El jutjat de Girona saturat per demandes de clàusules sòl

Mesures per alleujar el “col·lapse important” del Jutjat de primera instància 3 de Girona, especialitzat en clàusules sòl. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús M. Barrientos, ha detallat que aquest jutjat, que assumeix els casos de tota la demarcació, ha patit un “allau” de demandes des de juny de l’any passat que han comportat un “retard en la capacitat de resposta”. En concret, en 11 mesos ha registrat unes 2.200 demandes per litigis amb les condicions generals dels préstecs hipotecaris. Una situació que, segons Barrientos, es viu en tots els jutjats que han assumit aquests casos des del juny passat.

Per això, la sala de govern del TSJC ha aprovat assignar un jutge de reforç a Girona, que s’incorporarà el 2 de juliol. “Des d’aquesta data i fins a finals d’any, el jutjat podrà doblar l’agenda perquè comptarà amb dos jutges: el titular actual i el de reforç”. Barrientos espera que aquesta mesura “ajudi” a accelerar la tramitació i a donar sortida a “un volum tan important de demandes”.

El president del TSJC, Jesús M. Barrientos, ha lamentat que els jutjats especialitzats assumissin aquest volum de treball amb una “claríssima i deficitària dotació de personal” perquè, en el cas de Girona, l’oficina judicial no va comptar amb el reforç de dos funcionaris en prolongació de jornada fins al novembre passat. A més, fins al gener d’aquest any, els jutjats de clàusules sòl encara havien de compatibilitzar aquestes demandes amb les ordinàries en matèria civil. Això ha provocat que, “al jutjat de Girona, igual que a tots, estiguin tenint col·lapses importants i retards perquè hi ha hagut una allau a l’entrada de demandes”, ha ressaltat Barrientos.

Barrientos reconeix que el pla d’especialització dels jutjats de clàusules sòl “sempre ha estat contestat” pels col·legis d’advocats i procuradors. “Han recorregut l’acord a la jurisdicció contenciosa. Per tant, mentre que no es resolguin els recursos no sabrem què passarà amb aquest pla “, ha destacat el president del TSJC que afegeix que” avui dia “, i fins que hi hagi resolució, busquen la millor fórmula per” gestionar “la sobrecàrrega que estan patint aquests jutjats, busquen la millor fórmula per “gestionar” la sobrecàrrega que estan patint aquests jutjats, que fins el juny passat eren els que “funcionaven millor” a cada demarcació.

FONT: la vanguardia

Condemnen a un banc a tornar tota la “clàusula sòl” malgrat que el client va signar un acord

Ibercaja haurà de tornar les quantitats cobrades de més tot i que els clients van arribar a un acord de reducció d’interès amb l’entitat. L’Audiència Provincial no atén aquest acord arribat amb el banc de forma posterior en què es renunciava a qualsevol reclamació. El banc haurà de tornar tota la quantitat cobrats de més per l’anomenada ‘clàusula sòl’, que puja a més de 11.000 euros.

Protestes contra els abusos de la banca, com les clàusules terra. ACN L’Audiència Provincial de Salamanca ha dictat una sentència en la qual estableix que el banc ha de retornar als clients el cobrat de més per ‘clàusula sòl’ malgrat existir un acord signat entre les parts.

L’Audiència Provincial, igual que ja va fer el Jutjat de Primera Instància de Salamanca, ha condemnat a Ibercaja Banc a refer el quadre d’amortització del préstec hipotecari d’una parella i a la devolució de les quantitats que s’haguessin cobrat en virtut de la condició declarada nul·la.

L’any 2007 una parella de Salamanca va signar una hipoteca per adquirir un habitatge. Ells pensaven que signaven una hipoteca a tipus d’interès fix els primers sis mesos i variable la resta amb una sèrie de bonificacions per tenir les targetes amb el banc, les assegurances de vida i de llar i diversos productes més amb el mateix banc (abans Caixa cercle) però van comprovar que fessin el que fessin seguien pagant sempre el mateix. El 2013 va ser dictada la sentència del Tribunal Suprem que considerava nul·les les denominades ‘clàusula sòl’ i el banc va oferir a aquests clients una rebaixa en el tipus d’interès, passant el mateix del 3,75% al ​​2,25%.

