Les persones afectades per les accions de la sortida a borsa de Bankia es queden sense temps per reclamar

Al juny d’aquest any finalitza el termini per poder presentar una demanda i recuperar la seva inversió

Des que el 2012 va saltar la notícia de l’estafa de Bankia, l’entitat està en el punt de mira. Però, ¿és coherent el que ens expliquen?

D’una banda, sembla que l’entitat vol tranquil·litzar la gent: les últimes notícies indiquen que està llesta per tornar els 3.000 milions de la seva sortida a borsa, i el FROB diu esperar que Bankia doble el seu valor en borsa en els propers anys.

Però els fets són clars: Bankia va actuar, en el millor dels supòsits, de forma poc professional en la venda d’accions de la seva sortida a borsa. Es van maquillar comptes, es va ocultar el risc real de la companyia, i per tant les persones que van comprar accions van prendre la seva decisió en base a informació falsa.

Es tracta d’un tema que afecta econòmicament a molts ciutadans del carrer, ja que la campanya de Bankia per la venda d’accions es va fer de forma massiva, intentant arribar a aquell inversor no professional o aquella persona que tenia uns estalvis que volia rendibilitzar. Ara, amb les dades que han sortit a la llum, les persones afectades poden reclamar no solament l’import perdut a la inversió, sinó també els interessos des de la data de la compra, i per descomptat les costes del procés judicial.

La clau és que el temps juga en contra seu. Perquè el juny d’aquest any finalitza el termini per poder presentar una demanda i recuperar la seva inversió. La pregunta que sorgeix és, la suposada recuperació de Bankia és real, o només es tracta d’una bona campanya de comunicació per fer-nos esperar i aguantar fins llavors?

Els juristes i experts són molt clars al respecte: les possibilitats de guanyar la demanda són molt elevades, ja que, entre altres coses, es compta amb un informe del Banc d’Espanya per recolzar. El problema? Que el temps s’acaba, ja que segons la Llei del Mercat de Valors en cas de frau les responsabilitats prescriuen als quatre anys per a la recuperació de l’invertit per dades errònies i omissió d’informació.

D’acord amb Lluís Ferrer, soci fundador de Ferrer Advocats i expert en dret bancari, «la demanda té moltíssimes possibilitats de resoldre a favor del demandant, que pot arribar a recuperar el 100% de la inversió, ja que la pèrdua de valor de les accions de Bankia es va produir per un falsejament de les dades, que van donar una impressió de solvència errònia i ocultar el risc real de l’entitat. Però si no es presenta la demanda al Jutjat abans del 20 de juny de 2015, no hi haurà res a fer, ja que la reclamació caducarà».

La sortida a borsa de bankia es pot enfrontar a una pluja de demandes

Després de desvetllar l’informe pericial del cas Bankia, els experts jurídics apunten que previsiblement hi haurà una allau de reclamacions per gran part dels 300.000 inversors.

Els advocats evidencien que després de l’òptica penal, «la claredat i contundència de l’informe dels pèrits del Banc d’Espanya dóna un nou impuls processal a la instrucció del cas Bankia». L’informe «reforça la tesi que Rodrigo Rato i la resta d’administradors i directius de Bankia van cometre presumptament a la sortida a borsa de Bankia dels delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsificació de comptes anuals, administració fraudulenta o deslleial i maquinació per alterar el preu de les coses».

Els juristes creuen que s’obren tres possibles fronts a realitzar pels afectats a la sortida a borsa: reclamacions penals, mitjançant personació en les actuacions davant l’Audiència Nacional; expedients administratius (CNMV, BDE) i reclamacions civils.

Els experts expliquen que les accions civils que els perjudicats podrien exercir a partir d’aquest moment podrien ser «l’acció de responsabilitat per falsedat del fullet -derivada d’article 28 de la Llei del Mercat de Valors-, el dol o l’acció de rescabalament per incompliment d’obligacions».

Així mateix, ahir es va conèixer que l’Audiència Provincial de València ha estimat el dret d’un demandant a reclamar a Bankia per descomptat engany en la informació facilitada a la sortida a borsa, abans que es resolgui el procediment que investiga l’Audiència Nacional. Bankia havia sol·licitat la paralització d’aquestes demandes fins que hi hagués una sentència en ferm al carrer de Prim, però el tribunal valencià creu que no és necessari aquest pronunciament per apreciar engany i obre així la porta al fet que els accionistes reclamin per via civil la devolució del que s’ha aportat.

Un altre jutjat, el de primera instància de la Corunya, ha condemnat a Bankia a retornar 430.000 euros a un particular afectat per participacions preferents. I aquesta mateixa setmana s’ha conegut que un jutjat de la Corunya va condemnar a NCG Banc i al Frob a tornar 8,5 milions d’euros a Manuel Jove i quatre inversors per considerar que va existir mala fe i es va ocultar informació.

