Ordenen tornar els diners d’una clàusula sòl

L’Audiència de Girona ha emès una sentència en què ordena que CaixaBank torni a un economista de Girona els interessos cobrats en excés per una clàusula sòl del 4% de la qual no va informar degudament l’entitat financera, en aquell moment, Caixa Girona.

En total, CaixaBank haurà de tornar 10.762,39 euros al veí de Girona que va contraure la hipoteca per comprar casa seva. Segons l’advocada que ha portat el cas, Anna Torroella, la secció primera de l’Audiència de Girona es basa en el “dèficit d’informació” donat per l’entitat bancària al seu client.

Tal com també reconeix la sentència “que l’actor sigui economista i assessor relacionat amb la seva professió no és raó perquè l’entitat creditícia no l’informés adequadament”. De fet, la resolució també recull que l’empleat del banc no recordava si havien negociat o no la clàusula sòl.

Torroella explica que són molts els casos d’hipoteques signades sota aquestes condicions de desinformació i la manca de transparència. En aquest sentit, el tribunal gironí recorda que aquestes clàusules són lícites sempre que s’hagin inclòs en el contracte de manera clara i precisa i que “permetin al que consumidor identifiqui la clàusula com a definidora de l’objecte principal del contracte i conegui el real repartiment de riscos de la variabilitat dels tipus”.

Font: El Punt Avui

Separació i divorci

La separació és una situació del matrimoni en què, subsistint el vincle conjugal, es produeix una cessació de la vida en comú dels casats, i per tant, produeixen una sèrie de drets i d’obligacions per a tots dos. També es produeix la separació en les unions o parelles de fet.

La separació pot ser de fet o pot ser una separació legal, amb resolució per part dels jutjats i tribunals. La separació es produeix per la inexistència de divorci.

Podeu iniciar l’acció qualsevol dels subjectes, una vegada transcorregut el termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni, sense que sigui necessari que hi hagi cap causa. Hi ha una excepció, i serà per a aquells casos en què s’acrediti un risc greu per a la vida, la integritat física i / o moral, la llibertat i indemnitat sexual.

Quan la separació és judicial, diu el Codi Civil que s’ha de decretar la separació per qualsevol de les formes de celebració del matrimoni. En aquesta via, el jutge controlarà que es donen els requisits, destacant el transcurs del termini legal des de la celebració del matrimoni fins a la separació, i que hi hagi una proposta de conveni regulador.

Si la demanda de separació la iniciativa un sol dels cònjuges, l’altre no pot oposar, encara que si al·legar altres circumstàncies diferents, i que justifiquen la separació.

Els efectes de la sentència són: suspensió de la vida comuna dels casats, i cessa la possibilitat de vincular béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.

El divorci és una de les causes de dissolució del matrimoni. El divorci només es pot obtenir mitjançant sentència, i tindrà efectes des de la seva fermesa.

L’acció de divorci Podeu iniciar els cònjuges de la mateixa manera que per a la separació matrimonial. Aquell que hagi estat demandant no podrà oposar res a la voluntat de ruptura, excepte reconvenir.

L’oferta vinculant

L’oferta vinculant és un document que les entitats de crèdit tenen l’obligació de donar al client després de la signatura d’un crèdit hipotecari (la veritat és que amb la regulació actual és el client el que ha de demanar). La mateixa ha de contenir d’una manera clarificadora totes les condicions financeres del préstec hipotecari.

La regulació de les mateixes ha patit variació al llarg del temps. Fins a l’any 2007 només era obligatòria per a hipoteques noves amb el límit de 150.253,03 €. El client l’havia de signar amb una antelació de 3 dies al dia de l’atorgament de l’escriptura pública. Era una regulació més segura de cara al client que la que tenim actualment.

A partir del 8 de desembre de 2007 és obligatòria per a hipoteques de qualsevol import. Així ho estableix la llei. Només per als casos en què la hipoteca recaigui sobre un habitatge s’ha de subministrar amb independència de la quantia dels mateixos. No obstant això, l’obligació que va establir l’Ordre Ministerial de maig de 1994 de signar l’oferta vinculant 3 dies abans de signar l’escriptura d’hipoteca només es manté per hipoteques amb un import mínim de 150.253,03 €.

Per a les hipoteques més noves, el 28 d’octubre de 2011 es va publicar l’Ordre EHA / 2899/2011 que derogava l’Ordre Ministerial de maig de 1994. Per tant, a partir del 29 juliol 2012 deixa de ser obligatòria l’oferta vinculant , encara que el client si pot demanar-la.

En conseqüència, a dia d’avui el nostre banc, caixa d’estalvis o qualsevol altra entitat creditícia no està obligada a lliurar el document que conté l’oferta vinculant.

Per tant, cal fixar-se en quin any vam signar la hipoteca, la seva quantia i quina regulació requeia sobre la mateixa, ja que, si es planteja un problema com passa avui dia amb les reclamacions de les clàusules sòl, i el banc tenia l’obligació de facilitar l’oferta vinculant i no ho va fer, estaria incomplint clarament la llei i si decidim recórrer judicialment el contingut d’aquestes clàusules, les nostres pretensions tindran moltes més possibilitats d’èxit.

Exemple d’oferta vinculant

Més anul·lacions en les clàusules sòl

El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem (TS) ha dictat nova sentència sobre clàusules sòl incorporades a préstecs hipotecaris i sobre el necessari control de transparència. L’Alt Tribunal ha anul·lat 8 clàusules sòl presents en els préstecs hipotecaris de Caja Segovia -ara integrada en Bankia- per “falta de transparència” en la configuració dels contractes, segons ha informat en un comunicat.

