Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client.

Font: cinco días hipotecas

Hipoteques IRPH: una batalla judicial similar a les clàusules sòl

Més d’un milió d’afectats hauran de plantar cara als bancs per recuperar els seus diners

El IRPH, sigles d’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, és un tipus de referència hipotecari que habita en més d’1 milió d’escriptures hipotecàries a Espanya. Si el lector està pagant més d’un 2% d’interès (o d’un 4% fix si havia pactat un IRPH sectorial i no tenia substitutiu aplicable), podria haver signat aquest tipus d’hipoteques i no saber-ho. Mentre que l’últim Euribor a un any està en negatiu, al -0,010%, l’IRPH de conjunt d’entitats (l’únic vigent actualment), cotitza a l’alça, a l’2,030%. Una diferència en perjudici de l’hipotecat de més de 2 punts percentuals.

Comparant una hipoteca a tipus variable competitiva a hores d’ara, a Euribor + 0,99%, amb una hipoteca a IRPH, perquè compensés la contractació de la segona, s’hauria d’haver pactat, més o menys, 1 IRPH – 1,05 %. La realitat és que els préstecs hipotecaris col·locats amb IRPH no tenien diferencials negatius, sinó positius o zero, la qual cosa implica tenir una hipoteca, com a mínim, un 1% més cara.

A més, els clients amb IRPH de caixes o de bancs (els sectorials), els tipus substitutius desapareguessin també, pateixen la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, que va establir en la seva fosca redacció la conversió a un tipus fix del préstec. Aquesta estranya disposició normativa ha condemnat els afectats a pagar més d’un 4% fins al final del deute.

Com saber si vaig signar aquest tipus d’hipoteques?

Llegint l’escriptura de préstec hipotecari; no trobarem les sigles IRPH, sinó un text similar a “Tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a adquisició d’habitatge lliure”, amb l’afegit “concedits per caixes” (IRPH de caixes), per “bancs” ( IRPH de bancs) o “per les entitats de crèdit a Espanya” (IRPH d’entitats, vigent en aquests moments).

Puc reclamar?

El IRPH és un tipus de referència més car que l’Euribor i, a més, hi ha sospites que pugui ser manipulable si els bancs es posen d’acord. Si abans de signar davant notari no se’t va explicar la naturalesa de l’IRPH, la seva evolució històrica i la comparativa amb l’Euribor, és molt possible que l’entitat no hagi complert amb el control de transparència reforçat, el mateix que determina si una clàusula sòl és abusiva o no. L’Audiència Provincial d’Àlaba ja ha dictaminat en aquest sentit donant la raó al client i imposant l’euríbor en lloc de l’IRPH com a tipus d’interès vàlid.

D’altra banda, tant el Síndic de Greuges (defensor del client català) en un document de setembre de 2015, com els Parlaments del País Basc i Cantàbria, assenyalen l’IRPH com un índex hipotecari no vàlid, per ser manipulable i el seu càlcul forma de càlcul opaca.

Un viacrucis judicial similar al de les clàusules sòl

Els processos contra l’IRPH i contra les clàusules sòl tenen moltes:

  1. La primera fase suposa que els primers afectats decideixen pledejar als tribunals. Es guanyen demandes en primera instància i en audiències provincials, també es perden altres.
  2. La situació comença a ser un clam i els mitjans de comunicació, amb més o menys difusió, es fan ressò del conflicte. Podríem dir que en el tema IRPH estem en l’inici d’aquesta etapa.
  3. El treball d’advocats decidits i d’associacions de defensa del consumidor capaços inunda els tribunals; els bancs recorren les sentències i s’arriba al Tribunal Suprem. És la jurisprudència de l’alt tribunal el que acaba fixant qui té raó.
  4. Amb el permís del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que podria contravenir al Suprem segons dictés.

El govern suprimeix amb eficàcia immediata les taxes judicials per a persones físiques

El govern ha donat el seu braç a torçar davant el clam social: ha anunciat l’eliminació amb caràcter immediat de les taxes judicials per a persones físiques. No obstant això, mantindrà aquest tribut a les pimes. El reial decret-llei que regula aquesta modificació va entrar en vigor el diumenge 1 de març. Encara hi ha preguntes a l’aire, com que en aquesta llei no es diu sobre els imports ja abonats pels ciutadans durant la vigència de les taxes judicials

