Els divorcis i separacions es disparen a Espanya

El 2013 es van trencar 100.437 parelles, entre nul·litats, separacions i divorcis, un 0,8 per cent més que un any abans, alhora que va augmentar fins al 17,9 per cent les concessions de custòdia compartida de fills, enfront del 14,6 per cent de 2012.

La durada mitjana dels matrimonis no ha variat molt respecte a 2012 i les parelles romanen juntes una mitjana de 15,5 anys, un període una mica menor en el cas dels que es dissolen per divorci (15,2 anys) i bastant més llarg en el cas de les separacions (20,8 anys).

En la majoria dels divorcis entre persones de diferent sexe els homes tenien entre 40 i 49 anys i les dones entre 30 i 39, mentre que en les separacions, l’edat més comuna va ser entre 40 i 49, tant en homes com en dones.

És a dir, que l’edat mitjana de les dones quan decideixen trencar la parella és de 42,3 anys i la dels homes de 44,8. El 42,8% dels matrimonis que es van separar no tenien fills menors o majors dependents i el 48% els tenia menors d’edat.
El 4,1% tenia fills majors d’edat dependents econòmicament i el 5,1% menors d’edat i majors dependents.

Gairebé una de cada tres parelles que es va separar, el 27,7%, tenien un sol fill. En el 57,2% dels casos es va assignar una pensió alimentària que, en el 81,5% dels casos, va correspondre pagar al pare, en el 4,8% a la mare i al 13,7% a tots dos. La custòdia dels fills menors va ser atorgada a la mare en el 76,2% dels casos (79,6% el 2012) enfront del 5,5% que la va obtenir el pare, el 17,9% que va ser compartida i el 0,3% que es va atorgar a altres institucions o familiars.

En el 10% de les sentències es va fixar una pensió compensatòria que en nou de cada deu casos va ser assignat al marit. Del total de ruptures de 2013, els divorcis (95.427) van suposar el 95%, seguit molt de lluny per les separacions (4.900, el 4,9%), i les nul·litats (110), el 0,1% restant. L’INE destaca que el 75,8% dels divorcis i separacions que es van produir l’any passat va ser de mutu acord.

Segons les dades d’Estadística, pel que fa a les nul·litats matrimonials, el temps mitjà que transcorre entre el matrimoni i la declaració de nul·litat és de 5,5 anys. Un altre de les dades que destaca és que tres de cada deu divorcis es van produir després de vint anys de matrimoni i dos de cada deu després de conviure entre cinc i deu anys. En el cas de les separacions, el 48,2% va estar al costat més de vint anys i el 15,6% entre cinc i deu anys. Respecte a la durada dels procediments, el 75,5% de les demandes de divorci es va resoldre en menys de sis mesos, un percentatge que en el cas de les demandes de separacions va pujar fins al 84,2%. La durada mitjana dels procediments és de 4,5 mesos (2,9 en el cas dels de mutu acord i 9,6 en els contenciosos). El 84,3% del total de nul·litats, separacions i divorcis registrats el 2013 es va produir entre cònjuges espanyols, mentre que en el 10,3% dels casos un d’ells era estranger i el en 5,4% els eren tots dos. Quan van contraure matrimoni la majoria dels cònjuges eren solters, si bé en el cas dels homes el 6,9% era divorciat i el 0,6% vidu, percentatges que en el cas de les dones són del 6% i del 0, 4%.

Font: Agencia Efe

Les clàusules sòl i la falta de transparència

El plantejament que realitza el Tribunal Suprem en la seva decisió suposa confirmar que en cap cas podrà un jutge declarar la seva nul·litat en tots els supòsits. No totes les clàusules sòl són iguals, però ha exigit importants requisits de transparència que, d’acord amb la nostra experiència, ens permeten afirmar que la gran majoria poden ser anul·lades, sobretot després de l’Acte d’aclaració de la Sentència en què arriba fins i tot a afirmar que poden ser nul·les les clàusules que no hagin causat perjudici a l’afectat. La Sentència, a més, ha estat novament confirmada per Acte de 19 novembre  2013 que desestima íntegrament l’incident de nul·litat promogut per les entitats demandades.

La manca de transparència consisteix en no facilitar la mateixa informació sobre les condicions relatives al tipus d’interès de la clàusula sòl. No és admissible que es publiciti o negociï un tipus d’interès “fals” que resulta modificat després per una clàusula terra sobre la qual no s’ha informat adequadament. A més, els afectats no hauran de provar la falta d’informació, correspon a què l’entitat bancària hagi d’acreditar que ha facilitat la informació de manera correcta i adequada: transparent.

