El CGPJ reforça els jutjats per a les demandes per clàusula sòl

Augmenta el nombre de seus judicials i algunes es dedicaran en exclusiva. El nombre de demandes ha superat les 156.800 a tota Espanya a finals d’aquest any.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest passat desembre el disseny del nou pla d’especialització de jutjats per afrontar les demandes individuals presentades contra, entre altres productes bancaris, els quals inclouen les clàusules sòl. Entrarà en vigor el pròxim 1 de gener per als pròxims sis mesos.

El pla substitueix al que es va posar en marxa l’1 de juny, amb l’especialització de 54 jutjats de Primera Instància -un per província a la Península i un a les principals illes dels arxipèlags canaris i balears-, que en els últims set mesos han conegut de manera exclusiva i no excloent d’aquesta classe d’assumptes, que es refereixen, entre altres, a clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratòries, despesa de formalització d’hipoteca o hipoteques multidivisa.

L’adopció d’un nou pla respon a l’evolució que han seguit aquests assumptes, que a data de 17 de desembre arribava a un total de 156.862 demandes a tot el territori nacional, la qual cosa suposa una càrrega inassumible per als jutjats, malgrat la propera entrada en funcionament de 77 jutjats creats i constituïts el 2017.

Mig centenar més de jutges

El nou pla permetrà, mantenint l’atribució de la competència exclusiva a determinats jutjats, establir, en el seu cas, també l’exclusiu en aquelles províncies en què l’impacte del repartiment de la resta d’assumptes entre els òrgans judicials de l’ordre civil ho permeti. Així, el nombre de jutges augmentarà en gairebé mig centenar.

La Comissió Permanent ha establert que els Jutjats tindran competència exclusiva i excloent, i les Sales de Govern dels respectius Tribunals Superiors de Justícia determinen quins estan exemptes del repartiment ordinari. En algunes províncies, la matèria objecte d’especialització serà assumida pels jutjats de nova creació. El pla ha comptat amb el vot en contra del vocal Fernando Grande-Marlaska i ha anunciat la formulació d’un vot particular.

A Catalunya

Els jutjats especialitzats a Catalunya serà el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona de manera exclusiva i exclusiva en matèria civil mantenint les competències de persones físiques; el Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona de manera exclusiva i excloent; el Jutjat de Primera Instància i Mercantil número 6 de Lleida de manera exclusiva i excloent en matèria civil, i el Jutjat de Primera Instància nº 8 de Tarragona de manera exclusiva i excloent.

Font: El periódico

El Suprem confirma que una clàusula sòl abusiva és nul·la encara que hi hagi acord posterior entre banc i client

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que, per primera vegada, confirma que les clàusules sòl abusives han d’anul·lar sempre i no es poden convalidar tot i que els afectats hagin signat un acord en aquest sentit amb el banc.

La sentència, emesa el passat dia 16 d’octubre determina que la nul·litat d’una clàusula sòl abusiva “és una nul·litat radical o de ple dret”, de manera que no pot ser convalidada posteriorment.

En concret, la sentència judicial fa referència a un cas en què els demandants havien signat una hipoteca que contenia una clàusula sòl de la qual no es va informar; després de la signatura, van pactar una reducció de les condicions d’aquesta clàusula. Però ara, el Suprem confirma que, en ser nul·la la clàusula des del moment de la signatura, la reducció pactada posteriorment no afecta aquesta nul·litat.

Devolució de tot el cobrat per la clàusula nul·la

Com a conseqüència de la sentència, l’entitat que va realitzar el préstec hipotecari -Banc Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Soria- ha estat condemnat a eliminar la condició general del contracte de préstec hipotecari i la consegüent devolució de totes les quantitats cobrades d’acord amb la clàusula.

Aquesta sentència pionera és rellevant, ja que pot permetre a milers de consumidors reclamar quantitats cobrades pels seus bancs en aplicació de clàusules que hagin estat declarades nul·les, independentment dels pactes o acords que hagin negociat amb posterioritat a la signatura del contracte que les contenia.

La decisió judicial afavoreix a dues navarresos que van demanar un crèdit hipotecari a Caixa Espanya el 2009. La clàusula determinava que l’interès nominal anual “en cap cas podia ser superior al 12,50% ni inferior al 3%”. Els signants no havien estat informats de l’existència d’aquesta clàusula sòl, així que van atribuir “mala fe” al banc i li van reclamar la reducció del sòl del préstec al 2,5%, al que el banc va accedir.

