El BBVA torna a donar la sorpresa i es queda amb Catalunya Banc

En les quinieles, el BBVA no era el candidat al qual se li donaven més opcions –tampoc ho va ser quan es va adjudicar Unnim–, però ahir va tornar a donar la sorpresa: amb una oferta de 1.187 milions d’euros, va resultar ser l’opció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per adjudicar Catalunya Banc, l’última de les caixes nacionalitzades com a conseqüència del procés de reestructuració del sistema financer espanyol. El FROB ven el 66% del capital que estava en el seu poder, i s’hi inclou també el 32,4% en poder del Fons de Garantia de Dipòsits que controla després de fer-se càrrec del canvi de preferents i subordinades dels clients de Catalunya Banc.

L’operació, però, pot implicar la venda del 98,4% del capital, ja que no han estat canviats encara tots els híbrids en mans de clients, que han presentat reclamació per via judicial. Si és així, el preu es veurà ajustat a aquesta proporció. El FROB es va decantar per l’oferta del BBVA davant les presentades divendres pel Banco Santander i CaixaBank. El llibre de venda determinava que en cas que una d’elles superés les altres en 200 milions i en un 50%, s’adjudicaria immediatament. I això és el que va passar ahir: la decisió del FROB implica que l’oferta del BBVA ha estat clarament superior a la dels altres dos contendents.

Recuperar ajudes

En tot cas, la xifra que pagarà l’entitat presidida per Francisco González no li permet a l’Estat recuperar els prop de 12.600 milions d’euros que ha posat per sanejar l’entitat resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. De fet, l’Estat haurà hagut de posar 11.500 milions d’euros, sense comptar les garanties donades al comprador del banc per 267 milions d’euros. A més a més, el FROB només rebrà el 66% dels diners que paga el BBVA. No es compten aquí els 3.200 milions d’euros ingressats per la venda de la cartera de crèdits hipotecaris danyats, que es va realitzar la setmana passada, ja que el producte de la venda va directament a la caixa, que ara passarà a ser controlada pel BBVA.

Amb l’adquisició de Catalunya Banc, el BBVA es converteix en la segona entitat financera de Catalunya, amb una quota de mercat que s’acostarà al 27%. A les oficines del banc d’origen basc (756) s’afegeixen les de Catalunya Banc (715), així que conjuntament sumen 1.471, prop de les 1.530 oficines amb què compta CaixaBank, primera entitat per quota de mercat a Catalunya. La coincidència més gran d’oficines de les dues entitats es produeix a Barcelona, mentre que a Tarragona, Lleida i Girona el solapament és més baix. Amb tot, és previsible que el nou propietari es plantegi una revisió de la xarxa comercial de què disposarà.

El BBVA farà front a la compra sense necessitat de fer una ampliació de capital, segons va comunicar el banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La seva actual ràtio de capital, del 10,8%, es veurà minorada en 55 punts bàsics. El banc va destacar que l’entitat adquirida té un patrimoni net de 2.500 milions d’euros i que el valor net dels estalvis per la seva integració superarà els 1.200 milions d’euros.

Es podrà dir amb la venda de Catalunya Banc que a la tercera va la vençuda, ja que aquest és el tercer intent de vendre el banc des que està en mans del FROB. La primera vegada va ser el juny del 2012, just en el moment en què es preparava el rescat bancari. La segona i última subhasta va ser suspesa el mes de març del 2013, després que tan sols el Banco Popular presentés una oferta que ni el FROB ni el Ministeri d’Economia van considerar adient, malgrat que el Banc d’Espanya aconsellava la venda de l’entitat. Poc després de la suspensió de la subhasta es va produir la destitució del president, Adolf Todó, i el conseller delegat de l’entitat, Jaume Masana, que també advocaven per la venda.

Dràstic ajust

Todó va ser substituït per Carles Pla, un home de confiança del director de FROB, Antonio Carrascosa, que es va encarregar de reprivatitzar Cajasur. La feina de Pla al capdavant de l’entitat ha consistit en un dràstic ajust d’oficines i personal, la gestió del canvi de les participacions preferents i deute subordinat i la venda de diverses de les participades de l’entitat, abans de desfer-se de la cartera de crèdits i finalment de l’entitat bancària.