El consell de ministres ha modificat la llei de taxes judicials per la qual les persones físiques restaran exemptes del pagament de les mateixes en tots els ordres i instàncies jurisdiccionals. Aquest canvi es deu al clam social que demanava la derogació d’aquest tribut considerat injust tant pels ciutadans com pels professionals del món jurídic. Un dels principals protagonistes d’aquesta modificació ha estat la #brigada tuitera, un grup d’advocats i jutges molt crítics amb les taxes judicials i molt actius en xarxes socials

No obstant això, aquest grup recorda que les taxes judicials es mantenen per a totes les persones jurídiques, pimes i microempreses. Asseguren que “queda un llarg camí perquè rectifiquin la vergonya que ells mateixos van cometre”. En un comunicat recorden que les pimes aporten més del 65% del pib d’Espanya i més del 75% de l’ocupació privada. “Mantenir les taxes judicials que impedeixen que les empreses puguin reclamar els seus drets de crèdit, significaria el tancament de les mateixes i la destrucció d’ocupació”, afegeixen.

Aquesta mesura s’inclou en el decret llei de mesures urgents per a la reducció de la càrrega financera i d’ordre social. A la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre de justícia, Rafael Catalá ha aclarit que han pogut prendre aquesta mesura gràcies al “esforç de la societat” ja que ha augmentat la “capacitat recaptatòria del govern” sobre els impostos.

Alguns dels problemes legals més comuns dels espanyols

Els deutes, els divorcis i els acomiadaments són els tres problemes legals als que més s’han enfrontat els espanyols en l’últim any. Així ho reflecteixen les dades recopilades per Lexdir, una plataforma web que posa en contacte a advocats i usuaris, que ha analitzat una mostra aleatòria de 11.200 preguntes legals realitzades pels seus usuaris en l’últim any per determinar els problemes legals més habituals entre els ciutadans espanyols .

1. Deutes

Ja siguin deutes contrets amb proveïdors d’empreses, amb el banc per la hipoteca o amb Hisenda, la veritat és que la crisi ha fet que moltes famílies i empresaris estiguin amb l’aigua al coll, i això s’ha notat en lexdir. Més de 1.880 preguntes rebudes estan relacionades amb problemes de deute, és a dir, el 16,7% del total de la mostra. D’aquestes, destaquen les consultes relacionades amb embargaments i amb desnonaments d’habitatges, ja sigui per impagament de lloguer o d’hipoteca.

2. Divorci

Només en els dos primers trimestres de 2014 s’han presentat a Espanya gairebé 66.000 demandes de divorci, segons dades del servei d’estadística del Consell General del Poder Judicial. Sembla lògic, doncs, que els divorcis siguin el segon problema legal més comú. L’anàlisi determina que un 13,5% de les consultes registrades en lexdir, un total de més de 1.500 preguntes de la mostra, fan referència a aquest tema.

3. Acomiadament

En plena crisi econòmica i amb una taxa d’atur disparada no és sorprenent que el tercer problema legal amb què es troben els espanyols sigui l’acomiadament. Una de cada deu consultes realitzades en lexdir, un 10% del total, estan relacionades amb els acomiadaments. D’aquestes, destaquen tres temes per sobre dels altres: la indemnització per acomiadament, amb el 35,5% de consultes, la prestació per desocupació -com s’ha de comptabilitzar, quan es té dret al cobrament, com ha solicitarse-, amb un 18%, i un 12,5% de consultes relacionades amb els acomiadaments improcedents.

4. Pensió d’aliments

Les pensions d’aliments dels menors han estat sempre objecte de disputes legals en els processos de divorci o separació, però la crisi ha fet que aquesta qüestió, per la seva significació econòmica, cobri vida pròpia. De fet, un 10% del total de consultes analitzades per lexdir estan relacionades amb els aliments dels fills i, molt especialment, amb l’impagament de la pensió.

5. Hipoteca

La polèmica que envolta les hipoteques –clàusules sòl, interessos hipotecaris, transparència …- està d’actualitat. I no sense raó, ja que segons l’anàlisi de lexdir aquest és el cinquè problema legal a què s’enfronten els espanyols, fins i tot si s’exclouen les dades sobre desnonaments i impagaments -que s’han comptabilitzat com a problemes de deute-. Així, la mostra analitzada conté 1.001 consultes per temes relacionats amb les hipoteques, fet que suposa el 9% del total. D’aquestes, un terç estan relacionades amb la clàusula sòl.