El banc va subscriure un contracte de novació de préstec amb aquests clients en què aquests manifestaven que coneixien l’existència de la ‘clàusula sòl’ i les seves conseqüències i que renunciaven a qualsevol acció contra l’entitat. L’any 2016, aquesta parella va decidir buscar assessorament legal i el resultat no ha pogut ser més favorable per als seus interessos. El banc ha hagut de tornar totes les quantitats cobrades de més per l’anomenada ‘clàusula sòl’ ascendint a més de 11.000 euros i la parella de Salamanca pagarà la hipoteca al tipus veritablement pactat en el contracte.

Font: 20 MINUTOS.ES

Els jutges de Barcelona donen la raó al client en el 100% de clàusules terra

Gairebé el total de les més de 9.000 sentències dictades el 2017 pels jutjats especialitzats en matèria de clàusules terra van ser favorables al client, segons ha recollit la Comissió d’Estadística Judicial. En el cas de la província de Barcelona, el percentatge és del 100%.

De fet, de les 493 sentències dictades a Catalunya entre el tercer i el quart trimestre, només una va ser en contra del client, el quart trimestre a la província de Tarragona. La resta de sentències van ser favorables al client: 210 a Barcelona, 177 a Girona, 76 a Lleida, i 29 de les 30 dictades a Tarragona.

Segons revelen les dades contingudes en l’annex sobre clàusules terra que la Comissió d’Estadística Judicial va acordar incorporar als butlletins estadístics l’any passat, i que els lletrats de l’administració de justícia van començar a emplenar en el tercer trimestre del 2017, el 98,3% de les 9.326 sentències dictades en l’últim semestre de l’any sobre aquest tema van ser favorables al client, segons ha informat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

S’han estimat un 100% de les reclamacions sobre clàusules abusives en les sentències de 22 de les 50 províncies espanyoles. En concret, a Albacete, Àvila, Barcelona, Badajoz, Cantàbria, Castelló, Còrdova, Girona, Huelva, Osca, Lugo, Lleida, Màlaga, Múrcia, Navarra, Palència, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Segòvia, Sòria, Toledo i Zamora.

L’òrgan de govern dels jutges destaca que en l’últim semestre de l’any 2017 van ingressar als jutjats especialitzats un total de 138.156 temes. A aquesta xifra cal afegir-hi 15.801 demandes que van tenir entrada entre l’1 i el 30 de juny, període que queda fora dels butlletins estadístics.

D’acord amb la informació recollida es revela que entre l’1 de juliol i el 30 de setembre es van dictar 1.230 sentències, tenint en compte que els òrgans judicials es van dedicar fonamentalment a la tramitació de les demandes ingressades i que el mes d’agost és inhàbil a la jurisdicció civil. D’aquesta xifra, el 99,3% van ser estimatòries.

Les resolucions notificades es va incrementar notablement en el següent trimestre, l’últim de l’any, en arribar a les 8.096, el 98,1% van ser favorables al client.

El Consell General del Poder Judicial va posar en marxa l’1 de juny un pla d’urgència per fer front al previsible augment de càrrega de treball després de conèixer-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 21 de desembre de 2016 sobre les clàusules terra. El CGPJ volia evitar que els òrgans judicials de primera instància civil quedessin col·lapsats.

Font: ara.cat

El CGPJ reforça els jutjats per a les demandes per clàusula sòl

Augmenta el nombre de seus judicials i algunes es dedicaran en exclusiva. El nombre de demandes ha superat les 156.800 a tota Espanya a finals d’aquest any.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest passat desembre el disseny del nou pla d’especialització de jutjats per afrontar les demandes individuals presentades contra, entre altres productes bancaris, els quals inclouen les clàusules sòl. Entrarà en vigor el pròxim 1 de gener per als pròxims sis mesos.