Font: El Periodico

Eliminació de les clàusules sòl i blindatge pels litigis

L’adquisició d’una entitat com Catalunya Banc suposa adquirir els seus actius (en aquest cas estan exemptes totes les hipoteques més problemàtiques, transferides la setmana passada al fons Blackstone per més de 3.600 milions), però també la seva herència en forma de litigis.

En la presentació de l’operació, el BBVA va anunciar que es disposarà a eliminar les clàusules sòl de totes les hipoteques de Catalunya Banc, com ja va fer en les dels seus clients el 2013. L’aposta d’eliminar aquesta clàusula no va ser fortuïta, sinó que va arribar precisament després d’una sentència del Tribunal Suprem que condemnava el banc que presideix Francisco González i que la qualificava d’abusiva i poc transparent.

L’impacte d’eradicar les clàusules sòl a les hipoteques heretades ja està previst en l’import de l’operació. El càlcul que obra en mans del BBVA és que només el 12% de les hipoteques que resten al balanç de Catalunya Banc i que engolirà el BBVA tenen la controvertida clàusula sòl, que limita l’abaratiment de les quotes mensuals dels clients en un context de baixos tipus d’interès com el que es viu actualment.

Per afrontar els litigis per aquest flanc i per la venda de preferents que arrossega als tribunals Catalunya Banc, el FROB entrega al BBVA unes garanties per import de 531 milions –de l’erari i que tampoc no es recuperaran– com a pèrdua màxima. “Els riscos, els tenim molt ben limitats”, es vanta el BBVA.

Font: El punt avui

Més del 30% de les hipoteques signades durant el boom tenen clàusules sòl

Més del 32% de les hipoteques signades en els últims 10 anys arrossega una clàusula sòl, segons una enquesta elaborada per l’associació de consumidors de navarresa Irache aquesta polèmica clàusula pot encarir els pagaments entre 700 i 3.000 euros a l’any.

L’associació denúncia que aquest percentatge d’hipoteques afectades podria ser encara més gran, ja que un altre 26% no sap si té sòl en el préstec i només el 42% afirma que no compta amb aquest límit.

Les clàusules sòl han pogut encarir les hipoteques entre 700 i 3.000 euros a l’any, segons les condicions del préstec. Com a exemple assenyala que una persona que hagués signat una hipoteca de 150.000 euros a 30 anys signada el gener de 2008, amb un diferencial del 0,5% i que comptés amb un sòl del 2,5%, hauria perdut fins al moment 5.925 euros, entre l’encariment de les quotes ja pagades i l’import a descomptar del capital pendent.

Bankia haurà de tornar 38.258 euros a un afectat per les preferents

Bankia haurà de tornar 38.258 euros a un afectat per les preferents a Canàries, dels quals 4.000 euros són per danys morals, segons ha informat l’Associació d’Usuaris de Serveis de Canàries (Auscan) després de conèixer una sentència del Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Les Palmes de Gran Canària.

La demanda contra Bankia i en defensa d’un consumidor jubilat afectat per les participacions preferents que li van ser contractades per la Caixa Insular de Canàries.

La sentència, dictada el 26 de juny del 2014, recull que “sembla evident” que davant els fets analitzats l’afectat era “un client minorista, sense especials coneixements financers, que va a l’entitat bancària per la confiança derivada de ser client durant llargs anys i que, fiat de les recomanacions dels seus empleats, que li van oferir com una cosa semblant al dipòsit a termini fix”.

No obstant això, recull, no els informen “verbalment ni per escrit dels riscos de l’operació, subscriu una sèrie de productes financers, que adquireix en la creença que es tracta d’una cosa diferent del que en realitat es tracta, el que implica un vici en la prestació del consentiment per part de l’actor, que va incórrer en error quant al que constitueix l’objecte i la causa del contracte, és a dir, la classe d’inversió contractada “.

Així mateix, pel que fa als danys morals destaca que “resulta necessari analitzar i resoldre la pretensió deduïda per la part actora en relació al dany moral”, ja que els afectats, un matrimoni jubilat, “són petits estalviadors” i als que l’actuació de Bankia “ha suposat que hagin vist amenaçat el seu futur en la consideració que els estalvis de la seva vida, que garanteixen la resposta a una eventualitat en la seva vellesa, s’han vist frustrats, i aquesta situació els ha creat inquietud, inquietud, desassossec i incomoditats i altres situacions anímiques evidents, quan es produeix una situació com la viscuda i el no poder disposar dels seus estalvis “.

