Les estratègies dels bancs per no tornar el cobrat de més per les clàusules sòl

Com ets un bon client del banc hem decidit oferir-te un acord per la clàusula sòl i solucionar el problema“.

Així comencen la gran majoria d’històries de clients als quals la entitat financera no els vol tornar íntegrament el cobrat de més.

Tot i que fa més d’un any que algunes entitats tracten d’eliminar d’aquesta manera algunes clàusules hipotecàries abusives per al seu propi benefici, des de finals d’abril -després de conèixer que un cop passat l’estiu es coneixerà la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la retroactivitat de les clàusules sòl- s’ha intensificat l’estratègia d’algunes entitats per protegir-se i no tornar completament el pagat de més per l’aplicació de la clàusula sòl.

Els clients es debaten ara entre signar aquests acords, que el banc de tota la vida els ofereix de forma insistent, o reclamar judicialment i esperar a veure que resol el TJUE.

Aquest tipus d’acords són nocius i estan fora de tota bona praxi bancària.

Els acords inclouen la renúncia a accions legals per part del client, de manera que aquest no podria recuperar els diners que ha estat pagant de més al banc durant els anys en què se li ha aplicat la clàusula sòl. En moltes ocasions, el client torna a signar per desconeixement. I és que els bancs ofereixen una solució amistosa amb trampa, en introduir una nova condició en els contractes on el client renuncia a futures reclamacions.

FONT: Idealista

Banc Santander, obligat a retornar 426.300 euros per ‘swaps’ col·locats a un grup immobiliari

El Tribunal Suprem ha anul·lat diversos contractes de “swap col·locats per Banc Santander a un grup immobiliari i ha confirmat l’obligació a l’entitat de restituir les liquidacions abonades pels clients més els interessos legals per import de 426.379 euros.

La sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, del 4 de febrer, revoca la sentència de la secció dinovena de l’Audiència Provincial de Madrid dictada el 5 d’octubre de 2012 i confirma la de primera instància, que declarava la nul·litat de els contractes de swap, segons ha informat el despatx Zunzunegui Advocats en un comunicat.

En concret, el grup immobiliari va subscriure el 2006 un préstec amb garantia hipotecària amb el Santander per import de 3,3 milions d’euros. Segons recull la sentència, amb motiu del finançament, els swaps van ser venuts com a productes de cobertura davant el risc de pujades dels tipus d’interès i no es va informar als clients que els swaps contractats eren productes en què “mai podrien guanyar molt, mentre que sí que podrien tenir grans perdudes “.

El Suprem exposa que no sembla “raonable” la recomanació d’un producte “complet i arriscat” com un “swaps” i subratlla que el Santander va haver d’actuar “amb imparcialitat i bona fe”.

L’Alt Tribunal condemna al banc per infracció de la Llei de Mercat de Valors, que obliga els bancs a comportar-se amb diligència i transparència en interès dels seus clients i en defensa de la integritat del mercat. La sentència argumenta que la informació a la clientela ha de ser “clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar la seva incorrecta interpretació”.

Font: Europa Press