Separació i divorci

La separació és una situació del matrimoni en què, subsistint el vincle conjugal, es produeix una cessació de la vida en comú dels casats, i per tant, produeixen una sèrie de drets i d’obligacions per a tots dos. També es produeix la separació en les unions o parelles de fet.

La separació pot ser de fet o pot ser una separació legal, amb resolució per part dels jutjats i tribunals. La separació es produeix per la inexistència de divorci.

Podeu iniciar l’acció qualsevol dels subjectes, una vegada transcorregut el termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni, sense que sigui necessari que hi hagi cap causa. Hi ha una excepció, i serà per a aquells casos en què s’acrediti un risc greu per a la vida, la integritat física i / o moral, la llibertat i indemnitat sexual.

Quan la separació és judicial, diu el Codi Civil que s’ha de decretar la separació per qualsevol de les formes de celebració del matrimoni. En aquesta via, el jutge controlarà que es donen els requisits, destacant el transcurs del termini legal des de la celebració del matrimoni fins a la separació, i que hi hagi una proposta de conveni regulador.

Si la demanda de separació la iniciativa un sol dels cònjuges, l’altre no pot oposar, encara que si al·legar altres circumstàncies diferents, i que justifiquen la separació.

Els efectes de la sentència són: suspensió de la vida comuna dels casats, i cessa la possibilitat de vincular béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.

El divorci és una de les causes de dissolució del matrimoni. El divorci només es pot obtenir mitjançant sentència, i tindrà efectes des de la seva fermesa.

L’acció de divorci Podeu iniciar els cònjuges de la mateixa manera que per a la separació matrimonial. Aquell que hagi estat demandant no podrà oposar res a la voluntat de ruptura, excepte reconvenir.

Catalunya, al capdavant en divorcis i separacions

Catalunya, amb 2,5 persones divorciades per cada 1.000 habitants, és, juntament amb les Canàries (amb tres) i la ciutat autònoma de Ceuta (amb 2,8), un dels territoris amb una taxa més alta de nul·litats matrimonials, separacions i divorcis, segons les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2013. Per contra, les comunitats que presenten més estabilitat matrimonial són Extremadura (1,4) i Castella i Lleó, Aragó, Castella la Manxa, Navarra i el País Basc (totes elles amb 1,7 divorciats per cada 1.000 habitants).

La durada mitjana dels matrimonis a Espanya fins al divorci és de 15,2 anys, segons l’INE, que xifra en 5,5 anys el temps que en general es triga per aconseguir la nul·litat. L’estadística, de resultats no comparables amb els de l’any anterior per un canvi en la forma de recollida d’aquests, indica que el 2013 es van produir 100.437 separacions: concretament van ser 110 sentències de nul·litats, 4.900 separacions i 95.427 divorcis, cosa que va suposar una taxa de 2,1 per cada 1.000 habitants.

Font: El Periódico

Els divorcis segueixen augmentant

Els divorcis segueixen augmentat a Espanya. Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), les demandes de divorci i de dissolució matrimonial van registrar un increment del 2,8% i un 2,4%, respectivament, en el segon trimestre del 2014.

Si un divorci és ja de per si un tràmit intricat, la cosa es complica si a més no hi ha acord entre la parella. Això pot convertir el procés de separació en un camí tortuós i molt car. Per això convé fer-se un pressupost abans de ficar-se en feina.

És difícil establir el que costa un divorci, varia precisament si es tracta d’un procés de mutu acord o bé un altre que impliqui arribar a judici. En el primer cas, a part de més barat (els cònjuges podran contractar un mateix advocat i repartir despeses) i ràpid, resultarà emocionalment menys traumàtic per a tots dos.

Si s’arriba a un contenciós, cada part haurà de pagar un advocat que defensi els seus interessos i el procés s’allargarà. Cal tenir en compte que s’hauran d’abonar també les costes del judici.

En el cas d’un divorci de mutu acord són necessaris els següents serveis per part d’un advocat: redacció i / o negociació del conveni regulador, liquidació del règim econòmic matrimonial, tramitació del procediment judicial fins a la sentència i caldrà pagar IVA, aranzels del procurador i taxes.

