Surten a la llum les irregularitats de comptes de Bankia

L’informe dels pèrits del Banc d’Espanya entregat al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu afirma que els comptes anuals de Bankia, aprovats per Rodrigo Rato al març de 2012 i la seva reformulació, portada a terme per l’equip de José Ignacio Goirigolzarri el maig de 2012, «no expressaven la imatge fidel» de Bankia i BFA.

Els comptes que van aprovar tots dos dirigents van incomplir la normativa del Banc d’Espanya, així com diverses circulars, per l’existència de «errors comptables». Segons els perits, «tots aquests errors van ser coneguts i posats de manifest en la reformulació» del nou equip gestor.

Aquesta irregularitat va existir «causa de l’existència d’ajustos d’importància material no comptabilitzats» en els comptes. Segons les conclusions de l’informe, l’ajust d’actius fiscals de BFA d’aquests comptes de 2011, xifrat en 2.744.000, és «incorrecte». Quan es van reformular els comptes, «era evident» que es podien recuperar «almenys 1.428.000». El nou equip gestor no ho va fer.

En relació a la petició del rescat per al seu sanejament, el Banc d’Espanya assegura que l’entitat va incloure un forat que havia d’haver estat comptabilitzat anteriorment. En concret, l’informe explica que «part dels deterioraments» inclosos en els resultats de 2012 com sanejaments per un import de 20.807.000 d’euros eren anteriors a 2012.

Respecte als comptes que va presentar Rodrigo Rato per a l’exercici 2011, la documentació analitzada posa en relleu la pèssima qualitat del seguiment del risc de crèdit, ja que bona part dels expedients no tenien estats financers dels acreditats i d’informació actualitzada sobre les garanties.

Els pèrits també es mullen sobre el procés de sortida a Borsa de l’entitat. Afirmen que «la fixació del preu de sortida no va ser un model de concurrència». Es va realitzar sobre la base de les ofertes de 29 grups econòmics, alguns dels quals tenien relacions de dependència respecte a la matriu de Bankia, BFA. En aquest cas, els estats financers inclosos en «el fullet d’emissió no expressaven la imatge fidel de l’entitat».

Rato va inflar aquests comptes per 2.083.000, de manera que el resultat real de l’exercici havia reflectit unes pèrdues de 1.830 milions. L’entitat havia d’haver actualitzat la informació sobre alguns compromisos del grup amb empreses immobiliàries i haver reestimat el valor de diversos actius immobiliaris. La irregularitat també va arribar per la distribució del ajusto de 1.859 per trimestres.

Un procés similar va succeir amb els comptes de BFA, la matriu de Bankia. En aquest cas, l’ajust a l’alça que van realitzar els gestors va ser de 6,869,81 milions d’euros. Si es descompta aquesta irregularitat, els resultats de l’empresa llavors van haver de llançar unes pèrdues de 4.570 milions d’euros. El desfasament es va realitzar en ocultar pèrdues, com uns 892.000.000 vinculats al Banc de València.

Aquestes conclusions podrien alterar el curs del procés que investiga la peça principal del cas Bankia, que instrueix suposades irregularitats en el procés de fusió i posterior sortida a Borsa de l’entitat financera Bankia.

L’informe, que ha estat lliurat per dos perits del regulador i posat a disposició de les parts del ‘cas Bankia‘, assenyala que tant en els comptes de Rato, que presentaven uns beneficis de 309 milions d’euros com en les de Goirigolzarri, que apuntaven a unes pèrdues de 2.979 milions, existien «ajustos d’importància material no comptabilitzats».

«Clara voluntat» d’ocultar les targetes «B»

A més, l’informe pericial sosté, en un altre dels seus punts calents, que els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i Bankia que van usar les targetes «B» van tenir una «clara voluntat» d’ocultar, ja que no consta que les declaressin a Hisenda, ni a les auditories interna i externa ni a la Comissió de Retribucions.

Els dos perits assignats pel Banc d’Espanya a l’instructor del “cas Bankia» a l’Audiència Nacional assenyalen que «no cal una especial qualificació» per advertir l’ús indegut que van donar els usuaris als seus visats, carregant tota mena de desemborsaments personals que van arribar als 15,5 milions d’euros entre 1999 i 2012.

En relació amb la fusió de les set entitats que van formar Bankia, els perits assenyalen que el Sistema Integren de Protecció (SIP) «es va transformar en poc temps en una fusió de ple dret, però els plans de negoci que justificaven l’operació van fallar des del principi, a causa del deteriorament del marc econòmic, els canvis normatius i la debilitat de les entitats integrades ».

L’ombra de la sospita també s’estén a la consultora Deloitte, qui va realitzar l’auditoria dels comptes de Bankia i BFA. El Banc d’Espanya posa en relleu que aquesta auditoria «no indica cap tipus d’excepció, indicant que compleixen amb la normativa del Banc d’Espanya», quan no era així.

Font: ABC.ES

Desestimat el recurs d’apel·lació interposat pel banc popular contra la nul·litat de la clàusula sòl

La Justícia ha desestimat el recurs d’apel·lació que va interposar Banc Popular Espanyol contra la sentència del Jutjat del Mercantil núm. 3 d’Oviedo, de 23 de juny de 2014, que va condemnar al banc a declarar nul·la la clàusula sòl inclosa en el contracte que havia signat el client demandant.

