Un jutjat condemna al Santander a pagar l’impost d’hipoteques de forma retroactiva

Un jutjat de Màlaga ha considerat que el decret llei del Govern resol una “llacuna interpretativa” i que per tant s’ha d’aplicar amb retroactivitat.

Més soroll sobre l’impost i les despeses de les hipoteques. Un jutjat de Màlaga ha dictat una sentència en què condemna al Banc Santander a abonar 1.990,31 euros per les despeses de notaria, registre, gestoria i impost d’actes jurídics documentats (AJD) en declarar nul·la la clàusula financera inclosa en un préstec hipotecari de juny de 2014.

En la sentència, dictada el passat 12 de novembre pel Jutjat de Primera Instància 18bis de Màlaga i contra la qual cap recurs d’apel·lació, s’assenyala que el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats ha de recaure en l’entitat prestadora perquè la disposició del Govern “resol una llacuna interpretativa” i, per tant, i com a tal, és “tàcitament retroactiva”.

El jutjat de Màlaga, com ja ha succeït amb anterioritat amb les clàusules sòl, venciment anticipat o interessos de demora no ha entrat a valorar qui hauria d’haver abonat aquestes despeses derivades de la constitució de la hipoteca, inclòs el AJD, sinó si la clàusula de les despeses hipotecaris que es va incloure en el contracte hipotecari és nul·la per falta de transparència. En considerar que aquesta clàusula si és abusiva i nul·la, s’entendria, per tant, com no posada, recaient el pagament d’aquestes despeses sobre l’entitat financera.

“Amb aquesta sentència es confirma el que veníem advertint, són els jutjats de primera instància els que tenen el valor de qüestionar les decisions del Tribunal Suprem i gràcies als quals, els consumidors podem seguir donant la batalla. La lluita continuarà fins a Europa”, ha assenyalat Patricia Suárez, presidenta una associació d’usuaris financers després de conèixer la sentència. “El jutge del jutjat 18bis de Màlaga ha declarat nul·la la clàusula de despeses per tractar-se d’una clàusula pre-redactada per a una pluralitat de contractes, imposada al consumidor que no supera el doble control de transparència, pel que procedeix la seva anul·lació”.

FONT: EL CONFIDENCIAL

Vies obertes per reclamar a la banca per les hipoteques

Els jutges avalen que els clients reclamin despeses d’hipoteca del préstec, les clàusules sòl, els contractes multidivisa i l’ús de l’IRPH.

Els bancs han de fer front múltiples fronts judicials al voltant de les hipoteques. El Suprem ha decidit que és el banc i no el client el que ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en la signatura d’una hipoteca, corregint així la seva doctrina anterior. La garrotada, l’abast dependrà de com s’apliqui la lletra petita de la jurisprudència derivada de l’anul·lació d’un article de la llei, se suma als disbarats protagonitzats per l’operativa bancària en el passat, de vegades fomentats per la competència i altres per els buits de la normativa.

Despeses d’hipoteca

Quatre són les grans vies que tenen els clients afectats per reclamar al seu banc. La més generalitzada són les despeses de constitució de la hipoteca. Segons una sentència del Suprem de desembre del 2015 es permet als hipotecats recuperar una part de les despeses d’escripturació dels préstecs hipotecaris. Fins a aquest moment, els consumidors havien de pagar-los íntegrament, però l’alt tribunal va establir que els bancs havien d’abonar una part dels mateixos. En aquestes despeses s’inclouen la factura de la notaria, les despeses de taxació de l’habitatge exigida pel banc, la factura del registre de la propietat, les despeses de gestoria si va ser imposada pel banc, la comissió d’obertura i l’impost d’actes jurídics documentats (això després de la sentència del Suprem del 12 d’octubre).

