El dret a reclamar les despeses hipotecaries segueix vigent

El Tribunal Suprem (TS) ha publicat dues sentències que resolen recursos d’audiències provincials que havien declarat la nul·litat parcial de la clàusula de despeses, excloent l’impost d’actes jurídics documentats. Aquestes resolucions assenyalen que la reclamació de les despeses d’hipoteques sobre les despeses de notaria, registre de la propietat, gestoria i taxació segueixen sent reclamables, i no han de recaure només sobre el sol·licitant de la hipoteca.

De les dues sentències del TS de 15 de març de 2018 es pot extreure que només fa esment a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, no diu res sobre la resta de despeses (notari, registre de la propietat, taxació o gestoria), perquè la sentència que es recorre de l’Audiència Provincial havia declarat la nul·litat parcial, excloent l’impost. Per això només es pronuncia sobre això.

També aclareix que la clàusula de despeses és nul·la en la seva totalitat per abusiva, en atribuir, indiscriminadament, i sense distinció, el pagament de totes les despeses i impostos al prestatari. A més, assenyala que és diferent si és procedent la devolució de les quantitats abonades pel client com a conseqüència de l’impost. Respecte a això últim, el Tribunal Suprem assenyala que, d’acord amb la Llei i al Reglament de l’Impost de Tpajd i la interpretació dels mateixos donada per la Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu del TS, les regles per a la determinació de a qui corresponen seus pagaments són respecte a la constitució del préstec, el subjecte passiu de l’impost és el prestatari i respecte al pagament de l’impost d’AJD cal distingir: el dret de quota variable en funció de la quantia de l’acte o negoci jurídic que es documenta, el subjecte passiu és el prestatari i el dret de quota fixa, del que al seu torn cal distingir: pels actes jurídics documentats del timbre dels folis (del paper exclusiu del notari) en què es redacti la matriu, l’obligat al pagament serà el prestatari, llevat que expressament es pacti una altra distribució i pels actes jurídics documentats del timbre dels folis de les còpies autoritzades, el subjecte passiu seria el que les sol·liciti. Aquesta última quantitat, com diu la mateixa Sentència, té una escassa incidència econòmica.

Es pot reclamar fins i tot en hipoteques cancel·lades.

És normal que els bancs es resisteixin a tornar els diners per les despeses d’hipoteca a través de la via extrajudicial, de manera que pràcticament només queda l’opció de la via judicial. Per això, previ a la reclamació judicial, és recomanable contactar amb un advocat que revisi les clàusules del contracte en què s’esmenta el repartiment de despeses i així estimar les possibilitats d’èxit en la reclamació.

En definitiva, la clàusula de despeses és abusiva en la seva totalitat, però per a la determinació dels efectes restitutoris, inherents a tal declaració de nul·litat, cal tenir en compte el que diu la Llei reguladora i el seu reglament. I aquesta regulació el que diu és que el subjecte passiu de l’impost és el prestatari.

Font: el economista.es