Les accions en defensa dels afectats busquen obtenir un pronunciament a favor respecte d’un assumpte que ja s’està resolent favorablement als consumidors. Per obtenir idèntics beneficis, els afectats, poden plantejar la seva reclamació i fer valdre els seus drets judicialment. Aquells que obtinguin la tutela favorable dels tribunals rebran també les quantitats indegudament pagades, però per a això necessiten que es declari la nul·litat de la clàusula del seu contracte, no n’hi ha prou amb una declaració genèrica, i han de complir uns requisits en la manera de comercialització que estableix la Sentència del Tribunal Suprem. En aplicació d’aquesta doctrina s’han dictat diverses sentències posteriors a la resolució del TS que anul·len les clàusules i imposen a les entitats la restitució dels interessos pagats indegudament pels afectats.

Què passa amb la teva hipoteca si l’euribor entra en terreny negatiu?

L’euríbor a 12 mesos índex al qual estan referenciats la major part dels préstecs hipotecaris a Espanya no frena la seva caiguda. La seva mitjana provisional per a l’octubre a penes ronda el 0,33% com a resultat de tenir els tipus en el zero virtual i la resta de mesures de flexibilització monetàries aprovades pel Banc Central Europeu (BCE). Però, podria arribar a ser negatiu? En teoria és possible, però en la pràctica seria extremadament improbable que es donés un escenari en què els bancs haguessin de pagar per prestar-se diners. Per a les hipoteques tampoc canviaria molt, ja que la major part tenen un límit de seguretat en el 0% del qual no poden baixar.

“Un hipotètic escenari de tipus negatius beneficiaria als actuals clients hipotecaris sempre que no estiguin subjectes a ‘clàusules sòl’ o limitacions equivalents. la quota hipotecària seria, en termes generals, el resultat de sumar l’euríbor més el diferencial aplicable, independentment dels valors que prenguin “, detalla a idealista Ness el director comercial d’Evo Banc, Eduardo Vioque.

Una situació que la banca en països com Portugal ja està calibrant. “A curt termini, l’euríbor ja està en taxes negatives. Els bancs estan considerant les implicacions que això té i preocupats per la forta caiguda dels tipus interbancaris “, tal com detalla el diari lusità ‘jornal de negocis’. En concret, l’Euribor a una i dues setmanes es troba en el -,014% i el -,012%, respectivament. “En tot cas, un dels aprenentatges que deixa la crisi econòmica ha de ser la capacitat del sector bancari per combatre els impactes negatius dels diferents cicles que es produeixen al llarg dels anys que dura una hipoteca mitjana”, detalla l’expert de Evo Banc.

En aquest context, i en plena batalla entre les entitats financeres per aconseguir el sucós mercat dels préstecs per comprar un habitatge, evolució banc s’ha avançat a la competència i han llançat recentment la hipoteca intel·ligent, que adapta el diferencial de tipus d’interès que aplica el banc a l’evolució de l’Euribor, el que implica que “en contextos d’Euribor sota, el client es beneficiï del reduït preu del diner i de l’absència total de ‘clàusules sòl’.

D’altra banda, el responsable d’idealista hipoteques, Juan Villén, considera que aquest escenari no tindria ni cap ni peus: “les implicacions per als bancs que significaria un Euribor negatiu són tan grans – i tan ridícules des del punt de vista del sistema financer – que el BCE no hauria de permetre que això passi “. A més, des d’un punt de vista pràctic, la majoria de les hipoteques tenen una clàusula “per la qual la base de referència no pot ser negativa, és a dir, en aquest escenari com a molt l’euríbor arribaria a zero”, pel que tot just tindria repercussió.

Recorda també que “l’Euribor a 12 mesos sempre és superior a l’Euribor a una setmana, per la qual cosa necessitaria una major relaxació del BCE per poder contemplar un escenari així”.

No obstant això, està per veure que l’Euribor caigui a taxes negatives. En una previsió que ens han fet arribar els analistes de Bankinter l’índex referencial a 12 mesos arribarà al 0,20% el desembre d’aquest any i repuntarà lleugerament fins al 0,25% per a finals de 2015 en línia “amb l’augment progressiu de la taxa d’inflació i la recuperació del creixement “.