Un jutjat provincial va desestimar la nul·litat causa d’un pacte

El 2012, Caixa Espanya va tornar a aplicar el 3% d’interès nominal als afectats, que van presentar una demanda al juny de 2013 en la qual requerien la nul·litat per manca de transparència i abusivitat, i una indemnització de 3.400.44 euros. Aquesta demanda va ser desestimada pel Jutjat Provincial d’Instrucció de Pamplona amb la justificació que havien negociat un nou sòl, de manera que la clàusula era vàlida. El tribunal sí que va admetre la pretensió subsidiària i va condemnar al banc a aplicar el 2,5% i indemnitzar els afectats.

Els afectats van recórrer davant l’Audiència Provincial de Navarra, que també va desestimar la seva demanda, de manera que van presentar un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem.

El Suprem ha acceptat aquesta infracció processal i ha considerat que els afectats no van poder exercir el seu dret legítim. Considera, a més, que la clàusula sòl no era transparent, de manera que la qualifica com a abusiva i declara la seva nul·litat absoluta.

La sentència fa referència també al fet que el jutge de primera instància no declarés la nul·litat de la clàusula tot i que existeix ja jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquest sentit.

Font: RTVE.es

Els bancs han de retornar el diners cobrats per la clàusula sòl encara que es signés un acord posterior

Ibercaja hauria de tornar a una parella de Salamanca més d’11.000 euros després d’una sentència pionera del Jutjat de Primera Instància ratificada per l’Audiència Provincial L’Audiència Provincial de Salamanca ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància que pot suposar un gran benefici a milers de persones que firmaran un acord amb el seu banc després de la sentència del tribunal europeu sobre la devolució del diners de les clàusules terra. Així, els bancs han de retornar tota la quantitat que li corresponia als hipotecats.

Una sentència que permetrà que una parella de Salamanca rebés 11.000 euros

Els fets es remunten al 2007, quan una parella va signar una hipoteca per poder comprar una vivenda. Ells pensaven que signaven un tipus d’interès fix els primers sis mesos i la variable el r amb una sèrie de bonificacions per tenir les targetes amb el banc, assegurances de vida i de llar i diversos productes més amb el mateix banc (abans Caja Círculo) , però com va ser la seva sorpresa quan es va adonar que feien el que feien seguien pagant el mateix.

L’any 2013 es va dictar la sentència del Tribunal Suprem que considerava nuls les denominades clàusula sòl i el banc els va oferir una rebaixa en el tipus d’interès, passant del 3,75 al 2,25%. El banc va subscriure un contracte de novació de préstec en el qual els hipotecats manifestaven que coneixen l’existència de la clàusula sòl i de les seves conseqüències, renunciant a realitzar qualsevol acció.

El resultat ha estat favorable per als interessos dels consumidors. El banc ha tingut que retornar totes les quantitats cobrades per la denominada clàusula sòl, ascendint a més de 11.000 euros, i aquesta parella salmantina pagarà la hipoteca al tipus veritablement acordat.

Font: Zamora 24 hores.

Els Tribunals estimen les reclamacions de Clàusula Sòl prèviament rebutjades pels bancs

Els afectats per clàusules sòl que reclamen al banc les quantitats cobrades de més per aquesta causa, -seguint el procediment imposat pel Reial Decret 1/2017 aprovat pel Govern el passat gener- estan trobant-se amb el rebuig frontal de les entitats bancàries a les seves peticions. No obstant això, quan aquests mateixos afectats presenten demandes davant els tribunals estan aconseguint sentències favorables a la devolució de les quantitats demanades. 

Els bancs es neguen a pagar als usuaris al·legant que no correspon perquè es va informar a l’usuari en el moment de signar la hipoteca, o perquè s’ha produït una renegociació de la clàusula, o perquè el crèdit ja s’ha acabat de pagar. 

Donat el volum de demandes presentades per les clàusules sòl, el Govern ha creat nous jutjats per ocupar específicament d’això. 

Font: DIARI HERALDO 

El Suprem acorda que els bancs paguin totes les costes de les clàusules sòl

El Tribunal Suprem ha acordat que hauran de ser els bancs els que es facin càrrec del pagament de totes les costes derivades de les demandes per clàusules sòl. La decisió del Ple de la Sala Civil s’ha adoptat per set vots davant tres.

