El Suprem elimina onze swaps del Banc Santander

El Tribunal Suprem ha anul·lat 11 contractes de permuta financera de tipus d’interès, swap, subscrits per una firma irunesa amb el Banc Santander, a l’entendre que l’entitat no va oferir informació correcta i adequada sobre aquests productes a l’empresa.

El text confirma les resolucions prèvies emeses en el mateix sentit pel jutjat de Primera Instància 3 d’Irún i de la Secció Segona de la Audiència de Guipúscoa que igualment havien estat favorables als interessos de la companyia a l’entendre que s’havia produït un error en el consentiment en el moment de subscriure els swap. La sentència del Suprem rebutja així el recurs de cassació presentat pel Banco Santander, al qual també imposa el pagament de les costes processals.

D’aquesta manera l’escrit judicial declara la nul·litat dels contractes signats, anul·la tots els càrrecs i abonaments d’interessos swap, així com els impagaments de l’empresa i els interessos eventualment generats, quantitats que haguessin suposat per a l’empresa un cost d’uns 400.000 euros .

L’empresa no tindrà d’abonar a l’entitat impagaments i interessos que ascendeixen a uns 400.000 euros.

La resolució aclareix així mateix que la informació precontarctual oferta pel banc, a més de ser escassa induïa a confusió sobre la naturalesa del producte sobretot si es té en compte que es va presentar com una protecció davant la pujada del tipus d’interès i que la falta d’informació no va ser esmenada amb la signatura dels contractes que estaven redactats amb una terminologia que resultava difícilment comprensible fins i tot per persones tècniques en la matèria.

Font: Notícies de Guipúscoa

Un revés en clàusules sòl costaria un terç d’ingressos a la banca, segons Goldman

el-cost-de-retornar-cs-des-de-2009

Les clàusula sòl hipotecàries, aquelles que limiten la quota que segueix pagant l’hipotecat tot i la rebaixa de l’euríbor, encara poden portar un important revés per als comptes de la banca espanyola.

En concret, segons els analistes de Goldman Sachs una fallada desfavorable per a la banca per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria tenir un cost de 3.000 milions d’euros més en provisions, el que suposaria més d’un terç dels ingressos anuals de algunes de les principals entitats financeres del país.

L’alt tribunal comunitari estudia aquests dies si ho cobrat per aquestes condicions hipotecàries, declarades nul·les per la seva falta de transparència, s’ha de retornar a la clientela amb caràcter retroactiu des del 9 de maig de 2013, quan el Tribunal Suprem va imposar el seu criteri en aquest camp per primera vegada o si ha d’aplicar-se una retroactivitat total.

Tot i que bona part de les entitats ha anat retirant aquestes clàusules de la seva cartera després d’un important degoteig de sentències en contra, de moment tan sols s’han vingut abonant o aprovisionant els imports cobrats des de 2013.

L’activació de les clàusules sòl, donada la caiguda dels tipus d’interès, va començar, però, el 2009, amb el que alguns càlculs apunten que la factura per als bancs podria duplicar les xifres que han anat dotant.

En concret, segons un informe emès avui pel gegant de la banca d’inversió a què ha tingut accés aquest diari, l’impacte negatiu sobre els ingressos nets de BBVA i CaixaBank ascendiria a un 36%, obligant a les entitats a incrementar amb força les provisions dotades fins a la data.

“BBVA apareix com el més exposat en termes absoluts”, detalla l’informe, que apunta que l’entitat que presideix Francisco González -una de les primeres a les que el Suprem va anul·lar les seves clàusules terra- hauria de fer front a una provisió de 1.815 milions d’euros.

CaixaBank, per la seva banda, hauria de dotar altres 660 milions d’euros. De fet, l’entitat catalana va comunicar aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que una devolució amb retroactivitat total lcostaria 750 milions més que els 550 milions ja aprovisionats per a les devolucions fins a 2013.

D’altra banda, els experts de Goldman apunten que Popular hauria de dotar 334 milions i Bankia 160 milions més. La mitjana del sector és una dotació addicional de 495 milions d’euros.

El sentit de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea començarà a albirar dimarts que ve quan l’advocat general, una mena de fiscal, ha d’establir el seu criteri, que sol ser el que guia a la sala per emetre la sentència.

La sentència definitiva, i la xifra a la qual ascendeix la factura per al sector financer espanyol, no es coneixerà, però, fins a finals d’aquest any.

Impacte en capital, garrotada a l’opa sobre BPI

Del costat de l’impacte en capital, Goldman assumeix que per a BBVA i CaixaBank, un nou error en contra equivaldria a un impacte d’entre 30 i 35 punts bàsics en la seva solvència, un colp delicat per a l’entitat catalana en un moment en què es prepara per prendre el control del lusità BPI.

L’operació podria suposar una caiguda de 115 punts bàsics en l’impacte de CaixaBank, el que li situaria en un 10,4% de capital CET1, allunyant a l’entitat del seu objectiu del 11% al 12%.

Font: Cinco Días