Presos Espanyols

Més de 2.000 espanyols presos a l’estranger

Són ja més de 2.000 els espanyols presos a l’estranger, l’àmplia majoria per possessió o tràfic de drogues, segons les últimes dades de les quals disposa el Govern espanyol, només cal veure els diferents programes de caire “sensacionalista” d’algunes de les nostres televisions per fer-nos una idea d’aquesta trista i dura realitat.

El país amb major nombre d’espanyols empresonats, que ha estat objecte de procediments penals, és el Perú, seguit de Colòmbia, França i Itàlia, aquests països sumen un total de més de 800 presos espanyols que estan complint condemna per delictes relacionats amb la tinença o el tràfic de drogues.

Països com Marroc o Bolívia han indultat a presos espanyols en aquest últim any. Sense això, l’única via de tornar a Espanya per a un pres a l’estranger és sol·licitant el trasllat a Espanya i complir la resta de la seva condemna, sempre i quant la sentència de la condemna sigui ferma, que els dos països tinguin un conveni bilateral o internacional signat en la matèria i per últim que el motiu de la condemna estigui tipificat com a delicte a Espanya.

A finals de novembre del 2013 i comptant des de començament d’any un total de 220 presos ha aconseguit tornar a Espanya per complir aquí la resta de la seva condemna. Espanya és tradicionalment un país favorable a aquests trasllats, ja que la seva finalitat és la reinserció social d’aquests presos i l’apropament amb les seves famílies. El ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació assegura que el nostre sistema és, en comparació a altres països, un dels “més comprensius” d’Europa.

Concurs de creditors

La realitat dels Concursos de Creditors

És diari ja conèixer un nou cas de concurs de creditors i ajustos de plantilla, empreses com Pescanova, Panrico, Grup de Moda Blanc, Famosa, Pickman, Fagor, les Autopistes Radials, i un llarg suma i segueix. Ja estem arribant a una xifra rècord, la de 10.000 concursos de creditors.

La crisi econòmica aquesta arrasant el terreny empresarial i lamentablement la indústria i l’energia han pres el primer lloc, ja que un 73% de les empreses concursades no arriba a 20 treballadors, parlem de moltes altres empreses no tan conegudes.

Tan sols el 5% se salva de concurs de creditors sense oblidar totes aquestes empreses que lamentablement han de tancar.

El problema és que el crèdit no arriba a les empreses i per tant la salvació d’aquestes, en molts casos, penja d’un fil.

Són molts els casos d’empreses que han acudit a sol · licitar ajuda, en molts casos amb la finalitat d’allargar el termini, i els nostres bancs els han tancat la porta. Empreses consolidades, que no havien sentit parlar de les provisions bancàries, dels requisits de capital de la banca…

Si això no es gestiona d’alguna manera, les empreses del nostre país seguiran patint i morint, fet que comportarà que l’evolució de l’ocupació sigui molt lenta.

Intereses Abusivos

S’anul·len els interessos moratoris d’una hipoteca per abusius

S’anul·len els interessos moratoris d’una hipoteca per ser considerats abusius al Jutjat de primera instància 7 de Sabadell. En aquest cas es tracta d’una hipoteca a la qual se li aplicava un interès de demora del 16% que el jutge ha considerat abusiu i per aquesta raó l’ha anul·lat.

La sentència, contra la que es pot presentar recurs, té en compte que l’interès legal dels diners en el moment de la firma de la hipoteca era del 3,75%, molt inferior al 16% fixat en la clàusula d’interès per demora, que actualment hauria de ser del 15% i no del 16% tal com es va aplicar a aquest cas.

La sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 14 de juny de 2012 ens diu que no es pot recalcular un tipus d’interès de demora que no sigui abusiu perquè llavors al professional bancari “li interessaria sempre un interès moratori abusiu en el contracte, doncs el pitjor que podria passar és que es reduís al límit legal”.

Així, “l’única manera de desincentivar l’abús és que la sanció sigui l’exclusió de qualsevol interès moratori”, entenem doncs que en molts casos s’ha aplicat l’interès més alt tot i que no s’ajusti als límits legals i esperant que l’arrendatari no se n’adoni.