Una sentència del jutjat de Primera Instancia 2 de Sabadell condemna el Banc Sabadell a retornar més d’un milió d’euros

L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància número 2 de Sabadell que condemna Banc Sabadell a retornar més d’un milió d’euros abonats per una veïna d’aquesta localitat que l’any 2008 va contractar un ‘swap’ hipotecari.

El producte, comercialitzat sota l’aparença d’una assegurança que havia de cobrir possibles pujades de l’Euribor, va dur la dona a haver de pagar una xifra milionària com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquesta eina financera. El ‘swap’ estava vinculat a cinc préstecs hipotecaris que l’afectada i els seus fills van assumir per a poder pagar l’impost de successions corresponent a una herència rebuda. La sentència també considera ‘abusiu’ i deixa sense efecte un contracte que el banc va imposar a l’afectada tres anys després de la contractació, pel qual la dona renunciava a emprendre accions legals o plantejar futures reclamacions.

Tot i que l’anomenat ‘swap’ es va comercialitzar sota l’aparença d’una assegurança contra possibles pujades de l’Euribor, el producte obligava la clienta afectada a compensar l’entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives sempre que aquest indicador es situés per sota del 6,10%. Aquesta possibilitat que es va materialitzar el mateix any en què es va subscriure el ‘swap’ ara anul·lat, perquè el 2018 l’Euribor va baixar fins al 5,39% i va iniciar un històric descens fins a situar-se al 0.67% el febrer de 2010.

Segons el jutge les entitats bancàries ja contemplaven aquest descens en el moment d’oferir aquest producte i, per tant, eren conscients del greuge econòmic que ocasionarien. Per això, la sentència estableix que Banc Sabadell haurà de retornar a la veïna de Sabadell l’1.020.659,53 euros més interessos que l’afectada va abonar com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquest ‘swap’ hipotecari. A criteri de l’Audiència Provincial de Barcelona, la deficient informació sobre la naturalesa d’aquest producte ‘purament especulatiu’ ofert a la clienta va fer que aquesta ‘estigués en la creença errònia que se li havia ofert i estava subscrivint, una cobertura de la pujada del tipus d’interès, vinculada al finançament per mitjà de préstecs concedits per la mateixa entitat, en la seva condició de clienta habitual, i per la relació de confiança amb els empleats, i no una operació de permuta del tipus d’interès’.

La sentència recorda que la clienta ‘era client al detall […] sense experiència en el sector financer’ i el fet que l’entitat està legalment obligada a subministrar informació ‘clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar una incorrecta interpretació i posant l’èmfasi en els riscos que l’operació comporta’. Uns requisits de transparència que, tal i com recull la resolució, obliguen l’entitat a actuar ‘amb imparcialitat i bona fe, sense posar per sobre els interessos propis a la dels seus clients’. En aquesta sentència, l’Audiència Provincial considera que Banc Sabadell no va actuar ‘amb diligència ni bona fe’. Com tampoc ho va fer obligant la clienta l’any 2011 a signar un contracte en què es comprometia a no presentar cap tipus de reclamació judicial relacionada amb el ‘swap’ hipotecari en el marc de les converses sostingudes amb la demandant per suprimir la clàusula sòl de les hipoteques, atesa la impossibilitat manifesta de seguir fent front a les extraordinàries liquidacions negatives provocades pel ‘swap’.

Per a l’Audiència Provincial, el contracte només va ser acceptat ‘per a la situació d’angoixa de la demandant’ sense obtenir ‘cap contraprestació’ per part de Banc Sabadell a canvi de la seva renúncia a exercir els seus drets i esdevenint, per tant, un contracte nul per desequilibrat i actuar a favor únicament de l’entitat.

Font: vilaweb

El Suprem dicta que un swap sempre perjudica al client

El Tribunal Suprem ha anul·lat un contracte de swap per error de vici en el consentiment en una sentencia en la qual afegeix un nou raonament als anteriors arguments que ha exposat en relació a les característiques sobre la comercialització d’aquests productes financers, amb el que crea doctrina en ser la segona vegada, després de la sentencia del 13 de novembre en la mateixa línea, que es pronuncia incloent aquest nou criteri.