No hi ha una jurisprudència clara que indiqui qui ha d’assumir cada una de les despeses de formalització de la hipoteca, per la qual cosa és possible que el client no recuperi la quantia total de les despeses hipotecàries. En qualsevol cas, és fàcil que el recuperat pel client pugui arribar a ascendir En general, els actes jurídics suposaran uns 3.500 euros, les despeses notarials entre el 0,2% i el 0,5% del capital de la hipoteca (fins a 750 euros); les despeses de gestoria (400 euros) i les despeses de registre (300) i les despeses de taxació (uns 250 euros). Algun bufet d’advocats reclama també la comissió d’obertura, la quantia pot ser important, l’1% del préstec.

Associacions de consumidors com Asufin alerten que el repartiment dels costos no és al 50% (pot arribar al 75% per al client). Sempre és possible elevar la reclamació al Banc d’Espanya o a la Justícia.

Clàusules sòl

Un altre front de batalla per a la banca és el derivat de les clàusules sòl. Aquestes clàusules estan incloses en molts contractes hipotecaris que estableixen un interès mínim a pagar en les mensualitats de la hipoteca, independentment de l’interès marcat pel mercat. Segons la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre del 2016, les entitats bancàries hauran de tornar les quantitats pagades de més per motiu d’aquesta clàusula de la data de formalització de la hipoteca.

Hipoteques multidivisa

Un altre tipus de préstecs hipotecaris que pateixen una dura batalla judicial són els denominats multidivisa. Una sentència del 15 de novembre del 2017, va estimar que les clàusules multidivisa no superen el control de transparència exigible als bancs, de manera que impliquen la nul·litat parcial del préstec i l’eliminació de les referències en divises. Tot i la claredat de la jurisprudència, els afectats han d’esperar diversos anys per aconseguir la confirmació legal després dels recursos de les entitats. Al final, aquestes hipoteques han de passar a ser com un préstec concedit en euros i amortitzat en euros i retornar-ho pagat de més. El Suprem considera que, “encara que el consumidor mitjà pogués preveure cert increment de les quotes per la inflació de la moneda, hi ha altres riscos associats a aquestes hipoteques dels que no eren conscients”. Després de 15 anys de pagar la hipoteca en iens, per exemple, a alguns clients els queda pendent pagar encara més al seu banc, encara que l’entitat només va utilitzar la referència de la divisa com a índex i no com a actiu real vinculat.

IRPH

El quart front dels bancs és el de l’IRPH o índex de referència de préstecs hipotecaris, que va ser molt utilitzat en el passat com a tipus d’interès de referència de les hipoteques. Les hipoteques referenciades a aquest índex es veien clarament perjudicades davant l’euríbor, pel que alguns jutges consideren que el seu ús és el resultat d’una clàusula abusiva. Els afectats poden recórrer a la Justícia i recuperar el que s’ha pagat de més (el diferencial històric acumulat amb l’euríbor). La Comissió Europea va fer públic aquest mes de setembre un contundent informe per al Tribunal de Justícia de la UE en què advertia del seu caràcter abusiu, encara que l’última decisió la tenen els jutges a Espanya.

FONT: El Periódico

Reclamar les despeses hipotecàries és possible

Després de les sentències sobre despeses hipotecàries del Tribunal Suprem, milers d’hipotecats estan demanant als seus bancs per les despeses d’hipoteca i altres clàusules abusives. Segons despatxos d’advocats consultats, les recuperacions ronden els 2500/3000 euros més interessos, només de despeses d’hipoteca, sense comptar la comissió d’obertura.

Conceptes com les despeses de Notaria, Registre, Taxació i Gestora es poden recuperar, a aquestes quantitats sempre cal sumar interessos, en hipoteques amb 15 anys pot suposar afegir un 60% al recuperable. Fins i tot en les hipoteques cancel·lades es poden reclamar i en aquestes a més de les despeses de formalització es poden obtenir les despeses de cancel·lació, unes despeses que poden rondar els 1000 euros.

En hipoteques no cancel·lades, l’eliminació de les despeses de cancel·lació, suposa que en un futur, quan es cancel·li la hipoteca, que aquestes despeses hauran de ser assumides pel banc, per tant també és un avantatge més per demanar. A més de les despeses hipotecàries cal estar molt atents a la COMISSIÓ D’OBERTURA la qual també es pot recuperar i ronda entre l’1 a 2% del que es va demanar en hipoteca, quantitat que ha de ser retornada també i amb interessos.