El pla substitueix al que es va posar en marxa l’1 de juny, amb l’especialització de 54 jutjats de Primera Instància -un per província a la Península i un a les principals illes dels arxipèlags canaris i balears-, que en els últims set mesos han conegut de manera exclusiva i no excloent d’aquesta classe d’assumptes, que es refereixen, entre altres, a clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratòries, despesa de formalització d’hipoteca o hipoteques multidivisa.

L’adopció d’un nou pla respon a l’evolució que han seguit aquests assumptes, que a data de 17 de desembre arribava a un total de 156.862 demandes a tot el territori nacional, la qual cosa suposa una càrrega inassumible per als jutjats, malgrat la propera entrada en funcionament de 77 jutjats creats i constituïts el 2017.

Mig centenar més de jutges

El nou pla permetrà, mantenint l’atribució de la competència exclusiva a determinats jutjats, establir, en el seu cas, també l’exclusiu en aquelles províncies en què l’impacte del repartiment de la resta d’assumptes entre els òrgans judicials de l’ordre civil ho permeti. Així, el nombre de jutges augmentarà en gairebé mig centenar.

La Comissió Permanent ha establert que els Jutjats tindran competència exclusiva i excloent, i les Sales de Govern dels respectius Tribunals Superiors de Justícia determinen quins estan exemptes del repartiment ordinari. En algunes províncies, la matèria objecte d’especialització serà assumida pels jutjats de nova creació. El pla ha comptat amb el vot en contra del vocal Fernando Grande-Marlaska i ha anunciat la formulació d’un vot particular.

A Catalunya

Els jutjats especialitzats a Catalunya serà el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona de manera exclusiva i exclusiva en matèria civil mantenint les competències de persones físiques; el Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona de manera exclusiva i excloent; el Jutjat de Primera Instància i Mercantil número 6 de Lleida de manera exclusiva i excloent en matèria civil, i el Jutjat de Primera Instància nº 8 de Tarragona de manera exclusiva i excloent.

Font: El periódico

El Suprem confirma que una clàusula sòl abusiva és nul·la encara que hi hagi acord posterior entre banc i client

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que, per primera vegada, confirma que les clàusules sòl abusives han d’anul·lar sempre i no es poden convalidar tot i que els afectats hagin signat un acord en aquest sentit amb el banc.

La sentència, emesa el passat dia 16 d’octubre determina que la nul·litat d’una clàusula sòl abusiva “és una nul·litat radical o de ple dret”, de manera que no pot ser convalidada posteriorment.

En concret, la sentència judicial fa referència a un cas en què els demandants havien signat una hipoteca que contenia una clàusula sòl de la qual no es va informar; després de la signatura, van pactar una reducció de les condicions d’aquesta clàusula. Però ara, el Suprem confirma que, en ser nul·la la clàusula des del moment de la signatura, la reducció pactada posteriorment no afecta aquesta nul·litat.

Devolució de tot el cobrat per la clàusula nul·la

Com a conseqüència de la sentència, l’entitat que va realitzar el préstec hipotecari -Banc Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Soria- ha estat condemnat a eliminar la condició general del contracte de préstec hipotecari i la consegüent devolució de totes les quantitats cobrades d’acord amb la clàusula.

Aquesta sentència pionera és rellevant, ja que pot permetre a milers de consumidors reclamar quantitats cobrades pels seus bancs en aplicació de clàusules que hagin estat declarades nul·les, independentment dels pactes o acords que hagin negociat amb posterioritat a la signatura del contracte que les contenia.

La decisió judicial afavoreix a dues navarresos que van demanar un crèdit hipotecari a Caixa Espanya el 2009. La clàusula determinava que l’interès nominal anual “en cap cas podia ser superior al 12,50% ni inferior al 3%”. Els signants no havien estat informats de l’existència d’aquesta clàusula sòl, així que van atribuir “mala fe” al banc i li van reclamar la reducció del sòl del préstec al 2,5%, al que el banc va accedir.