El Suprem ha tractat el tema per primera vegada en estudiar un recurs d’un consumidor que reclamava la devolució per part de Caixabank de la totalitat del que pagava per la clàusula sòl. El Suprem dóna la raó al consumidor, i després aborda la petició del banc que, almenys, no se li obligarà a pagar les costes de tot el procediment.

Caixabank va afirmar que el pleito es va resoldre d’acord amb una modificació de la jurisprudència del TS motivada per una decisió del Tribunal de la UE. Aquesta circumstància “sobrevinguda” justificaria fer una excepció en la regla general de qui qui perd el plet paga les costes. I ressaltava que el propi Suprem en un acord anterior acceptava que es tingués en compte al decidir qui pagava les costes.

El Suprem considera que, malgrat això, s’ha de mantenir aquí també la regla general i no fer una excepció “en detriment del consumidor”. “Si el consumidor, a pesar de vèncer el litigi, hauria de pagar els seus costos en les instàncies, es produiria un efecte dissuasiu invers, perquè els consumidors no promoguessin litigis per quantitats moderades”. Aquesta és, a més, la forma correcta d’assegurar la efectivitat de les resolucions del Tribunal de la UE.

“Si en virtut d’aquesta excepció, el consumidor recurrent en cassació, tot i vencedor en el litigi, hauria de pagar íntegrament els costos derivats de la seva defensa i representació en les instàncies, o en el cas d’informes pericials o pagament de la taxa, no es restabliria la situació de fet i de dret a la que es donaria si no hagués existit la clàusula abusiva, i per tant el consumidor no quedaria indemne “, afegeix.

La sentència, de la que ha estat nomenat el president de la Sala, Francisco Marín Castán, compta amb el vot particular de tres magistrats, fundat en el canvi derivat de jurisprudència i en el qual fins llavors hi havia “seriosos dubtes” sobre l’abast temporal de La devolució de les clàusules sòl. Inicialment, el TS va establir que no havia de tornar el pagament abans de la seva sentència declarant nuls les clàusules, però el Tribunal de la UE va ordenar que es retornés tot el que s’havia pagat des de l’inici del contracte.

En el cas concret estudiat, el jutge va acordar inicialment que el banc retornés tot el cobrament. Caixabank va apel·lar i va aconseguir que s’apliqués en criteri del Suprem llavors vigent de tornar només el posterior a 2013. En aquesta segona instància el usuari va haver de fer front a les seves despeses en el procés, perquè no hi va haver condemna en costes. Amb la decisió del Suprem, és el banc el que s’enfrontarà a les costes d’aquest recurs d’apel·lació.

Font: EL MUNDO

Jutjats especialitzats en clàusules sòl han ingressat gairebé 16.000 demandes en un mes

Els jutjats de primera instància habilitats en cada província per gestionar els litigis relacionats amb les clàusules sòl van registrar prop de 16.000 demandes (15.801) al juny, segons l’última actualització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Segons ha informat l’òrgan de govern dels jutges en un comunicat, es preveu que en el transcurs d’un any els jutjats de primera instància especialitzades en clàusules sòl rebin més de 190.000 demandes sobre les clàusules hipotecàries abusives.

Madrid, Barcelona i València són les províncies que més demandes han ingressat en el primer mes de funcionament. La capital ha rebut 2.803 demandes, seguides de les 1.033 de la ciutat comtal i les 834 de València.

Mentrestant, els jutjats de Cantàbria (185), la Rioja (105), Ceuta (13) i Melilla (2) són les que menys demandes han registrat. Els ciutadans van presentar més de 500 demandes en altres províncies com Jaén, Màlaga, Sevilla, Saragossa i Biscaia.

Pla d’urgència

Com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 21 de desembre de 2016 a relació amb les clàusules sòl, el CGPJ va posar en marxa un pla d’urgència davant el previsible augment de litigis. El pla es va posar en funcionament l’1 de juny de 2017 que consisteix en l’especialització d’un jutjat de primera instància per província a la península i un a cadascuna de les principals illes dels arxipèlags canari i balear.

Per posar en marxa aquest pla, l’òrgan de govern dels jutges va mantenir reunions amb els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, amb una representació dels jutges degans, amb el Ministeri de Justícia i comunitats autònomes amb competències transferides en aquesta matèria. L’objectiu era coordinar les mesures previstes i avaluar les possibles necessitats.

