Un jutjat de Bilbao declara nuls els contractes d’unes preferents i obliga a retornar 127.200 euros

El Jutjat de Primera Instància número 10 de Bilbao ha declarat nuls els contractes d’adquisició d’unes participacions preferents i obliga a retornar als seus titulars els 127.200 euros invertits.

D’aquesta manera, estima íntegrament la demanda d’un matrimoni, titulars de participacions preferents de Caixa Galicia (ara NCG Banc), que al·legaven que se’ls va oferir un dipòsit “bo i segur” i que es “van ometre” les “verdaderes característiques” del producte. Els demandants van subscriure dos ordres de compra el 17 de novembre del 2003.

Per la seva banda, l’entitat va assegurar que els demandants van acudir al banc interessats en la inversió en participacions preferents i que se’ls va informar dels “riscos de fluctuació” al mercat de les participacions.
La sentència, que assenyala que el producte adquirit, es determina com a “instruments de risc elevat”, afirma que no consta que l’entitat demandada proporcionés “informació suficient” als demandants sobre la naturalesa del producte, que és “especialment complex”, a més de “perpetu”. Respecte dels demandants, assegura que no tenien, “en absolut, de coneixements financers, i molt menys de productes complexos com les preferents”.

A més, la resolució judicial s’assenyala que en cap dels documents de compra de valors es fa constar els elements essencials del contracte subscrit. La sentència apunta també que no queda acreditat que es lliurés als demandants el fullet informatiu / tríptic de l’emissió inscrit en els registres de la CNMV. La resolució considera constatada la “falta d’una informació clara, precisa i suficient” que “fes èmfasi en els riscos contractats” i que “fes comprendre” als demandants que el producte era “especialment complex” i que no garantia la devolució del principal ni una “rendibilitat segura”.

El jutjat acorda, per tant, la nul·litat dels contractes d’ordres de valors i condemna a la demandada a retornar als titulars de les aportacions dels 127.200 euros invertits més els interessos legals meritats des de la subscripció de les ordres de valors. D’aquesta quantitat es descomptaran les sumes abonades en concepte de rendiments.

Un jutjat condemna a Bankia a indemnitzar a uns preferentistes als que va rebutjar l’arbitratge

El Jutjat de Primera Instància número 20 de Madrid ha condemnat a Bankia a indemnitzar amb 211.300 euros a unes clientes que van comprar participacions preferents de Caja Madrid i que van veure rebutjada la seva sol·licitud per presentar-se a un procés d’arbitratge.

La sentència, contra la que cap recurs d’apel·lació, recorda que les afectades, dues professores que van invertir els seus estalvis en aquest producte, tenien perfil minorista, de manera que la Llei del mercat de valors els atorga la màxima protecció.

A més, assenyala que Caja Madrid va realitzar “una veritable tasca d’assessorament”, ja que les demandants van rebre la trucada del director de la sucursal en què tenien domiciliats els seus productes oferint millors ofertes.

No obstant això, destaca que l’entitat financera “incomplir la normativa vigent” en el fet que no va practicar el test d’idoneïtat. “No és raonable que dues persones que acaben o estan a punt de jubilar inverteixin tots els seus estalvis en un producte perpetu i amb risc de liquiditat”, indica la resolució.

Rebutjades a arbitratge

La jutge que ha estudiat el cas, remarca que Caja Madrid va “identificar les participacions preferents amb la renda fixa, quan es tracta d’un producte híbrid.

Per això, subratlla que el test que es va practicar a les afectades “indueix a confusió” perquè considera que el contractat és similar a una imposició a termini fix “.

Les demandants havien vist rebutjada la seva sol·licitud d’arbitratge poc abans de rebre la sentència estimatòria. En l’informe remès per KPMG i Bankia es concloïa que “no s’aprecien indicis suficients justificatius de la pretensió del sol·licitant”.

Font: Europa Press

Bankia haurà de tornar 38.258 euros a un afectat per les preferents

Bankia haurà de tornar 38.258 euros a un afectat per les preferents a Canàries, dels quals 4.000 euros són per danys morals, segons ha informat l’Associació d’Usuaris de Serveis de Canàries (Auscan) després de conèixer una sentència del Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Les Palmes de Gran Canària.

La demanda contra Bankia i en defensa d’un consumidor jubilat afectat per les participacions preferents que li van ser contractades per la Caixa Insular de Canàries.

