Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client

Font: cinco días hipotecas

Davant les reclamacions extrajudicials de les clàusules sòl, què estan responent els bancs?

Tres mesos han passat des de que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 1/2017 amb el qual el govern pretenia regular les reclamacions extrajudicials per clàusula sòl. Des del Defensor del teu Habitatge, volem informar sobre quina està sent la posició dels bancs davant d’aquestes reclamacions i quines decisions estan adoptant els afectats per les clàusules sòl.

Després de donar-se a conèixer les condicions del Reial decret, les decisions d’entitats bancàries com el Banc Popular o Sabadell són, en la majoria dels casos, i com era previsible, negatives per als clients. Alguns dels bancs com el Banc Sabadell, ni tan sols han provisionat l’impacte que tindria en els seus comptes la devolució de les clàusules abusives. Això és degut al fet que els bancs sempre han defensat la transparència de les seves clàusules sòl i per tant pensen que no procedeix cap devolució de les quantitats abonades com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula sòl.

Les entitats probablement s’esgotin els terminis que marca el Reial Decret Llei 1/2017 per contestar a tots els clients que els han reclamat extrajudicialment. Tanmateix, amb això només aconseguiran demorar el temps perquè l’afectat reclami les quantitats cobrades de més per la via judicial, una via que és s’està convertint en la més factible perquè els afectats recuperin els seus diners, donades les respostes negatives que estan donant els bancs als seus clients.

Font: la razón.es

El decret de les clàusules terra es queda en paper mullat

El reial decret sobre clàusules terra aprovat pel Govern el 20 de gener passat amb el propòsit de canalitzar una solució extrajudicial a la devolució dels diners cobrats de més als clients de la banca «és paper mullat». Així almenys ho consideren advocats, jutges i associacions de consumidors.

El decret es va aprovar amb l’objectiu d’evitar que els jutjats es veiessin saturats de demandes per aquesta qüestió. Però la veritat és que finalment el que ha passat és que ha tingut l’efecte contrari. Només ha servit perquè els bancs públics –Bankia i BMN– posessin en marxa el mecanisme per tornar els diners cobrats des de la constitució de les hipoteques amb clàusules terra no transparents, tal com estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del mes de desembre passat. La resta d’entitats bancàries, en canvi, han optat per la negociació individual, o el que és el mateix, per una aplicació de mínims del decret, i això pràcticament vol dir deixar el tema en mans dels jutges.

«Els nostres clients que han anat a reclamar al Sabadell expliquen que el banc treu la clàusula terra als clients que encara la tenen, però el que és normal és que no li tornin els diners. En el cas del BBVA, no es dona la raó al client quan es tracta de la retroactivitat [abans de la sentència del Suprem de maig del 2013]», descriu Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, especialitzat en temes bancaris.

Números provisionals

Serrano no pot precisar quantes reclamacions s’han tramitat per ara pel procediment reglamentari, una vegada que els bancs van posar en marxa el mecanisme el 20 de febrer passat. «Tenim unes 2.000 reclamacions que ara estan en el primer pas. Sens dubte, moltes d’aquestes acabaran als tribunals, però no sabem quantes», assenyala. «S’ha de veure en què acaben les reclamacions que s’han presentat als bancs i com responen aquests al final del període de tres mesos que tenen disponible. Llavors es podran fer números», explica Paz Cano, vocal de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Reobrir casos ja jutjats

La sobrecàrrega als jutjats civils no només vindrà per la reclamació de les clàusules terra. Molts afectats, els casos dels quals ja es van tramitar davant un jutge i aquest els va donar la raó, hauran de tornar a reclamar els serveis d’un advocat per reclamar la retroactivitat total de les clàusules, com va establir el Tribunal de Justícia de la UE. Els advocats preparen la presentació del que es denomina incident extraordinari de nul·litat d’actuacions, que permet reclamar la part dels diners que no s’han tornat.

El problema és que aquest procediment té terminis concrets per a la seva presentació: 20 dies laborables després de la publicació de la decisió del tribunal de Luxem-burg que es va produir el 20 de febrer, de manera que el termini pràcticament expira a finals de març.