D’aquesta manera, l’entitat havia de, a més d’eliminar la clàusula, tornar les quantitats cobrades en virtut de les clàusules declarades nul·les, amb la seva corresponents interessos legals meritats.

Per això, el banc va interposar un recurs d’apel·lació en el que va al·legar que “la conclusió a la qual arriba la resolució és errònia, ja que el control sobre la clàusula la nul·litat es pretenia en la demanda és de transparència i no de control d’equilibri i que, a més, s’havia vulnerat el criteri jurisprudencial estableix la sentència de Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, pel que fa a la irretroactivitat de la declaració de nul·litat d’aquest tipus de clàusules “.

A més, va al·legar l’entitat bancària que “va lliurar a la prestatària una oferta vinculant que consta en el procediment signada per ella i que acredita a més una negociació prèvia i una completa informació sobre aquesta clàusula”.

Amb tot, la sentència d’apel·lació conclou que no es compleixen els requisits legalment exigits perquè la clàusula quedi degudament incorporada al contracte i desestima, per tant, el recurs d’apel·lació interposat per Banc Popular Espanyol.

 Font: el cotidiano.es

Alguns dels problemes legals més comuns dels espanyols

Els deutes, els divorcis i els acomiadaments són els tres problemes legals als que més s’han enfrontat els espanyols en l’últim any. Així ho reflecteixen les dades recopilades per Lexdir, una plataforma web que posa en contacte a advocats i usuaris, que ha analitzat una mostra aleatòria de 11.200 preguntes legals realitzades pels seus usuaris en l’últim any per determinar els problemes legals més habituals entre els ciutadans espanyols .

1. Deutes

Ja siguin deutes contrets amb proveïdors d’empreses, amb el banc per la hipoteca o amb Hisenda, la veritat és que la crisi ha fet que moltes famílies i empresaris estiguin amb l’aigua al coll, i això s’ha notat en lexdir. Més de 1.880 preguntes rebudes estan relacionades amb problemes de deute, és a dir, el 16,7% del total de la mostra. D’aquestes, destaquen les consultes relacionades amb embargaments i amb desnonaments d’habitatges, ja sigui per impagament de lloguer o d’hipoteca.

2. Divorci

Només en els dos primers trimestres de 2014 s’han presentat a Espanya gairebé 66.000 demandes de divorci, segons dades del servei d’estadística del Consell General del Poder Judicial. Sembla lògic, doncs, que els divorcis siguin el segon problema legal més comú. L’anàlisi determina que un 13,5% de les consultes registrades en lexdir, un total de més de 1.500 preguntes de la mostra, fan referència a aquest tema.

3. Acomiadament

En plena crisi econòmica i amb una taxa d’atur disparada no és sorprenent que el tercer problema legal amb què es troben els espanyols sigui l’acomiadament. Una de cada deu consultes realitzades en lexdir, un 10% del total, estan relacionades amb els acomiadaments. D’aquestes, destaquen tres temes per sobre dels altres: la indemnització per acomiadament, amb el 35,5% de consultes, la prestació per desocupació -com s’ha de comptabilitzar, quan es té dret al cobrament, com ha solicitarse-, amb un 18%, i un 12,5% de consultes relacionades amb els acomiadaments improcedents.

4. Pensió d’aliments

Les pensions d’aliments dels menors han estat sempre objecte de disputes legals en els processos de divorci o separació, però la crisi ha fet que aquesta qüestió, per la seva significació econòmica, cobri vida pròpia. De fet, un 10% del total de consultes analitzades per lexdir estan relacionades amb els aliments dels fills i, molt especialment, amb l’impagament de la pensió.

5. Hipoteca

La polèmica que envolta les hipoteques –clàusules sòl, interessos hipotecaris, transparència …- està d’actualitat. I no sense raó, ja que segons l’anàlisi de lexdir aquest és el cinquè problema legal a què s’enfronten els espanyols, fins i tot si s’exclouen les dades sobre desnonaments i impagaments -que s’han comptabilitzat com a problemes de deute-. Així, la mostra analitzada conté 1.001 consultes per temes relacionats amb les hipoteques, fet que suposa el 9% del total. D’aquestes, un terç estan relacionades amb la clàusula sòl.

6. Custòdia

Els temps en què la custòdia dels fills s’atorgava sempre a la mare queden ja molt lluny. Avui dia es litiga molt més per la custòdia i en particular per la custòdia compartida. Així, el 8,8% de les preguntes analitzades estan relacionades amb aquest tema, i d’entre aquestes, la meitat es refereixen a la custòdia compartida. De fet, les demandes per aquest motiu han augmentat amb la crisi, entre altres raons, perquè a la pràctica suposen excloure la pensió d’aliments.

7. Comunitats de veïns

Un problema legal clàssic i no obstant això sorprenent: els conflictes entre els veïns de la comunitat. Impagaments de la quota, soroll, manca d’higiene i fins insults. Aquest tipus de disputes representa gairebé el 7% de les consultes legals dels usuaris de lexdir.

8. Herències

Els drets dels hereus, la possibilitat de cobrar la legítima, la paperassa, l’impost de successions … Rebre una herència pot ser en molts sentits un mal de cap jurídic i les herències se situen com a setè problema legal més comú, amb 737 preguntes registrades un 6.6% del total analitzat.

Font: Diari jurídico.com