Les audiències certifiquen l’engany de Banc Popular als estalviadors

Les condemnes a Banc Popular per enganyar als seus clients per captar els seus diners en l’ampliació de capital de 2016, en què va recaptar 2.500 milions d’euros, bona part d’ells aportats per estalviadors i petits inversors, han començat a pujar de nivell: diverses audiències provincials han començat a ratificar les condemnes ja revocar les absolucions a l’entitat financera que han anat dictant els jutjats de primera instància, que estan donant la raó als afectats de manera, si no unànime, àmpliament majoritària i obligant a tornar-les seves inversions, amb interessos i costes.

Almenys quatre audiències, les d’Oviedo, Bilbao, Càceres i Vitòria, han ratificat l’existència d’un engany als inversors, al que se suma que una altra, com la de Girona, hagi obert la porta a reclamar els diners que van perdre els estalviadors que van invertir en productes financers complexos com deute subordinat, el valor es va volatilitzar amb la ‘resolució’ del capital del banc i la seva venda al Santander per un euro a l’any següent, el que va suposar la volatilització d’accions i instruments de capital amb un valor nominal superior als 4.000 milions d’euros.

A Oviedo, on va ser condemnat a retornar a una estalviadora els 12.301 euros que li van costar les 9.841 accions que va comprar al juny de 2016, el banc va al·legar que en l’ampliació de capital no va existir “falsedat comptable alguna i que, en definitiva, van ser les circumstàncies succeïdes amb posterioritat les que van provocar la falta de liquiditat, en haver-se produït una fuga de capitals a l’haver-se decidit la seva intervenció per la JUR “(Junta Única de Resolució).

Els magistrats asturians, però, no comparteixen el criteri de l’entitat financera. Recullen que la “nota de les accions” apuntava a la possibilitat de tancar l’exercici amb “pèrdues comptables en l’entorn dels 2.000 milions d’euros”, el que pot interpretar-se com un advertiment de risc.

“La situació real financera del Banc Popular que va desembocar en la seva intervenció venia orquestándose amb prou antelació i no es va deure a circumstàncies sobrevingudes”, assenyala la sentència, que conclou que l’entitat “no va complir amb el deure d’informació de manera clara, real i complet de la seva situació econòmica “a l’inversor, que va comprar les accions sota” un error determinant de l’anul·labilitat del negoci, en partir d’una composició inexacta de l’objecte del contracte “.

En la mateixa línia es pronuncien els jutges de Bilbao, que assenyalen que “la situació patrimonial de Banc Popular al moment en què s’emeten les accions que representen l’ampliació de capital no és la que proclamaven els comptes auditats per PriceWaterhouseCooper” i que van ser “publicitades en el fullet informatiu”.

“Perquè si fossin certes, la incorporació de capital que propicia l’ampliació de juny no donaria lloc al volum de pèrdues de l’exercici 2016”, indica la sentència, que considera que “un altre indici que apunta a la incorrecció dels comptes que van servir per a publicitar l’oferta pública de subscripció d’accions del Banc Popular “és el” oferiment “de Banc Santander als antics accionistes per intentar desactivar demandes mitjançant els anomenats bons de fidelització.

L’Audiència de Càceres es pronuncia en termes similars. “D’haver estat informats de la situació financera del Banc Popular, que venia patint molts anys abans de l’ampliació de capital de 2016, de cap manera haguessin acudit a aquesta ampliació de capital”, assenyala la sentència.

Paral·lelament, l’Audiència de Girona ha obert una porta a noves reclamacions a l’avalar la condemna a Banco Popular a indemnitzar una parella d’estalviadors que van adquirir 30.000 euros de deute subordinat sense saber en què consistia aquest producte financer i que van veure com en unes hores, els seus diners es convertia en accions per volatilitzar de manera immediata.

Paral·lelament, els jutjats de primera instància de diferents ciutats del país segueixen emetent fallades favorables als petits accionistes, com han fet recentment els de Primera Instància nombres 35 i 49 de Barcelona.

El primer d’ells, que es refereix al preu de venda al Santander com “un miserable euro”, conclou que “la informació que es recollia en el fullet no venia ajustada a la realitat i que això va comportar que la part demandant tingués una representació certament equivocada de la seva inversió i de la situació patrimonial i financera, i de la capacitat d’obtenció de beneficis de Banc Popular i, conseqüentment, de la possible rendibilitat de la seva inversió “.

És evident que hi ha hagut falta d’informació veraç, ja que l’entitat va fer constar en la publicitat de l’ampliació de capital una situació financera que no era real, el que va quedar demostrat amb la necessitat de revisar els comptes (abril de 2017), quan encara no feia un any de l’ampliació de capital, i amb la intervenció”, reforça el segon.

La cascada de sentències condemnatòries al Banc Popular per enganyar als seus inversors en l’ampliació de capital de 2016 s’està produint en la jurisdicció civil , encara que moltes d’elles seran aportades com a prova documental al procés que instrueix l’Audiència Nacional, en el qual es tracta d’aclarir si aquests enganys són mereixedors d’una condemna penal per als responsables del banc quan van tenir lloc l’ampliació de capital i el dia de la resolució, quan ho presidien, respectivament, Ángel Ron i Emilio Saracho.

Font: PUBLICO.ES