Més precisos són els números del despatx Arriaga y Asociados, que ha fet bandera de les clàusules terra i les despeses hipotecàries, en la seva batalla contra els bancs. La firma d’advocats té en marxa em aquests moments 10.000 demandes contra les entitats financeres. D’aquestes, 1.745 reclamen únicament el pagament de clàusules terra; 3.664 reclamen clàusules terra i també despeses hipotecàries, i 4.618 demanen el retorn de les despeses de constitució d’hipoteques. «Tots aquests són casos en què no s’ha arribat a cap acord amb l’entitat corresponent i s’ha decidit anar al jutjat», afirmen fonts del despatx.

La veritat és que el procediment extrajudicial per al qual es va aprovar el reial decret únicament contempla reclamacions per clàusules terra. Si s’hi afegeixen les despeses de constitució d’hipoteca, ja no és possible acollir-se al procediment extrajudicial.

Mitjans insuficients

No únicament els advocats esperen la judicialització del procés de reclamació. «Els jutges dels jutjats civils ja han vist com s’ha incrementat el nombre de procediments. I estan molestos perquè semblen insuficients els mitjans establerts pel Govern per poder atendre aquesta situació», han comentat en aquests sentit algunes fonts judicials.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit recentment al Govern que no posarà en marxa cap mesura destinada a afrontar el previsible increment de demandes relacionades amb les clàusules terra si l’Administració no concedeix els mitjans humans i materials necessaris. El Poder Judicial demana recursos materials ordinaris i extraordinaris, com l’increment de places destinades específicament a aquesta matèria. Ha instat el Ministeri de Justícia que procedeixi a crear les places de jutges d’adscripció territorial necessàries per assumir aquest pla, a més a més de les restants que integrin el pla anual de creació de places.

Costes judicials

El que és cert és que algunes associacions de consumidors apunten que molts bancs es disposaran a pactar amb els clients abans que la reclamació acabi en judici, per d’aquesta forma evitar el pagament de les costes judicials en el cas que el jutge acabés donant la raó al client.

Però alguns dels despatxos d’advocats que gestionen les demandes judicials supediten la seva retribució a aquestes costes judicials, cosa que permet pensar que no hi haurà pacte amb el banc abans que el jutge porti a terme el procediment. «Si efectivament hi ha més d’un milió de clàusules terra, només que un 10% dels afectats vagin als tribunals serà gairebé impossible atendre aquest volum de casos», destaquen fonts judicials.

Les xifres encara no són precises, però si Bankia, que ha acceptat tornar els diners a tots els seus clients, reconeix que almenys 1.000 casos acabaran o ja han acabat en mans dels tribunals, els procediments de les entitats que més clàusules terra tenen, però que menys disposició a tornar els diners mostren, poden acabar superant totes les previsions.

Font: el periodico

 

Una altra clàusula sòl, per terra

Un nou èxit de Ferrer Advocats sobre clàusules sòl ha estat publicat avui dia 1 de febrer de 2017 al Diari de Girona.

Llegiu la notícia aquí.

Intervenció de Ferrer Advocats a la Cadena Ser sobre les clàusules sòl i l’impacte de la Sentència del Tribunal Europeu

Capital Radio entrevista a Ferrer Advocats sobre les clàusules sòl

Un revés en clàusules sòl costaria un terç d’ingressos a la banca, segons Goldman

el-cost-de-retornar-cs-des-de-2009

Les clàusula sòl hipotecàries, aquelles que limiten la quota que segueix pagant l’hipotecat tot i la rebaixa de l’euríbor, encara poden portar un important revés per als comptes de la banca espanyola.

En concret, segons els analistes de Goldman Sachs una fallada desfavorable per a la banca per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria tenir un cost de 3.000 milions d’euros més en provisions, el que suposaria més d’un terç dels ingressos anuals de algunes de les principals entitats financeres del país.

L’alt tribunal comunitari estudia aquests dies si ho cobrat per aquestes condicions hipotecàries, declarades nul·les per la seva falta de transparència, s’ha de retornar a la clientela amb caràcter retroactiu des del 9 de maig de 2013, quan el Tribunal Suprem va imposar el seu criteri en aquest camp per primera vegada o si ha d’aplicar-se una retroactivitat total.

Tot i que bona part de les entitats ha anat retirant aquestes clàusules de la seva cartera després d’un important degoteig de sentències en contra, de moment tan sols s’han vingut abonant o aprovisionant els imports cobrats des de 2013.

L’activació de les clàusules sòl, donada la caiguda dels tipus d’interès, va començar, però, el 2009, amb el que alguns càlculs apunten que la factura per als bancs podria duplicar les xifres que han anat dotant.

