Més de 700 escriptures hipotecàries seran inspeccionades per part de consum per comprovar irregularitats de les clàusules sòl abusives

La Secretaria General de Consum de la Conselleria d’Administració Local i Relacions Institucionals obrirà expedients sancionadors a aproximadament unes 20 entitats per clàusules sòl, l’objectiu és comprovar que els crèdits hipotecaris no inclouen clàusules sòl abusives.

En l’actualitat s’han rebut prop de 700 denúncies contra més de 20 entitats financeres per iniciar els expedients sancionadors, si escau.

En el control de les escriptures hipotecàries, s’està verificant si hi ha clàusules abusives com les denominades sòl o si hi ha en elles interessos de demora desproporcionats.

En el cas de detectar irregularitats donarà lloc a l’inici del corresponent procediment sancionador, que comportarà multes de fins a 400.000 euros si es consideren molt greus.

La Secretaria General de Consum de la Junta ha posat en marxa una campanya d’informació a través de “Consum Respon per informar les persones consumidores sobre com detectar i reclamar davant la presència de clàusules sòl abusives en la hipoteca”.

Bankia obligada a retornar 35.000 euros a una nena de 9 anys

Condemnen a Bankia a tornar a una nena de 9 anys els 35.000 euros que els pares van invertir en nom seu en preferents, ocultant la seva situació real d'”insolvència”.

La sentència, dictada pel Jutjat de primera instància número 87 de Madrid, considera nul tant el contracte com el canvi posterior per accions, afegeix a aquesta xifra els interessos des del 26 de maig de 2009, dels quals hauran de tornar els títols i els cupons rebuts.

Els pares de la menor van seguir adquirint en l’entitat Caja Madrid preferents, creient que podrien recuperar els diners per dedicar-los als estudis de la seva filla. En lloc de comunicar amb lleialtat, claredat i transparència l’entitat es va limitar a oferir-los preferents amb l’atracció de la millor rendibilitat.

Es desprèn de la sentència que els demandants van signar un contracte que “no respon a la veritable finalitat o causa per la qual creien estaven contractant”.

Per això, assenyala que Bankia “va obrar amb total foscor, amb mala fe, anteposant els seus propis interessos als dels seus clients” a l’ocultar “els riscos d’insolvència certa” en què es trobava i fent “partícips forçosos” d’aquesta situació als demandants.

Als afectats se’ls lliurava el test de conveniència ja omplert, el que porta a la magistrada a afirmar que “no es van adoptar totes les mesures essencials” per advertir dels seus riscos, un altre cas més en què Bankia “anteposa els seus interessos a els dels seus clients” així és com conclou la sentència.

Una sentència dóna la raó a un treballador de bankia que va adquirir preferents en la mateixa entitat

El Jutjat de Primera Instància (Gran Canària) estima una demanda que va interposar contra Bankia un antic empleat a aquesta entitat, el demandant va al·legar que pensava que estava contractant un dipòsit a termini fix, no un producte complex i amb grans riscos.

Bankia va contestar per a la seva defensa que tenia experiència en inversions en el mercat de valors i que, pel seu perfil professional, coneixia les implicacions del que suposava posar els seus diners en preferents.

La sentència que no ha estat recorreguda pel banc, subratlla que les preferents són “un instrument complex i d’elevat risc”.

La jutgessa declara provat que el banc “va relativitzar” els riscos en què incorria aquest inversor.

La jutgessa considera que es va transmetre al demandant “la idea d’un producte senzill, els riscos eren tan remots” que el que contractava podia pensar que estava davant d’un instrument d’inversió amb capital garantit.

La sentència, considera que el contracte que el demandant va signar era “feixuc” i de “difícil comprensió” i, segon, perquè aquesta persona va treballar “durant molts anys” en una sucursal, “però mai va exercir llocs de direcció ni subdirecció” i, per això, “no estava familiaritzat amb aquests productes”.

La jutgessa entén que “malgrat treballar a la banca, el demandant no es presenta com un expert en la contractació d’aquest tipus de productes”, ni tampoc era “un expert inversor”.

Estima a més que Bankia va col·laborar a fer que el demandant invertís en un producte que no era convenient per al seu perfil de risc (el test que se li va realitzar va ser negatiu ).

Sobre això, la jutgessa apunta que el demandant “va signar per la confiança en l’entitat, a més de ser antics companys de treball” qui li oferien el producte.

Deute subordinat i preferents

Aproximadament unes 850.000 persones han comprat emissions de deute subordinat i preferents emeses per bancs coneguts, caixes i algunes empreses que no tenen res a veure amb el sector de la banca.

Molts d’aquests clients, han recorregut a l’arbitratge o als tribunals per solucionar aquesta pèrdua i recuperar part o la totalitat dels seus diners.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV) va elaborar un informe el passat 2013, en què afirma que entre els anys 2008 i 2012 les diferents entitats van emetre preferents i deute subordinat per poder finançar-se per un valor de 42.584.000.

S’estima que 6.000 milions d’aquestes preferents es van comercialitzar incomplint la llei, en la majoria dels casos, per l’escassa informació d’aquest producte i la nul·la informació dels riscos que comporta aquestes operacions.

Molts dels grups financers avui existents tenen algun banc o caixa que ha venut preferents, podem afirmar que pràcticament tots, Santander, BBVA o Caixa Banc, per als clients de caixes que al seu dia van ser rescatades, es va obrir la via de l’arbitratge, d’aquesta manera el Govern cedia a la pressió social argumentant que cometien irregularitats en la comercialització en les sucursals.

Catalunya Banc: l’arbitratge ha permès donar la raó a 23.000 clients per més de 330 milions.

Novagalicia: El procés ha conclòs amb 77.000 resolucions,  però hi ha altres tants milions sense poder recuperar després de la seva nacionalització.

Bankia: Amb 183.320 sol·licituds de devolució i en el 70 % dels casos l’arbitratge ha estat favorable.

Emisiones-de-Hibridos

Una sentència a favor de la custòdia compartida

El Tribunal Suprem ha resolt en la seva sentència un recurs interposat pel ministeri fiscal i el pare d’un nen.

Inicialment la custòdia la tenia la mare del menor, en primera instància es va acceptar el recurs del pare que reclamava la custòdia compartida, però l’Audiència Provincial ho va desestimar davant el recurs que va interposar la mare.

Finalment, en la sentència, el Suprem falla a favor de la custòdia compartida en interès del menor “els horaris del pare li permeten atendre el nen i no consta un grau d’enfrontament entre els pares que facin impossible l’acord”.

Hi ha altres circumstàncies que també són apreciades com la proximitat dels domicilis dels dos progenitors, o que la mare seguirà veient el seu fill diàriament, ja que és professora de la seva escola.

Una altra sentència en contra de Bankia

L’Audiència de Girona dóna la raó a una parella d’avis i carrega contra Bankia, obligant a l’entitat a tornar 80.000 euros a la parella argumentant que els van enganyar amb la compra de Preferents i acusa a la coneguda entitat bancaria Bankia, propensa a aquests tipus d’operacions, d’aprofitar-se que els ancians no sabien res d’economia i no els va informar dels alts riscos d’aquests tipus de producte financer.

Un altre cop més, es desprèn de la sentència que “tota la informació” rebuda pel matrimoni va ser la del “signi aquí i aquí” en el moment de subscriure la compra d’accions.

La sentència, que desestima l’anterior recurs interposat per l’entitat és ferma i per tant no es pot recórrer.