Un jutge obliga a bankia a retornar 15.000 euros invertits en accions

Mataró (ACN) .- Un jutge de Mataró ha dictat una sentència que obliga a Bankia a tornar a un matrimoni de la capital del Maresme els 15.000 euros que van invertir en accions de l’entitat al juliol de 2011, després de l’absorció de l’antiga Caixa Laietana i la sortida a borsa de Bankia. El jutge entén que l’entitat va enganyar els clients, oferint-los informació “irreal” sobre la solvència de l’operació i “ocultant la informació veritable d’insolvència”. La sentència detalla que va ser gràcies a aquest “engany” que l’entitat va poder col·locar les accions: “Si haguessin conegut la situació financera real de l’entitat no haurien adquirit els títols”.

Bankia va incomplir la seva “deure d’informació” en el moment de comercialitzar les accions, coincidint amb la sortida a borsa de l’entitat, al juliol de 2011. La sentència d’un jutge de Mataró relata que l’entitat no va explicar l ‘”elevat risc” del producte i l’acusa de conducta “negligent” pel fet d’escollir clients que no eren aptes per a aquest tipus d’inversions. “El banc els va enganyar amb l’oferiment del producte, com si fos un dipòsit a termini fix”, descriu la sentència.

A més, recorda la sentència, que els treballadors de Bankia van informar els clients que el preu de sortida de les accions se situava molt per sota del veritable valor de mercat i que això els reportaria un “benefici immediat”. Als pocs mesos la situació era de fallida. En aquest sentit, els advocats del Col·lectiu Ronda defensen que “les enormes pèrdues sofertes pels accionistes de Bankia des del moment de la subscripció fins a la petició a la CNMV de suspensió de la cotització per part de la pròpia entitat no poden ser considerades com un risc inherent a la pròpia naturalesa del mercat de valors sinó la conseqüència directa d’un engany “.

Aquesta sentència, afirmen els advocats de la família afectada per aquest cas, suposa un “precedent esperançador” per a milers de clients de Bankia-Caixa Laietana, que estava molt arrelada a Mataró, que es van convertir en accionistes d’una entitat que “sense que ells poguessin saber-ho en el moment de sortir a borsa “ja estava en situació tècnica de fallida”.

Clàusula sòl, no et deixis enganyar

Obligats per les victòries judicials dels consumidors en els seus combats contra les clàusules sòl, els bancs canvien d’estratègia i opten per negociar per evitar plets, molt de compte amb el que acceptes, doncs proposen solucions que només els beneficien a ells.

Les clàusules sòl són abusives si no compleixen uns criteris de transparència que no es donen en la pràctica totalitat de contractes signats pels consumidors. No ho diu l’OCU: ho ha dit el Tribunal Suprem.

Tot i això, fins ara les entitats financeres s’han negat a deixar d’aplicar el sòl als seus clients de manera voluntària, per evitar que es ressentin els seus comptes de resultats. I davant d’això, als consumidors no els ha quedat més remei que acudir a la justícia per fer valer els seus drets: la pràctica totalitat de les sentències que es pronuncien són favorables als consumidors, i a més els bancs acaben condemnats a costes.

Els bancs canvien d’estratègia

Això està suposant un alt cost a les entitats financeres tant en termes econòmics com de reputació, a més de produir un efecte crida: per ara, són pocs els consumidors que estan reclamant judicialment, però si veuen resultats favorables, molts poden animar-se a reclamar als tribunals…, i això és una cosa que no els interessa en absolut.

Totes aquestes raons estan provocant un canvi d’estratègia en els bancs, que estan començant a negociar amb els clients que sol·liciten la supressió del sòl dels seus contractes.

Compte amb el que signes

Però atent: el que busquen és que la supressió de la clàusula sola tingui per a ells el menor impacte possible. Per a això, poden oferir als que negocien alternatives com:

• Baixar el sòl perquè et baixi la quota, però sense suprimir-totalment

• Treure la clàusula sòl a canvi d’augmentar el diferencial inicialment pactat.

• Eliminar la clàusula sòl a canvi de contractar productes addicionals, com plans de pensions o assegurances de vida.

• Allargar el termini del préstec per reduir la quota a pagar, però sense suprimir el sòl

Qualsevol modificació del préstec que ferms es considera un pacte entre les parts, és totalment vàlid i quedarà reflectit en un contracte de novació (pot ser un document privat, però el més probable és que et facin signar una escriptura de novació, que inclou despeses addicionals, notari, registre, taxació o gestoria …).

Que no t’emboliquin

Qualsevol opció que no sigui suprimir terra sense més condicions i que et tornin les quantitats pagades de més et perjudica.