En concret, segons un informe emès avui pel gegant de la banca d’inversió a què ha tingut accés aquest diari, l’impacte negatiu sobre els ingressos nets de BBVA i CaixaBank ascendiria a un 36%, obligant a les entitats a incrementar amb força les provisions dotades fins a la data.

“BBVA apareix com el més exposat en termes absoluts”, detalla l’informe, que apunta que l’entitat que presideix Francisco González -una de les primeres a les que el Suprem va anul·lar les seves clàusules terra- hauria de fer front a una provisió de 1.815 milions d’euros.

CaixaBank, per la seva banda, hauria de dotar altres 660 milions d’euros. De fet, l’entitat catalana va comunicar aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que una devolució amb retroactivitat total lcostaria 750 milions més que els 550 milions ja aprovisionats per a les devolucions fins a 2013.

D’altra banda, els experts de Goldman apunten que Popular hauria de dotar 334 milions i Bankia 160 milions més. La mitjana del sector és una dotació addicional de 495 milions d’euros.

El sentit de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea començarà a albirar dimarts que ve quan l’advocat general, una mena de fiscal, ha d’establir el seu criteri, que sol ser el que guia a la sala per emetre la sentència.

La sentència definitiva, i la xifra a la qual ascendeix la factura per al sector financer espanyol, no es coneixerà, però, fins a finals d’aquest any.

Impacte en capital, garrotada a l’opa sobre BPI

Del costat de l’impacte en capital, Goldman assumeix que per a BBVA i CaixaBank, un nou error en contra equivaldria a un impacte d’entre 30 i 35 punts bàsics en la seva solvència, un colp delicat per a l’entitat catalana en un moment en què es prepara per prendre el control del lusità BPI.

L’operació podria suposar una caiguda de 115 punts bàsics en l’impacte de CaixaBank, el que li situaria en un 10,4% de capital CET1, allunyant a l’entitat del seu objectiu del 11% al 12%.

Font: Cinco Días

Una jutge obliga al Popular a retornar una clàusula sòl des que es va signar la hipoteca

El Jutjat del Mercantil número 1 de Santander ha condemnat al Banc Popular a retornar el cobrat «indegudament» per clàusula sòl des del moment en què uns clients van signar la hipoteca, el 7 de setembre del 2009 i no des del 9 maig 2013 , tal com va ordenar llavors el Tribunal Suprem. Així consta en una sentència dictada per la jutgessa Cristina Rodiz García, que obliga l’entitat a reintegrar a un matrimoni els 2.707 euros cobrats «indegudament» des de la subscripció del préstec fins a la interposició de la demanda, així com les quantitats que el banc hagi pogut cobrar en excés durant la tramitació del cas.

En la sentència, Rodiz García estima la demanda interposada per l’advocat dels clients, i aplica la retroactivitat total en les clàusules sòl, desmarcant-se així de la doctrina de l’alt tribunal espanyol i acollint-se a un informe dels lletrats de la Comissió Europea.

La jutge considera provat que els demandants «no van rebre informació suficient i clara». A més, el «contingut farragós» de la clàusula i el que aparegués «entre moltes dades» de l’escriptura de compravenda «fan impossible la seva compressió». En la sentència es remarca que el cas és una acció individual, de manera que la nul·litat de la clàusula està «lluny de produir un greu trastorn en l’economia nacional». La postura del Popular davant aquest tipus de fallades ve sent la de recórrer en considerar que les clàusules sòl de les seves hipoteques són legals.

Font: La Veu de Galícia

Els bancs tracten de cobrir-se les espatlles davant possibles demandes abans que la Unió Europea es pronunciï sobre la retroactivitat de la devolució del cobrat de més

A menys d’un mes perquè l’advocat general del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea es declari sobre la retroactivitat de la devolució de la clàusula sòl, els bancs ja estan preparant les seves millors armes. La sentència marcarà un abans i un després pel que fa a la clàusula sòl, ja que dictarà si es tornen els diners íntegre des de la signatura dels contractes hipotecaris o des de la famosa sentència del Tribunal Suprem del 9 de maig de 2013, que declarava nul·les aquelles clàusules que no s’havien aplicat amb la suficient transparència.

Sigui quina sigui la resolució de la Unió Europea, les previsions demostren que, en ambdós casos, les xifres que hauran de tornar els bancs seran extremadament altes: 5.000 milions d’euros si la sentència els obliga a tornar la totalitat dels diners i 2.600 milions d’ euros si ho fan des de la data de la sentència del Tribunal Suprem fins a desembre de 2015.