En concret, la Sala Civil de l’Alt Tribunal, que dóna la raó al demandant, considera el swap com a un producte de suma zero, el que implica que l’entitat financera només pot beneficiar-se de la venta d’aquest producte en la mesura en que el seu client és perjudicat, i viceversa.

La sentència indica que els beneficis d’una part en el contracte de swap constitueixen el reflex invers de les pèrdues de l’altre part, pel que l’empresa de serveis d’inversió es troba en conflicte d’interessos amb el seu client. I afegeix que l’entitat financera ha d’informar al client de quin és el valor del mercat inicial del swap o, almenys quina quantitat hauria de pagar-li al client en concepte d’indemnització per la cancel·lació anticipada si es produís en el moment de la contractació.

Font: Expansión

El Suprem elimina onze swaps del Banc Santander

El Tribunal Suprem ha anul·lat 11 contractes de permuta financera de tipus d’interès, swap, subscrits per una firma irunesa amb el Banc Santander, a l’entendre que l’entitat no va oferir informació correcta i adequada sobre aquests productes a l’empresa.

El text confirma les resolucions prèvies emeses en el mateix sentit pel jutjat de Primera Instància 3 d’Irún i de la Secció Segona de la Audiència de Guipúscoa que igualment havien estat favorables als interessos de la companyia a l’entendre que s’havia produït un error en el consentiment en el moment de subscriure els swap. La sentència del Suprem rebutja així el recurs de cassació presentat pel Banco Santander, al qual també imposa el pagament de les costes processals.

D’aquesta manera l’escrit judicial declara la nul·litat dels contractes signats, anul·la tots els càrrecs i abonaments d’interessos swap, així com els impagaments de l’empresa i els interessos eventualment generats, quantitats que haguessin suposat per a l’empresa un cost d’uns 400.000 euros .

L’empresa no tindrà d’abonar a l’entitat impagaments i interessos que ascendeixen a uns 400.000 euros.

La resolució aclareix així mateix que la informació precontarctual oferta pel banc, a més de ser escassa induïa a confusió sobre la naturalesa del producte sobretot si es té en compte que es va presentar com una protecció davant la pujada del tipus d’interès i que la falta d’informació no va ser esmenada amb la signatura dels contractes que estaven redactats amb una terminologia que resultava difícilment comprensible fins i tot per persones tècniques en la matèria.

Font: Notícies de Guipúscoa

Banc Santander, obligat a retornar 426.300 euros per ‘swaps’ col·locats a un grup immobiliari

El Tribunal Suprem ha anul·lat diversos contractes de “swap col·locats per Banc Santander a un grup immobiliari i ha confirmat l’obligació a l’entitat de restituir les liquidacions abonades pels clients més els interessos legals per import de 426.379 euros.

La sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, del 4 de febrer, revoca la sentència de la secció dinovena de l’Audiència Provincial de Madrid dictada el 5 d’octubre de 2012 i confirma la de primera instància, que declarava la nul·litat de els contractes de swap, segons ha informat el despatx Zunzunegui Advocats en un comunicat.

En concret, el grup immobiliari va subscriure el 2006 un préstec amb garantia hipotecària amb el Santander per import de 3,3 milions d’euros. Segons recull la sentència, amb motiu del finançament, els swaps van ser venuts com a productes de cobertura davant el risc de pujades dels tipus d’interès i no es va informar als clients que els swaps contractats eren productes en què “mai podrien guanyar molt, mentre que sí que podrien tenir grans perdudes “.

El Suprem exposa que no sembla “raonable” la recomanació d’un producte “complet i arriscat” com un “swaps” i subratlla que el Santander va haver d’actuar “amb imparcialitat i bona fe”.

L’Alt Tribunal condemna al banc per infracció de la Llei de Mercat de Valors, que obliga els bancs a comportar-se amb diligència i transparència en interès dels seus clients i en defensa de la integritat del mercat. La sentència argumenta que la informació a la clientela ha de ser “clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar la seva incorrecta interpretació”.

Font: Europa Press