingut sempre més alt (sense tenir en compte els diferencials).

L’índex s’extreu de les dades que les entitats remeten al Banc d’Espanya referent al preu mitjà dels préstecs hipotecaris concedits al país que, a més, inclouen les comissions i despeses per al càlcul. Les entitats van aplicar IRPH a tot tipus d’habitatges, fins i tot a les protegides i a segones residències comprades per estrangers.

A meitat d’any es coneixerà si la justícia europea contradiu l’espanyola. El TJUE celebra vista oral el proper 25 de febrer. Ha de respondre a tres qüestions prejudicials plantejades pel jutjat de primera instància número 28 de Barcelona. D’una banda, es qüestiona si l’índex IRPH està exempt de qualsevol control de transparència, després que el Tribunal Suprem espanyol així ho afirmés en la seva sentència de 14 de desembre de 2017. La segona pregunta és la de definir com quedaran aquestes hipoteques a cas de nul·litat del IRPH: si amb zero interès o és substituït per un altre índex, com l’euríbor. I, finalment, ha de respondre a la pregunta de si la devolució dels imports i els interessos s’aplica amb caràcter retroactiu.

Els afectats tenen al seu favor a la Comissió Europea, que ha presentat un informe demolidor discrepant del Tribunal Suprem espanyol (diu que només s’ha d’admetre si es va comercialitzar amb total transparència) i que s’ha personat com a causa. També el Govern espanyol, però alineat amb la postura de la banca. Afectats i advocats tenen esperances que la justícia europea segueixi les pautes de l’informe de la Comissió, ja que en molt poques ocasions s’ha separat del seu dictamen. Abans de la sentència cal esperar a l’informe que farà l’advocat general, que no serà vinculant.

Font: EL PAIS