La sentència reitera la doctrina ja fixada per l’anterior sentència de 9 de maig de 2013. Llavors, l’Alt Tribunal va declarar nul·les les clàusules sòl de milers d’hipoteques que havien estat comercialitzades per BBVA, Cajamar i Novagalicia Banc en entendre que existia falta de transparència a l’hora d’informar als seus clients sobre la presència d’aquestes clàusules en les seves hipoteques.

La sentència coneguda avui reafirma, doncs, la doctrina ja fixada llavors i consagra “definidament” el control de “transparència real que s’emmarca en el control general de abusivitat i que implica el necessari compliment pel predisposant d’uns especials deures a l’hora de configurar aquests contractes que permetin que el consumidor comprengui realment les conseqüències jurídiques i econòmiques del producte o servei ofert. i aquest control de transparència no es redueix a la necessitat que les clàusules siguin simplement clares des del punt de vista gramatical “, assenyala el Suprem en un comunicat ..

El Tribunal es refereix al necessari compliment d’uns “especials deures” a l’hora de configurar aquests contractes que permetin que el consumidor comprengui “realment les conseqüències jurídiques i econòmiques” del producte. I aclareix que aquest control de transparència no es redueix a la necessitat que les clàusules siguin “simplement clares” des del punt de vista gramatical.

En el cas analitzat pel TS -clàusules inserides en els préstecs de Caixa Segòvia- la clàusula sòl no va superar aquest judici de transparència en no formar part de les negociacions i tractes preliminars que es van dur a terme, ni tampoc va resultar destacada i diferenciada en el contracte ni en la prèvia oferta vinculant en quedar inserida en una clàusula molt més àmplia i genèrica sobre l’interès variable.

La sentència reconeix també la tasca realitzada pels notaris en el control previ de la abusivitat de les clàusules contractuals, si bé insisteix que el judici de transparència és un judici judicial.

La sentència conclou que la Sala es veu impossibilitada d’examinar les conseqüències de la declaració de nul·litat de la clàusula sòl a l’hora de declarar si les quantitats cobrades pel banc en aplicació d’aquesta clàusula haurien de retornar-se al consumidor ja que tal qüestió va ser rebutjada en primera instància i no va ser recorreguda en apel·lació per la part perjudicada.

En la seva controvertida sentència de maig, el TS no obligava a BBVA, Cajamar i Novagalicia Banco a retornar les quantitats cobrades de més per la presència de les clàusules sòl en els contractes hipotecaris.

Catalunya, al capdavant en divorcis i separacions

Catalunya, amb 2,5 persones divorciades per cada 1.000 habitants, és, juntament amb les Canàries (amb tres) i la ciutat autònoma de Ceuta (amb 2,8), un dels territoris amb una taxa més alta de nul·litats matrimonials, separacions i divorcis, segons les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2013. Per contra, les comunitats que presenten més estabilitat matrimonial són Extremadura (1,4) i Castella i Lleó, Aragó, Castella la Manxa, Navarra i el País Basc (totes elles amb 1,7 divorciats per cada 1.000 habitants).

La durada mitjana dels matrimonis a Espanya fins al divorci és de 15,2 anys, segons l’INE, que xifra en 5,5 anys el temps que en general es triga per aconseguir la nul·litat. L’estadística, de resultats no comparables amb els de l’any anterior per un canvi en la forma de recollida d’aquests, indica que el 2013 es van produir 100.437 separacions: concretament van ser 110 sentències de nul·litats, 4.900 separacions i 95.427 divorcis, cosa que va suposar una taxa de 2,1 per cada 1.000 habitants.

Font: El Periódico

Els divorcis segueixen augmentant

Els divorcis segueixen augmentat a Espanya. Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), les demandes de divorci i de dissolució matrimonial van registrar un increment del 2,8% i un 2,4%, respectivament, en el segon trimestre del 2014.

Si un divorci és ja de per si un tràmit intricat, la cosa es complica si a més no hi ha acord entre la parella. Això pot convertir el procés de separació en un camí tortuós i molt car. Per això convé fer-se un pressupost abans de ficar-se en feina.

És difícil establir el que costa un divorci, varia precisament si es tracta d’un procés de mutu acord o bé un altre que impliqui arribar a judici. En el primer cas, a part de més barat (els cònjuges podran contractar un mateix advocat i repartir despeses) i ràpid, resultarà emocionalment menys traumàtic per a tots dos.

Si s’arriba a un contenciós, cada part haurà de pagar un advocat que defensi els seus interessos i el procés s’allargarà. Cal tenir en compte que s’hauran d’abonar també les costes del judici.

En el cas d’un divorci de mutu acord són necessaris els següents serveis per part d’un advocat: redacció i / o negociació del conveni regulador, liquidació del règim econòmic matrimonial, tramitació del procediment judicial fins a la sentència i caldrà pagar IVA, aranzels del procurador i taxes.

D’arribar a un contenciós es requereix: tramitació del procés fins a arribar a primera instància, document de les prestacions reclamades, liquidació de guanys, així com IVA, aranzels del procurador i taxes.

També cal destacar que si una de les parts vol recórrer un cop dictada la sentència, lògicament això implicarà més despeses.

Amb l’entrada en vigor de la nova llei de taxes judicials, els costos d’un divorci han crescut. Si bé cal aclarir que l’exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, impulsor d’aquesta normativa, va rectificar i va deixar lliure de taxes els divorcis de mutu acord.

Només la petició de divorci pot ascendir a uns 300 euros, tot i que la xifra pot canviar depenent d’on es dugui a terme el procés. A això caldria afegir les minutes d’advocats (entre 600 i 1.500 euros si hi ha acord i entre 1.500 i 2.000 si no n’hi ha) i procuradors (entre 500 i 1.500 euros). Si es decideix recórrer, l’apel·lació pot costar uns 900 euros aproximadament.