Un jutjat provincial va desestimar la nul·litat causa d’un pacte

El 2012, Caixa Espanya va tornar a aplicar el 3% d’interès nominal als afectats, que van presentar una demanda al juny de 2013 en la qual requerien la nul·litat per manca de transparència i abusivitat, i una indemnització de 3.400.44 euros. Aquesta demanda va ser desestimada pel Jutjat Provincial d’Instrucció de Pamplona amb la justificació que havien negociat un nou sòl, de manera que la clàusula era vàlida. El tribunal sí que va admetre la pretensió subsidiària i va condemnar al banc a aplicar el 2,5% i indemnitzar els afectats.

Els afectats van recórrer davant l’Audiència Provincial de Navarra, que també va desestimar la seva demanda, de manera que van presentar un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem.

El Suprem ha acceptat aquesta infracció processal i ha considerat que els afectats no van poder exercir el seu dret legítim. Considera, a més, que la clàusula sòl no era transparent, de manera que la qualifica com a abusiva i declara la seva nul·litat absoluta.

La sentència fa referència també al fet que el jutge de primera instància no declarés la nul·litat de la clàusula tot i que existeix ja jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquest sentit.

Font: RTVE.es

Els bancs han de retornar el diners cobrats per la clàusula sòl encara que es signés un acord posterior

Ibercaja hauria de tornar a una parella de Salamanca més d’11.000 euros després d’una sentència pionera del Jutjat de Primera Instància ratificada per l’Audiència Provincial L’Audiència Provincial de Salamanca ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància que pot suposar un gran benefici a milers de persones que firmaran un acord amb el seu banc després de la sentència del tribunal europeu sobre la devolució del diners de les clàusules terra. Així, els bancs han de retornar tota la quantitat que li corresponia als hipotecats.

Una sentència que permetrà que una parella de Salamanca rebés 11.000 euros

Els fets es remunten al 2007, quan una parella va signar una hipoteca per poder comprar una vivenda. Ells pensaven que signaven un tipus d’interès fix els primers sis mesos i la variable el r amb una sèrie de bonificacions per tenir les targetes amb el banc, assegurances de vida i de llar i diversos productes més amb el mateix banc (abans Caja Círculo) , però com va ser la seva sorpresa quan es va adonar que feien el que feien seguien pagant el mateix.

L’any 2013 es va dictar la sentència del Tribunal Suprem que considerava nuls les denominades clàusula sòl i el banc els va oferir una rebaixa en el tipus d’interès, passant del 3,75 al 2,25%. El banc va subscriure un contracte de novació de préstec en el qual els hipotecats manifestaven que coneixen l’existència de la clàusula sòl i de les seves conseqüències, renunciant a realitzar qualsevol acció.

El resultat ha estat favorable per als interessos dels consumidors. El banc ha tingut que retornar totes les quantitats cobrades per la denominada clàusula sòl, ascendint a més de 11.000 euros, i aquesta parella salmantina pagarà la hipoteca al tipus veritablement acordat.

Font: Zamora 24 hores.

Els Tribunals estimen les reclamacions de Clàusula Sòl prèviament rebutjades pels bancs

Els afectats per clàusules sòl que reclamen al banc les quantitats cobrades de més per aquesta causa, -seguint el procediment imposat pel Reial Decret 1/2017 aprovat pel Govern el passat gener- estan trobant-se amb el rebuig frontal de les entitats bancàries a les seves peticions. No obstant això, quan aquests mateixos afectats presenten demandes davant els tribunals estan aconseguint sentències favorables a la devolució de les quantitats demanades. 

Els bancs es neguen a pagar als usuaris al·legant que no correspon perquè es va informar a l’usuari en el moment de signar la hipoteca, o perquè s’ha produït una renegociació de la clàusula, o perquè el crèdit ja s’ha acabat de pagar. 