Sempre és el client el que ha de revisar si li interessa reclamar, molts afectats pensen que només podran recuperar 1000 o 1200 euros quan consulten als bufets d’advocats, però un cop consulten entre Despeses d’hipoteca i Comissions d’obertura és fàcil trobar que les quantitats a recuperar superin els 3000 o 4000 euros.

Demandes molt ràpides i senzilles

En ser reclamacions molt senzilles, les reclamacions als jutjats van de pressa, a més de no tenir el client de comparèixer en cap judici en general, per la seva rapidesa senzillesa i gratuïtat fa que molts clients reclamin, les reclamacions per les despeses hipotecàries van en augment

FONT: Diari de Valderrueda

El dret a reclamar les despeses hipotecaries segueix vigent

El Tribunal Suprem (TS) ha publicat dues sentències que resolen recursos d’audiències provincials que havien declarat la nul·litat parcial de la clàusula de despeses, excloent l’impost d’actes jurídics documentats. Aquestes resolucions assenyalen que la reclamació de les despeses d’hipoteques sobre les despeses de notaria, registre de la propietat, gestoria i taxació segueixen sent reclamables, i no han de recaure només sobre el sol·licitant de la hipoteca.

De les dues sentències del TS de 15 de març de 2018 es pot extreure que només fa esment a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, no diu res sobre la resta de despeses (notari, registre de la propietat, taxació o gestoria), perquè la sentència que es recorre de l’Audiència Provincial havia declarat la nul·litat parcial, excloent l’impost. Per això només es pronuncia sobre això.

També aclareix que la clàusula de despeses és nul·la en la seva totalitat per abusiva, en atribuir, indiscriminadament, i sense distinció, el pagament de totes les despeses i impostos al prestatari. A més, assenyala que és diferent si és procedent la devolució de les quantitats abonades pel client com a conseqüència de l’impost. Respecte a això últim, el Tribunal Suprem assenyala que, d’acord amb la Llei i al Reglament de l’Impost de Tpajd i la interpretació dels mateixos donada per la Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu del TS, les regles per a la determinació de a qui corresponen seus pagaments són respecte a la constitució del préstec, el subjecte passiu de l’impost és el prestatari i respecte al pagament de l’impost d’AJD cal distingir: el dret de quota variable en funció de la quantia de l’acte o negoci jurídic que es documenta, el subjecte passiu és el prestatari i el dret de quota fixa, del que al seu torn cal distingir: pels actes jurídics documentats del timbre dels folis (del paper exclusiu del notari) en què es redacti la matriu, l’obligat al pagament serà el prestatari, llevat que expressament es pacti una altra distribució i pels actes jurídics documentats del timbre dels folis de les còpies autoritzades, el subjecte passiu seria el que les sol·liciti. Aquesta última quantitat, com diu la mateixa Sentència, té una escassa incidència econòmica.

Es pot reclamar fins i tot en hipoteques cancel·lades.

És normal que els bancs es resisteixin a tornar els diners per les despeses d’hipoteca a través de la via extrajudicial, de manera que pràcticament només queda l’opció de la via judicial. Per això, previ a la reclamació judicial, és recomanable contactar amb un advocat que revisi les clàusules del contracte en què s’esmenta el repartiment de despeses i així estimar les possibilitats d’èxit en la reclamació.

En definitiva, la clàusula de despeses és abusiva en la seva totalitat, però per a la determinació dels efectes restitutoris, inherents a tal declaració de nul·litat, cal tenir en compte el que diu la Llei reguladora i el seu reglament. I aquesta regulació el que diu és que el subjecte passiu de l’impost és el prestatari.

Font: el economista.es

Despeses d’hipoteca que pots reclamar via judicial

Aquestes són les quantitats aproximades que pots reclamar via judicial per despeses d’hipoteca.

