En darrer eur\u00edbor aplicable a les revisions de pr\u00e9stecs hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya \u00e9s el d'agost, que va tancar al 0,469%. Al gener el referencial del 91,54% de les hipoteques signades (dades dels Registradors d'Espanya corresponents al segon trimestre d'aquest any) era al 0,562%. \u00c9s a dir, que en el que portem d'any aquest tipus d'inter\u00e8s de refer\u00e8ncia ha caigut gaireb\u00e9 0,1 punts (una caiguda del 18% en termes percentuals).<\/p>\n
Despr\u00e9s de l'anunci del Banc Central Europeu de rebaixar els tipus d'inter\u00e8s al 0,05%, l'eur\u00edbor a 12 mesos di\u00e0riament est\u00e0 tocant m\u00ednims hist\u00f2rics, deixant la mitjana del mes de setembre propera al 0,404% en el moment d'escriure aquest article.<\/p>\n
Realment estem davant d'un dels pocs efectes positius de la crisi sobre la butxaca d'alguns dels consumidors: els que estan hipotecats. Per\u00f2 no tots:
\nD'una banda hi ha els que han demanat i aconseguit un pr\u00e9stec hipotecari recentment o van a sol\u00b7licitar en els pr\u00f2xims mesos. Les millors hipoteques nom\u00e9s ofereixen un Eur\u00edbor per sota de les 2 unitats, sent l'oferta general m\u00e9s propera a l'Euribor m\u00e9s 3 punts. Aquests hipotecats, tot i pagar ara tipus propers al 3,5%, veuran com els puja de forma molt important la quota quan se surti de la crisi i el BCE comenci a pujar els tipus de la zona euro.<\/p>\n
Per una altra, els hipotecats que malgrat el que ha dit el Tribunal Suprem, segueixen tenint en les seves escriptures hipotec\u00e0ries cl\u00e0usules limitadores a la baixada de tipus d'inter\u00e8s, conegudes per 'cl\u00e0usules s\u00f2l'<\/b>. Si b\u00e9 l'alt tribunal no diu que aquestes cl\u00e0usules siguin il\u00b7legals (abusives) en si mateixes, s\u00ed que afirma que si no s'ha complert amb la deguda transpar\u00e8ncia informativa, s'han de considerar nul.
\nLa negociaci\u00f3 amb el banc o la interposici\u00f3 d'una demanda als jutjats s\u00f3n les vies per intentar que ens treguin la cl\u00e0usula de s\u00f2l i ens retornin les quantitats pagades de m\u00e9s.<\/p>\n
Amb un exemple podem veure l'efecte de tenir o no una cl\u00e0usula s\u00f2l en la nostra hipoteca. Imaginem un pr\u00e9stec de 90.000 euros signat el setembre de 2006, amb un termini de 20 anys ia un tipus d'inter\u00e8s variable d'Euribor m\u00e9s un punt. El quadre d'amortitzaci\u00f3 fins a setembre de 2014 reflecteix que el client, sense cl\u00e0usula de s\u00f2l alguna, hauria pagat gaireb\u00e9 22.300 euros en concepte d'interessos.<\/p>\n
La mateixa hipoteca amb una cl\u00e0usula de s\u00f2l del 4,5% li hauria suposat pagar 29.100 euros, 6.800 euros m\u00e9s que, d'anar a judici i guanyar, li hauria de tornar el banc. A m\u00e9s, en lloc d'estar pagant una quota de 570 euros, passaria a pagar 430 euros, una rebaixa de 140 euros al mes, 1.680 euros a l'any.<\/p>\n