CEISS condemnada a retornar 185.000 euros de preferents

Un jutjat de Segòvia ha condemnat en primera instància a l’entitat bancària Banc de Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Soria (Ceiss) a tornar a una senyora de 91 anys 185.000 euros de participacions preferents.

La Sentència manifesta que ni a ella ni el seu marit els van donar la informació necessària per a l’adquisició d’un “producte financer tan complex”.

El jutge ha declarat la nul·litat de la compra i manifesta que les participacions preferents necessiten una formació financera adequada per a la comprensió i afirma, que no consta que la demandant hagués rebut “la deguda informació veraç i transparent, sobre la naturalesa, repercussions econòmiques financeres en el seu patrimoni particular i règim de riscos sobre els productes subscrits, amb la conseqüència de caure en error substancial en el consentiment prestat sobre la naturalesa del producte d’inversió contractat i de les seves conseqüències jurídic econòmiques”.

La sentència recull que es tracta d’un producte bancari d’inversió “l’entitat ha de ser extremadament diligent en l’obtenció de la informació sobre les dades essencials dels clients per conèixer quin producte financer ha de ser ofert”.

L’entitat bancària BBVA condemnada a tornar el cobrat per clàusules sòl

El Jutjat Mercantil 2 de Madrid, ha anul·lat les clàusules sòl cobrades a 112 clients amb hipoteques de BBVA condemnant a l’entitat a retornar les quantitats cobrades de més, una condició declarada “abusiva” pel Tribunal Suprem el passat mes de maig de 2013.

BBVA indica que l’entitat “respecta el contingut de la sentència encara que no comparteix els criteris” i recorrerà davant l’Audiència Provincial de Madrid.

El Jutjat Mercantil número 12 de Madrid sentència que les clàusules “no compleixen amb el requisit de transparència en faltar informació prou clara i inserir de manera conjunta a les sostre com aparent contraprestació de les mateixes”.

Els demandants, que han estat representats per Adicae manifesten que es declarés la nul·litat de les clàusules  que no van ser conegudes de forma clara i transparent, pel que procedeix a declarar la devolució de les quantitats que “mai ” hauria d’haver percebut l’entitat per haver aplicat indegudament una clàusula que només beneficiava a l’entitat bancària.

Clàusules Sòl cada cop més presents als Tribunals Espanyols

Les Clàusules Sòl cada cop més presents als Tribunals Espanyols

Les clàusules sòl inunden els jutjats i les audiències provincials de tot Espanya, en els últims mesos molts dels òrgans judicials s’han vist sobrepassats per l’alt volum de reclamacions dels titulars d’hipoteques a les quals se’ls va aplicar una clàusula sòl i es proposen recuperar els diners cobrats de més per la seva entitat financera.

Actualment es poden donar els casos següents, el de les sentències que declaren abusiva la clàusula sòl i obliguen al banc a tornar les quantitats de més, els casos en què tot i declarar nul·la la clàusula només es condemna a la seva retirada i les que la resolució de la sentencia confirmen la seva validesa.

Segons les dades facilitades pel Banc d’Espanya, el 97% de les hipoteques del país són de tipus variable i un terç d’aquestes conté aquests tipus de clàusula.

Les audiències de Barcelona, Àlaba o Alacant, i la majoria dels jutjats  advoquen per acordar la devolució de les quantitats cobrades de més com a efecte a la nul·litat de la clàusula, argumentant que s’ha produït un enriquiment injust per part de l’entitat financera en cobrar interessos als quals no tenia dret a cobrar amb una clàusula desequilibrada i contrària a la bona fe del contracte.

Catalunya Banc obligada a tornar 30.000€ d’unes Preferents

Una sentència de l’Audiència Nacional de Barcelona, obliga a Catalunya Banc a retornar 30.000 euros a una clienta que va comprar participacions preferents de l’entitat.

L’afectada va comprar entre 1992 i 2002 un valor de 30.000 euros en preferents. El 2012 va voler disposar de tots els seus diners i no els va poder cobrar i va decidir demandar a l’entitat bancaria que va al·legar la prescripció dels fets. El jutjat, l’Audiència de Barcelona i altres tribunals de l’estat consideren que la prescripció comença a comptar a partir de la finalització de la seva vigència, per tant l’afectada té el dret de reclamar la nul·litat en el moment en què li deixen de pagar.

El Tribunal, ha tingut en compte que la compradora tenia un perfil estalviador i que no la van informar de l’alt risc que tenen aquests productes financers així com la declaració de l’empleada que li va vendre les participacions que  també afirma, que no va ser informada del risc d’aquest tipus de producte.