6. Custòdia

Els temps en què la custòdia dels fills s’atorgava sempre a la mare queden ja molt lluny. Avui dia es litiga molt més per la custòdia i en particular per la custòdia compartida. Així, el 8,8% de les preguntes analitzades estan relacionades amb aquest tema, i d’entre aquestes, la meitat es refereixen a la custòdia compartida. De fet, les demandes per aquest motiu han augmentat amb la crisi, entre altres raons, perquè a la pràctica suposen excloure la pensió d’aliments.

7. Comunitats de veïns

Un problema legal clàssic i no obstant això sorprenent: els conflictes entre els veïns de la comunitat. Impagaments de la quota, soroll, manca d’higiene i fins insults. Aquest tipus de disputes representa gairebé el 7% de les consultes legals dels usuaris de lexdir.

8. Herències

Els drets dels hereus, la possibilitat de cobrar la legítima, la paperassa, l’impost de successions … Rebre una herència pot ser en molts sentits un mal de cap jurídic i les herències se situen com a setè problema legal més comú, amb 737 preguntes registrades un 6.6% del total analitzat.

Font: Diari jurídico.com

Aumenten les injúries, amenaces i delictes contra la intimitat a internet

En un comunicat, la policia ha advertit que el nombre de denúncies i casos de delictes contra la intimitat, l’honor i la imatge de les persones a través d’internet i de les xarxes socials ha augmentat exponencialment durant l’exercici passat.
Aquest augment de denúncies s’explica per la penetració dels ‘smartphones’ entre els espanyols, per l’ús d’aplicacions de missatgeria i per la connexió a xarxes socials des del mòbil en els dos últims anys.
Detinguts
Des de la unitat central d’investigació tecnològica, el 2012 s’han obert 76 nous casos que afectaven adults, que han suposat 65 detencions. També s’han obert 103 expedients sobre víctimes menors, que van acabar amb 262 detinguts.
La policia ha recordat que la revelació de secrets de tercers, atemptar contra l’honor o la intimitat d’altres persones, les injúries greus o les amenaces directes, a més d’altres variades formes de ciberassetjament, són freqüents entre els internautes.

 

Les taxes encara es cobren

L’Audiència Nacional ha rebutjat la petició del Col · legi d’Advocats d’Ourense de procedir a la suspensió cautelar de l’ordre ministerial que regula el pagament de les taxes judicials, perquè considera que suposaria “prejutjar el fons de l’assumpte” i que aquesta mesura “no causa per als recurrents un perjudici irreparable “.

En un acte dictat avui, la Secció Setena de la Sala del Contenciós-Administratiu rebutja l’incident de suspensió cautelar plantejat pel Col · legi d’Advocats, que va ser el primer a recórrer davant l’Audiència Nacional l’aplicació de la llei de taxes impulsada per el Ministeri de Justícia. El projecte contempla una pujada de les taxes a la presentació de recursos d’entre 50 i 750 euros en els ordres civil, contenciós-administratiu i social.

La resolució judicial sosté que, si s’adoptés la suspensió de l’ordre del Ministeri d’Hisenda que regula el pagament de les taxes judicials, “es prejuzgaría la qüestió de fons, de manera que per emparar el dret a l’efectiva tutela judicial es vulneraria altre dret, també fonamental, com és el procés amb les garanties degudes de contradicció i prova “.

Citant doctrina del Suprem, la interlocutòria de la Secció Setena assenyala que “no s’adverteix que l’aplicació de l’ordre impugnada comporti per a la corporació recurrent la irrogación de perjudicis de difícil o impossible reparació, superiors als que la suspensió de les seves vigència produiria al interès públic “. Tot això, afegeixen, “sense perjudici del que es resolgui en enjudiciar la disposició general impugnada en la fase definitiva del procés”.

VIOLACIÓ DE DRETS I ÀNIM RECAPTATORI

El tribunal va admetre a tràmit la primera setmana de gener l’acció judicial interposada pels advocats Ourense, que va ser imitada per diversos col · lectius professionals, i va demanar informes a l’Advocacia de l’Estat perquè es pronunciés sobre l’adopció de la mesura cautelar. Els serveis jurídics de l’Estat es van oposar a la suspensió cautelar apuntant que, d’acordar, “es pertorbaria greument aquest interès general”.

L’escrit del Col · legi, de 13 pàgines, defensa que el ‘tasazo’ judicial suposa “una violació del dret a la tutela judicial efectiva”, que preveu l’article 24 de la Constitució, i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix que “tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament i públicament en un termini raonable per un tribunal independent i imparcial”.

De la mateixa manera, els advocats d’Orense denunciaven que la mesura té un caràcter exclusivament “recaptatori” i que les taxes no s’aplicaran “a partir de la capacitat econòmica del contribuent” sinó del “cost del servei prestat”.