Per això, recull la sentència, la situació de dany moral “ha de ser rescabalada amb la compensació econòmica que sempre serà en una quantia simbòlica perquè no és possible quantificar el dany produït en una situació com la viscuda, que ha afectat i afecta el normal desenvolupament de la vida i de la convivència del meu representat i la seva família “.

Finalment, es creu “plenament acreditat” l’existència d’un “evident dany moral que mereix ser rescabalat i, en conseqüència, es condemna l’entitat financera subjecte del contracte a la quantitat de 4.000 euros com a rescabalament i compensació del dany moral descrit”.

Font: Europa Press

Jutges per a la Democràcia demana obligar els bancs a anul·lar les clàusules sòl

Jutges per a la Democràcia ha acordat demanar al Govern i al poder legislatiu que elaborin una llei per la qual s’obligui els bancs a anul·lar les ‘clàusules sòl‘ dels contractes hipotecaris, així com a restituir als clients totes les quantitats percebudes en aquest concepte, “amb efecte retroactiu i abonament d’interessos”.

L’associació, que ha adoptat aquest acord en el seu 29è Congrés, afirma que és “incomprensible” que les ‘clàusules sòl’ segueixin sent comercialitzades, tenint en compte que al maig de 2013 el Tribunal Suprem va declarar abusiva la pràctica d’incloure en els contractes sense informar el client.

Jutges per a la Democràcia assenyala que és “palmària” la vulneració de l’article 51 de la Constitució, “que disposa que els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics “. “Aquests procediments eficaços que ordena la Constitució brillen per la seva absència”, afegeix.

Des del seu punt de vista, és “inadmissible” que el sistema financer, “que reclama celeritat i eficàcia a l’administració de Justícia per al ràpid cobrament dels deutes de morosos, que acudeix a fons públics per al seu recapitalització, que reclama disciplina al mercat i ordre en l’economia, es negui a complir les resolucions judicials i els requeriments dels reguladors quan els són desfavorables, com passa en el cas de la ‘clàusula sòl’ “.

Per això, reclamen la nul·litat per imperi de la Llei de totes les ‘clàusules sòl’ en contractes de préstec amb garantia hipotecària, demanen l’obligació de deixar d’aplicar en els contractes en els quals ja consten i de no incloure-la en el futur i reclama la restitució als clients bancaris de totes les quantitats que s’hagin percebut amb la seva aplicació, amb efecte retroactiu i abonament d’interessos.

FONT: EUROPA PRESS

La banca pública només guanya el 4% de les demandes per preferents

Els tribunals s’han convertit en un os dur de rosegar per als bancs nacionalitzats. Els clients de les preferents i, en menor mesura, del deute subordinat de Bankia, Novagalicia (ara Abanca) i Catalunya Banc que han demandat a les entitats financeres han tingut bons resultats. Segons un informe oficial datat el 6 de juny, només en el 4% dels casos resolts els jutges han donat la raó a les entitats.

Fins ara esmentada, s’han presentat un total de 30.048 demandes, per un import de 1.773 milions d’euros. S’han resolt 8.788 demandes en primera instància, per un import global de 488 milions. Un 61% de sentències van resoldre a favor del client, un 4% a favor de l’entitat i el 35% restant van ser processos amb desistiment del client perquè va pactar amb el banc una bona sortida. Les entitats fan servir aquesta via quan veuen clarament que són casos perduts i l’acord els permet estalviar temps i les costes judicials.

Les dades reflecteixen que els bancs públics tenen pendent 1.285 milions en els tribunals, una quantitat que poden donar per perduda en la seva immensa majoria perquè, a mesura que passen els mesos, el percentatge de demandes a favor dels bancs disminueix. Fa poc més d’un any estava prop del 10% i ara han caigut al 4%. El cas més cridaner ha estat el d’Adicae, que el 2 de juny va interposar una demanda col·lectiva contra Bankia de 7.500 preferentistes per valor de 121,5 milions.

