La nova sentència que esperen milions d’hipotecats

Després de les clàusules sòl i l’impost d’actes jurídics documentats arriba el fiasco de les hipoteques amb IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris). L’assumpte ja està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que aquest mateix any decidirà si aquest índex està exempt de qualsevol tipus de control de transparència, com diu el Tribunal Suprem en una sentència de 2017.

Són més de 1,3 milions les persones que un dia van confiar a cegues en el que la seva caixa o banc els venia. L’IRPH ha estat fins fa poc el segon índex de referència més utilitzat en les hipoteques a Espanya, sobretot en les signades el 2006 i 2007. Moltes entitats van oferir com una alternativa menys volàtil que l’euríbor, entre elles Caixabank, Kutxabank, Sabadell , Santander, BBVA i Bankia.

La banca es juga molt més que amb les clàusules sòl. Goldman Sachs estima un impacte d’entre 7.000 milions i 44.000 milions d’euros per a les entitats si el dictamen de la justícia europea no és favorable i, a més, es reconeix la retroactivitat. JP Morgan ha indicat que és un dels majors riscos del sector financer espanyol de cara a 2019.

Perquè signar aquests contractes va ser una mala decisió per a milions de persones que ara paguen entre 200 i 400 euros més cada mes respecte a l’euríbor. El valor d’aquest índex s’ha mantingut sempre més alt (sense tenir en compte els diferencials).

L’índex s’extreu de les dades que les entitats remeten al Banc d’Espanya referent al preu mitjà dels préstecs hipotecaris concedits al país que, a més, inclouen les comissions i despeses per al càlcul. Les entitats van aplicar IRPH a tot tipus d’habitatges, fins i tot a les protegides i a segones residències comprades per estrangers.

A meitat d’any es coneixerà si la justícia europea contradiu l’espanyola. El TJUE celebra vista oral el proper 25 de febrer. Ha de respondre a tres qüestions prejudicials plantejades pel jutjat de primera instància número 28 de Barcelona. D’una banda, es qüestiona si l’índex IRPH està exempt de qualsevol control de transparència, després que el Tribunal Suprem espanyol així ho afirmés en la seva sentència de 14 de desembre de 2017. La segona pregunta és la de definir com quedaran aquestes hipoteques a cas de nul·litat del IRPH: si amb zero interès o és substituït per un altre índex, com l’euríbor. I, finalment, ha de respondre a la pregunta de si la devolució dels imports i els interessos s’aplica amb caràcter retroactiu.

Els afectats tenen al seu favor a la Comissió Europea, que ha presentat un informe demolidor discrepant del Tribunal Suprem espanyol (diu que només s’ha d’admetre si es va comercialitzar amb total transparència) i que s’ha personat com a causa. També el Govern espanyol, però alineat amb la postura de la banca. Afectats i advocats tenen esperances que la justícia europea segueixi les pautes de l’informe de la Comissió, ja que en molt poques ocasions s’ha separat del seu dictamen. Abans de la sentència cal esperar a l’informe que farà l’advocat general, que no serà vinculant.

Font: EL PAIS