A més, posaven de manifest que per accedir a l’imprès de cobrament és necessari tenir un ordinador connectat a internet en el cas que el ciutadà vulgui fer el tràmit sense recórrer a un advocat.
MADRID, 24 (EUROPA PRESS) –

Revisión del código penal que afecta a los accidentes de trafico

En el Código Penal vigente se considera faltas tanto las imprudencia leves con resultados graves como las imprudencia graves, tales como saltarse un semáforo en rojo, con resultados leves. “Se trata de la mayoría de accidentes con víctimas, porque afortunadamente lesiones graves o muertos cada vez hay menos”, ha indicado Domenech.

Con la reforma propuesta por el Ejecutivo, las imprudencias graves que provoquen lesiones permanentes o el fallecimiento de las víctimas seguirían yendo por la vía penal, ya que se consideran delitos. Sin embargo, imprudencias como saltarse un stop o un semáforo en rojo y golpear a otro vehículo provocándole al conductor una baja de 30 días por una lesión podrían quedar fuera de la vía penal, según ha explicado Domenech.

También podrían quedar fuera aquellas imprudencias que a pesar de ser leves han causado consecuencias graves, con lesiones permanentes o incluso la muerte de la víctima.

Así las cosas, de aprobarse la reforma tal y como la ha planteado el Gobierno, serían los jueces los que decidirían a “discreción” si una imprudencia como saltarse un semáforo en rojo y provocar a otra persona una lesión leve, que ahora se interpreta como falta, es lo suficiente grave como para considerarlo un delito y, por tanto, tiene que ir por la vía penal o, sin embargo, la víctima tiene que acudir a la vía civil para reclamar su indemnización.

“Es un poco lo que ocurría antes con las alcoholemias”, ha explicado Domenech. Antes de que se reformase el Código Penal para introducir una tasa a partir de la cual se considera un delito conducir bajo los efectos del alcohol, dependía de cada juzgado decidir si las consecuencias provocadas en el accidente eran lo suficientemente graves como para considerarlo delito.

Tras mucho años de protesta por parte de las víctimas, sin embargo, esta situación se logró cambiar en 2007 y se introdujo en el Código Penal una tasa objetiva de alcohol (0,60 miligramos por litro en aire expirado) para evitar esa discrecionalidad de los juzgados, en la que, según las víctimas, se podría caer ahora en el caso de las imprudencias si se aprueba la reforma del Código Penal y se eliminan las faltas para accidentes de tráfico.

Además, las víctimas señalan que si, al eliminar las faltas, hay que acudir a la vía civil para reclamar una indemnización por accidente, los costes para las familias van a ser mayores, ya que esta vía se ha encarecido desde la aplicación de las nuevas tasas judiciales, además de que tiene “una mayor carga burocrática y mayor lentitud y coste económico”, según señalan las asociaciones en un comunicado conjunto firmado por Aesleme, PAT, Aspaym, Fedace, Stop Accidentes, Dia y Predif.

Critican la “despenalización” de las imprudencias

Por todo ello, las víctimas consideran que la propuesta del Gobierno supone la “despenalización” de determinadas imprudencias en la conducción y han defendido la necesidad de mantener tipificadas en el Código Penal las conductas imprudentes al volante que ocasionen daños a las personas y que se considere siempre una imprudencia grave el hecho de cometer una infracción administrativa grave o muy grave, tipificada en la Ley de Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial cuando haya ocasionado víctimas.

A su juicio, que el Código Penal incluya las imprudencias en la conducción tiene una “justificación evidente” por las graves consecuencias individuales, familiares y sociales que provocan los siniestros de tráfico, pero también porque su tipificación supone “una herramienta más en la política de prevención que se está llevando a cabo en nuestro país, para conseguir reducir las víctimas de tráfico”.

“Consideramos esta posibilidad inaceptable y proponemos, que en aquellos supuestos en que se produzcan lesiones con secuelas permanentes o el fallecimiento de una persona por una conducta imprudente al volante, de la intensidad que sea, de lugar siempre a una responsabilidad penal y quede tipificado en los artículos 142 y 152 del Código Penal”, señalan las asociaciones.

Las asociaciones también han propuesto a Justicia que las víctimas menores de 16 años y mayores de 70 o con discapacidad puedan obtener el total importe de la reparación o indemnización que les corresponda, así como el comiso del vehículo para la investigación de los hechos hasta que hayan finalizado la investigación y la reconstrucción del accidente y la instrucción del procedimiento, para evitar la destrucción de pruebas y garantizar el ejercicio de los derechos de las partes.