Donat el volum de demandes presentades per les clàusules sòl, el Govern ha creat nous jutjats per ocupar específicament d’això. 

Font: DIARI HERALDO 

El Suprem acorda que els bancs paguin totes les costes de les clàusules sòl

El Tribunal Suprem ha acordat que hauran de ser els bancs els que es facin càrrec del pagament de totes les costes derivades de les demandes per clàusules sòl. La decisió del Ple de la Sala Civil s’ha adoptat per set vots davant tres.

El Suprem ha tractat el tema per primera vegada en estudiar un recurs d’un consumidor que reclamava la devolució per part de Caixabank de la totalitat del que pagava per la clàusula sòl. El Suprem dóna la raó al consumidor, i després aborda la petició del banc que, almenys, no se li obligarà a pagar les costes de tot el procediment.

Caixabank va afirmar que el pleito es va resoldre d’acord amb una modificació de la jurisprudència del TS motivada per una decisió del Tribunal de la UE. Aquesta circumstància “sobrevinguda” justificaria fer una excepció en la regla general de qui qui perd el plet paga les costes. I ressaltava que el propi Suprem en un acord anterior acceptava que es tingués en compte al decidir qui pagava les costes.

El Suprem considera que, malgrat això, s’ha de mantenir aquí també la regla general i no fer una excepció “en detriment del consumidor”. “Si el consumidor, a pesar de vèncer el litigi, hauria de pagar els seus costos en les instàncies, es produiria un efecte dissuasiu invers, perquè els consumidors no promoguessin litigis per quantitats moderades”. Aquesta és, a més, la forma correcta d’assegurar la efectivitat de les resolucions del Tribunal de la UE.

“Si en virtut d’aquesta excepció, el consumidor recurrent en cassació, tot i vencedor en el litigi, hauria de pagar íntegrament els costos derivats de la seva defensa i representació en les instàncies, o en el cas d’informes pericials o pagament de la taxa, no es restabliria la situació de fet i de dret a la que es donaria si no hagués existit la clàusula abusiva, i per tant el consumidor no quedaria indemne “, afegeix.

La sentència, de la que ha estat nomenat el president de la Sala, Francisco Marín Castán, compta amb el vot particular de tres magistrats, fundat en el canvi derivat de jurisprudència i en el qual fins llavors hi havia “seriosos dubtes” sobre l’abast temporal de La devolució de les clàusules sòl. Inicialment, el TS va establir que no havia de tornar el pagament abans de la seva sentència declarant nuls les clàusules, però el Tribunal de la UE va ordenar que es retornés tot el que s’havia pagat des de l’inici del contracte.

En el cas concret estudiat, el jutge va acordar inicialment que el banc retornés tot el cobrament. Caixabank va apel·lar i va aconseguir que s’apliqués en criteri del Suprem llavors vigent de tornar només el posterior a 2013. En aquesta segona instància el usuari va haver de fer front a les seves despeses en el procés, perquè no hi va haver condemna en costes. Amb la decisió del Suprem, és el banc el que s’enfrontarà a les costes d’aquest recurs d’apel·lació.

Font: EL MUNDO

Jutjats especialitzats en clàusules sòl han ingressat gairebé 16.000 demandes en un mes

Els jutjats de primera instància habilitats en cada província per gestionar els litigis relacionats amb les clàusules sòl van registrar prop de 16.000 demandes (15.801) al juny, segons l’última actualització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Segons ha informat l’òrgan de govern dels jutges en un comunicat, es preveu que en el transcurs d’un any els jutjats de primera instància especialitzades en clàusules sòl rebin més de 190.000 demandes sobre les clàusules hipotecàries abusives.

Madrid, Barcelona i València són les províncies que més demandes han ingressat en el primer mes de funcionament. La capital ha rebut 2.803 demandes, seguides de les 1.033 de la ciutat comtal i les 834 de València.