La sentència, dictada el 26 de juny del 2014, recull que “sembla evident” que davant els fets analitzats l’afectat era “un client minorista, sense especials coneixements financers, que va a l’entitat bancària per la confiança derivada de ser client durant llargs anys i que, fiat de les recomanacions dels seus empleats, que li van oferir com una cosa semblant al dipòsit a termini fix”.

No obstant això, recull, no els informen “verbalment ni per escrit dels riscos de l’operació, subscriu una sèrie de productes financers, que adquireix en la creença que es tracta d’una cosa diferent del que en realitat es tracta, el que implica un vici en la prestació del consentiment per part de l’actor, que va incórrer en error quant al que constitueix l’objecte i la causa del contracte, és a dir, la classe d’inversió contractada “.

Així mateix, pel que fa als danys morals destaca que “resulta necessari analitzar i resoldre la pretensió deduïda per la part actora en relació al dany moral”, ja que els afectats, un matrimoni jubilat, “són petits estalviadors” i als que l’actuació de Bankia “ha suposat que hagin vist amenaçat el seu futur en la consideració que els estalvis de la seva vida, que garanteixen la resposta a una eventualitat en la seva vellesa, s’han vist frustrats, i aquesta situació els ha creat inquietud, inquietud, desassossec i incomoditats i altres situacions anímiques evidents, quan es produeix una situació com la viscuda i el no poder disposar dels seus estalvis “.

Per això, recull la sentència, la situació de dany moral “ha de ser rescabalada amb la compensació econòmica que sempre serà en una quantia simbòlica perquè no és possible quantificar el dany produït en una situació com la viscuda, que ha afectat i afecta el normal desenvolupament de la vida i de la convivència del meu representat i la seva família “.

Finalment, es creu “plenament acreditat” l’existència d’un “evident dany moral que mereix ser rescabalat i, en conseqüència, es condemna l’entitat financera subjecte del contracte a la quantitat de 4.000 euros com a rescabalament i compensació del dany moral descrit”.

Font: Europa Press

La banca pública només guanya el 4% de les demandes per preferents

Els tribunals s’han convertit en un os dur de rosegar per als bancs nacionalitzats. Els clients de les preferents i, en menor mesura, del deute subordinat de Bankia, Novagalicia (ara Abanca) i Catalunya Banc que han demandat a les entitats financeres han tingut bons resultats. Segons un informe oficial datat el 6 de juny, només en el 4% dels casos resolts els jutges han donat la raó a les entitats.

Fins ara esmentada, s’han presentat un total de 30.048 demandes, per un import de 1.773 milions d’euros. S’han resolt 8.788 demandes en primera instància, per un import global de 488 milions. Un 61% de sentències van resoldre a favor del client, un 4% a favor de l’entitat i el 35% restant van ser processos amb desistiment del client perquè va pactar amb el banc una bona sortida. Les entitats fan servir aquesta via quan veuen clarament que són casos perduts i l’acord els permet estalviar temps i les costes judicials.

Les dades reflecteixen que els bancs públics tenen pendent 1.285 milions en els tribunals, una quantitat que poden donar per perduda en la seva immensa majoria perquè, a mesura que passen els mesos, el percentatge de demandes a favor dels bancs disminueix. Fa poc més d’un any estava prop del 10% i ara han caigut al 4%. El cas més cridaner ha estat el d’Adicae, que el 2 de juny va interposar una demanda col·lectiva contra Bankia de 7.500 preferentistes per valor de 121,5 milions.

FONT: El Periodico

El Parlament conclou que hi va haver “estafa” amb les Preferents

El text final de la comissió d’investigació, pactat per CiU i ERC, considera que hi va haver “vulneració generalitzada dels drets dels consumidors“.

Barcelona. (EFE). – La comissió d’investigació creada pel Parlament per analitzar l’actuació de la banca a Catalunya conclou que hi va haver “un procediment en l’emissió i comercialització de participacions preferents que podria complir els requisits del que pot ser considerat com una estafa“.

El text, pactat per CiU i ERC, i que serà aprovat la setmana que ve al ple del Parlament després de tirar endavant avui en comissió, es refereix així a la polèmica per les preferents. Després d’haver escoltat el testimoni d’uns 90 responsables de les antigues caixes catalanes, la comissió entén que es va produir una “vulneració generalitzada dels drets dels consumidors en l’emissió i comercialització de participacions preferents i productes financers similars”.

