Un jutjat de Bilbao declara nuls els contractes d’unes preferents i obliga a retornar 127.200 euros

El Jutjat de Primera Instància número 10 de Bilbao ha declarat nuls els contractes d’adquisició d’unes participacions preferents i obliga a retornar als seus titulars els 127.200 euros invertits.

D’aquesta manera, estima íntegrament la demanda d’un matrimoni, titulars de participacions preferents de Caixa Galicia (ara NCG Banc), que al·legaven que se’ls va oferir un dipòsit “bo i segur” i que es “van ometre” les “verdaderes característiques” del producte. Els demandants van subscriure dos ordres de compra el 17 de novembre del 2003.

Per la seva banda, l’entitat va assegurar que els demandants van acudir al banc interessats en la inversió en participacions preferents i que se’ls va informar dels “riscos de fluctuació” al mercat de les participacions.
La sentència, que assenyala que el producte adquirit, es determina com a “instruments de risc elevat”, afirma que no consta que l’entitat demandada proporcionés “informació suficient” als demandants sobre la naturalesa del producte, que és “especialment complex”, a més de “perpetu”. Respecte dels demandants, assegura que no tenien, “en absolut, de coneixements financers, i molt menys de productes complexos com les preferents”.

A més, la resolució judicial s’assenyala que en cap dels documents de compra de valors es fa constar els elements essencials del contracte subscrit. La sentència apunta també que no queda acreditat que es lliurés als demandants el fullet informatiu / tríptic de l’emissió inscrit en els registres de la CNMV. La resolució considera constatada la “falta d’una informació clara, precisa i suficient” que “fes èmfasi en els riscos contractats” i que “fes comprendre” als demandants que el producte era “especialment complex” i que no garantia la devolució del principal ni una “rendibilitat segura”.

El jutjat acorda, per tant, la nul·litat dels contractes d’ordres de valors i condemna a la demandada a retornar als titulars de les aportacions dels 127.200 euros invertits més els interessos legals meritats des de la subscripció de les ordres de valors. D’aquesta quantitat es descomptaran les sumes abonades en concepte de rendiments.

Els divorcis i separacions van augmentar un 11,3% respecte a la mateixa època del 2013

Les demandes de dissolució matrimonial han augmentat un 11,3% i van ascendir a 34.583 en el primer trimestre del 2014, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, alhora que els divorcis consensuats ho han fet un 13,8% i els contenciosos un 7,9%, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

A més, entre gener i març, també van augmentar les separacions: un 13,3% les de mutu acord i un 4,9% les contencioses.

Així, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, excloent les nul·litats, les demandes de separació i divorci -tant de mutu acord com no consensuades- registrades a Espanya en els tres primers mesos de l’any van ser 34.045, enfront de les 30.583 del mateix període del 2013.

Acordats i no consensuats

En el citat trimestre es van presentar 19.376 demandes de divorci de mutu acord (13,8% més), mentre que les demandes de divorci no consensuat van ser 12.887 (7,9% més).

Les mateixes fonts precisen que la xifra de divorcis consensuats augmentar en totes les comunitats autònomes, igual que la dels contenciosos, amb l’única excepció en aquest cas de les Canàries, on van baixar un 2,3%.

També el nombre de demandes relatives a les separacions reflecteixen un augment: del 13,3% en les de mutu acord (1.187) i del 4,9% en les no consensuades (595).

Les separacions de mutu acord es van incrementar en totes les comunitats autònomes excepte a Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Navarra.

Per la seva banda, les separacions contencioses van pujar en totes les regions menys a Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i Madrid.

Pel que fa a les nul·litats, aquest tipus de procediment de dissolució matrimonial va experimentar un increment del 12,2%, encara que des del CGPJ es precisa que el seu nombre (55) és “poc significatiu”.

Tots els procediments de mesures en processos de separació o divorci, així com els relacionats amb la guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials van mostrar “importants” increments interanuals, possiblement influïts pels efectes de la crisi econòmica.

Així, en el primer trimestre d’aquest any es van iniciar 2.203 procediments de modificació de mesures consensuades, un 14,4% més que entre gener i març de 2013; i 8.527 procediments de modificació de mesures no consensuades, un 15,1% més.

Quant als procediments de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials, es van iniciar 4.173 consensuats (27% més) i 7.150 no consensuats (15,7% més).

Font: El Periódico

La diferència de tenir o no una clàusula sòl en una hipoteca de 90.000 euros són 1.680 euros a l’any

En darrer euríbor aplicable a les revisions de préstecs hipotecaris publicat pel Banc d’Espanya és el d’agost, que va tancar al 0,469%. Al gener el referencial del 91,54% de les hipoteques signades (dades dels Registradors d’Espanya corresponents al segon trimestre d’aquest any) era al 0,562%. És a dir, que en el que portem d’any aquest tipus d’interès de referència ha caigut gairebé 0,1 punts (una caiguda del 18% en termes percentuals).

Després de l’anunci del Banc Central Europeu de rebaixar els tipus d’interès al 0,05%, l’euríbor a 12 mesos diàriament està tocant mínims històrics, deixant la mitjana del mes de setembre propera al 0,404% en el moment d’escriure aquest article.