Mentrestant, els jutjats de Cantàbria (185), la Rioja (105), Ceuta (13) i Melilla (2) són les que menys demandes han registrat. Els ciutadans van presentar més de 500 demandes en altres províncies com Jaén, Màlaga, Sevilla, Saragossa i Biscaia.

Pla d’urgència

Com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 21 de desembre de 2016 a relació amb les clàusules sòl, el CGPJ va posar en marxa un pla d’urgència davant el previsible augment de litigis. El pla es va posar en funcionament l’1 de juny de 2017 que consisteix en l’especialització d’un jutjat de primera instància per província a la península i un a cadascuna de les principals illes dels arxipèlags canari i balear.

Per posar en marxa aquest pla, l’òrgan de govern dels jutges va mantenir reunions amb els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, amb una representació dels jutges degans, amb el Ministeri de Justícia i comunitats autònomes amb competències transferides en aquesta matèria. L’objectiu era coordinar les mesures previstes i avaluar les possibles necessitats.

La primera reunió va tenir lloc el passat 31 de maig, on hi va haver un compromís per part de totes les administracions a col·laborar en aquest pla d’urgència. Un mes més tard, segons indica el CGPJ, els jutges degans van exposar com ha estat el funcionament dels jutjats especialitzats en els seus respectius territoris durant el primer mes de funcionament, així com les mesures de reforç que haurien d’adoptar.

Tant la comissió de coordinació com els jutges degans estan citats de nou el proper mes de setembre.

Demandes registrades en els jutjats especialitzats entre l’1 i el 30 de juny

  • Total ANDALUSIA
  • Total ARAGÓ
  • Total ASTÚRIES
  • Total BALEARS
  • Total CANÀRIES
  • Total CANTÀBRIA
  • Total CASTELLA-LM
  • Total C. I LLEÓ
  • Total CATALUNYA
  • Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Total CEUTA
  • Total C. VALENCIANA
  • Total EXTREMADURA
  • Total GALÍCIA
  • Total MADRID
  • Total MELILLA
  • Total MÚRCIA
  • Total NAVARRA
  • Total PAÍS BASC
  • Total LA RIOJA
  • 3.319
  • 570
  • 359
  • 198
  • 765
  • 185
  • 670
  • 1.471
  • 1.293
  • 1.033
  • 99
  • 38
  • 123
  • 13
  • 1.411
  • 687
  • 737
  • 2.803
  • 2
  • 271
  • 212
  • 730
  • 105

Font: Confilegal.com

Acaba la tanda inicial de negociacions extrajudicial de clàusula sòl

El termini màxim que les entitats financeres tenen per donar una resposta als primers clients que hagin reclamat la devolució del pagat en aplicació de clàusules sòl hipotecàries opaques per la nova via extrajudicial conclou dimarts.

Certificar l’èxit o el fracàs del mecanisme ideat pel Govern per evitar el col·lapse dels jutjats portarà encara mesos, atès que el gruix d’entitats es nega a donar dades de les sol·licituds rebudes i que l’òrgan de control previst encara no ha estat constituït .

Tot i que la via extrajudicial ha estat el canal triat per algunes entitats per començar a compensar als seus clients després d’anys de pols judicial, com és el cas de BBVA, fonts del sector financer estimen que el mecanisme tan sols servirà per indemnitzar una quarta part de qui han reclamat. El temor que el col·lapse judicial només s’hagi retardat ja recorre els jutjats, on preveuen una allau de noves demandes dels clients insatisfets amb la via extrajudicial.

El mecanisme de negociació va ser impulsat pel Consell de Ministres del 20 de gener mitjançant un decret llei, recolzat per PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, que permetia als consumidors presentar les seves reclamacions des del dilluns 23 de gener. “El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de tres mesos a comptar de la presentació de la reclamació”, assenyalava el text que donava, però, un mes de marge a la banca, en què el comptador no entrava en marxa, per a implantar un servei d’atenció específic per a aquestes sol·licituds.