I explica aquesta pràctica per una “actuació premeditada” per part d’aquelles entitats que actualment tenen oberts més processos judicials i d’arbitratge, i també per la “clara manca d’atenció” en les seves funcions de supervisió i control per part del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional de Mercat de Valors.

El document consensuat per CiU i ERC, de 73 pàgines, ha comptat amb el suport a alguns punts per part de Ciutadans i del PSC, mentre que el PPC s’ha inclinat majoritàriament pel vot en contra per oposar-se a la lectura política que feien aquests grups i ICV – EUiA i les CUP s’han desmarcat per veure insuficient i han denunciat que no passaran per la comissió representants de La Caixa, el BBVA i el Santander.

Més enllà del relat que fan CiU i ERC de tota la polèmica de les preferents, les seves conclusions, que són les que aprovarà la pròxima setmana el Parlament, recomanen “obrir un nou procés d’acceptació de processos d’arbitratge per incorporar els casos d’afectats per participacions preferents i altres productes financers similars per un valor igual o inferior als 6.000 euros”. Així mateix, demanen que s’incrementin els recursos del sistema judicial per abordar aquests casos i, fins i tot, que si correspon, s’obrin “nous jutjats especials” per a això.

El document de conclusions també insta el Govern a crear un organisme de protecció del client bancari independent del Banc d’Espanya. Encara que el text pactat per CiU i ERC també censura que es van incloure “clàusules abusives” en contractes de préstecs hipotecaris i que el marc normatiu actual encara “manté el desequilibri en favor de l’entitat financera”, no tanca la porta completament als desnonaments.

Les conclusions subratllen que “les entitats hauran d’evitar les execucions hipotecàries que comportin la pèrdua de l’habitatge optant per aquesta via com a últim recurs”. ” S’hauran d’anticipar a la situació del risc del crèdit i evitar sobre endeutament en la renegociació de les condicions de pagament del préstec hipotecari. Cal promoure la possibilitat de la dació en pagament com a mecanisme de liquidació del deute”, afegeix el document.

Aquesta comissió d’investigació, que va arrencar fa aproximadament un any, ha analitzat l’actuació i la gestió de Caixa Catalunya, ara Catalunya Caixa i les caixes que la van formar; d’Unnim i les caixes que van donar lloc a aquest grup de Caixa Laietana i Bankia, o bé de Caixa Penedès, i les conclusions censuren algunes d’aquestes entitats per comercialitzar productes híbrids a clients “vulnerables”, molts d’ells majors de 65 anys.

Font: La Vanguardia

Bankia haurà de tornar 350.000 euros de subordinades

El Jutjat de primera Instància número 13 de Bilbao ha condemnat a Bankia a retornar, per “vici de consentiment”, els 350.000 euros que va desemborsar un particular que va comprar al maig de 2009 obligacions subordinades de Bancaja. En una sentència amb data de 12 de maig de 2014, la jutge estima íntegrament la demanda i declara la nul·litat de l’ordre de subscripció així com del contracte tipus de dipòsit i administració de valors subscrit el dia anterior, i de les operacions realitzades amb posterioritat de bescanvi per accions de Bankia i venda de les mateixes amb data 29 de maig de 2013.

Per això, condemna a Bankia a tornar al comprador la quantitat invertida, amb els interessos legals des de la contractació, deduïdes les quantitats rebudes per rendiments de les obligacions subordinades, alhora que imposa al banc el pagament de les costes del procediment.

La decisió rebutja l’al·legació del banc que el comprador no va llegir els documents i signar sense saber el que feia, assenyalant que “no pot imputar falta de diligència en obtenir informació, quan aquest deure és de l’entitat”. Per això, la jutge estima que per la naturalesa complexa del producte i l’absència d’experiència del comprador en productes similars, sent un client minorista de perfil inversor “conservador”, que accedia per primera vegada a aquest tipus de productes, el banc “havia d’extremar les precaucions a l’hora de subministrar informació”.

Font: El País

CEISS condemnada a retornar 185.000 euros de preferents

Un jutjat de Segòvia ha condemnat en primera instància a l’entitat bancària Banc de Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Soria (Ceiss) a tornar a una senyora de 91 anys 185.000 euros de participacions preferents.