D’arribar a un contenciós es requereix: tramitació del procés fins a arribar a primera instància, document de les prestacions reclamades, liquidació de guanys, així com IVA, aranzels del procurador i taxes.

També cal destacar que si una de les parts vol recórrer un cop dictada la sentència, lògicament això implicarà més despeses.

Amb l’entrada en vigor de la nova llei de taxes judicials, els costos d’un divorci han crescut. Si bé cal aclarir que l’exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, impulsor d’aquesta normativa, va rectificar i va deixar lliure de taxes els divorcis de mutu acord.

Només la petició de divorci pot ascendir a uns 300 euros, tot i que la xifra pot canviar depenent d’on es dugui a terme el procés. A això caldria afegir les minutes d’advocats (entre 600 i 1.500 euros si hi ha acord i entre 1.500 i 2.000 si no n’hi ha) i procuradors (entre 500 i 1.500 euros). Si es decideix recórrer, l’apel·lació pot costar uns 900 euros aproximadament.

Els divorcis i separacions es disparen a Espanya

El 2013 es van trencar 100.437 parelles, entre nul·litats, separacions i divorcis, un 0,8 per cent més que un any abans, alhora que va augmentar fins al 17,9 per cent les concessions de custòdia compartida de fills, enfront del 14,6 per cent de 2012.

La durada mitjana dels matrimonis no ha variat molt respecte a 2012 i les parelles romanen juntes una mitjana de 15,5 anys, un període una mica menor en el cas dels que es dissolen per divorci (15,2 anys) i bastant més llarg en el cas de les separacions (20,8 anys).

En la majoria dels divorcis entre persones de diferent sexe els homes tenien entre 40 i 49 anys i les dones entre 30 i 39, mentre que en les separacions, l’edat més comuna va ser entre 40 i 49, tant en homes com en dones.

És a dir, que l’edat mitjana de les dones quan decideixen trencar la parella és de 42,3 anys i la dels homes de 44,8. El 42,8% dels matrimonis que es van separar no tenien fills menors o majors dependents i el 48% els tenia menors d’edat.
El 4,1% tenia fills majors d’edat dependents econòmicament i el 5,1% menors d’edat i majors dependents.

Gairebé una de cada tres parelles que es va separar, el 27,7%, tenien un sol fill. En el 57,2% dels casos es va assignar una pensió alimentària que, en el 81,5% dels casos, va correspondre pagar al pare, en el 4,8% a la mare i al 13,7% a tots dos. La custòdia dels fills menors va ser atorgada a la mare en el 76,2% dels casos (79,6% el 2012) enfront del 5,5% que la va obtenir el pare, el 17,9% que va ser compartida i el 0,3% que es va atorgar a altres institucions o familiars.

En el 10% de les sentències es va fixar una pensió compensatòria que en nou de cada deu casos va ser assignat al marit. Del total de ruptures de 2013, els divorcis (95.427) van suposar el 95%, seguit molt de lluny per les separacions (4.900, el 4,9%), i les nul·litats (110), el 0,1% restant. L’INE destaca que el 75,8% dels divorcis i separacions que es van produir l’any passat va ser de mutu acord.

Segons les dades d’Estadística, pel que fa a les nul·litats matrimonials, el temps mitjà que transcorre entre el matrimoni i la declaració de nul·litat és de 5,5 anys. Un altre de les dades que destaca és que tres de cada deu divorcis es van produir després de vint anys de matrimoni i dos de cada deu després de conviure entre cinc i deu anys. En el cas de les separacions, el 48,2% va estar al costat més de vint anys i el 15,6% entre cinc i deu anys. Respecte a la durada dels procediments, el 75,5% de les demandes de divorci es va resoldre en menys de sis mesos, un percentatge que en el cas de les demandes de separacions va pujar fins al 84,2%. La durada mitjana dels procediments és de 4,5 mesos (2,9 en el cas dels de mutu acord i 9,6 en els contenciosos). El 84,3% del total de nul·litats, separacions i divorcis registrats el 2013 es va produir entre cònjuges espanyols, mentre que en el 10,3% dels casos un d’ells era estranger i el en 5,4% els eren tots dos. Quan van contraure matrimoni la majoria dels cònjuges eren solters, si bé en el cas dels homes el 6,9% era divorciat i el 0,6% vidu, percentatges que en el cas de les dones són del 6% i del 0, 4%.