Font: El Confidencial

Les demandes col·lectives xoquen amb el sistema judicial espanyol

Les demandes col·lectives a Espanya han passat de ser unes grans desconegudes a convertir-se en l’única solució davant assumptes com les participacions preferents, les clàusules abusives o els cobraments indeguts en factures. Tant la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU) com la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) emparen aquest sistema de denúncia per a les associacions de consumidors i al ministeri fiscal, però l’eina segueix sense funcionar i moltes d’aquestes accions no són admeses a tràmit pels tribunals.

«Encara que comptem amb el suport de la llei, a problemes processals i segueixen faltant procediments eficaços per portar a bon port aquestes demandes. Per aquesta raó, actualment, el consumidor està desprotegit i els poders públics estan oblidant l’article 51 de la Constitució, que els obliga a què es garanteixi correctament la defensa dels consumidors», va explicar ahir José María Pau, fiscal en cap de la sala civil del Tribunal Suprem, durant la jornada Sense acció col·lectiva no hi ha justícia per als consumidors, organitzada per Associació d’Usuaris de Bancs, Caixa i Assegurances d’Espanya (Adicae).

En aquesta mateixa línia es va moure Carlos Varela, fiscal superior de Galícia, que va comentar que la LEC «estableix en el seu articulat les bases dels processos col·lectius, encara que de manera dispersa i fragmentada. El problema real és que la nostra legislació pateix d’una eina sistemàtica enfront de les denúncies col·lectives. El legislador segueix apostant per les accions individuals i no dissenya un sistema correcte per resoldre els conflictes de masses».

Varela es va felicitar que l’última reforma de la llei d’usuaris i consumidors hagi inclòs, en la seva disposició addicional segona, que el Ministeri Fiscal estigui legitimat per exercir qualsevol acció en defensa dels interessos dels consumidors, cosa que fins al moment es limitava a les accions de cessació, però va demanar més esforços. «Espanya, en relació a altres països, com el Brasil, té un enorme retard de recuperar pel que fa a les demandes col·lectives. Hem de seguir fent reformes en els sistemes penal i civil per adequar-los a aquesta nova realitat», va afegir.

Pau Major, membre de l’equip jurídic de Adicae, es va mostrar molt contundent i va explicar que, actualment, «sembla existir una veritable aversió cap a les accions col·lectives entre els jutges. Només espero que l’antipatia cap a aquest tipus de demandes no tingui a veure amb el complement de productivitat que cobren els magistrats pel nombre de causes resoltes».

Per la seva banda, el president d’Adicae, Manuel Pardos Vicente, va insistir en la necessitat de reformar les normatives per permetre una tutela efectiva davant aquest tipus de casos, però es va mostrar més conciliador mitjançant la recerca de solucions. «Va animar al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial a què aportin mitjans suficients perquè els tribunals comptin amb tota l’ajuda per fer front a les demandes col·lectives. Aquestes accions comporten una càrrega de treball superior, per això, els jutges que actuen en aquests assumptes sempre haurien de tenir dos o tres jutges de suport per facilitar la seva tasca».

Possibles solucions

Davant els problemes per dur a terme accions col·lectives a Espanya, els ponents d’aquesta jornada van apuntar que la solució definitiva podria venir des de Brussel·les. «Al juny de 2013, la UE va demanar als països membres que fessin esforços perquè s’unifiquessin les seves respostes davant aquest tipus de demandes. També va insistir que els tribunals agrupessin accions amb les mateixes pretensions en una única, per potenciar així l’accés dels consumidors a la justícia i contribuir que aquesta sigui més eficaç mitjançant la reducció de processos », va dir Varela.

El fiscal superior de Galícia ha explicat a més que la UE ja ha dit que el 2017 verificarà entre els seus membres la implantació d’aquestes millores en els sistemes judicials, així que Espanya haurà de fer un gran esforç per posar-se al dia.

Font: Expansión

Anul·lar la clàusula sòl judicialment

S’acumulen cada vegada més sentències anul·lant clàusules sòl judicialment.

Pels que hagueu reclamat sense èxit al vostre banc i al Banc d’Espanya perquè us eliminin la clàusula sòl i no hagueu tingut èxit us animem a que estudieu la via judicial.

Encara que impliqui un desemborsament inicial, les possibilitats d’èxit són molt altes ja que la majoria dels jutjats estan declarant nul·les.

A més, en cas que es vaig declarar nul el normal és que el banc hagi d’assumir totes les costes judicials pel que recupera el pagat a l’advocat i al procurador.