La primera reunió va tenir lloc el passat 31 de maig, on hi va haver un compromís per part de totes les administracions a col·laborar en aquest pla d’urgència. Un mes més tard, segons indica el CGPJ, els jutges degans van exposar com ha estat el funcionament dels jutjats especialitzats en els seus respectius territoris durant el primer mes de funcionament, així com les mesures de reforç que haurien d’adoptar.

Tant la comissió de coordinació com els jutges degans estan citats de nou el proper mes de setembre.

Demandes registrades en els jutjats especialitzats entre l’1 i el 30 de juny

  • Total ANDALUSIA
  • Total ARAGÓ
  • Total ASTÚRIES
  • Total BALEARS
  • Total CANÀRIES
  • Total CANTÀBRIA
  • Total CASTELLA-LM
  • Total C. I LLEÓ
  • Total CATALUNYA
  • Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Total CEUTA
  • Total C. VALENCIANA
  • Total EXTREMADURA
  • Total GALÍCIA
  • Total MADRID
  • Total MELILLA
  • Total MÚRCIA
  • Total NAVARRA
  • Total PAÍS BASC
  • Total LA RIOJA
  • 3.319
  • 570
  • 359
  • 198
  • 765
  • 185
  • 670
  • 1.471
  • 1.293
  • 1.033
  • 99
  • 38
  • 123
  • 13
  • 1.411
  • 687
  • 737
  • 2.803
  • 2
  • 271
  • 212
  • 730
  • 105

Font: Confilegal.com

Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client

Font: cinco días hipotecas

Davant les reclamacions extrajudicials de les clàusules sòl, què estan responent els bancs?

Tres mesos han passat des de que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 1/2017 amb el qual el govern pretenia regular les reclamacions extrajudicials per clàusula sòl. Des del Defensor del teu Habitatge, volem informar sobre quina està sent la posició dels bancs davant d’aquestes reclamacions i quines decisions estan adoptant els afectats per les clàusules sòl.

Després de donar-se a conèixer les condicions del Reial decret, les decisions d’entitats bancàries com el Banc Popular o Sabadell són, en la majoria dels casos, i com era previsible, negatives per als clients. Alguns dels bancs com el Banc Sabadell, ni tan sols han provisionat l’impacte que tindria en els seus comptes la devolució de les clàusules abusives. Això és degut al fet que els bancs sempre han defensat la transparència de les seves clàusules sòl i per tant pensen que no procedeix cap devolució de les quantitats abonades com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula sòl.

Les entitats probablement s’esgotin els terminis que marca el Reial Decret Llei 1/2017 per contestar a tots els clients que els han reclamat extrajudicialment. Tanmateix, amb això només aconseguiran demorar el temps perquè l’afectat reclami les quantitats cobrades de més per la via judicial, una via que és s’està convertint en la més factible perquè els afectats recuperin els seus diners, donades les respostes negatives que estan donant els bancs als seus clients.

Font: la razón.es

El decret de les clàusules terra es queda en paper mullat

El reial decret sobre clàusules terra aprovat pel Govern el 20 de gener passat amb el propòsit de canalitzar una solució extrajudicial a la devolució dels diners cobrats de més als clients de la banca «és paper mullat». Així almenys ho consideren advocats, jutges i associacions de consumidors.

El decret es va aprovar amb l’objectiu d’evitar que els jutjats es veiessin saturats de demandes per aquesta qüestió. Però la veritat és que finalment el que ha passat és que ha tingut l’efecte contrari. Només ha servit perquè els bancs públics –Bankia i BMN– posessin en marxa el mecanisme per tornar els diners cobrats des de la constitució de les hipoteques amb clàusules terra no transparents, tal com estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del mes de desembre passat. La resta d’entitats bancàries, en canvi, han optat per la negociació individual, o el que és el mateix, per una aplicació de mínims del decret, i això pràcticament vol dir deixar el tema en mans dels jutges.

«Els nostres clients que han anat a reclamar al Sabadell expliquen que el banc treu la clàusula terra als clients que encara la tenen, però el que és normal és que no li tornin els diners. En el cas del BBVA, no es dona la raó al client quan es tracta de la retroactivitat [abans de la sentència del Suprem de maig del 2013]», descriu Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, especialitzat en temes bancaris.

