El BBVA torna a donar la sorpresa i es queda amb Catalunya Banc

En les quinieles, el BBVA no era el candidat al qual se li donaven més opcions –tampoc ho va ser quan es va adjudicar Unnim–, però ahir va tornar a donar la sorpresa: amb una oferta de 1.187 milions d’euros, va resultar ser l’opció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per adjudicar Catalunya Banc, l’última de les caixes nacionalitzades com a conseqüència del procés de reestructuració del sistema financer espanyol. El FROB ven el 66% del capital que estava en el seu poder, i s’hi inclou també el 32,4% en poder del Fons de Garantia de Dipòsits que controla després de fer-se càrrec del canvi de preferents i subordinades dels clients de Catalunya Banc.

L’operació, però, pot implicar la venda del 98,4% del capital, ja que no han estat canviats encara tots els híbrids en mans de clients, que han presentat reclamació per via judicial. Si és així, el preu es veurà ajustat a aquesta proporció. El FROB es va decantar per l’oferta del BBVA davant les presentades divendres pel Banco Santander i CaixaBank. El llibre de venda determinava que en cas que una d’elles superés les altres en 200 milions i en un 50%, s’adjudicaria immediatament. I això és el que va passar ahir: la decisió del FROB implica que l’oferta del BBVA ha estat clarament superior a la dels altres dos contendents.

Recuperar ajudes

En tot cas, la xifra que pagarà l’entitat presidida per Francisco González no li permet a l’Estat recuperar els prop de 12.600 milions d’euros que ha posat per sanejar l’entitat resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. De fet, l’Estat haurà hagut de posar 11.500 milions d’euros, sense comptar les garanties donades al comprador del banc per 267 milions d’euros. A més a més, el FROB només rebrà el 66% dels diners que paga el BBVA. No es compten aquí els 3.200 milions d’euros ingressats per la venda de la cartera de crèdits hipotecaris danyats, que es va realitzar la setmana passada, ja que el producte de la venda va directament a la caixa, que ara passarà a ser controlada pel BBVA.

Amb l’adquisició de Catalunya Banc, el BBVA es converteix en la segona entitat financera de Catalunya, amb una quota de mercat que s’acostarà al 27%. A les oficines del banc d’origen basc (756) s’afegeixen les de Catalunya Banc (715), així que conjuntament sumen 1.471, prop de les 1.530 oficines amb què compta CaixaBank, primera entitat per quota de mercat a Catalunya. La coincidència més gran d’oficines de les dues entitats es produeix a Barcelona, mentre que a Tarragona, Lleida i Girona el solapament és més baix. Amb tot, és previsible que el nou propietari es plantegi una revisió de la xarxa comercial de què disposarà.

El BBVA farà front a la compra sense necessitat de fer una ampliació de capital, segons va comunicar el banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La seva actual ràtio de capital, del 10,8%, es veurà minorada en 55 punts bàsics. El banc va destacar que l’entitat adquirida té un patrimoni net de 2.500 milions d’euros i que el valor net dels estalvis per la seva integració superarà els 1.200 milions d’euros.

Es podrà dir amb la venda de Catalunya Banc que a la tercera va la vençuda, ja que aquest és el tercer intent de vendre el banc des que està en mans del FROB. La primera vegada va ser el juny del 2012, just en el moment en què es preparava el rescat bancari. La segona i última subhasta va ser suspesa el mes de març del 2013, després que tan sols el Banco Popular presentés una oferta que ni el FROB ni el Ministeri d’Economia van considerar adient, malgrat que el Banc d’Espanya aconsellava la venda de l’entitat. Poc després de la suspensió de la subhasta es va produir la destitució del president, Adolf Todó, i el conseller delegat de l’entitat, Jaume Masana, que també advocaven per la venda.

Dràstic ajust

Todó va ser substituït per Carles Pla, un home de confiança del director de FROB, Antonio Carrascosa, que es va encarregar de reprivatitzar Cajasur. La feina de Pla al capdavant de l’entitat ha consistit en un dràstic ajust d’oficines i personal, la gestió del canvi de les participacions preferents i deute subordinat i la venda de diverses de les participades de l’entitat, abans de desfer-se de la cartera de crèdits i finalment de l’entitat bancària.

Font: El Periodico