El tribunal qualifica d'abusives les cl\u00e0usules per sobre d'aquest percentatge sense un pacte individual.\u00a0<\/b>El Suprem sentencia que en cr\u00e8dits personals el rec\u00e0rrec no pot superar els dos punts.<\/b><\/p>\n
Els elevats interessos de demora que apliquen les entitats banc\u00e0ries en els contractes de pr\u00e9stecs sense garantia hipotec\u00e0ria concertats amb consumidors tenen els dies comptats. El ple de la sala civil del Tribunal Suprem ha dictat una sent\u00e8ncia en la qual fixa \u00abcom a doctrina jurisprudencial\u00bb que en aquest tipus de contractes (molt utilitzats per a la compra de cotxes, electrodom\u00e8stics i consum en general) \u00ab la\u00a0cl\u00e0usula \u00e9s abusiva<\/b>\u00a0i no negociada que fixa un inter\u00e8s de demora que suposi un increment de m\u00e9s de dos punts percentuals respecte de l'inter\u00e8s remuneratori pactat\u00bb. Actualment, la majoria de pr\u00e9stecs al consum es fixen amb un inter\u00e8s que oscil\u00b7la entre del 7% i el 10% de mitjana, aproximadament, i l'inter\u00e8s de demora en cas de no pagar les quotes supera el tipus del 20% en la seva gran majoria.<\/p>\n
La resoluci\u00f3 parteix d'un cas concret presentat pel Banco Santander com a prestamista contra un deutor mor\u00f3s al qual se li va exigir el pagament de tot el pr\u00e9stec que havia contractat, amb un inter\u00e8s de l'11,8%, per 16.473 euros, i a m\u00e9s 4.942 euros m\u00e9s per als interessos moratoris pactats al 21,80%. El deutor va rec\u00f3rrer. Al principi va perdre en un jutjat de primera inst\u00e0ncia, per\u00f2 posteriorment l'Audi\u00e8ncia Provincial de Santa Cruz de Tenerife va absoldre al demandat del pagament dels citats 4.942 euros i va declarar nul\u00b7la la cl\u00e0usula que establia l'inter\u00e8s de demora. El banc va rec\u00f3rrer llavors davant el Tribunal Suprem i ara aquest ha ratificat el criteri de l'Audi\u00e8ncia.<\/p>\n
Malgrat tot, la import\u00e0ncia d'aquesta sent\u00e8ncia \u00e9s que la sala del Suprem no es limita a dictaminar sobre un cas concret, sin\u00f3 que estableix de manera clara la seva jurisprud\u00e8ncia per a situacions similars en dos punts molt clars: discerneix si es tracta de cl\u00e0usules abusives, d'acord amb la normativa de protecci\u00f3 dels consumidors, primer; i, en segon lloc, determina si s'indemnitza proporcionalment el creditor amb el tipus d'inter\u00e8s fixat, o, al contrari, s'ha establert un inter\u00e8s \u00abdesproporcionat\u00bb.<\/p>\n
Les conclusions del tribunal s\u00f3n que efectivament es tracta de\u00a0cl\u00e0usules abusives,<\/b>\u00a0i per tant les anul\u00b7la en la seva totalitat i eximeix el deutor del pagament de la quantitat relacionada amb aquesta demora; tamb\u00e9 diuen els jutges que l'inter\u00e8s aplicat no t\u00e9 cap proporcionalitat amb el que es pagava pel cr\u00e8dit.<\/p>\n
La sala destaca que l'objectiu de la sent\u00e8ncia \u00e9s \u00abevitar l'exist\u00e8ncia de criteris dispars entre els \u00f2rgans judicials que puguin comportar una elevada dosi d'inseguretat jur\u00eddica\u00bb, i per aix\u00f2 \u00abent\u00e9n necessari descendir a la fixaci\u00f3 d'una norma m\u00e9s precisa\u00bb que la legislaci\u00f3 actual. I aix\u00f2, justifiquen els magistrats, perqu\u00e8 a Espanya, a difer\u00e8ncia d'altres pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, \u00abno existeix una limitaci\u00f3 legal als interessos de demora establerts en els pr\u00e9stecs personals concertats amb consumidors\u00bb.<\/p>\n
El ponent analitza els diferents tipus d'inter\u00e8s de demora que es fixen en altres tipus de pr\u00e9stecs en els quals la cl\u00e0usula no forma part del contracte que ofereix l'entitat en massa (com succeeix en el sector bancari), sin\u00f3 que es fixen en acords personalitzats i debatuts entre les dues parts o en el que est\u00e0 establert en altres normes, com el Codi Civil, la llei de contractes de cr\u00e8dit al consum, la llei hipotec\u00e0ria o fins i tot la llei de contracte d'asseguran\u00e7a, entre altres.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 de la sala \u00e9s que perqu\u00e8 no es perjudiqui desproporcionadament el consumidor, i, a la vegada, sigui prou dissuasiu i serveixi per indemnitzar el creditor, \u00abl'increment de dos punts percentuals\u00bb previst en la llei d'enjudiciament civil \u00e9s \u00abel criteri legal m\u00e9s idoni\u00bb per a l'inter\u00e8s de demora en els pr\u00e9stecs personals.<\/p>\n
Per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s, el Suprem va m\u00e9s enll\u00e0 i considera que seria \u00ababusiu un inter\u00e8s de demora que supos\u00e9s un increment de m\u00e9s de dos punts percentuals respecte de l'inter\u00e8s remuneratori pactat en un pr\u00e9stec personal\u00bb. Aquesta refer\u00e8ncia t\u00e9 les seves conseq\u00fc\u00e8ncies perqu\u00e8 si es considera abusiva queda anul\u00b7lada, \u00abd'una manera completa, i no simplement redu\u00efda a magnituds que n'excloguin l'abusivitat\u00bb. En el cas del Banco Santander, que va aplicar una addici\u00f3 de 10 punts fins a arribar al 21,8%, la sent\u00e8ncia far\u00e0 que l'entitat deixi de percebre la totalitat dels citats 4.942 euros.<\/p>\n
El Suprem recalca que els tribunals hauran d'actuar \u00abd'ofici\u00bb si aprecien cl\u00e0usules abusives, sense esperar que ho hagi de denunciar el consumidor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tribunal qualifica d'abusives les cl\u00e0usules per sobre d'aquest percentatge sense un pacte individual.\u00a0El Suprem sentencia que en cr\u00e8dits personals el rec\u00e0rrec no pot superar els dos punts. Els elevats interessos de demora que apliquen les entitats banc\u00e0ries en els contractes de pr\u00e9stecs sense garantia hipotec\u00e0ria concertats amb consumidors tenen els dies comptats. El ple […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":540,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"content-type":"","inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-1785","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1785","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1785"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1785\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1785"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1785"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/advocatsferrer.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1785"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}