El Tribunal Suprem ha fallat a favor de la banca en la pugna per saber qui ha d’assumir el pagament de l’impost de constitució de la hipoteca. L’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) ha d’abonar el client, mentre que el banc també tindrà un cost (petit): el timbre dels documents notarials s’abonarà a mitges i les còpies de la hipoteca, qui les sol·liciti.

  • Banc
  • Quantitat mitja reclamada total
  • Quantitat mitja reclamada sense AJD
  • % reclamable després de la sentència

  • BMN
  • Banc Popular
  • Banc Sabadel
  • Banc Santander
  • Bankia
  • Bankinter
  • BBVA
  • CaixaBank
  • ING
  • 3.521,86 €
  • 3.611,62 €
  • 4.282,26 €
  • 4.211,49 €
  • 4.155,74 €
  • 4.364,56 €
  • 4.311,48 €
  • 3.724,70 €
  • 3.821,95 €
  • 1.813,99 €
  • 1.716,46 €
  • 1.831,14 €
  • 1.895,65 €
  • 1.778,11 €
  • 1.849,93 €
  • 2.049,13 €
  • 1.627,26 €
  • 2.183,51 €
  • 52%
  • 48%
  • 43%
  • 45%
  • 43%
  • 42%
  • 48%
  • 44%
  • 57%

Font: reclamador via idealista

Declaren la nul·litat de les despeses hipotecaries

L’Audiència Provincial de Ciutat Real es pronuncia sobre aquest tema en una resolució del 4 de juny

Les despeses hipotecaries i comissions d’obertures «són nules», segons ha dictaminat l’Audiència Provincial de Ciutat Real, que unifica criteris perquè tots els jutjats “sàpiguen per on va respecte a les despeses hipotecaris i comissions d’obertura” explica un despatx d’advocats.

L’Audiència Provincial diu que són nules tant les despeses de notaria, registre, gestoria, taxació i comissió d’obertura. «Estem parlant que es va a poder recuperar unes quantitats al voltant dels 3.000 euros», estima el lletrat Antonio Muñoz, que explica que només la comissió d’obertura està entre l’1 i 3 per cent i el 3% d’una comissió d’obertura d’una hipoteca de 100.000 euros «són 3.000 euros».

Segons el document a què ha tingut accés aquest diari, l’Audiència Provincial de Ciutat Real ha acordat unificar els criteris sobre els efectes de la declaració de nul·litat de la clàusula de repercussió / imputació de despeses a la part prestatària en els contractes de préstecs hipotecaris. Com a premissa assenyala que caràcter general «és necessari» un examen particularitzat en cada cas de la clàusula d’imposició de despeses al consumidor per tal de determinar la seva eventual declaració de nul·litat per abusivitat d’acord amb els paràmetres legals i jurisprudencials que es vénen aplicant.

L’Audiència indica que l’eventual declaració de nul·litat de la clàusula que repercuteix al prestatari la totalitat d’aquestes despeses no ho és tant, sinó els efectes de la declaració de nul·litat amb vista a qui ha de suportar les conseqüències derivades de l’activació de la intervenció de els professionals. I a aquest efecte ha acordat la nul·litat per «unanimitat» de les despeses derivades del pagament d’impostos, els de notaria, quan no consti qui va requerir la intervenció del notari, «tant prestatari com a prestamista poden considerar-se interessats en l’atorgament de l’escriptura pública de préstec hipotecari »i per tant tots dos serien, aplicant la segona regla que preveu la norma de l’aranzel, deutors de la intervenció notarial. De la mateixa manera, declara nuls les despeses de gestoria, inscripció, taxació i la comissió d’obertura.

 Font: latribunadeciudadreal.es

Surten a la llum les irregularitats de comptes de Bankia

L’informe dels pèrits del Banc d’Espanya entregat al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu afirma que els comptes anuals de Bankia, aprovats per Rodrigo Rato al març de 2012 i la seva reformulació, portada a terme per l’equip de José Ignacio Goirigolzarri el maig de 2012, «no expressaven la imatge fidel» de Bankia i BFA.

