Batalla legal per les clàusules sòl

Una recent sentència de l’Audiència Provincial de Jaén considera conforme a dret que un cop declarada nul·la una clàusula sòl continguda en un contracte de préstec hipotecari, l’entitat financera demandada sigui condemnada a tornar les quantitats pagades de més.

L’afectada en aquest cas va ser una magistrada en la hipoteca de la qual s’havien inclòs les esmentades clàusules. La sentencia, del passat 27 de març, li dóna la raó, aconseguint amb això que li tornin més de 12.000 euros a l’ aplicar-se la nul·litat amb caràcter retroactiu des de la signatura del préstec.

L’entitat financera va al·legar la condició de magistrada de l’afectada per argumentar que havia d’haver entès les implicacions de la clàusula en qüestió. La sentència reflecteix l’argument del banc en el sentit que no es podia considerar incomplit el deure d’informació a la prestatària, en ser aquesta “una persona de caràcter meticulós i més magistrada en exercici, de manera que no pot acceptar-se que no entengués l’abast econòmic de la clàusula”. Un argument que no va ser acceptat per la sala.

La retroactivitat de les clàusules sòl que es declaren nul·les és una qüestió controvertida. Al llarg i ample de la geografia espanyola hi ha tot un seguit de pronunciaments judicials a favor i en contra.

La decisió de tornar els diners en aquest cas se suma a la línia minoritària ja adoptada per una sèrie d’audiències provincials, que entenen que amb això no contradiu la sentència del ple del Tribunal Suprem (TS) del 9 de maig de 2013, que tot i reconèixer la retroactivitat, no la va aplicar al cas concret.

Donada la disparitat de criteris sobre aquesta matèria, l’última paraula la tindrà de nou el Suprem, que podria pronunciar-se el pròxim mes de juny.

FONT: Expansión.com

Èxit en Preferents

Èxit en els casos de Preferents

Les persones afectades per participacions preferents de les entitats Bankia, Caixa Catalunya i Novagalicia que han decidit recórrer als tribunals en lloc de sol·licitar el sistema de l’arbitratge, sumen un total de 19.512 demandes contra els esmentats bancs nacionalitzats a qui que reclamen 1.271.000 euros.

A mitjans de gener s’havien resolt 2.733 demandes en primera instància per un import de 147 milions d’euros, les dades afirmen que els jutges estan donant la raó a la majoria dels preferentistas .

El 5% d’aquests processos l’han guanyat les entitats bancàries davant del 54% de les sentències a favor dels clients. La resta ha estat resolt per acords entre l’afectat i el banc o per desistiment del client.

Del 60% de les demandes que s’han presentat a Bankia un 77% de les sentències han estat a favor del client davant del 10% a favor de l’entitat, Novagalicia ha guanyat només el 0,4% de les demandes i Catalunya Caixa el 16% amb 14 milions d’Euros retornats als preferentistas.

El magistrat, conforme al que estableix la Llei d’Enjudiciament Civil ha instat a sumar-se al procés a “els que tinguin la condició de perjudicats”.

Ferrer Advocats els recomana que reclamin per via judicial i consideren que té dret a recuperar la pèrdua de valor de les preferents.

El CGPJ dóna suport a la intervenció d’advocat en les separacions i divorcis de mutu acord davant notari

El Ple del Consell General del Poder Judicial ( CGPJ ) va aprovar el passat mes de febrer l’informe sobre l’avantprojecte de Llei de Jurisdicció Voluntària en què s’aposta, entre altres coses, per mantenir en l’esfera judicial assumptes com les separacions i divorcis de mutu acord, així com la intervenció d’un advocat en aquest tipus d’expedients quan els tramitin els notaris.

L’informe, recull que la intervenció d’un advocat en aquest tipus d’expedients així com en els relatius a la capacitat de les persones, menors i família és necessària.

Recomana, que són les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta i no els notaris, que han de valorar els requisits relatius a la insuficiència de recursos econòmics que doni el dret a la prestació.

D’aquesta manera, la presència d’un advocat en els expedients notarials de separació i divorci de mutu acord és imprescindible per la raó que les parts han d’estar assistides pel seu propi lletrat.

Primera condemna per una demanda col·lectiva contra les preferents

Un jutjat de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) ha donat la raó a 15 afectats per participacions preferents que van presentar, col·lectivament, una demanda contra l’entitat que les havia venut. Segons el despatx d’advocats, que representa els clients, és “la primera demanda col·lectiva a Catalunya” que es resol a favor dels perjudicats. En la sentència, la jutgessa obliga Bankia – que es va fer amb Caixa Laietana, l’entitat emissora – a retornar 197.000 euros per la venda irregular de dos productes financers complexos: les participacions preferents i deute subordinat.

“En contrast amb el qual és habitual en els jutjats catalans”, assenyala el bufet, la jutgessa va admetre resoldre la demanda de forma conjunta. La resolució conclou que cap dels clients “tenia coneixements financers ni bancaris, ni la qualificació i l’experiència necessàries per prendre les seves pròpies decisions d’inversió”. La jutgessa declara nul el contracte de venda de les preferents en considerar que Caixa Laietana va oferir una informació “parcial i incompleta” sobre el producte i no va explicar els riscos de patir pèrdues de capital.

FONT: El País

3500 Preferentes Bankia

Més de 4.000 afectats de Preferents de Bankia i Caja Madrid

El Jutjat mercantil 5 de Madrid admet a tràmit una demanda col·lectiva de 3.500 casos de preferents contra la coneguda entitat per aquest tipus de pràctiques BanKia.

Durant el procés, el jutjat podria abordar la nul·litat dels contractes per tenir condicions abusives i publicitat enganyosa.

Segons les informacions de l’associació Adicae, en l’actualitat cal sumar 560 expedients a aquesta demanda, en total són més de 4.000 els afectats que s’han sumat a aquesta acció.

La demanda es va interposar a l’abril de 2013 contra Bankia i Caja Madrid i denunciava la comercialització d’un producte fraudulent amb l’objectiu de recapitalitzar l’entitat a costa de milers de famílies, els seus drets i els seus estalvis.

El jutge ha admès la demanda en relació a l’acció de cessació, nul·litat de clàusules abusives, danys i perjudicis derivats de l’acció de nul·litat, i nul·litat per publicitat enganyosa.