Reps un SMS que apareix dins el mateix fil de missatges de BBVA: \"S'ha detectat un acc\u00e9s no autoritzat al teu compte\". Cliques l'enlla\u00e7, introdueixes les teves claus i, minuts despr\u00e9s, et truca alg\u00fa que diu ser del departament de seguretat de BBVA. Et demana el codi que acabes de rebre per \"bloquejar l'operaci\u00f3\". Penges i el teu compte est\u00e0 buit.<\/p>\n\n\n\n
Si t'ha passat una cosa semblant, primer de tot: no \u00e9s culpa teva i no est\u00e0s sol. Aquestes estafes estan dissenyades per professionals per enganyar qualsevol. I el segon punt, el m\u00e9s important: en la majoria de casos el banc t'ha de tornar els diners. T'expliquem per qu\u00e8 i qu\u00e8 has de fer.<\/p>\n\n\n\n
El smishing \u00e9s l'estafa per SMS: el delinq\u00fcent envia un missatge que sembla de BBVA i que, gr\u00e0cies a la suplantaci\u00f3 del remitent (SMS spoofing<\/em>), s'introdueix en el mateix fil dels missatges leg\u00edtims del banc. El vishing \u00e9s el seu germ\u00e0 telef\u00f2nic: una trucada en qu\u00e8 alg\u00fa es fa passar pel servei de seguretat de BBVA.<\/p>\n\n\n\n Cada cop es combinen: primer l'SMS amb un enlla\u00e7 a una web falsa que copia la de BBVA, on introdueixes les teves dades; despr\u00e9s la trucada en qu\u00e8 et sonsaquen el codi d'un sol \u00fas. El mateix BBVA ha alertat d'aquestes campanyes al seu web. El vishing va cr\u00e9ixer un 442% a Espanya durant el 2025. La clau jur\u00eddica \u00e9s aquesta: encara que facilitis dades enganyat, l'ordenament protegeix el client, perqu\u00e8 la llei parteix que la seguretat del canal \u00e9s responsabilitat del banc.<\/p>\n\n\n\n S\u00ed, com a regla general. L'art. 45.1 del Reial decret llei 19\/2018 (que transposa la directiva europea PSD2) obliga el banc a tornar de manera immediata l'import d'una operaci\u00f3 no autoritzada. La normativa imposa a les entitats una responsabilitat quasi objectiva: davant d'una operaci\u00f3 que el client no va autoritzar, el banc reemborsa, llevat que demostri frau o neglig\u00e8ncia greu de l'usuari. I aquest \"llevat que demostri\" \u00e9s decisiu, perqu\u00e8 la c\u00e0rrega de la prova recau sobre el banc, no pas sobre tu. No has de provar que ets una v\u00edctima: \u00e9s BBVA qui ha de provar que tu vas fer alguna cosa greument negligent. El simple registre que es van fer servir les teves claus no n'hi ha prou per acreditar-ho.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s la pregunta que m\u00e9s angoixa genera, i la resposta \u00e9s tranquil\u00b7litzadora: facilitar dades o codis sota un engany sofisticat no equival autom\u00e0ticament a neglig\u00e8ncia greu. Els tribunals interpreten la neglig\u00e8ncia greu de manera molt restrictiva. Que un delinq\u00fcent, suplantant el n\u00famero i el web del banc, t'indueixi a error mitjan\u00e7ant una posada en escena cre\u00efble no vol dir que hagis actuat de manera temer\u00e0ria. La jurisprud\u00e8ncia \u00e9s clarament favorable a les v\u00edctimes. La STS 571\/2025, de 9 d'abril de 2025, va desestimar el recurs d'Ibercaja i va confirmar que el banc havia de tornar 56.474,63 \u20ac defraudats en un atac combinat de suplantaci\u00f3 i duplicaci\u00f3 de SIM. El Suprem afirma que el banc ha d'actuar com un \"ordenat comerciant\", amb dilig\u00e8ncia elevada, i que la c\u00e0rrega de la prova sobre l'autoritzaci\u00f3 i el funcionament correcte del sistema li correspon a ell.<\/p>\n\n\n\n Contra BBVA en concret tamb\u00e9 hi ha condemnes: el Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia n\u00fam. 7 de Salamanca va condemnar BBVA a indemnitzar amb 9.900 \u20ac una clienta v\u00edctima de phishing, i la sent\u00e8ncia 107\/2025, de mar\u00e7 de 2025, va obligar BBVA a reemborsar 5.000 \u20ac m\u00e9s interessos i costes. Al nostre despatx hem aconseguit condemnes com la del BBVA per ciberfrau a empreses (52.000 \u20ac) o la del Deutsche Bank per phishing (28.350 \u20ac recuperats).<\/p>\n\n\n\nBBVA m'ha de tornar els diners del frau?<\/h2>\n\n\n\n
Vaig donar jo els codis a l'estafador. Aix\u00f2 \u00e9s neglig\u00e8ncia greu?<\/h2>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem ha deixat clar que el banc no es pot limitar a dir \"es van fer servir les seves claus correctament\". Ha d'acreditar que tu vas actuar amb neglig\u00e8ncia greu, i a m\u00e9s que els seus propis sistemes de seguretat van funcionar i van reaccionar davant senyals de frau evidents, com transfer\u00e8ncies inusuals. Si el banc no va aturar moviments an\u00f2mals, hi va haver una prestaci\u00f3 deficient del servei, i aix\u00f2 refor\u00e7a la teva reclamaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 diuen els tribunals? Casos reals contra els bancs<\/h2>\n\n\n\n