Els comptes que van aprovar tots dos dirigents van incomplir la normativa del Banc d’Espanya, així com diverses circulars, per l’existència de «errors comptables». Segons els perits, «tots aquests errors van ser coneguts i posats de manifest en la reformulació» del nou equip gestor.

Aquesta irregularitat va existir «causa de l’existència d’ajustos d’importància material no comptabilitzats» en els comptes. Segons les conclusions de l’informe, l’ajust d’actius fiscals de BFA d’aquests comptes de 2011, xifrat en 2.744.000, és «incorrecte». Quan es van reformular els comptes, «era evident» que es podien recuperar «almenys 1.428.000». El nou equip gestor no ho va fer.

En relació a la petició del rescat per al seu sanejament, el Banc d’Espanya assegura que l’entitat va incloure un forat que havia d’haver estat comptabilitzat anteriorment. En concret, l’informe explica que «part dels deterioraments» inclosos en els resultats de 2012 com sanejaments per un import de 20.807.000 d’euros eren anteriors a 2012.

Respecte als comptes que va presentar Rodrigo Rato per a l’exercici 2011, la documentació analitzada posa en relleu la pèssima qualitat del seguiment del risc de crèdit, ja que bona part dels expedients no tenien estats financers dels acreditats i d’informació actualitzada sobre les garanties.

Els pèrits també es mullen sobre el procés de sortida a Borsa de l’entitat. Afirmen que «la fixació del preu de sortida no va ser un model de concurrència». Es va realitzar sobre la base de les ofertes de 29 grups econòmics, alguns dels quals tenien relacions de dependència respecte a la matriu de Bankia, BFA. En aquest cas, els estats financers inclosos en «el fullet d’emissió no expressaven la imatge fidel de l’entitat».

Rato va inflar aquests comptes per 2.083.000, de manera que el resultat real de l’exercici havia reflectit unes pèrdues de 1.830 milions. L’entitat havia d’haver actualitzat la informació sobre alguns compromisos del grup amb empreses immobiliàries i haver reestimat el valor de diversos actius immobiliaris. La irregularitat també va arribar per la distribució del ajusto de 1.859 per trimestres.

Un procés similar va succeir amb els comptes de BFA, la matriu de Bankia. En aquest cas, l’ajust a l’alça que van realitzar els gestors va ser de 6,869,81 milions d’euros. Si es descompta aquesta irregularitat, els resultats de l’empresa llavors van haver de llançar unes pèrdues de 4.570 milions d’euros. El desfasament es va realitzar en ocultar pèrdues, com uns 892.000.000 vinculats al Banc de València.

Aquestes conclusions podrien alterar el curs del procés que investiga la peça principal del cas Bankia, que instrueix suposades irregularitats en el procés de fusió i posterior sortida a Borsa de l’entitat financera Bankia.

L’informe, que ha estat lliurat per dos perits del regulador i posat a disposició de les parts del ‘cas Bankia‘, assenyala que tant en els comptes de Rato, que presentaven uns beneficis de 309 milions d’euros com en les de Goirigolzarri, que apuntaven a unes pèrdues de 2.979 milions, existien «ajustos d’importància material no comptabilitzats».

«Clara voluntat» d’ocultar les targetes «B»

A més, l’informe pericial sosté, en un altre dels seus punts calents, que els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i Bankia que van usar les targetes «B» van tenir una «clara voluntat» d’ocultar, ja que no consta que les declaressin a Hisenda, ni a les auditories interna i externa ni a la Comissió de Retribucions.

Els dos perits assignats pel Banc d’Espanya a l’instructor del “cas Bankia» a l’Audiència Nacional assenyalen que «no cal una especial qualificació» per advertir l’ús indegut que van donar els usuaris als seus visats, carregant tota mena de desemborsaments personals que van arribar als 15,5 milions d’euros entre 1999 i 2012.

En relació amb la fusió de les set entitats que van formar Bankia, els perits assenyalen que el Sistema Integren de Protecció (SIP) «es va transformar en poc temps en una fusió de ple dret, però els plans de negoci que justificaven l’operació van fallar des del principi, a causa del deteriorament del marc econòmic, els canvis normatius i la debilitat de les entitats integrades ».