Realment estem davant d’un dels pocs efectes positius de la crisi sobre la butxaca d’alguns dels consumidors: els que estan hipotecats. Però no tots:
D’una banda hi ha els que han demanat i aconseguit un préstec hipotecari recentment o van a sol·licitar en els pròxims mesos. Les millors hipoteques només ofereixen un Euríbor per sota de les 2 unitats, sent l’oferta general més propera a l’Euribor més 3 punts. Aquests hipotecats, tot i pagar ara tipus propers al 3,5%, veuran com els puja de forma molt important la quota quan se surti de la crisi i el BCE comenci a pujar els tipus de la zona euro.

Per una altra, els hipotecats que malgrat el que ha dit el Tribunal Suprem, segueixen tenint en les seves escriptures hipotecàries clàusules limitadores a la baixada de tipus d’interès, conegudes per ‘clàusules sòl’. Si bé l’alt tribunal no diu que aquestes clàusules siguin il·legals (abusives) en si mateixes, sí que afirma que si no s’ha complert amb la deguda transparència informativa, s’han de considerar nul.
La negociació amb el banc o la interposició d’una demanda als jutjats són les vies per intentar que ens treguin la clàusula de sòl i ens retornin les quantitats pagades de més.

Amb un exemple podem veure l’efecte de tenir o no una clàusula sòl en la nostra hipoteca. Imaginem un préstec de 90.000 euros signat el setembre de 2006, amb un termini de 20 anys ia un tipus d’interès variable d’Euribor més un punt. El quadre d’amortització fins a setembre de 2014 reflecteix que el client, sense clàusula de sòl alguna, hauria pagat gairebé 22.300 euros en concepte d’interessos.

La mateixa hipoteca amb una clàusula de sòl del 4,5% li hauria suposat pagar 29.100 euros, 6.800 euros més que, d’anar a judici i guanyar, li hauria de tornar el banc. A més, en lloc d’estar pagant una quota de 570 euros, passaria a pagar 430 euros, una rebaixa de 140 euros al mes, 1.680 euros a l’any.

Font: Cinc dies

Espanya, reserva europea de clàusules abusives en hipoteques

La sentència del Tribunal de Luxemburg de 17 de juliol passat ha descobert al nostre país una reserva europea per a les clàusules abusives. Segons això el rescatat sistema financer espanyol seria ja campió d’Europa d’aquestes clàusules.

La sentència ha dit que el nostre sistema processal, recentment reformat el 2013, empitjora la situació dels consumidors en els desnonaments. Crida l’atenció aquesta contundència malgrat les reformes del PP per adaptar-se, aparentment, a les exigències europees.

El que en realitat pensen a Europa és que a Espanya no hi ha mitjans eficaços per treure les clàusules abusives dels contractes sinó que, com les clàusules terra, en comptes d’haver estat eliminades, campegen pels mercats, en els contractes, en les escriptures, en les inscripcions, en els procediments judicials i administratius i, el que és pitjor, en les últimes reformes legislatives.

Diu també la sentència que la regulació de la defensa del deutor en el judici de desnonament és contrària al principi d’igualtat d’armes processals, integrant del principi de tutela judicial efectiva, que no és sinó conseqüència del procés just. O sigui, que aquesta regulació és contrària no a aquesta o aquella norma, sinó directament contrària a la justícia.

Declara aquesta sentència que un judici de desnonament com l’espanyol disminueix la protecció contra les clàusules abusives que donen la Carta de Drets Fonamentals de la Unió i altres normes europees, perquè augmenta la desigualtat d’armes processals entre les parts.

Afirma que les modalitats espanyoles de les accions judicials basades en els drets que Europa concedeix a les persones consumidores resulten incompletes i insuficients perquè s’acabi amb les clàusules abusives de les hipoteques.

Font: El País

Les queixes al Banc d’Espanya per les clàusules sòl es disparen un 144%

Les conegudes com clàusules sòl segueixen en l’ull de l’huracà. Els clients de banca que no han pogut gaudir de les caigudes de l’euríbor per aquests límits establerts per contracte han reaccionat i han elevat les seves queixes al Banc d’Espanya. D’aquesta manera, les reclamacions per aquesta mesura han crescut un 144% en un any, impulsades per la sentència del Suprem que insta les entitats a retirar-les.

Segons dades del regulador bancari, en els primers set mesos de l’any l’organisme ha rebut 20.826 queixes de les quals gairebé el 50% (9.925) venien motivades per les clàusules sòl. Al llarg de tot el 2013, el Banc d’Espanya va rebre 35.185 peticions de les quals també la meitat, 17.979, estaven vinculades a aquesta mesura.

Sentència del Suprem

L’allau de queixes coincideix en el temps amb la sentència del Tribunal Suprem que va obligar l’any passat a BBVA, Cajamar i Novagalicia a retirar les clàusules dels seus contractes hipotecaris. De fet, la rellevància d’aquestes clàusules per als resultats de les entitats és evident. BBVA considera que la supressió de les mateixes suposa deixar d’ingressar 400 milions d’euros.

Per aquest motiu moltes entitats encara es mostren reticents a retirar les clàusules dels seus contractes el que està motivant la multiplicació de processos judicials en totes les comunitats autònomes.

Encara que el propi suprem reconeix que les clàusules són legals, el Govern ha modificat la llei per obligar al client a certificar fefaentment que coneix l’existència de la clàusula i l’accepta.

Font: Bolsamania