FONT: El Periodico

Per primera vegada, una audiència provincial, la d’Oviedo, obliga a tornar de forma retroactiva les quantitats cobrades per la clàusula sòl

La Secció 4a de l’Audiència Provincial d’Oviedo ha condemnat al Banc de Caixa Espanya d’Inversions Salamanca i Soria SA (Caixa Espanya) a restituir totes les quantitats derivades de la clàusula sòl d’un dels seus contractes hipotecaris, en una sentència sense precedents. Fins ara cap sentència d’una Audiència Provincial establia la retroactivitat del pagament d’aquestes quantitats cobrades per les entitats bancàries, de manera que aquesta sentència suposa una fita fonamental en la defensa dels drets dels ciutadans afectats per clàusules abusives en els seus contractes hipotecaris.

Aquesta sentència ratifica la decisió presa pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 d’Oviedo, davant del qual es va interposar la demanda pel contracte hipotecari subscrit en 2006 amb aquesta entitat bancària, que incloïa una clàusula per la qual el tipus d’interès variable mai s’aplicaria per sota del 3,5% ni per sobre del 12,5%. Els demandants van al·legar que aquesta clàusula no va ser negociada de manera individual i que no van rebre informació correcta de la seva importància econòmica, causant-los un important perjudici al cost el préstec, concloent que aquesta clàusula era abusiva en infringir la normativa sobre consumidors i usuaris.

Per la seva banda, Caixa Espanya, va declarar la caducitat de l’acció pel temps transcorregut des de la signatura del contracte, superior a quatre anys; el fet que l’anomenada “clàusula terra” complia el doble test de transparència (necessari perquè aquestes clàusules no siguin considerades “abusives”), consistent en la claredat en si mateixa d’aquesta clàusula i el grau de coneixement del client sobre la mateixa.

Tots dos arguments van ser denegats pel Jutjat de Primera Instància, que va declarar respecte a la caducitat, que la prescripció no pot considerar fins a la fi del contracte i sent aquest un préstec, no es pot entendre complet ni consumat fins al pagament total. D’altra banda, davant del compliment del doble test de transparència, establert pel Tribunal Suprem en la seva Sentència del 9 de maig de 2013, el Jutjat considera que la clàusula no és transparent, ja que falta informació clara sobre que és un element definitori de l’objecte principal del contracte; s’inclou juntament amb la clàusula sostre, apareixent com aparent contraprestació; no hi ha simulacions del possible comportament del tipus d’interès en el moment de contractar; no hi ha informació prèvia clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres tipus de préstecs i se situa entre una gran quantitat de dades que emmascaren i dilueixen l’atenció del consumidor.

No obstant això, la clau fonamental d’aquesta sentència i el que la converteix en única és el fet que el pagament de les quantitats cobrades per l’entitat bancària sigui considerat retroactiu, en contra de la mateixa sentència del Tribunal Suprem de 9 maig 2013, que declarava la irretroactivitat de la sentència i determinava que no afectava els pagaments fets durant la vigència del contracte i fins a la data d’aquesta resolució.

Tot i això, el jutjat va considerar que aquesta sentència només es referia a les parts implicades en aquell procés i d’altra banda, la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 juny 2012 sosté que és contrari al dret comunitari la facultat dels jutges d’integrar les clàusules abusives, amb la conseqüència que davant d’una d’elles el jutge ha d’inaplicarla en la seva integritat. El raonament és que si el jutge nacional té la facultat de modificar el contingut de les clàusules abusives dels contractes, s’elimina l’efecte dissuasori de les normes que protegeixen el consumidor, ja que els professionals podrien veure temptats a utilitzar en saber que encara que es declari la nul·litat, el contracte s’integrarà pel jutge nacional.

La decisió va ser finalment la declaració de nul·litat de les clàusules sòl i sostre i la condemna a Caixa Espanya a restituir les quantitats que al llarg de la vigència del contracte cobrar com a conseqüència d’aquestes clàusules.

Davant el recurs presentat per Caixa Espanya davant l’Audiència Provincial d’Oviedo, aquesta ha ratificat la sentència emesa pel Jutjat de Primera Instància i corrobora els seus arguments, així com la retroactivitat dels pagaments.

FONT: Iberonews