L’ombra de la sospita també s’estén a la consultora Deloitte, qui va realitzar l’auditoria dels comptes de Bankia i BFA. El Banc d’Espanya posa en relleu que aquesta auditoria «no indica cap tipus d’excepció, indicant que compleixen amb la normativa del Banc d’Espanya», quan no era així.

Font: ABC.ES

Què passa amb la teva hipoteca si l’euribor entra en terreny negatiu?

L’euríbor a 12 mesos índex al qual estan referenciats la major part dels préstecs hipotecaris a Espanya no frena la seva caiguda. La seva mitjana provisional per a l’octubre a penes ronda el 0,33% com a resultat de tenir els tipus en el zero virtual i la resta de mesures de flexibilització monetàries aprovades pel Banc Central Europeu (BCE). Però, podria arribar a ser negatiu? En teoria és possible, però en la pràctica seria extremadament improbable que es donés un escenari en què els bancs haguessin de pagar per prestar-se diners. Per a les hipoteques tampoc canviaria molt, ja que la major part tenen un límit de seguretat en el 0% del qual no poden baixar.

“Un hipotètic escenari de tipus negatius beneficiaria als actuals clients hipotecaris sempre que no estiguin subjectes a ‘clàusules sòl’ o limitacions equivalents. la quota hipotecària seria, en termes generals, el resultat de sumar l’euríbor més el diferencial aplicable, independentment dels valors que prenguin “, detalla a idealista Ness el director comercial d’Evo Banc, Eduardo Vioque.

Una situació que la banca en països com Portugal ja està calibrant. “A curt termini, l’euríbor ja està en taxes negatives. Els bancs estan considerant les implicacions que això té i preocupats per la forta caiguda dels tipus interbancaris “, tal com detalla el diari lusità ‘jornal de negocis’. En concret, l’Euribor a una i dues setmanes es troba en el -,014% i el -,012%, respectivament. “En tot cas, un dels aprenentatges que deixa la crisi econòmica ha de ser la capacitat del sector bancari per combatre els impactes negatius dels diferents cicles que es produeixen al llarg dels anys que dura una hipoteca mitjana”, detalla l’expert de Evo Banc.

En aquest context, i en plena batalla entre les entitats financeres per aconseguir el sucós mercat dels préstecs per comprar un habitatge, evolució banc s’ha avançat a la competència i han llançat recentment la hipoteca intel·ligent, que adapta el diferencial de tipus d’interès que aplica el banc a l’evolució de l’Euribor, el que implica que “en contextos d’Euribor sota, el client es beneficiï del reduït preu del diner i de l’absència total de ‘clàusules sòl’.

D’altra banda, el responsable d’idealista hipoteques, Juan Villén, considera que aquest escenari no tindria ni cap ni peus: “les implicacions per als bancs que significaria un Euribor negatiu són tan grans – i tan ridícules des del punt de vista del sistema financer – que el BCE no hauria de permetre que això passi “. A més, des d’un punt de vista pràctic, la majoria de les hipoteques tenen una clàusula “per la qual la base de referència no pot ser negativa, és a dir, en aquest escenari com a molt l’euríbor arribaria a zero”, pel que tot just tindria repercussió.

Recorda també que “l’Euribor a 12 mesos sempre és superior a l’Euribor a una setmana, per la qual cosa necessitaria una major relaxació del BCE per poder contemplar un escenari així”.

No obstant això, està per veure que l’Euribor caigui a taxes negatives. En una previsió que ens han fet arribar els analistes de Bankinter l’índex referencial a 12 mesos arribarà al 0,20% el desembre d’aquest any i repuntarà lleugerament fins al 0,25% per a finals de 2015 en línia “amb l’augment progressiu de la taxa d’inflació i la recuperació del creixement “.