Números provisionals

Serrano no pot precisar quantes reclamacions s’han tramitat per ara pel procediment reglamentari, una vegada que els bancs van posar en marxa el mecanisme el 20 de febrer passat. «Tenim unes 2.000 reclamacions que ara estan en el primer pas. Sens dubte, moltes d’aquestes acabaran als tribunals, però no sabem quantes», assenyala. «S’ha de veure en què acaben les reclamacions que s’han presentat als bancs i com responen aquests al final del període de tres mesos que tenen disponible. Llavors es podran fer números», explica Paz Cano, vocal de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Reobrir casos ja jutjats

La sobrecàrrega als jutjats civils no només vindrà per la reclamació de les clàusules terra. Molts afectats, els casos dels quals ja es van tramitar davant un jutge i aquest els va donar la raó, hauran de tornar a reclamar els serveis d’un advocat per reclamar la retroactivitat total de les clàusules, com va establir el Tribunal de Justícia de la UE. Els advocats preparen la presentació del que es denomina incident extraordinari de nul·litat d’actuacions, que permet reclamar la part dels diners que no s’han tornat.

El problema és que aquest procediment té terminis concrets per a la seva presentació: 20 dies laborables després de la publicació de la decisió del tribunal de Luxem-burg que es va produir el 20 de febrer, de manera que el termini pràcticament expira a finals de març.

Més precisos són els números del despatx Arriaga y Asociados, que ha fet bandera de les clàusules terra i les despeses hipotecàries, en la seva batalla contra els bancs. La firma d’advocats té en marxa em aquests moments 10.000 demandes contra les entitats financeres. D’aquestes, 1.745 reclamen únicament el pagament de clàusules terra; 3.664 reclamen clàusules terra i també despeses hipotecàries, i 4.618 demanen el retorn de les despeses de constitució d’hipoteques. «Tots aquests són casos en què no s’ha arribat a cap acord amb l’entitat corresponent i s’ha decidit anar al jutjat», afirmen fonts del despatx.

La veritat és que el procediment extrajudicial per al qual es va aprovar el reial decret únicament contempla reclamacions per clàusules terra. Si s’hi afegeixen les despeses de constitució d’hipoteca, ja no és possible acollir-se al procediment extrajudicial.

Mitjans insuficients

No únicament els advocats esperen la judicialització del procés de reclamació. «Els jutges dels jutjats civils ja han vist com s’ha incrementat el nombre de procediments. I estan molestos perquè semblen insuficients els mitjans establerts pel Govern per poder atendre aquesta situació», han comentat en aquests sentit algunes fonts judicials.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit recentment al Govern que no posarà en marxa cap mesura destinada a afrontar el previsible increment de demandes relacionades amb les clàusules terra si l’Administració no concedeix els mitjans humans i materials necessaris. El Poder Judicial demana recursos materials ordinaris i extraordinaris, com l’increment de places destinades específicament a aquesta matèria. Ha instat el Ministeri de Justícia que procedeixi a crear les places de jutges d’adscripció territorial necessàries per assumir aquest pla, a més a més de les restants que integrin el pla anual de creació de places.

Costes judicials

El que és cert és que algunes associacions de consumidors apunten que molts bancs es disposaran a pactar amb els clients abans que la reclamació acabi en judici, per d’aquesta forma evitar el pagament de les costes judicials en el cas que el jutge acabés donant la raó al client.

Però alguns dels despatxos d’advocats que gestionen les demandes judicials supediten la seva retribució a aquestes costes judicials, cosa que permet pensar que no hi haurà pacte amb el banc abans que el jutge porti a terme el procediment. «Si efectivament hi ha més d’un milió de clàusules terra, només que un 10% dels afectats vagin als tribunals serà gairebé impossible atendre aquest volum de casos», destaquen fonts judicials.

Les xifres encara no són precises, però si Bankia, que ha acceptat tornar els diners a tots els seus clients, reconeix que almenys 1.000 casos acabaran o ja han acabat en mans dels tribunals, els procediments de les entitats que més clàusules terra tenen, però que menys disposició a tornar els diners mostren, poden acabar superant totes les previsions.

Font: el periodico

 

Una altra clàusula sòl, per terra

Un nou èxit de Ferrer Advocats sobre clàusules sòl ha estat publicat avui dia 1 de febrer de 2017 al Diari de Girona.

Llegiu la notícia aquí.