Què és el que solen proposar els bancs?

Molts bancs ja s’han reunit amb els seus clients per proposar-tractes i evitar així tornar tals sumes de diners. Un dels acords més comuns és canviar la hipoteca variable a fixa, de manera que la clàusula sòl deixa de tenir efecte. No obstant això, aquesta pràctica és poc beneficiosa per al client, ja que, probablement, s’acabaria pagant la mateixa quota d’hipoteca que quan s’aplicava terra. A més, elimina tota la possibilitat que el client pugui beneficiar de l’euríbor actual a taxes negatives.

Un altre tracte comú és eliminar el sòl a canvi d’un reemborsament de diners. Solen oferir justificant que es tracta dels diners pagats de més a causa de la clàusula abusiva, encara que en general, la xifra sol ser menor.

El comparador també recorda un altre tracte que solen proposar: eliminar el sòl i rebaixar l’interès de la hipoteca. D’aquesta manera, l’hipotecat gaudeix d’unes quotes molt menors que les pagades fins a la data.

Què passa si s’accepten aquests acords?

Per arribar a aquests pactes, el discurs del banc sempre comença amb la mateixa premissa, volen oferir un acord per “fer el favor” d’eliminar la clàusula per sempre. No obstant això, totes aquestes propostes que poden seduir al client amaguen un parany: eliminen qualsevol possibilitat posterior que el client pugui recuperar els diners que ha pagat de més. Els bancs ofereixen aquests tractes a canvi que els clients renunciïn al dret de reclamació i els fan signar un document que així ho estipula.

A l’banc li interessa seure amb els seus clients a negociar per dos motius: principalment, per evitar una demanda i haver de passar pels tribunals. Per una altra, es protegirien de retornar els interessos cobrats de més si així ho dicta la sentència de la Unió Europea. De moment, la majoria de sentències han fallat a favor de l’afectat, pel que és lògic pensar que la de la Unió Europea faci el mateix. És a dir, que si es declarés la retroactivitat total de la clàusula sòl, els clients que hagin acceptat qualsevol tracte del banc no podrien recuperar ni un euro.

El comparador aconsella que abans d’acceptar qualsevol proposta es facin càlculs mitjançant una calculadora de clàusula sòl i determinar si sortirien guanyant més acceptant el que el seu banc els ha ofert o denunciant-ho i esperar que la sentència falli a favor seu.

Brussel·les recomana a la banca que aprovisioni davant la possible sentència del TJUE a favor de la retroactivitat de les clàusules sòl

El Banc Central Europeu i la Comissió Europea han sol·licitat a les entitats financeres que es preparin davant d’una possible sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les clàusules sòl que els obligui a retornar totes les quantitats des de la signatura de les hipoteques, en lloc des de la primera Sentència del Tribunal Suprem que va declarar abusives aquestes clàusules el 9 de maig de 2013 com ha vingut aplicant-se en Espanya. En aquest cas la xifra ascendiria fins als 7.600 milions segons el Banc d’Espanya.

El primer dictamen sobre aquesta Sentència serà el 12 de juliol, data en la qual l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE emetrà el seu informe sobre la retroactivitat de la nul·litat de les clàusules sòl declarades abusives. Si bé aquest no és vinculant, en el 90% dels casos la Sentència posterior ha donat suport l’informe de l’advocat general.

No obstant això, no serà fins a finals del present any quan es dicti la sentència que decideixi finalment si la devolució de les quantitats s’ha de calcular des del 9 de maig de 2013 o des de l’inici del contracte hipotecari, ja que trigarà entre 2 i 4 mesos després de la publicació de l’informe de l’advocat general.

Des de Brussel·les recomanen que davant l’impacte que la devolució d’aquestes quantitats podria generar, les entitats que puguin quedar afectades es proveeixin dels fons per estar preparades i fer front a aquesta.

Així mateix, en el seu cinquè informe postprograma del rescat bancari elaborat per les dues institucions, reconeixen que el sector financer nacional roman relativament estable. No obstant això, recomana elaborar un pla de privatització de les entitats Bankia i BMN, amb un calendari concret i estructurat. I adverteix que encara hi ha incerteses legals que podrien tenir un impacte significatiu en el sector.

Font: Economist and Jurist