Font: El Confidencial

Les demandes col·lectives xoquen amb el sistema judicial espanyol

Les demandes col·lectives a Espanya han passat de ser unes grans desconegudes a convertir-se en l’única solució davant assumptes com les participacions preferents, les clàusules abusives o els cobraments indeguts en factures. Tant la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU) com la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) emparen aquest sistema de denúncia per a les associacions de consumidors i al ministeri fiscal, però l’eina segueix sense funcionar i moltes d’aquestes accions no són admeses a tràmit pels tribunals.

«Encara que comptem amb el suport de la llei, a problemes processals i segueixen faltant procediments eficaços per portar a bon port aquestes demandes. Per aquesta raó, actualment, el consumidor està desprotegit i els poders públics estan oblidant l’article 51 de la Constitució, que els obliga a què es garanteixi correctament la defensa dels consumidors», va explicar ahir José María Pau, fiscal en cap de la sala civil del Tribunal Suprem, durant la jornada Sense acció col·lectiva no hi ha justícia per als consumidors, organitzada per Associació d’Usuaris de Bancs, Caixa i Assegurances d’Espanya (Adicae).

En aquesta mateixa línia es va moure Carlos Varela, fiscal superior de Galícia, que va comentar que la LEC «estableix en el seu articulat les bases dels processos col·lectius, encara que de manera dispersa i fragmentada. El problema real és que la nostra legislació pateix d’una eina sistemàtica enfront de les denúncies col·lectives. El legislador segueix apostant per les accions individuals i no dissenya un sistema correcte per resoldre els conflictes de masses».

Varela es va felicitar que l’última reforma de la llei d’usuaris i consumidors hagi inclòs, en la seva disposició addicional segona, que el Ministeri Fiscal estigui legitimat per exercir qualsevol acció en defensa dels interessos dels consumidors, cosa que fins al moment es limitava a les accions de cessació, però va demanar més esforços. «Espanya, en relació a altres països, com el Brasil, té un enorme retard de recuperar pel que fa a les demandes col·lectives. Hem de seguir fent reformes en els sistemes penal i civil per adequar-los a aquesta nova realitat», va afegir.

Pau Major, membre de l’equip jurídic de Adicae, es va mostrar molt contundent i va explicar que, actualment, «sembla existir una veritable aversió cap a les accions col·lectives entre els jutges. Només espero que l’antipatia cap a aquest tipus de demandes no tingui a veure amb el complement de productivitat que cobren els magistrats pel nombre de causes resoltes».

Per la seva banda, el president d’Adicae, Manuel Pardos Vicente, va insistir en la necessitat de reformar les normatives per permetre una tutela efectiva davant aquest tipus de casos, però es va mostrar més conciliador mitjançant la recerca de solucions. «Va animar al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial a què aportin mitjans suficients perquè els tribunals comptin amb tota l’ajuda per fer front a les demandes col·lectives. Aquestes accions comporten una càrrega de treball superior, per això, els jutges que actuen en aquests assumptes sempre haurien de tenir dos o tres jutges de suport per facilitar la seva tasca».

Possibles solucions

Davant els problemes per dur a terme accions col·lectives a Espanya, els ponents d’aquesta jornada van apuntar que la solució definitiva podria venir des de Brussel·les. «Al juny de 2013, la UE va demanar als països membres que fessin esforços perquè s’unifiquessin les seves respostes davant aquest tipus de demandes. També va insistir que els tribunals agrupessin accions amb les mateixes pretensions en una única, per potenciar així l’accés dels consumidors a la justícia i contribuir que aquesta sigui més eficaç mitjançant la reducció de processos », va dir Varela.

El fiscal superior de Galícia ha explicat a més que la UE ja ha dit que el 2017 verificarà entre els seus membres la implantació d’aquestes millores en els sistemes judicials, així que Espanya haurà de fer un gran esforç per posar-se al dia.

Font: Expansión

El BBVA torna a donar la sorpresa i es queda amb Catalunya Banc

En les quinieles, el BBVA no era el candidat al qual se li donaven més opcions –tampoc ho va ser quan es va adjudicar Unnim–, però ahir va tornar a donar la sorpresa: amb una oferta de 1.187 milions d’euros, va resultar ser l’opció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per adjudicar Catalunya Banc, l’última de les caixes nacionalitzades com a conseqüència del procés de reestructuració del sistema financer espanyol. El FROB ven el 66% del capital que estava en el seu poder, i s’hi inclou també el 32,4% en poder del Fons de Garantia de Dipòsits que controla després de fer-se càrrec del canvi de preferents i subordinades dels clients de Catalunya Banc.

L’operació, però, pot implicar la venda del 98,4% del capital, ja que no han estat canviats encara tots els híbrids en mans de clients, que han presentat reclamació per via judicial. Si és així, el preu es veurà ajustat a aquesta proporció. El FROB es va decantar per l’oferta del BBVA davant les presentades divendres pel Banco Santander i CaixaBank. El llibre de venda determinava que en cas que una d’elles superés les altres en 200 milions i en un 50%, s’adjudicaria immediatament. I això és el que va passar ahir: la decisió del FROB implica que l’oferta del BBVA ha estat clarament superior a la dels altres dos contendents.

Recuperar ajudes

En tot cas, la xifra que pagarà l’entitat presidida per Francisco González no li permet a l’Estat recuperar els prop de 12.600 milions d’euros que ha posat per sanejar l’entitat resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. De fet, l’Estat haurà hagut de posar 11.500 milions d’euros, sense comptar les garanties donades al comprador del banc per 267 milions d’euros. A més a més, el FROB només rebrà el 66% dels diners que paga el BBVA. No es compten aquí els 3.200 milions d’euros ingressats per la venda de la cartera de crèdits hipotecaris danyats, que es va realitzar la setmana passada, ja que el producte de la venda va directament a la caixa, que ara passarà a ser controlada pel BBVA.

Amb l’adquisició de Catalunya Banc, el BBVA es converteix en la segona entitat financera de Catalunya, amb una quota de mercat que s’acostarà al 27%. A les oficines del banc d’origen basc (756) s’afegeixen les de Catalunya Banc (715), així que conjuntament sumen 1.471, prop de les 1.530 oficines amb què compta CaixaBank, primera entitat per quota de mercat a Catalunya. La coincidència més gran d’oficines de les dues entitats es produeix a Barcelona, mentre que a Tarragona, Lleida i Girona el solapament és més baix. Amb tot, és previsible que el nou propietari es plantegi una revisió de la xarxa comercial de què disposarà.

El BBVA farà front a la compra sense necessitat de fer una ampliació de capital, segons va comunicar el banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La seva actual ràtio de capital, del 10,8%, es veurà minorada en 55 punts bàsics. El banc va destacar que l’entitat adquirida té un patrimoni net de 2.500 milions d’euros i que el valor net dels estalvis per la seva integració superarà els 1.200 milions d’euros.

Es podrà dir amb la venda de Catalunya Banc que a la tercera va la vençuda, ja que aquest és el tercer intent de vendre el banc des que està en mans del FROB. La primera vegada va ser el juny del 2012, just en el moment en què es preparava el rescat bancari. La segona i última subhasta va ser suspesa el mes de març del 2013, després que tan sols el Banco Popular presentés una oferta que ni el FROB ni el Ministeri d’Economia van considerar adient, malgrat que el Banc d’Espanya aconsellava la venda de l’entitat. Poc després de la suspensió de la subhasta es va produir la destitució del president, Adolf Todó, i el conseller delegat de l’entitat, Jaume Masana, que també advocaven per la venda.

Dràstic ajust

Todó va ser substituït per Carles Pla, un home de confiança del director de FROB, Antonio Carrascosa, que es va encarregar de reprivatitzar Cajasur. La feina de Pla al capdavant de l’entitat ha consistit en un dràstic ajust d’oficines i personal, la gestió del canvi de les participacions preferents i deute subordinat i la venda de diverses de les participades de l’entitat, abans de desfer-se de la cartera de crèdits i finalment de l’entitat bancària.

Font: El Periodico