Per a totes les reclamacions presentades des de finals de gener, per tant, els tres mesos de termini van començar a comptar des del 23 de febrer, de manera que el període inicial per arribar a un pacte culminarà dimarts. El sistema, però, seguirà vigent i la banca està obligada a atendre les reclamacions que se segueixin presentant, amb un límit de tres mesos per a culminar la negociació de la recepció de cada sol·licitud.

Aquest decret va ser la resposta de l’Executiu al dictamen de la Cort de Luxemburg del passat desembre a la que decretava que la banca ha de tornar el cobrat per clàusules opaques amb retroactivitat total, i no només des del maig de 2013 com havia fixat el Tribunal Suprem.

L’objectiu del Govern era canalitzar per aquesta via les potencials reclamacions dels prop de 1,5 milions de consumidors amb clàusula sòl al seu contracte, la que limita la rebaixa de la quota que paga el client d’una hipoteca a tipus variable tot i la caiguda de l’Euribor. Des del Ministeri de Justícia s’estima que derivar totes les reclamacions a la via judicial duplicaria la càrrega de treball anual dels jutjats, amb un cost de 26,3 milions per a les arques públiques.

Un dels èxits més destacables de la mesura fins a la data és que el mecanisme extrajudicial ha estat elegit per BBVA com a mitjà per tornar per primera vegada, tal com va avançar aquest diari, el cobrat als seus clients abans de maig de 2013, data en que va eliminar tots els sòls de les seves hipoteques en considerar el Suprem que eren nul·les per la seva falta de transparència.

L’entitat estima que ha ingressat 1.200 milions d’euros per aquestes clàusules i ha provisionat 577 milions per fer front a les reclamacions rebudes. BBVA no ha facilitat el nombre o el volum de compensacions que ha ofert a la seva clientela encara que per ara ha descartat elevar el matalàs que té per abordar la factura.

L’entitat que presideix Francisco González va començar a pagar després que el Suprem assumís el criteri del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el passat 14 febrer, quan va imposar la devolució amb retroactivitat total i va refutar el recurs de BBVA que al·legava que el seu cas ja havia estat jutjat.

Aquell mateix dia es va produir el segon gran fita judicial sobre clàusules sòl que ha esdevingut des de la posada en marxa de la via negociada. A la mateixa vegada que la banca veia tancar definitivament la porta de les devolucions limitades en el temps, el Suprem obria una finestra que ha oxigenat l’estratègia de defensa del sector en una pugna amb la seva clientela en la qual es juga uns 4.700 milions.

L’Alt Tribunal va donar per vàlida una clàusula sòl, per primera vegada, en considerar que es van complir els requisits de transparència necessaris en la seva comercialització. La decisió versava sobre un cas molt concret, que afectava Caixa Rural de Terol. Durant el procediment, l’entitat va demostrar que la clàusula havia estat objecte de negociació amb el client, que va aconseguir un sòl més baix que el que oferia habitualment la caixa en acudir amb la proposta de la competència.

Fonts financeres revelen que, des de llavors, les entitats ha començat a fer apilament dels correus electrònics i altres comunicacions amb els clients per poder demostrar que hi va haver una negociació personalitzada de les condicions, encara que no afectessin directament a la clàusula sòl, i defensar així la validesa dels contractes.

Més enllà, la decisió ha donat esperances a les entitats que vénen defensant la claredat i validesa de les seves clàusules sòl, especialment a aquelles les condicions no han estat analitzades encara per part del Suprem, com és el cas de Sabadell o Unicaja, les hipoteques compten amb l’aval de l’Audiència Provincial de Sevilla.

Cap de les dues revela dades sobre les reclamacions extrajudicials ateses com no ho fa CaixaBank, que tampoc compta amb fallada en contra de l’Alt Tribunal però va optar per retirar voluntàriament tots els seus sòls a la tardor de 2015. Popular, que sí que té clàusules anul·lades pel Suprem , només detalla que ha rebut 78.584 reclamacions en els últims quatre mesos. Tampoc Liberbank o NCG Banco han donat informació.

