Cláusules abusivas

Clàusules abusives

L’associació d’Usuaris de Bancs Caixes i Assegurances (Adicae) ha analitzat al voltant de 300 contractes de 52 entitats bancàries Adicae assenyala que “ha pogut comprovar com les entitats bancàries prevalent-se de la seva posició contractual de força davant els consumidors, han venut incorporant en tot tipus de contractes al voltant de mig miler de clàusules abusives”.

Entre entitats analitzades es troben Bankia, Liberbank, Banc Sabadell, CaixaBanc, Ibercaja, Banco Santander, Banc Popular o la Kutxabank o NCG Banc.

Moltes d’aquestes entitats denunciades, han estat nacionalitzades però segueixen exercint una posició de força davant els consumidors com el cobrament d’elevades comissions de manera irregular, interessos abusius per demora o capitalització.

Segons Adicae “Aquesta xifra d’abusos a les taules de les oficines bancàries espanyoles és marejador, pròpia d’un país absolutament al marge del dret i de la defensa dels drets dels usuaris”

Caja España

Caixa Espanya i les seves participacions preferents

L’entitat bancària Caixa Espanya actualment integrada en Ceiss, va anunciar als seus empleats que haurien de vendre les participacions preferents de la manera que fos possible, i no pronunciar en cap cas la paraula “perpetu”, els empleats sabien de sobres que sí que eren perpètues, però està clar que aquesta paraula no sona gens bé.

Se’ls motivava també amb regals d’un catàleg i fins i tot amb abonaments en les nòmines mensuals amb la condició que venguessin aquest tipus de producte que està causant tanta controvèrsia.

La circular que es lliurava als empleats de Caixa Espanya, deixava clar que el producte estava enfocat a petits inversors de totes les edats que busquen una rendibilitat a llarg termini o que els interessa obtenir interessos de manera periòdica.

Ens trobem davant d’una mostra més, que evidencia que les preferents es van comercialitzar de forma enganyosa, amb escassa informació i manipulant petits estalviadors, que en la majoria de casos no disposen dels coneixements financers necessaris per entendre un producte tan complex.

El principal objectiu de la banca era obtenir liquiditat i millorar la seva solvència en contrapartida de milers de famílies que es van quedar sense els seus diners.

Separacions

Separacions de mutu acord o per via contenciosa

Un procés de separació consisteix a posar fi a la convivència entre dos cònjuges i iniciar vides separades, aquesta separació no trenca el vincle matrimonial que s’obté amb el divorci.

Si es vol posar fi a la convivència, hi ha dues vies, el procediment de mutu acord o el contenciós.

En les separacions de mutu acord, juntament amb la demanda de separació, cal aportar un conveni regulador manifestant el que s’ha acordat sobre qüestions com guàrdia i custòdia dels fills, pensions de règim de visites etc. És un procediment més ràpid i breu i en poc temps s’obté una sentència, té un cost menor que un procediment contenciós en necessitar un advocat i procurador per a ambdues parts.

Si les parts no arriben a un acord, s’actua per la via contenciosa, en aquest cas serà el jutge el que estableix la custòdia dels fills, pensió, règim de visites, ús de l’habitatge etc., per tant, no s’acompanya conveni regulador. El procediment contenciós sol allargar-se més d’un any i el seu cost és més elevat en necessitar, cadascuna de les parts, el seu propi advocat i procurador.

Durant el període en què es desenvolupa el procediment és possible tramitar el que es coneix com a mesures provisionals, destinades a regular la situació patrimonial dels cònjuges i la situació respecte als fills mentre es desenvolupa el procediment.

Grup Husa en concurs de creditors

Grup Husa en concurs de creditors

El grup Husa, entra en concurs de creditors presentat al Jutjat número 3 de Barcelona .

L’empresa que explota 60 hotels i té una plantilla de 1.200 treballadors, havia estat instada al concurs per un proveïdor al qual li devia 100.000 euros. El que ha fet ara, ha estat reconèixer el deute i declarar-se insolvent davant del jutge, que ha decidit mantenir a l’equip gestor.

La finalitat del grup és “donar continuïtat a l’activitat, mantenir els llocs de treball la confiança de l’actual equip directiu que es mantindrà amb la gestió del dia a dia de companyia”, segons fonts de l’empresa.

La cadena d’hotels del Sr. Gaspar acumula impagaments a treballadors, a entitats financeres i proveïdors.

El grup Husa s’ha desprès de diversos establiments en els últims anys, però, en canvi, manté la seva gestió.

El jutge ha sol·licitat saber exactament quins actius formen part del perímetre del grup i la previsió apunta que la gestió es mantingui en mans de l’actual equip de direcció.

Una altra sentència de Clàusula sòl en contra de Catalunya Banc

Catalunya Banc s’ha vist obligada a tornar les quantitats que va cobrar de més a uns clients per imposar una clàusula sòl quan van renovar la hipoteca, així ho ha estimat un jutge de Barcelona que conclou que no hi va haver la informació necessària i que la clàusula és “abusiva”, i la declaració nul·la.

Aquest cas, com molts altres més, afecta una família que va pactar el 2006 una ampliació de la hipoteca fins a un total de 280.000 euros.

El 2010 van comunicar al banc que no podrien fer front als pagaments, la seva entitat els va oferir una carència de cinc anys, dos anys després, els clients van demanar posar fi a aquest període de carència. El banc els va posar traves i els va comunicar que, entre les condicions fixades, hi havia “un túnel hipotecari de tipus d’interès“, amb un sòl del 3,5 % i un sostre del 15%.

El jutge ha conclòs que la clàusula sòl és “abusiva“. Quan es va signar el contracte, l’índex de referència pactat (euríbor) tenia “una clara tendència a la baixa i estava a l’1,2%”. Sobre la clàusula sòl, “no consta que fos expressament negociada ni consentida”, segons la sentència, que la declaració nul·la per abusiva i que l’entitat “no va facilitar cap informació” perquè els seus clients coneguessin “l’abast que podia tenir la seva inclusió en el contracte”. La nul·litat d’aquesta clàusula “ha de comportar la restitució de les quantitats”, segons es desprèn de la sentència.