Font: Agencia Efe

Els divorcis i separacions van augmentar un 11,3% respecte a la mateixa època del 2013

Les demandes de dissolució matrimonial han augmentat un 11,3% i van ascendir a 34.583 en el primer trimestre del 2014, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, alhora que els divorcis consensuats ho han fet un 13,8% i els contenciosos un 7,9%, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

A més, entre gener i març, també van augmentar les separacions: un 13,3% les de mutu acord i un 4,9% les contencioses.

Així, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, excloent les nul·litats, les demandes de separació i divorci -tant de mutu acord com no consensuades- registrades a Espanya en els tres primers mesos de l’any van ser 34.045, enfront de les 30.583 del mateix període del 2013.

Acordats i no consensuats

En el citat trimestre es van presentar 19.376 demandes de divorci de mutu acord (13,8% més), mentre que les demandes de divorci no consensuat van ser 12.887 (7,9% més).

Les mateixes fonts precisen que la xifra de divorcis consensuats augmentar en totes les comunitats autònomes, igual que la dels contenciosos, amb l’única excepció en aquest cas de les Canàries, on van baixar un 2,3%.

També el nombre de demandes relatives a les separacions reflecteixen un augment: del 13,3% en les de mutu acord (1.187) i del 4,9% en les no consensuades (595).

Les separacions de mutu acord es van incrementar en totes les comunitats autònomes excepte a Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Navarra.

Per la seva banda, les separacions contencioses van pujar en totes les regions menys a Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i Madrid.

Pel que fa a les nul·litats, aquest tipus de procediment de dissolució matrimonial va experimentar un increment del 12,2%, encara que des del CGPJ es precisa que el seu nombre (55) és “poc significatiu”.

Tots els procediments de mesures en processos de separació o divorci, així com els relacionats amb la guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials van mostrar “importants” increments interanuals, possiblement influïts pels efectes de la crisi econòmica.

Així, en el primer trimestre d’aquest any es van iniciar 2.203 procediments de modificació de mesures consensuades, un 14,4% més que entre gener i març de 2013; i 8.527 procediments de modificació de mesures no consensuades, un 15,1% més.

Quant als procediments de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials, es van iniciar 4.173 consensuats (27% més) i 7.150 no consensuats (15,7% més).

Font: El Periódico

El CGPJ dóna suport a la intervenció d’advocat en les separacions i divorcis de mutu acord davant notari

El Ple del Consell General del Poder Judicial ( CGPJ ) va aprovar el passat mes de febrer l’informe sobre l’avantprojecte de Llei de Jurisdicció Voluntària en què s’aposta, entre altres coses, per mantenir en l’esfera judicial assumptes com les separacions i divorcis de mutu acord, així com la intervenció d’un advocat en aquest tipus d’expedients quan els tramitin els notaris.

L’informe, recull que la intervenció d’un advocat en aquest tipus d’expedients així com en els relatius a la capacitat de les persones, menors i família és necessària.

Recomana, que són les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta i no els notaris, que han de valorar els requisits relatius a la insuficiència de recursos econòmics que doni el dret a la prestació.

D’aquesta manera, la presència d’un advocat en els expedients notarials de separació i divorci de mutu acord és imprescindible per la raó que les parts han d’estar assistides pel seu propi lletrat.

Separacions

Separacions de mutu acord o per via contenciosa

Un procés de separació consisteix a posar fi a la convivència entre dos cònjuges i iniciar vides separades, aquesta separació no trenca el vincle matrimonial que s’obté amb el divorci.

Si es vol posar fi a la convivència, hi ha dues vies, el procediment de mutu acord o el contenciós.