Totes les entitats asseguren que estan estudiant cas a cas i pagant quan s’escau. Algunes critiquen que un 10% de les reclamacions rebudes són invàlides per ser de clients que ni tenien clàusula sòl o que no són consumidors.

Més detalls ofereix Ibercaja, que ha aprovat compensacions per al 23% dels sol·licituds. L’entitat va heretar les seves terres de Caja3, integrada entre d’altres per la CAI, antiga competidora. Paradoxalment, molts clients de CAI que reclamen a Ibercaja van temptejar les hipoteques de les dues i triar les de la primera, més barates per tenir clàusula sòl, de manera que a Ibercaja li consta que hi va haver negociació.

L’excepció en el sector són les entitats nacionalitzades, Bankiay BMN, que van predicar amb l’exemple aprovant una devolució pràcticament generalitzada del cobrat als seus clients, el que els seus competidors privats critiquen que es fa amb pólvora del rei. Bankia ha reintegrat ja més de 160 milions d’euros a més de 35.000 clients i BMN ha rebut 20.100 reclamacions i ha 27.100.000.

La dada global de devolucions del sector no es coneixerà, previsiblement, almenys fins que es constitueixi l’òrgan de control, compost per representants de consumidors i l’advocacia, que ha de realitzar un informe semestral de seguiment. La seva formació, prevista en el decret de gener, requereix d’un desenvolupament reglamentari no emprès.

“Hi ha entitats que rebutgen gairebé de forma sistemàtica la major part de les reclamacions”, denuncien mentre des del bufet Sanahuja-Miranda, alertant que “a partir de juny es produirà una allau de demandes judicials sobre clàusules terra” que podria provocar un “col·lapse judicial”.

Ni tan sols l’especialització d’un jutjat per província impulsada pel CGPJ garanteix la digestió del previsible “al·luvió” de litigis, assumeix Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de lletrats de Justícia.

Paradoxalment, el mateix mecanisme de negociació extrajudicial s’ha convertit en matèria d’anàlisi per als jutges després que el Tribunal Constitucional acceptés l’última setmana el recurs d’Podem, que denuncia que la fórmula és garantista per a la banca però no per al consumidor.

CLAUS A TENIR EN COMPTE

Com reclamar per la via extrajudicial?

Les entitats financeres estan obligades a atendre les reclamacions que rebin de consumidors amb clàusules sòl en les seves hipoteques des del passat 24 de gener ia tenir departaments d’atenció especialitzats des del 24 de febrer, que permetin a la clientela informar-se i presentar la seva sol·licitud des de qualsevol oficina .

Quin termini hi ha per respondre?

A partir del 24 de febrer, el període establert per a arribar a una entenimentat és d’un màxim de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació. Dins d’aquest termini, l’entitat haurà d’oferir una resposta al client, amb una justificació si rebutja la seva petició, o amb una oferta econòmica detallada si l’accepta, contemplant a més un període de reflexió de 15 dies perquè el consumidor valori si està conforme amb la proposta.

Què passa si no hi ha acord?

Acudir al mecanisme de negociació extrajudicial exigeix no haver obert, o almenys suspendre temporalment, qualsevol acció legal plantejada pel client contra l’entitat financera. Al cap de tres mesos des de la reclamació, si el consumidor no rep resposta, no queda conforme amb la devolució proposada per l’entitat o si aquesta li nega la compensació, el client tindrà dret a acudir als tribunals per intentar aconseguir una compensació per l’abonat indegudament. Les clàusules sòl són una fórmula perfectament legal i només són nul·les quan es demostra que no es van comercialitzar sota els criteris de transparència que el Tribunal Suprem va establir en la seva sentència de maig de 2013. Amb tot, fonts financeres admeten que en el que va d’any el 97% de les sentències sobre clàusules sòl emeses per audiències provincials han estat fallades favorables al client

Font: cinco días hipotecas