Els bancs es preparen per fer front a les clàusules sòl hipotecàries

La decisió que acaba d’adoptar Bankia amb els accionistes que van acudir a l’OPS posa de manifest que determinades pràctiques que es van realitzar abans i durant la crisi financera s’han tornat finalment contra el propi sector. La banca ha acabat pagant la qüestionable col·locació de preferents i altres productes complexos entre clients minoristes, accions venudes amb una valoració inadequada i finalment clàusules sòl hipotecàries que es van distribuir sense mesura entre els clients de forma abusiva i amb ocultació de dades. El Tribunal Suprem i fins i tot Brussel·les s’han manifestat sobre aquest assumpte, però el pitjor per al sector pot estar per arribar, raó per la qual la major part de les entitats financeres espanyoles ha aprovisionat en el seu balanç el possible cost de rescabalar als seus clients per l’aplicació d’aquestes clàusules.

El 2013, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que va considerar nul·les per poc transparents les clàusules sòl del BBVA, Novagalicia (NCG Banco) i Cajamar. La decisió afectava només a aquestes tres entitats, que ja les van eliminar i han assumit el cost. Des de llavors, han estat objecte de polèmica i de múltiples demandes als jutjats. La major part dels bancs les han eliminat. Paral·lelament, el Suprem té pendent aclarir si les múltiples sentències en contra que estan patint els bancs per aquest assumpte han de obligar-los a abonar als demandants tot el cobrat de més des de la data de la sentència o per tot el contracte, que en molts casos daten del 2009. la Comissió Europea defensa la retroactivitat total de les clàusules si són declarades nul·les en sentència ferma. Així ho va comunicar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha dit la seva sobre el tema en ser consultat per alguns tribunals espanyols.

No hi han dades oficials, però s’estima que són dos milions els afectats per les clàusules. Com a mitjana, quan el jutge ha decidit que les clàusules sòl siguin nul·les des del seu origen i reclamables en la seva integritat, la indemnització pot ascendir a 15.000 euros. Aquesta xifra és l’estimació de l’associació d’usuaris de bancs i caixes Adicae, que representa 15.000 particulars en una demanda contra 101 entitats per les clàusules sòl.

Assumir el risc

Com a conseqüència, les entitats es preparen per fer front al cost que podria suposar la nul·litat amb retroactivitat. El Banc Popular ha donat a conèixer que els resultats del 2015 registren l’impacte de provisions per cobrir un possible risc de l’eliminació de les clàusules fins al maig del 2013 -no contempla la retroactivitat-, fins a un total de 350 milions d’euros.

CaixaBank va anunciar a l’octubre passat que eliminava les clàusules sòl des del 2013 en el 94% de la cartera hipotecària que compta amb aquesta modalitat de contracte. Va eliminar la clàusula sòl de 188.000 hipoteques, d’un total de 200.000 existents, amb un cost per a l’entitat de 220 milions d’euros que ja s’ha imputat en els comptes d’aquest exercici. L’entitat va reconèixer provisions, sense concretar el seu valor, en els resultats del 2015 per fer front a l’eliminació de la clàusula en cas que s’imposi la retroactivitat.

El Banc Sabadell no ha eliminat aquestes clàusules perquè considera que es presenten amb tota transparència en els contractes signats pels clients. Conseqüentment no ha realitzat cap provisió, el que no ha impedit aplicar cobertures financeres per si finalment hagués de tornar aquests imports que, segons assenyala, tenen un impacte d’uns 160 milions d’euros.

Bankia ha eliminat aquest sòl en unes 30.000 hipoteques, el que per a l’entitat no suposa “un gran impacte”, ja que només representen entre un 3% i un 4% de la seva cartera de préstecs hipotecaris, el que podria tenir un impacte de 40 milions d’euros.

El Santander no va aplicar els sòls en les seves hipoteques, i els va eliminar en el cas dels crèdits hipotecàries procedents de Banesto, en integrar el banc en la seva estructura.

Font: El Periódico

Què puc fer si vaig comprar accions Bankia?

Puc reclamar?

Si ets un dels inversors particulars que vas comprar a la sortida a borsa de Bankia el 20 de juliol de 2011 o ho vas comprar fins a maig de 2012, pots reclamar.

Quant perden els accionistes?

Els accionistes han perdut més del 99% de la seva inversió.

Quina repercussió té la recent sentència del Suprem?

La sentència reconeix que els comptes del banc no estaven correctament formulades quan Bankia va sortir a borsa i obre la porta perquè els 255.000 particulars que van comprar a la sortida a borsa recuperin els seus diners.

Què és el que puc reclamar?

Tots els perjudicis més els interessos en costes.

Què és aconsellable fer?

Des de Ferrer Advocats aconsellem als nostres clients que interposin una demanda judicial, és la via més ràpida i eficaç de recuperar la inversió.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea veu il·legal la suspensió automàtica d’accions contra clàusules sòl quan hi ha procés col·lectiu

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Maciej Szpunar, ha dictaminat aquest dijous que la directiva europea sobre clàusules abusives no s’oposa a la Llei d’enjudiciament civil espanyola, que permet suspendre una acció individual fins que hi hagi una sentència ferma sobre un procediment col·lectiu paral·lel, però “a condició que aquesta suspensió no sigui ni obligatòria ni automàtica” i que el consumidor pugui desvincular-se de l’acció col·lectiva.

El dictamen respon a una qüestió presentada pel Jutjat Mercantil de Barcelona, ​​que va elevar a la justícia europea els assumptes de dos consumidors que van presentar accions individuals perquè es declarés la nul·litat de les clàusules sòl contingudes en contractes de préstec hipotecari amb Caixabank i Catalunya Caixa, respectivament, per ser abusives. Les entitats demanen que es suspengui el procediment fins que no es resolgui l’acció col·lectiva de nul·litat exercitada contra aquesta clàusula per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae).

Les conclusions de l’advocat general, que no són vinculants per dictar sentència per part del TUE, consideren que la interpretació de la normativa espanyola que obliga a suspendre automàticament l’acció individual fins que hi hagi una sentència ferma en l’acció col·lectiva “impossibilita o dificulta en excés l’exercici dels drets “recollits en la directiva europea, de manera que” és contrària a principi d’efectivitat “.

De la mateixa manera, Szpunar indica que tot i que el jutge espanyol sembla concedir un efecte de suspensió automàtic a la prejudicialitat, en realitat la suspensió té caràcter facultatiu, ja que la Llei d’enjudiciament civil reconeix als tribunals un marge d’apreciació per decidir si la suspensió és pertinent o no.

D’altra banda, defensa que el consumidor ha de poder desvincular-se de l’acció col·lectiva, de manera que si decideix exercitar una acció individual, “no s’hauria de veure directament afectat per la sentència dictada en el procediment col·lectiu”.

A més, l’advocat argumenta que entre les accions individuals i les accions col·lectives de cessació, exercides per associacions de protecció de consumidors, hi ha una relació de complementarietat i ha recordat que la directiva comunitària obliga a introduir en l’ordenament jurídic dels Estats membre tant accions individuals, “amb caràcter principal”, com accions col·lectives “que no poden substituir les accions individuals ni obstaculitzar-“.

Font: Europa Press