En les separacions de mutu acord, juntament amb la demanda de separació, cal aportar un conveni regulador manifestant el que s’ha acordat sobre qüestions com guàrdia i custòdia dels fills, pensions de règim de visites etc. És un procediment més ràpid i breu i en poc temps s’obté una sentència, té un cost menor que un procediment contenciós en necessitar un advocat i procurador per a ambdues parts.

Si les parts no arriben a un acord, s’actua per la via contenciosa, en aquest cas serà el jutge el que estableix la custòdia dels fills, pensió, règim de visites, ús de l’habitatge etc., per tant, no s’acompanya conveni regulador. El procediment contenciós sol allargar-se més d’un any i el seu cost és més elevat en necessitar, cadascuna de les parts, el seu propi advocat i procurador.

Durant el període en què es desenvolupa el procediment és possible tramitar el que es coneix com a mesures provisionals, destinades a regular la situació patrimonial dels cònjuges i la situació respecte als fills mentre es desenvolupa el procediment.

Una sentència a favor de la custòdia compartida

El Tribunal Suprem ha resolt en la seva sentència un recurs interposat pel ministeri fiscal i el pare d’un nen.

Inicialment la custòdia la tenia la mare del menor, en primera instància es va acceptar el recurs del pare que reclamava la custòdia compartida, però l’Audiència Provincial ho va desestimar davant el recurs que va interposar la mare.

Finalment, en la sentència, el Suprem falla a favor de la custòdia compartida en interès del menor “els horaris del pare li permeten atendre el nen i no consta un grau d’enfrontament entre els pares que facin impossible l’acord”.

Hi ha altres circumstàncies que també són apreciades com la proximitat dels domicilis dels dos progenitors, o que la mare seguirà veient el seu fill diàriament, ja que és professora de la seva escola.

Pensiones por alimentos

Les pensions alimentàries es poden veure alterades per tenir nous fills

Una Sentència de la Sala del Civil del Tribunal Suprem valorarà el naixement dels nous fills que pot portar a modificar les pensions alimentàries en els casos de separacions matrimonials.

Els magistrats han pres aquesta decisió a l’estimar el recurs de cassació i establint així jurisprudència, ja que alguns tribunals provincials estimen que el fet de tenir nous fills pot alterar el muntant de les pensions alimentàries davant aquesta nova situació.

“Es declara com doctrina jurisprudencial que el naixement de nous fills fruit d’una relació posterior no suposa, per si sol, causa suficient per donar lloc a la modificació de les pensions alimentàries establertes a favor dels fills d’una relació anterior, sinó que cal conèixer si la capacitat patrimonial o mitjans econòmics de l’alimentant és insuficient per fer front a aquesta obligació ja imposada i a la qual resulta de les necessitats dels fills nascuts amb posterioritat”, assenyala la sentència.

També assenyala la necessitat de conèixer “la nova situació econòmica de l’alimentant, i s’haurà d’atendre als mitjans de la nova unitat familiar i a la distribució de les despeses de sosteniment dels nous fills”.

El poder judicial rebutja la custòdia compartida de Gallardón

El poder judicial rebutja la custòdia compartida de Gallardón. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) rebutja la mesura proposada pel Govern en el projecte de llei impulsat pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz – Gallardón,  en la qual plantejaven que els jutges poguessin imposar la custòdia compartida dels fills, en els casos de separacions i divorcis, encara que els pares s’oposin, si consideren que és el millor per als menors.

Actualment, la possibilitat d’establir la custòdia compartida té un caràcter excepcional, segons el que recull el codi civil,  però, el CGPJ, creu que aquesta possibilitat pot originar situacions problemàtiques ni que serveixi perquè els pares puguin exercir de millor manera les funcions pròpies de la guarda i custòdia.

Per tant l’informe considera que s’hauria de mantenir la regulació actual sobre aquest aspecte, de manera que els pares puguin pactar el que estimen pertinent, tret que el que  s’hagi acordat sigui perjudicial per als fills.

En relació amb la guarda i custòdia, considera que l’avantprojecte incorpora uns criteris legals als quals el jutge haurà d’estar subjecte per resoldre aquests aspectes i que s’ajustin al criteri fixat per la doctrina jurisprudencial.

Notícies relacionades: