El decret de les clàusules terra es queda en paper mullat

El reial decret sobre clàusules terra aprovat pel Govern el 20 de gener passat amb el propòsit de canalitzar una solució extrajudicial a la devolució dels diners cobrats de més als clients de la banca «és paper mullat». Així almenys ho consideren advocats, jutges i associacions de consumidors.

El decret es va aprovar amb l’objectiu d’evitar que els jutjats es veiessin saturats de demandes per aquesta qüestió. Però la veritat és que finalment el que ha passat és que ha tingut l’efecte contrari. Només ha servit perquè els bancs públics –Bankia i BMN– posessin en marxa el mecanisme per tornar els diners cobrats des de la constitució de les hipoteques amb clàusules terra no transparents, tal com estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del mes de desembre passat. La resta d’entitats bancàries, en canvi, han optat per la negociació individual, o el que és el mateix, per una aplicació de mínims del decret, i això pràcticament vol dir deixar el tema en mans dels jutges.

«Els nostres clients que han anat a reclamar al Sabadell expliquen que el banc treu la clàusula terra als clients que encara la tenen, però el que és normal és que no li tornin els diners. En el cas del BBVA, no es dona la raó al client quan es tracta de la retroactivitat [abans de la sentència del Suprem de maig del 2013]», descriu Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, especialitzat en temes bancaris.

Números provisionals

Serrano no pot precisar quantes reclamacions s’han tramitat per ara pel procediment reglamentari, una vegada que els bancs van posar en marxa el mecanisme el 20 de febrer passat. «Tenim unes 2.000 reclamacions que ara estan en el primer pas. Sens dubte, moltes d’aquestes acabaran als tribunals, però no sabem quantes», assenyala. «S’ha de veure en què acaben les reclamacions que s’han presentat als bancs i com responen aquests al final del període de tres mesos que tenen disponible. Llavors es podran fer números», explica Paz Cano, vocal de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Reobrir casos ja jutjats

La sobrecàrrega als jutjats civils no només vindrà per la reclamació de les clàusules terra. Molts afectats, els casos dels quals ja es van tramitar davant un jutge i aquest els va donar la raó, hauran de tornar a reclamar els serveis d’un advocat per reclamar la retroactivitat total de les clàusules, com va establir el Tribunal de Justícia de la UE. Els advocats preparen la presentació del que es denomina incident extraordinari de nul·litat d’actuacions, que permet reclamar la part dels diners que no s’han tornat.

El problema és que aquest procediment té terminis concrets per a la seva presentació: 20 dies laborables després de la publicació de la decisió del tribunal de Luxem-burg que es va produir el 20 de febrer, de manera que el termini pràcticament expira a finals de març.

Més precisos són els números del despatx Arriaga y Asociados, que ha fet bandera de les clàusules terra i les despeses hipotecàries, en la seva batalla contra els bancs. La firma d’advocats té en marxa em aquests moments 10.000 demandes contra les entitats financeres. D’aquestes, 1.745 reclamen únicament el pagament de clàusules terra; 3.664 reclamen clàusules terra i també despeses hipotecàries, i 4.618 demanen el retorn de les despeses de constitució d’hipoteques. «Tots aquests són casos en què no s’ha arribat a cap acord amb l’entitat corresponent i s’ha decidit anar al jutjat», afirmen fonts del despatx.

La veritat és que el procediment extrajudicial per al qual es va aprovar el reial decret únicament contempla reclamacions per clàusules terra. Si s’hi afegeixen les despeses de constitució d’hipoteca, ja no és possible acollir-se al procediment extrajudicial.

Mitjans insuficients

No únicament els advocats esperen la judicialització del procés de reclamació. «Els jutges dels jutjats civils ja han vist com s’ha incrementat el nombre de procediments. I estan molestos perquè semblen insuficients els mitjans establerts pel Govern per poder atendre aquesta situació», han comentat en aquests sentit algunes fonts judicials.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit recentment al Govern que no posarà en marxa cap mesura destinada a afrontar el previsible increment de demandes relacionades amb les clàusules terra si l’Administració no concedeix els mitjans humans i materials necessaris. El Poder Judicial demana recursos materials ordinaris i extraordinaris, com l’increment de places destinades específicament a aquesta matèria. Ha instat el Ministeri de Justícia que procedeixi a crear les places de jutges d’adscripció territorial necessàries per assumir aquest pla, a més a més de les restants que integrin el pla anual de creació de places.

Costes judicials

El que és cert és que algunes associacions de consumidors apunten que molts bancs es disposaran a pactar amb els clients abans que la reclamació acabi en judici, per d’aquesta forma evitar el pagament de les costes judicials en el cas que el jutge acabés donant la raó al client.

Però alguns dels despatxos d’advocats que gestionen les demandes judicials supediten la seva retribució a aquestes costes judicials, cosa que permet pensar que no hi haurà pacte amb el banc abans que el jutge porti a terme el procediment. «Si efectivament hi ha més d’un milió de clàusules terra, només que un 10% dels afectats vagin als tribunals serà gairebé impossible atendre aquest volum de casos», destaquen fonts judicials.

Les xifres encara no són precises, però si Bankia, que ha acceptat tornar els diners a tots els seus clients, reconeix que almenys 1.000 casos acabaran o ja han acabat en mans dels tribunals, els procediments de les entitats que més clàusules terra tenen, però que menys disposició a tornar els diners mostren, poden acabar superant totes les previsions.

Font: el periodico

 

Tornaran els bancs el 100% a les reclamacions obertes de Clàusules Sòl?

Cal tenir molta cura amb les ofertes del Banc, ja que el Banc podria no oferir tot el que se’ns deu. Cal no oblidar que els Bancs són entitats amb ànim de lucre.

El Banc hauria de tornar simplement el 100% del que li correspon a cada client per clàusula sòl, però no hi ha cap previsió en l’últim decret aprovat pel Govern que el Banc estigui obligat a la devolució integral.

Si hi ha la més mínima sospita de no rebre el 100% dels diners, o ens ofereixen productes que no convencen, recomanem no signar cap acord i acudir a un advocat especialista.

Reclamació a tribunals després d’un pacte frustrat amb el banc

L’advocat sí que pot fer un càlcul de tot el que hauria de tornar el Banc per la clàusula sòl de la hipoteca i en cas necessari reclamar per la via judicial. Una sentència estimatòria, si garantiria el cobrament del 100% de les sumes degudes i més amb els seus interessos.