La Sentència manifesta que ni a ella ni el seu marit els van donar la informació necessària per a l’adquisició d’un “producte financer tan complex”.

El jutge ha declarat la nul·litat de la compra i manifesta que les participacions preferents necessiten una formació financera adequada per a la comprensió i afirma, que no consta que la demandant hagués rebut “la deguda informació veraç i transparent, sobre la naturalesa, repercussions econòmiques financeres en el seu patrimoni particular i règim de riscos sobre els productes subscrits, amb la conseqüència de caure en error substancial en el consentiment prestat sobre la naturalesa del producte d’inversió contractat i de les seves conseqüències jurídic econòmiques”.

La sentència recull que es tracta d’un producte bancari d’inversió “l’entitat ha de ser extremadament diligent en l’obtenció de la informació sobre les dades essencials dels clients per conèixer quin producte financer ha de ser ofert”.

Catalunya Banc obligada a tornar 30.000€ d’unes Preferents

Una sentència de l’Audiència Nacional de Barcelona, obliga a Catalunya Banc a retornar 30.000 euros a una clienta que va comprar participacions preferents de l’entitat.

L’afectada va comprar entre 1992 i 2002 un valor de 30.000 euros en preferents. El 2012 va voler disposar de tots els seus diners i no els va poder cobrar i va decidir demandar a l’entitat bancaria que va al·legar la prescripció dels fets. El jutjat, l’Audiència de Barcelona i altres tribunals de l’estat consideren que la prescripció comença a comptar a partir de la finalització de la seva vigència, per tant l’afectada té el dret de reclamar la nul·litat en el moment en què li deixen de pagar.

El Tribunal, ha tingut en compte que la compradora tenia un perfil estalviador i que no la van informar de l’alt risc que tenen aquests productes financers així com la declaració de l’empleada que li va vendre les participacions que  també afirma, que no va ser informada del risc d’aquest tipus de producte.

Èxit en Preferents

Èxit en els casos de Preferents

Les persones afectades per participacions preferents de les entitats Bankia, Caixa Catalunya i Novagalicia que han decidit recórrer als tribunals en lloc de sol·licitar el sistema de l’arbitratge, sumen un total de 19.512 demandes contra els esmentats bancs nacionalitzats a qui que reclamen 1.271.000 euros.

A mitjans de gener s’havien resolt 2.733 demandes en primera instància per un import de 147 milions d’euros, les dades afirmen que els jutges estan donant la raó a la majoria dels preferentistas .

El 5% d’aquests processos l’han guanyat les entitats bancàries davant del 54% de les sentències a favor dels clients. La resta ha estat resolt per acords entre l’afectat i el banc o per desistiment del client.

Del 60% de les demandes que s’han presentat a Bankia un 77% de les sentències han estat a favor del client davant del 10% a favor de l’entitat, Novagalicia ha guanyat només el 0,4% de les demandes i Catalunya Caixa el 16% amb 14 milions d’Euros retornats als preferentistas.

El magistrat, conforme al que estableix la Llei d’Enjudiciament Civil ha instat a sumar-se al procés a “els que tinguin la condició de perjudicats”.

Ferrer Advocats els recomana que reclamin per via judicial i consideren que té dret a recuperar la pèrdua de valor de les preferents.

Primera condemna per una demanda col·lectiva contra les preferents

Un jutjat de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) ha donat la raó a 15 afectats per participacions preferents que van presentar, col·lectivament, una demanda contra l’entitat que les havia venut. Segons el despatx d’advocats, que representa els clients, és “la primera demanda col·lectiva a Catalunya” que es resol a favor dels perjudicats. En la sentència, la jutgessa obliga Bankia – que es va fer amb Caixa Laietana, l’entitat emissora – a retornar 197.000 euros per la venda irregular de dos productes financers complexos: les participacions preferents i deute subordinat.

“En contrast amb el qual és habitual en els jutjats catalans”, assenyala el bufet, la jutgessa va admetre resoldre la demanda de forma conjunta. La resolució conclou que cap dels clients “tenia coneixements financers ni bancaris, ni la qualificació i l’experiència necessàries per prendre les seves pròpies decisions d’inversió”. La jutgessa declara nul el contracte de venda de les preferents en considerar que Caixa Laietana va oferir una informació “parcial i incompleta” sobre el producte i no va explicar els riscos de patir pèrdues de capital.

FONT: El País