Más medidas contra la reincidencia

Asimismo, las víctimas han trasladado al ministerio que deberían también contemplarse nuevas medidas para los supuestos de reincidencia y multireincidencia, ya que, a su juicio, la experiencia demuestra una “falta de eficacia en la regulación actual y podrían adoptarse medidas como la obligatoriedad del uso del alcolock, la caja negra o control inteligente de velocidad o someterse a programas de desintoxicación, según cada supuesto”.

Algunos temas como la ampliación de los plazos para realizar actuaciones procesales o recurrir o la desaparición del Auto de sobreseimiento libre cuando existan perjudicados también se han planteado al ministerio para su consideración.

Por otro lado, las víctimas han aprovechado la ocasión para reiterar su petición de exención de las tasas judiciales para la reclamación por parte de las víctimas y familiares de indemnizaciones por daños personales ocasionados en siniestros de tráfico.

Por su parte, los representantes del Ministerio de Justicia han mostrado a las víctimas su predisposición a estudiar y a tener en cuenta sus propuestas. Europa press.

Dret concursal

El dret d’un comprador d’habitatge sobre plànol a rebre l’immoble tal com es va obligar en virtut d’un contracte de compravenda amb la promotora “no és un crèdit concursal ordinari, ni pot incloure’s en la llista de creditors”, segons la sentència del Jutjat Mercantil núm. 1 de Bilbao, de data 21 de setembre de 2009 .

En la majoria d’ocasions, la categoria de crèdit concursal ordinari significa una mala notícia pel comprador, ja que abans es farà el pagament d’altres crèdits. Per això, el Magistrat Jutge Rodríguez Achutegui, entén que el comprador ha de seguir atenent el preu en els terminis previstos per a no incórrer en incompliment, tenint igualment el venedor l’obligació de continuar l’edificació, a càrrec de la massa, en compliment de les seves obligacions contractuals, situació que la doctrina ha definit com “contracte de la massa”. A més, és el més lògic ja que, lluny de congelar l’activitat de la promotora, el seguir amb la seva activitat suposa, en ocasions, un benefici per al concurs.

En el cas que la promotora no continuï la construcció, la Sentència planteja que, després de declarat el concurs, si la mateixa no complís amb la seva obligació de lliurament de l’habitatge, el comprador tindria via lliure per a interposar una demanda incidental contra ella, instant la resolució del contracte per incompliment amb sol·licitud d’indemnització de danys i perjudicis. De recaure sentència estimatòria, aquesta indemnització tindria la consideració de crèdit contra la massa, qualificació de crèdit molt més avantatjosa que la de crèdit concursal.

Arrendaments urbans

La solució apuntada per la doctrina, favorable a reputar incompliment el mer retard en el pagament d’una mensualitat, i a no admetre el valor enervatorio del pagament fet amb posterioritat a la interposició de la demanda, troba perfecte acomodament en l’evolució de la legislació arrendaticia cap a una major protecció de l’arrendador enfront dels abusos de l’inquilí.

No cap obligar a l’arrendador a interposar una demanda rere l’altre quan resulta que no depèn d’ell el moment que les seves reclamacions vagin a ser conegudes per l’inquilí i, en canvi, sí depèn d’aquest el pagament puntual de la renda.

(Sala I del Tribunal Suprem, Sentència 684/2009, de fecha 20 d’octubre de 2009).

Contractació bancària

Un swap, també denominat permuta financera, és un contracte pel qual dues parts es comprometen a intercanviar una sèrie de quantitats de diners en dates futures. Normalment els intercanvis de diners futurs estan referits a un tipus d’interès.

Aquestes permutes s’estan convertint en una pràctica habitual de les entitats financeres, qui asseguren a un deutor, normalment hipotecari, un tipus d’interès màxim, suportant l’entitat la diferència per al cas de la pujada del tipus d’interès per sobre del tipus màxim pactat. No obstant això, la realitat amb la qual s’està trobant el deutor en l’actualitat és una baixada dels tipus d’interès i una quota mensual més que pagar.

Ja existeixen Sentències dictades per diferents Audiències Provincials que han declarat la nul·litat d’aquest tipus de contractes, considerant-los com productes financers complexos i d’alt risc, oferts a clientela no qualificada, establint que el consentiment es va prestar per error essencial en el producte, a causa de la falta d’informació facilitada per l’entitat bancària i a les clàusules fosques del contracte.